El culte a la vaca a l'Índia

La Vaca Madre

• Els pagesos famolencs de l'Índia es neguen a menjar-se les vaques, la qual cosa crea misteri per als observadors occidentals.
• Existeix la creença comuna que la gent amb mentalitat oriental és incomprensible i valora més l'espiritualitat que la vida.

El significat religiós de la vaca

• Els hindús veneren les vaques com un símbol de tota vida.
• La vaca és la mare de la vida per als hindús, de la mateixa manera que Maria és la mare de Déu per als cristians.
• Matar una vaca és un gran sacrilegi i una profanació.

Crítiques occidentals al culte a la vaca

• Molts experts creuen que el culte a les vaques és la principal causa de pobresa i fam a l'Índia.
• Alguns agrònoms occidentals creuen que el tabú contra el sacrifici de les vaques permet que visquin 100 milions d'animals "inútils".
• Aquests animals no donen llet ni carn, competeixen per les terres cultivades i competeixen per menjar amb animals útils i humans.
• Un estudi de la Fundació Ford va declarar que potser la meitat del bestiar és redundant.
• Un economista de la Universitat de Pennsilvania va dir el 1971 que l'Índia tenia 30 milions de vaques improductives.
• Enormes poblacions d'animals inútils i antieconòmics són una conseqüència directa de les doctrines hindús irracionals.
• Els turistes de Delhi, Calcuta, Madras i Bombai queden sorpresos per la quantitat de bestiar extraviat que hi ha als carrers.
• Els animals vaguen pels carrers, mengen en mercats i jardins públics, defequen a les voreres i bloquegen el trànsit.
• El bestiar es reuneix a les cunetes al camp i passa temps vagant pels ferrocarrils.

Impacte de l'amor a la vaca

• L'amor a les vaques afecta la vida en molts aspectes
• Els funcionaris del govern mantenen els asils de vaques on els propietaris poden guardar animals vells i secs de forma gratuïta.
• A Madras, la policia aplega i cuida el bestiar extraviat fins que recupera la salut permetent-los pasturar en petits camps prop de l'estació de ferrocarril.
• Els agricultors tracten les seves vaques com a membres de la família, les adornen amb garlandes i borles, resen perquè es posin malaltes i criden sacerdots per celebrar el naixement d'un vedell nou.
• Els hindús a tota l'Índia tenen imatges penjant a les seves parets de dones joves felices i de bellesa, enjoyades, amb grans cossos de vaques blanques i grasses amb llet que flueix de les mares de les deeses de les dones com a zebu.
• Aquestes vaques semblen poques res semblant a la típica vaca viva.
• La major part de l'any, els seus ossos sobresurten.
• Produeix una mica de llet i amb prou feines amamanta un sol vedell fins a la maduresa.
• La producció no supera les 500 lliures anuals, però la producció per a vaques lleteres americanes produeix unes 5000 lliures anuals i les vaques campiones produeixen més de 20.000.
• Al voltant de la meitat de les vaques índies és poc donen res
• L'amor a les vaques no fomenta l'amor als homes.
• Molts hindús creuen que els musulmans són assassins de vaques perquè els musulmans mengen vedella mentre que els hindús no mengen porc.
• Abans de la divisió entre l'Índia i el Pakistan, esclataven disturbis sagnants anualment entre les dues comunitats per evitar que els musulmans matessin vaques.
• Molts estan enverinats per les relacions actuals entre l'Índia i el Pakistan a causa de records com els disturbis de Bihar al 1917 que van resultar en la mort de més de trenta persones i més de 170 saquejos de pobles musulmans des de dalt a baix.
• Mohandas K. Gandhi, tanmateix, era un fervent defensor de l'amor a les vaques i volia prohibir completament el sacrifici que va condemnar els disturbis.
• La Constitució índia pretenia prohibir d'alguna manera l'assassinat de vaques quan es va redactar als codis de drets sobre les vaques.
• Diversos estats han prohibit completament el sacrifici de vaques des d'aleshores, però d'altres admeten excepcions.
• La qüestió del debat sobre les vaques és una causa important de problemes i disturbis no només entre els hindús i altres comunitats musulmanes, sinó també entre el Partit del Congrés al poder i les faccions hindús extremistes dels amants de les vaques.
• El 7 de novembre de 1966, una multitud de fins a 120K persones de manifestants va dirigir un grup de sants nus que entonaven les lletres mentre ornats amb garlandes calendàries, van posar cendra blanca amb fem de vaca contra la matança del Congrés Parlament indi.
• Aquests disturbis van provocar la mort de vuit o més persones i les lesions de quaranta vuit més.
• Després, una onada constant de vagues de fam a tot el país per sants cèlebres. Muni Shustril Kumarr va dirigir això com a president del Campanya Interpartidista i Protecció de les Vaques.

