El Romanticisme Musical: expressió i forma

El Romanticisme Musical

• A principis del segle XIX, els compositors van sentir la necessitat d'expressar-se lliurement, marcant un contrast amb l'èmfasi en la forma del Classicisme.
• El Romanticisme, com a reacció al formalisme clàssic, va heretar les estructures formals i la tonalitat, amb Beethoven anticipant aquesta expressivitat.
• La necessitat d'expressar estats d'ànim va portar a la creació de formes musicals amb estructures indefinides com la fantasia, rapsòdia, impromptu, capriccio i nocturn.
• Richard Wagner va culminar el Romanticisme integrant les arts, fusionant música i poesia.
• La música programàtica va néixer d'arguments literaris o temes pictòrics, donant lloc al Poema Simfònic de forma lliure.
• Franz Liszt va destacar que la música instrumental pura expressa sentiments abstractes universals de manera impersonal, mentre que el programa musical usa la tècnica com un mitjà d'expressió.
• El Lied, per a veu i piano, va ser un gènere vocal on música i paraula es fusionaven, amb el piano compartint el protagonisme i donant rellevància al text.
• Schubert va donar al Lied una nova fisonomia, seguit per Schumann, Loewe, Brahms, Wolf, R. Strauss i Mahler.

El Piano

• El pianoforte, patentat per Bartolomeo Cristofori el 1709, va permetre diferenciar entre fort i piano, però no va tenir èxit fora d'Itàlia.
• G. Silbermann va perfeccionar el pianoforte amb un mecanisme vienès àgil, mentre que J. Zumpe va introduir un mecanisme anglès amb més so.
• Broadwood va millorar la sonoritat i S. Erard va combinar l'agilitat vienesa amb la potència anglesa.
• El piano es va convertir en l'instrument preferit dels compositors del segle XIX, reemplaçant gradualment el clavicèmbal i el clavicordi, augmentant el seu registre.
• Clementi i Field són considerats els primers a escriure amb un estil adequat per al piano després de les aportacions de Hummel.
• Al llarg del segle XIX, el virtuosisme va créixer, amb alguns pianistes buscant impressionar amb exhibicions, mentre que d'altres, com Schubert i Clara Wieck, van prioritzar el discurs musical.
• Molts compositors romàntics com Mendelssohn, Schumann, Chopin, Liszt i Brahms van ser pianistes virtuosos.

Característiques del Romanticisme a la Música

• La música es va fer més humana i propera al poble, reflectint tradicions i folklore locals.
• La música instrumental va guanyar importància sobre la vocal, tot i la rellevància de l'òpera i el Lied.
• Els músics van deixar de ser servents de la noblesa, guanyant reputació com a artistes independents.
• La música va sortir dels palaus nobles als salons burgesos i va sorgir el virtuosisme instrumental.
• La música religiosa va imitar l'òpera i va contrastar entre l'intimista i l'espectacular.
• Alguns compositors van ser conservadors (Shubert, Mendelssohn, Brahms) mentre d'altres van ser innovadors (Berlioz, Liszt, Wagner).
• Les frases melòdiques van ser menys regulars que al Classicisme, posant atenció al folklore i utilitzant notes alienes a l'harmonia.
• Els ritmes es van fer més complexos, polirrítmics i irregulars, amb l'ús del "rubato" o ritme no ajustat al compàs.
• Les textures es van tornar més complexes, i l'escriptura contrapuntística va ser menys rigorosa.
• L'harmonia va ampliar les possibilitats amb nous acords, dissonàncies i cromatismes expressius, disminuint la transparència tonal.
• Les modulacions es van expandir a relacions de mediant (III o VI grau) i es van ampliar les dinàmiques i contrastos.

