Els halons i la seva utilitat en la protecció d'equips

• El diòxid de carboni (CO2) pot servir com a agent extintor per a extinció d'incendis a causa de la seva baixa temperatura i les seves propietats inertes.

• No és combustible ni reacciona amb la majoria de substàncies.

• Penetra i es dissemina per l'àrea incendiada gràcies a ser un gas.

• No condueix electricitat i no és tòxic ni corrosiu, però pot produir desplaçament d'oxigen per sota del 14%.

• La seva efectivitat com a agent extintor radica en la seva capacitat de reduir la concentració d'oxigen a l'atmosfera per sota del nivell necessari per a la combustió.

• Els mètodes per aplicar CO2 inclouen la inundació total i l'aplicació local.

• CO2 és especialment recomanat per a extinció de focs de clase B (líquids) i a focs sotmesos a tensió elèctrica.

• CO2 és ineficàs en focs de clase A (sòlids), C (gasos) i D (metalls).

• L'extinció amb CO2 pot deixar la persona inconscient o fins i tot morir si la concentració és superior al 9%.

• Alguns halons, com Haló 1211 i Haló 1301, s'utilitzen com a agents extintors i són derivats de hidrocarburs en què s'han substituït àtoms d'hidrogen per halògens.

• Halons són força estables químicament, no deixa residus corrosius ni abrasius, i no produeixen danys.

• Halons no són conductors d'electricitat i tenen altes densitats en estat líquid.

• Halons no produeixen canvis importants de temperatura quan s'utilitzen, cosa que permet utilitzar-los en components electrònics.

• Halons no són tòxics, però s'han establert limitacions sobre les concentracions de cadascun.

• Els principals mecanismes d'extinció amb halons són l'inhibició de la flama i l'anul·lament de les espècies químiques actives.

• Halons són voraços i es vaporitzen ràpidament en el foc, no deixant residus.

• Halons no són efectius en cas de focs amb productes químics que continguin oxigen.

• Els riscos associats a l'extinció amb CO2 o halons inclouen el risc d'electricitat estàtica a atmosferes explosives.

• En el cas d'extinir incendis de combustibles gassos, s'utilitza l'aigua per controlar el calor i tallar el flux de gas, amb aigua polvoritzada per diluir els gasos inflamables solubles en aigua.

• Per combustibles líquids inflamables hydrocarburs amb punts d'inflamació inferiors a 100 °C i insolubles en aigua, es necessita l'aigua amb agents escumejants.

• L'aigua esquitxada amb escumejants crea una capa de bombolles aèries o gasos que aïllen la superfície del líquid de la calor i protegeix de l'explosió de fums.

• Hi ha diferents tipus d'escumes: denses i viscoses, o més lleugeres i ràpides que s'estenen.

• Escumes anomenades AFFF (aqueous film forming foam) formen ràpidament una pel·lícula d'aigua sobre la superfície dels líquids inflamables.

• Escumògens antialcohol o AR no es barregen amb l'alcohol, acetones o altres substàncies hidrosolubles i són recomanats per a extinir incendis de combustibles d'aquests tipus.

• Escumògens proteínics baseen-se en solucions aquoses concentrades i formen escumes denses i viscoses, mentre que els fluoroproteínics contenen agents fluorats que milloren la penetració i resistència al foc.

• Sintètics i fluorosintètics produïxen escumes de baixa viscositat i ràpida extensió, mentre que els formadors de pel·lícula i antialcohol tenen característiques diferents com baixa viscositat, ràpida extensió i anivellació i no es barregen amb l'alcohol.

• L'escumant és la dissolució de l'escumogen en aigua obtinguda per la barreja, i el coeficient d'expansió indica la relació entre el volum de l'escuma i el volum d'escumant utilitzat per produir-la.

• La concentració d'escumogen és la proporció d'escumogen a la mescla i sol estar entre el 3 i el 6%.

Aprèn sobre l'efectivitat dels halons que contenen brom en la protecció d’equips elèctrics i electrònics, instal·lacions petrolíferes i altres llocs on és necessària una extinció ràpida. Descobreix com s'utilitzen els halons per reduir al mínim els danys sobre els equips i la neteja posterior en diferents entorns.