Anàlisi de la situació

• L'amor a les vaques sembla absurd i suïcida per als observadors occidentals que estan familiaritzats amb agricultors de tècniques industrials modernes i bestiar.
• Aquestes vaques inútils han de ser acaparades i donades a la final. Tanmateix, es troben determinades inconsistències en la condemna de les vaques.
• L'Índia tenia massa bestiar però massa pocs bou.
• Bou i els búfals d'aigua són l'arada principal de tracció a l'Índia.
• Hi ha massa poc bestiar en realitat en termes d'arada.
• A tota l'Índia es reconeixen 60M granges de les quals 80M són animals de tracció.
• Pot ser que calguin almenys 120M animals de tracció.

Més sobre el tema

• Alguns agricultors lloguen o demanen bou als seus veïns.
• Sovint poc pràctic de compartir animals.
• L'arada s'ha de coordinar amb les pluges monsòniques i pot haver-hi un moment òptim per segar una granja.
• Els agricultors també necessiten el bou per tirar un carro a la part rural de l'Índia.
• Els cultius privats, el bestiar, l'arada i els carros de bou fan que es redueixi l'agricultura índia i vaig reconèixer que això no estava provocat per l'amor.

Amenaces i agricultura de la vaca

• El dèficit és una seriosa amenaça terrible que es cierneix sobre la majoria de les famílies de pagesos de l'Índia.
• Qualsevol bòvid que es posi malalt i el pagès pobre corre el perill de perdre la granja.
• Els camperols han de demanar diners amb tipus d'interès usuraris si no tenen un substitut.
• De fet, moltes famílies rurals han perdut tots o part dels seus actius, i s'han convertit en aparcers o jornalers a causa d'aquests deutes.
• Cada any migrants indefensos que acaben a les ciutats on ja abunden per la falta de feina i persones sense llar.
• La situació és aproximadament la mateixa que un agricultor nord-americà que no pot substituir o reparar el tractor avariat per a l'agricultor indi que no pot desfer-se de les bèsties.
• Les fàbriques fabriquen tractors, però les vaques donen a llum bous.

