B.4. - Els drets humans i els drets constitucionals

El reconeixement dels drets humans

• El reconeixement dels drets humans és fonamental per a l’existència d'un Estat de dret.
• La Constitució espanyola de 1978 dedica el títol I als drets i deures fonamentals.
• Els drets humans són innats, anteriors a l’Estat i inalienables.
• Alguns documents anglesos del segle XVII, com la Petition of Rights de 1628, marquen el començament del moviment constitucionalista.
• El segle XVIII va veure l'aprovació de cartes de drets a les colònies britàniques d'Amèrica, sent la Declaració de drets de Virgínia de 1776 la més important.
• A França, es va aprovar la Declaració dels drets de l'home i del ciutadà de 1789.
• Aquestes declaracions de drets són textos preconstitucionals, que estableixen els drets de les persones i l'obligació dels poders públics de respectar-los.
• A partir de la Segona Guerra Mundial, es va produir una internacionalització del reconeixement dels drets humans.
• Documents importants d’aquesta internacionalització són la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, el Conveni europeu de drets humans i de les llibertats fonamentals de 1950, i els Pactes internacionals de 1966.
• A la Unió Europea, la Carta dels drets fonamentals de 2000 aporta una nova dimensió al reconeixement dels drets.

Drets fonamentals a la Constitució Espanyola

• La Constitució espanyola reconeix els drets fonamentals com a drets subjectius amb garanties jurídiques.
• El Títol I de la Constitució Espanyola dedica una secció a la llista de drets fonamentals.
• Els drets fonamentals i les llibertats públiques es troben als articles 15 a 29 de la CE.
• Podem classificar els drets en personals o de llibertat, de participació o polítics i econòmics i socials.

La titularitat dels drets constitucionals

• La Constitució no defineix explícitament la titularitat dels drets constitucionals.
• El Tribunal Constitucional estableix els criteris per a la titularitat dels drets.
• Existeix una diferència en la titularitat dels drets per als nacionals, els estrangers i les persones jurídiques.

Drets dels Estrangers

• El Títol I de la Constitució espanyola reconeix alguns drets per als estrangers.
• L’article 13 de la CE estableix que els estrangers gaudeixen dels mateixos drets que els nacionals, però amb algunes restriccions.
• El Tribunal Constitucional modula la posició envers els drets dels estrangers, i afirma que la dignitat de la persona ha de ser el límit a tenir en compte pel legislador.
• Hi ha drets que són titulars tant els nacionals com els estrangers, com el dret a la vida, la integritat física i moral, la tutela judicial efectiva i la llibertat.
• Alguns drets permeten restriccions per a estrangers des de la llei, com el dret de reunió, manifestació, associació, vaga, i educació.
• Alguns drets com el dret de sufragi i l'accés a càrrecs públics, només són titulars dels nacionals.

El procés penal i els drets fonamentals

• Els drets fonamentals han de ser respectats durant el procés penal per garantir la justa administració de la justícia.
• Això inclou el dret a la llibertat, el dret a un procés amb garanties, la presumpció d’innocència, el dret a un defensor, el dret a un jutge imparcial, la defensa a la violència sexual i la protecció a la privacitat.

Garanties normatives dels drets constitucionals

• La Constitució Espanyola estableix garanties normatives per assegurar l’efectivitat dels drets.
• L’article 53.1 de la CE estableix que els drets i llibertats reconeguts en el Títol I vinculen tots els poders públics.
• La Constitució Espanyola té com a objectiu garantir la protecció integral de la llibertat sexual amb la Llei orgànica 10/2022.

Drets i Llibertats

• La Constitució espanyola (CE) reconeix una sèrie de drets i llibertats fonamentals.
• Els drets es poden classificar en tres categories: drets personals, drets de participació o polítics i drets econòmics i socials.
• Els drets personals es relacionen amb l'Estat de dret, que defensa la no intervenció de l'Estat en l'esfera privada de la ciutadania.
• Els drets de participació o polítics es relacionen amb l'Estat democràtic, que garanteix el pluralisme polític i la participació ciutadana en els afers públics.
• Els drets econòmics i socials es relacionen amb l'Estat social, que intervé en el sistema econòmic i les relacions laborals per garantir unes condicions de vida millor per a la ciutadania.

Drets Personals

• El dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15).
• El dret a la llibertat ideològica i religiosa i de culte (art. 16).
• El dret a la llibertat i a la seguretat (art. 17).
• El dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge (art. 18).
• El dret a la inviolabilitat del domicili i el dret al secret de les comunicacions (art. 18).
• La llibertat de residència i de circulació (art. 19).

Drets de Participació o Polítics

• El dret de llibertat d'expressió, que inclou la llibertat d'informació i la llibertat de càtedra (art. 20).
• El dret de reunió i manifestació (art. 21).
• El dret d'associació (art. 22).
• El dret al sufragi actiu (dret a votar) i passiu (dret a ser elegit) o de participació política (art. 23).
• El dret de petició als poders públics (art. 29).

Drets Econòmics i Socials

• El dret a l'educació (art. 27).
• El dret al treball (art. 35).
• El dret a la vaga i el dret de sindicació (art. 28).
• El dret a la negociació col·lectiva (art. 37).
• El dret a la propietat (art. 33).

Drets dels Estrangers

• Els estrangers a Espanya tenen dret a alguns drets personals i de participació, d'acord amb la Llei orgànica 4/2000 de drets i llibertats dels estrangers a Espanya.
• La Llei orgànica 4/2000 tendeix a una equiparació entre nacionals i estrangers respecte a drets vinculats a la dignitat.
• Els estrangers a Espanya tenen dret a la reunió i manifestació, a l'associació, a la vaga i a l'educació, sota determinades condicions.

Drets i Procés Penal

• La CE garanteix una sèrie de drets per garantir que els processos penals es desenvolupen d'acord amb la llei.
• El dret a la llibertat permet a la persona organitzar la seva vida individual i social lliurement (art. 17).
• El dret al secret de les comunicacions inclou la seva comunicació i la identitat dels interlocutors (art. 18.3).
• La intercepció de comunicacions només pot ser autoritzada per un jutge i per a una investigació adequada.
• El dret a la tutela judicial efectiva garanteix que les persones puguin defensar els seus drets i interessos davant dels òrgans judicials (art. 24.2).

Garanties per a la Protecció dels Drets

• Hi ha tres grups de garanties per a la protecció dels drets: normatives, institucionals i jurisdiccionals.
• Garanties normatives: vinculació de tots els poders públics als drets, principi de reserva de llei i rigidesa de la CE.
• Garanties institucionals: Defensor del Poble.
• Garanties jurisdiccionals: recurs d'empara ordinari, recurs d'empara constitucional i el procediment de tutela dels drets previst al Conveni Europeu de Drets Humans.

Suspensió dels Drets

• La CE permet la suspensió de l'exercici d'alguns drets en determinades situacions.
• La suspensió dels drets ha de ser interpretada de manera restrictiva i només es justifica per a la defensa dels drets constitucionals en casos excepcionals.

Drets i Llei

• L'eficàcia directa dels drets no exclou la seva regulació legal.
• La regulació dels drets s'ha de fer per llei i ha de respectar-ne el contingut essencial.
• La llei que regula els drets dels articles 15 a 29 de la CE ha de ser una llei orgànica, que té un procés d'aprovació més estricte.

Rigidesa de la Constitució Espanyola

• Els drets reconeguts als articles 15 a 29 de la CE només poden ser reformats seguint un procediment complex que garanteix la seva dificultat de reforma i protegeix el seu reconeixement constitucional.