Endocitosi i transport cel·lular

Procés pel qual les cèl·lules capturen nutrients, macromolècules, partícules, membrana i fins i tot altres cèl·lules.

L'endocitosi és un procés essencial per a la vida de la cèl·lula, permetent la captació de nutrients essencials i el reciclatge de la membrana plasmàtica.

L'endocitosi permet a les cèl·lules captar molècules com el colesterol, el ferro i les membranes esteroides, que són crucials per al seu funcionament.

L'endocitosi juga un paper important en els mecanismes de defensa de la cèl·lula, ajudant a eliminar agents patògens i residus.

La membrana plasmàtica s'invagina per formar una cavitat que engloba les molècules que es volen captar.

Un cop la vesícula s'ha format, es separa de la membrana plasmàtica i es fusiona amb un endosoma primerenc.

Els endosomes primerencs actuen com a centres de processament, on les proteïnes captades s'orden i es dirigeixen als seus destins finals.

La endocitosi i l'exocitosi són processos complementaris que treballen per mantenir l'equilibri de la membrana plasmàtica.

Un tipus de cèl·lula que té la capacitat de fagocitar, com ara neutròfils i macròfags.

Un orgànul que es forma quan una cèl·lula engloba una partícula. Conté l'aliment a l'interior.

Un tipus de molècules que es troben a la superfície dels microorganismes i que poden ser reconegudes per les cèl·lules fagocitàries.

Un tipus de proteïna que s'uneix als antígens per a marcar-los per a la seva eliminació, com ara els macròfags.

El procés pel qual les cèl·lules fagocitàries reconeixen i engloben els objectius de la fagocitosi.

El procés pel qual els fagosomes s'uneixen amb els lisosomes per alliberar enzims digestius.

El resultat de trencar l'aliment en fragments més petits a l'interior del fagosoma.

Són proteïnes que participen en la desfosforilació del PIP2, un tipus de fosfolípid important en la formació de vesícules, causant la seva desaparició.

Són petits compartiments subcel·lulars en forma d'omega a la membrana plasmàtica. Estan riques en lípids i proteïnes com la caveolina.

El procés de transport de molècules dins d'una cèl·lula que no utilitza clatrina per a la formació de vesícules.

Un tipus de pinocitosi que depèn de la presència de la proteïna caveolina per a la formació de les vesícules.

Una proteïna que es troba a les caveoles i que contribueix a la seva formació i funció.

Els rafts lipídics són zones específiques de la membrana plasmàtica on es concentren determinades molècules, com els glicoesfingolípids i el colesterol, i que tenen funcions importants en el transport i senyalització.

Un tipus de gangliòsid que s'utilitza com a receptor per a molècules com l'albúmina o la toxina colèrica.

La fusió de vesícules amb la membrana plasmàtica o amb altres vesícules amb la mateixa composició.

El procés pel qual la cèl·lula internalitza molècules, nutrients o partícules de l'exterior, envoltant-los en una vesícula que es desprèn de la membrana plasmàtica.

Un tipus d'endocitosi on la cèl·lula internalitza fluid extracel·lular i petites molècules, formant petites vesícules.

Un tipus d'endocitosi que internalitza partícules grans, com ara bacteris o restes cel·lulars, formant grans vesícules.

Un tipus de transport vesicular que implica el moviment de vesícules des del compartiment de reciclatge fins a la membrana plasmàtica.

Un tipus de transport vesicular que implica el moviment directe de vesícules des dels endosomes primerencs fins a la membrana plasmàtica.

Un tipus de transport vesicular que implica el moviment de vesícules des dels endosomes de reciclatge fins a la membrana plasmàtica, passant per un compartiment intermedi regulat per la proteïna Rab11.

Un compartiment cel·lular que actua com a estació de classificació i distribució del material endocitat.

Un compartiment cel·lular que es troba a la perifèria de la cèl·lula i que s'encarrega de reciclar la membrana plasmàtica i les proteïnes que hi contenen.

Els endosomes són compartiments cel·lulars que es formen per l'endocitosi i s'encarreguen d'ordenar i processar les molècules que entren a la cèl·lula.

Els endosomes primerencs són el primer compartiment on arriben les molècules abans d'anar a un altre endosoma o als lisosomes.

Els endosomes tardans són compartiments més madurs que els primerencs i s'encarreguen de la degradació de les molècules que no són necessàries.

La ruta endocítica: el camí que segueixen les molècules a través dels diferents tipus d'endosomes fins a ser degradades o reciclades.

El pH dels endosomes és més baix que el de la membrana plasmàtica, i això permet la separació de molècules que s'han d'enviar a diferents parts de la cèl·lula.

Els endosomes de reciclatge s'encarreguen de tornar a la membrana plasmàtica les molècules que són necessàries per a la cèl·lula.

La MP és la membrana plasmàtica, la capa que envolta la cèl·lula.

Cèl·lules polaritzades: Les cèl·lules que tenen diferents faces amb funcions específiques. Un exemple són les cèl·lules de l'intestí.

Les NPC1 són proteïnes que transporten el colesterol alliberat de la membrana cel·lular.

Si el transport del receptor LDL no funciona correctament, es desenvolupen malalties com la Hipercolesterolèmia Familiar.

A causa d'una mutació als receptors de LDL, aquests poden no unir-se a les partícules LDL o no ser captats pe la AP2, provocant l'acumulació de LDL a la circulació.

L'acumulació de LDL a la circulació pot causar la formació de plaques arterioscleròtiques, l'obturació dels capil·lars i l'infart de miocardi.

El receptor de transferrina, unida o no a un LDL, és transportat fins als endosomes.

El ferro se separa de la transferrina als endosomes i és alliberat.

El conjunt format per la transferrina sense ferro i el ferro es recicla cap a la membrana plasmàtica, on la proteïna perd afinitat amb el ferro i es separa.

L'EGF activa el seu receptor, EGFR, quan s'uneix a ell, provocant la dimerització del receptor, que activa la seva pirosinaquinasa.