Les vaques com a producció de bous

• Un pagès que té una vaca té una fàbrica per produir bous.
• Hi ha poques raons per interessar-se en vendre la vaca amb o sense amor.
• Llavors veiem per què els agricultors indis tenen tendència acceptar les vaques durant tot l'any perquè només produeixen 500 lliures aproximadament.
• Si la funció principal per a vaques zebu és ser una cria de tracció animal llavors els especialitzats no competeixen per l'amor de produir llet.
• Tanmateix, la llet segueix tenint un paper essencial en la satisfacció nutritiva.
• Fins i tot petites quantitats de productes lactis poden millorar el benestar de la gent que està obligada a sobreviure al límit de la inanició.
• Els agricultors indis donen la prioritat si es desitja un animal sobretot per a llet a les búfales d'aigua per als períodes de secreció de llet des d'aquesta producció en períodes més llargs i més alts al greix de mantega que el bestiar.
• El búfal d'aigua és un animal excel·lent per a les terres d'arada inundades.
• Els bous tenen més varietat i agricultura en les terres seques i els agricultors els prefereixen per al transport per carretera.
• Les races de zebu de tot són extraordinàriament resistents que poden sobreviure a les sequeres que afecten parts diferents. L'agricultura a part d'un immens sistema de relacions humanes i naturals.
• Jutjar el comportament aïllat de l'ecosistema en un complex agrícola nord-americà produeix estranyes.
• En els ecosistemes indis es passa les operacions de bestiar desapercebudes pels observadors com els productors d'enorme consum d'energia de productes químics que substitueixen gairebé completament el fems dels animals per ser una de les principals fonts de fertilitzants agrícoles i els agricultors nord-americans van deixar d'utilitzar fems quan van llaurar amb tractors en comptes de mules o cavalls.
• L'ús d'una agricultura mecanitzada a gran escala és gairebé innecessari i hi ha un enorme complex global integrat de camions trectors de petroquímics que produeixen equips agrícoles, transport motoritzat, gasoil, pesticides i químiques en què es basen les noves tecnologies de producció d'alts rendiments.
• La majoria dels agricultors de l'Índia no hi participen perquè no es poden permetre el luxe de comprar tractors que veneren les vaques.
• Així com a ells, l'Índia no pot construir plantes competidores amb mercaderies industrials massives i necessita una gran quantitat de mercaderies industrials importades.
• La transformació s'inverteix en bous animals i deixeu tractors i productes químics requerint inversions massives de capital en efectes sobre la reducció d'animals barats i els costosos efectes en quantitat de persones que poden guanyar-se la vida a través de l'agricultura.
• Això obliguen a l'augment corresponent de la mida. Sabem que l'escala en els sistemes agrícoles americans significa la destrucció de l'agricultura familiar.
• Menys de 5 de les famílies dels Estats Units viuen actualment en granges, en comparació amb el 60 per 100 durant als seus 100 anys.
• Hi hauria, en poc temps, trobats treballs i allotjaments per als 250 milions de pagesos si l'economia continués de manera semblant a l'Índia.

Conseqüències de l'atur

• A causa del patiment a l'atur i la manca d'habitatge a les ciutats de l'Índia, l'augment massiu massiu addicional de la població només pot tenir conseqüències i agitacions catastròfiques sense precedents.
• Aquesta alternativa és fàcil d'aplicar a mà per sistemes petits basats en animals en escalada reduïda i que consumeixen poca economia.
• Tal com s'ha indicat i és el mateix que les vaques i bous proporcionen substituts amb poca inversió d'energia als tractors i plantes.
• El bestiar compleix les funcions a indústries petroquímiques i cada any són capaços d'excretar prop de 700M tones de fems recuperables de l'Índia aproximadament a la totalitat d'aquest ús més estiércol per a l'ús més fertilizier per a combustible per cuinar. Que la casa materna a l'Índia cuina amb el volum de calor és l'equivalent tèrmic més enllà de les 27 m tones de querosè i 35 m tones de carbó o 68 m tones de fusta.
• L'Índia com que només té reserves petites per a petroli i ja és víctima de l'àmplia deforestació.
• Aquests combustibles no poden veure's substituïts pràcticament que el fem de vaca tot i que quan es planteja a la cuina pot no atreure ja que les dones creuen que és altament ajustable millor per a la seva rutina.
• La majoria de la gent índia que es prepara amb una mantega índia clarificada per la qual la vaca de cuina està amb una flama d'escalfament neta de llarga durada i llarga durada que no es crema.
• Això per a l'Índia significa que la matrona no necessita negligir els infants perquè ajudi durant feines agrícoles u altres tasques.
• Les dones occidentals es poden fer així a través d'un complex conjunt amb controls que són cares a les cuines i els modes.