Instrumentació i Orquestració

• Els instruments van incorporar innovacions tècniques que van afectar el seu paper orquestral, com el sistema Böhm a la fusta i els pistons al metall.
• La plantilla orquestral va evolucionar cap a una formació de fusta a 3, trompes a 4, l'addició de la tuba al trio de trombons, augmentant el protagonisme dels vents i el poder dels metalls.
• Es van afegir gradualment més instruments de percussió, i alguns compositors van incloure l'arpa.
• Berlioz va introduir noves tècniques per a la corda (sul tasto, sul ponticello) i es va ampliar la gamma de sons aguts i greus.
• Wagner va crear les tubes wagnerianes per a les seves òperes, buscant una sonoritat nova.
• Les formes van mantenir les clàssiques (sonata, rondó, variacions) amb menys rigidesa.
• L'scherzo va reemplaçar el minué, i van sorgir peces breus per a piano amb títols que indicaven caràcter en comptes de forma.
• La simfonia es va fer més gran i la música programàtica va guanyar importància, donant lloc al Poema Simfònic i l'obertura de concert.
• L'òpera es va popularitzar, distingint-se entre l'òpera italiana tradicional i l'alemanya innovadora, i va aparèixer el ballet modern.

Música Vocal i Instrumental: Franz Schubert

• Franz Schubert (1797-1828) va ser un compositor vienès conegut pels seus Lieder, on utilitzava hàbilment el piano per crear l'atmosfera del poema, però sense virtuosisme.
• Encara que no era selectiu amb els textos, alguns Lieder van ser inspirats per Goethe, Schiller i Wilhelm Müller.
• Va composar cicles de Lieder destacats com "Die Schöne Müllerin", "Die Winterreise" i "Schwanengesang", i Lieder coneguts com "Wohin?", "Die Forelle", "Am Meer" i "Der Atlas".
• Les seves 10 simfonies eren romàntiques estilísticament, però clàssiques formal i instrumentalment, com la "Tràgica", la "Inacabada" i "La gran".
• La seva música de cambra, com el Quintet amb piano i 15 quartets de corda, va demostrar la influència dels clàssics vienesos.
• La genialitat de les seves melodies, espontànies i poètiques, va caracteritzar la seva música per a piano, respectant l'estètica i formes del classicisme, sentint-se més còmode amb formes petites.

Música Vocal i Instrumental: Felix Mendelssohn-Bartholdy

• Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847) va ser un compositor alemany d'una família jueva adinerada, amb una gran formació cultural i humanista.
• Va respectar els preceptes formals clàssics i va redescobrir a J. S. Bach i el va tornar a popularitzar.
• Els seus preludis i fugues, "Romances sense paraules" i "Variations sérieuses Op. 54" són contribucions al repertori romàntic, especialment per a piano.
• De les seves cinc simfonies va destacar la núm. 3 "Escocesa" i la núm. 4 "Italiana"
• Va ser un gran orquestrador amb un estil fresc i virtuossístic, utilitzant el timbre per a finalitats descriptives sense renunciar a les formes clàssiques.
• Va compondre obertures com "Die schöne Melusine" i "Die Hebriden", i música incidental per a "A midsummer night’s dream", la qual va ser composta als 17 anys.
• També destaquen el seu "Concert per a violí i orquestra" i l'oratori "Elijah", recollint el llegat de Bach i Händel.

Música Vocal i Instrumental: Robert Schumann

• Robert Schumann (1810-1856), compositor alemany, va ser més selectiu que Schubert amb els textos per als seus Lieder, escrivint-ne molts durant el seu matrimoni amb Clara Wieck.
• Els seus Lieder tenien caràcter líric i expressiu, amb una harmonia més treballada que la de Schubert.
• Va compondre cicles de Lieder com "Dichterliebe" i "Frauenliebe und Leben".
• Té moltes composicions breus per a piano agrupades en cicles com "Papillons", "Carnaval", "Kinderszenen", "Nachtstücke", "Davidsbundlertänze", entre d'altres.
• La seva obra mestra és el "Concert per a piano i orquestra en La menor".
• També destaquen els seus "Quartets de corda" i el "Quintet amb piano Op. 44", amb una clara influència de l'estil de Beethoven.
• Va escriure quatre simfonies, destacant la "núm. 1 en Si bemoll Major" i la "núm. 3 en Mi bemoll Major"
• La seva música instrumental va ser influenciada per Beethoven, mentre que la vocal per Mendelssohn.
• La seva obra la va fer conèixer a Europa la seua dona, Clara Wieck, quan ell va morir.