Altres operacions de fum de vaca

• El fem de vaca compleix un mínim d'altres funcions. Amb l'aigua es converteix en una pasta per revestir casa teva.
• Permet la formació de pols quan es posa a sobre del terra, i es permet que s'endureixi fins que netegi amb una escombra.
• Es recull amb la recollida de tot sobre la femta fins a la darrera càrrega. A les ciutats de camp, la gent es fa càrrec dels camins familiars arreu i torna a ser portat de la seva càrrega petroquímica diària. Les castes monopolitzen en ciutats on les persones que escombraven, va a trobar fum i es desterren i de casa a casa-matrones per a la seva venda i a guanyar-se la vida.
• Una vaca seca és una abominació econòmica dels punts de vista agro mecanitzat. L'animal de sec i estèril pot ser l'esperança.
• Hi ha la possibilitat si les pluges Monsons ajuden que allò que a revifarà l'exemplar més decrèpit i portarà llei.
• Per això renen els agricultors tot i que de vegades s'escolten les seves oracions.
• Mentrestant continuen produint fertilitzant i per això entenem per què a poc a poc que bella pot ser la vaca als propietaris.

Dades sobre el bestiar

• El Bestiar zebu té un cos petit, geps d'emmagatzemar energia i altes capacitat de recuperació.
• Aquesta cria està adaptada especifícament a a l'agricultura índia.
• Puc sobreviure durant períodes més llargs amb poca aigua o poc aliment i hi ha molt resistent a les malalties que afligeizen aquestes races en climes tropicals.
• S'explota als bous zebu mentre respiren.
• El veterinari Stuart Odend´hal, abans lligat a la Universitat Johns Hopkins, va realitzar necròpsies de camp sobre bestiar indi que havia continuat funcionant fins que durant algunes hores van morir i allà tot aquestes lesions eren massives als seus òrgans.
• Fa que mai no sigui fàcil llençar aquestes bèsties sense estar totalment "inútils" perquè no l'enorme capacitat de recuperació.
• Al llarg, és un moment en què esdevé perduda tota l'esperança i també cessa la producció, però el pagès hindú es nega venent-lo com a escorxador o obtenir aliments.
• Això no és una evidència irrevocable econòmicament perjudicial sense cap cap explicació excepte i en termes religió és pel fet de sacrifici de bestiar i el consum de la seva carn?

Conclusió

• Hi ha gent en contra el sacrifici com així tot com el consum de la carn gràcies a l'amor cap al bestiar.
• Una economia estable en l'anàlisi ecològica determina així: Les comunitats d'organismes que no està adaptat a condicions extremes de tot tipus. La situació pertinent a l'Índia és l'absència del periódic del temps de monsons. El tabú que està prohibit per al sacrifici serà a llarg termini tenir bones conseqüències que el pagès podria de la resta conèixer les condicions de sequeres i pobresa encara que hagin millorat temporalment de la dieta de la seva família amb un poc de diners un cop sacrificats.
• Les masses asiàtiques no estan vivint perquè és a la mentalitat oriental que agraden a la vida i morir per fam si sacrifiquen per menjar una vaca.

L'opinió d'un hindú sobre l'amor a la vaca

• Els hindús propensos a afrontar la fam sacrificar les vaques i amb menjant la cuina encara que els animals siguin sant segons la religió hindú a zones com Bihar de totes maneres de la Segona Guerra Mundial van provocar que la Gran Depressió escasses i les sequeres fossin resistibles si la pressió dels britànics necessitava fer complir tropes.
• Els observadors estaven assenyalant que la misèria inimaginable de la gent. Sobreviuen sense fer res durant períodes de bon temps és part del preu a pagar per tenir coses dolentes en temps de flacs. Una economia occidental és irracional i prohibida de consum de vaca. No hi ha un avantatge per produir una indústria d'envasament de carn perquè té poc potencial i pot ser de petites quantitats a l'Índia.
• Augmentar el bestiar vacum s'intensificaria molt a càrrec de l'ecosistema en l'amor per i no per les lleis de la termodinàmica. Un fort decreixement per la producció per alimentació calòrica que pot tenir lloc en una cadena alimentària i aliments adicionals. Per tant el valor calòric que pot ser superior al seu cos que un animal mai pot menjar.