Música Vocal i Instrumental: Fryderyk Chopin

• Fryderyk Chopin (1810-1849) d'origen polonès, va ser conegut exclusivament pel el repertori per a piano sol, i sempre apareix un piano a la seua obra.
• Va evitar la música programàtica i els títols que s'atribueixen a les seves obres no són seus, sinó dels editors.
• Va composar "Nocturns", "Impromptus", "Scherzi", "Ballades", "Estudis", "Fantasia en fa m Op. 49", "Valsos", "Berceuse Op. 57", "Poloneses", "Masurques", "24 Preludis",
• Les seves obres són de gran virtuosisme i dificultat tècnica, requereixen maduresa musical i claredat d'interpretació.

Música Vocal i Instrumental: Ferenc Liszt

• Ferenc Liszt (1811-1886) va ser un compositor i pianista d'origen hongarès, conegut pel seu virtuosisme al piano.
• Va fer transcripcions d'òperes i simfonies al piano, enriquint les tècniques de l'instrument.
• La seva música per a piano descriu imatges i idees literàries, com "Années de Pélegrinage", "Consolations", "Harmonies poétiques et religieuses", "Études d’exécution transcendante", "Caprices" i "Sonata in h moll".
• Va compondre la "Simfonia Faust", la "Simfonia Dante", i 12 poemes simfònics, com "Les Préludes", "Orpheus" i "Prometheus".
• A partir de 1862 es va dedicar a la música religiosa i als oratoris, coincidint amb la seva ordenació com a abat.
• Va ser precursor de la música impressionista de Debussy, del llenguatge cromàtic de Wagner i de l'atonalitat de Schönberg, amb obres com "Vals oblidat" i "Bagatel·la sense tonalitat".

Música Vocal i Instrumental: Hector Berlioz

• Hector Berlioz (1803-1869) va ser un compositor francès conegut per la seva música programàtica.
• Va transformar l'estructura clàssica de la simfonia en seccions connectades per un programa amb un argument, com a "Symphonie Fantastique".
• Aquesta obra, un drama musical en forma de concert, és una autobiografia romàntica amb títols per a cada secció, on Berlioz va posar en pràctica el seu "Gran traité d’instrumentation et orchestration modernes".
• Va compondre "Harold en Italie", un poema simfònic inspirat en Lord Byron, i "Romeo et Juliette", una simfonia dramàtica per a solistes, cor i orquestra.
• Altres obres significatives inclouen "La condemnació de Faust" i l'òpera "Les Troyens".

Música Vocal i Instrumental: Johannes Brahms

• Johannes Brahms (1833-1897) va ser un compositor alemany que va assimilar l'estil de Schumann i va rebre influències hongareses i vieneses.
• Va compondre els Lieder "Die schöne Magelone", "Liebeslieder", "Vier ernste Gesänge" i "Ein deutsches Requiem".
• Les seves quatre simfonies combinen romanticisme i classicisme, adoptant formes clàssiques ampliades, enriquint el color harmònic i instrumental, i mantenint una línia melòdica lírica.
• També va compondre "Obertura per a un festival acadèmic" i "Obertura tràgica".
• Entre els seus concerts solistes destaquen els dos "Concerts per a piano i orquestra", el "Concert per a violí i orquestra" i el "Doble concert per a violí i violoncel".
• La seva música de cambra inclou sonates per a violí i piano, violoncel i piano, clarinet o viola i piano, trios amb piano, quartets de corda i quintets.
• Va ser considerat un seguidor de Beethoven en el gènere simfònic i cambrístic, conciliant classicisme i romanticisme.

Òpera Italiana: Rossini, Donizetti, Bellini y Verdi

• L'òpera italiana del Romanticisme va fusionar l'òpera seriosa i buffa, marcant un nou capítol en la història del gènere.
• Gioacchino Rossini (1792-1868) va destacar per la seva espontaneïtat i per no caure en sentimentalismes romàntics, amb obres com "Tancredi", "Otello", "La donna del lago", "Guillaume Tell", "La italiana in Algeri", "La Cenerentola", "La gazza ladra" i "Il barbiere di Siviglia".
• Gaetano Donizetti (1797-1848) es va caracteritzar per la senzillesa i la caracterització psicològica dels personatges, sent precursor de Verdi, amb obres com "Lucrezia Borgia", "Lucia di Lammermoor", "L’elisir d’amore" i "Don Pasquale".
• Vincenzo Bellini (1801-1835) va ser reconegut pel seu estil refinat, elegant i expressiu, centrat en expressar els sentiments dels personatges, amb obres com "La sonnambula", "Norma" i "I puritani e i cavalieri".
• Giuseppe Verdi (1813-1901) va ser el màxim representant de l'òpera italiana, amb arguments històrics i polítics, drames humans i al·lusions a la unificació d'Itàlia, amb obres com "Nabucco", "Macbeth", "Rigoletto", "Il trovatore", "La Traviata", "Simone Bocanegra", "Un ballo in maschera", "La forza del destino", "Don Carlo", "Aida", "Otello" i "Falstaff", creant una concepció de l'òpera diferent a Wagner.

Òpera Verista y Puccini

• L'òpera verista, un moviment realista de la darrera dècada del segle XIX va presentar històries quotidianes i emotives.
• Pietro Mascagni (1863-1945) va iniciar aquest moviment amb l'obra "Cavalleria rusticana" (1890).
• Ruggiero Leoncavallo (1858-1919) va contribuir amb "I Pagliacci (Els pallassos)" (1892).
• Umberto Giordano (1867-1948) va aportar "Andrea Chenier" (1896).
• Giacomo Puccini (1858-1924) va incorporar elements del verisme a les seves obres d'estètica post-romàntica, com "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca", "Madame Butterfly" i "Turandot".

Òpera Francesa

• El s. XIX va convertir París en la capital operística d'Europa.
• La Grand Òpera incloïa gran orquestra, corals, ballets i escenografia complexa, amb Gasparo Spontini i Giacomo Meyerbeer com a figures destacades. Gasparo Spontini amb: "La Vestale", i Giacomo Meyerbeer con: "Le diable" i "Les hugenots".
• Camille Saint-Saëns, va ser precursor del neoclassicisme amb "Samson et Dalila".
• L'òpera romàntica, sentimental i lírica, va ser representada per Charles Gounod ("Faust") i Hèctor Berlioz ("Les Troyens"), que també van contribuir a la Grand Òpera.
• L'Òpera Bouffe satírica va comptar amb Jaques Offenbach ("Orpheé aux enferns").
• L'Òpera Realista, oposada a la romàntica, va tenir en Georges Bizet ("Carmen") el seu màxim exponent.

Òpera Alemanya

• L'òpera nacional alemanya va néixer del Singspiel, que alternava parts musicals amb diàlegs parlats, i va ser continuat per Mozart.
• Carl Maria von Weber va crear la gran òpera romàntica alemanya, donant importància a les seccions instrumentals i a l'ús de melodies folklòriques germàniques en obres com "Der Freischütz" i "Oberon".
• Amb "Euryanthe" va iniciar una línia d'òpera alemanya sense diàlegs parlats, marcant un concepte unitari de l'art total que va precedir a Wagner.
• Richard Wagner va ser el representant més important de l'òpera alemanya, destacant com a compositor, poeta i filòsof, desenvolupant la caracterització psicològica dels personatges amb el "Leitmotiv" i utilitzant elements màgics i fantàstics de la mitologia germànica.
• Wagner va reformar l'òpera amb el concepte de "Gesamtkunstwerk" o obra d'art total, fusionant música, poesia i escenografia al servei de l'expressió dramàtica, prescindint de les estructures tancades i creant la "melodia infinita".
• Òperes importants: "Rienzi", "Der fliegende Holländer", "Tannhäuser", "Lohengrin", la Tetralogia "Der Ring des Nibelungen", "Tristan und Isolde" i "Die Meistersinger von Nürnberg".