Economia i Ramaderia Intensiva

L'economia és un conjunt de recursos, activitats i elements que contribueixen a la riquesa d'un grup humà, incloent-hi com s'organitzen, gestionen i produeixen.

Les activitats econòmiques tenen com a objectiu satisfer les necessitats de la població, i es divideixen en primàries (aliments) i secundàries (oci).

La producció és el procés de transformar les matèries primeres en productes amb noves característiques i utilitats.

La distribució i comercialització és el procés de transportar els productes al consumidor mitjançant xarxes logístiques.

El consum és el moment en què el producte satisfà la necessitat del comprador, el propòsit final de tot el procés.

Els factors productius són els elements necessaris per a la producció, com ara matèries primeres, treball i capital.

L'Estat gestiona serveis públics (sanitat, educació, etc.) mitjançant la recaptació d'impostos i té les seves pròpies empreses.

Les famílies són el principal objectiu de l'economia, amb necessitats que impulsen la producció.

Les empreses s'encarreguen de produir béns i serveis que satisfan les necessitats dels consumidors.

Les empreses es classifiquen en tres categories: primàries (agricultura, pesca, mineria), secundàries (indústria) i terciàries (serveis).

Segons el nombre de treballadors, les empreses poden ser microempreses (1-10), petites (11-50), mitjanes (51-250) o grans (+250).

Les empreses privades són finançades amb capital privat, les públiques amb capital públic i les mixtes amb una combinació de tots dos.

Les societats limitades (SL), societats anònimes (SA) i cooperatives són exemples de classificació jurídica d'empreses.

Les multinacionals són empreses grans que operen a diversos països amb filials més petites.

El monopoli és quan una empresa controla la producció d'un bé o servei, fixant els preus al seu antull.

L'oligopoli és quan diverses empreses es coordinen per repartir-se un mercat.

Un trust és una fusió d'empreses que perden la seva independència.

Un holding és una aliança d'empreses que mantenen la seva independència.

Un càrtel és un acord entre empreses per limitar la competència i controlar el mercat.

Els bancs ofereixen finançament a canvi d'interessos i accepten dipòsits.

El banc central controla la moneda i el sistema bancari d'un país.

La borsa és el mercat on es venen i compren accions d'empreses.

Les accions són parts del capital d'una empresa que representen la participació en la seva propietat.

Una explotació agrària de grans dimensions, amb una superfície que varia segons la regió. A Europa, pot ser de centenars d'hectàrees, mentre que a Amèrica pot superar els milers d'hectàrees.

Una explotació agrària de petites dimensions, típicament en regions amb poca tecnologia i enfocada en la producció per a la subsistència.

Parcel·les amb formes geomètriques ben definides, com quadrats o rectangles. Són comunes en grans extensions de terreny.

Parcel·les amb formes irregulars, sovint adaptades a la topografia del terreny.

Parcel·les sense tanques o murs que les delimiten, diferenciades per camins que els propietaris utilitzen per moure's.

Parcel·les delimitades mitjançant tanques, arbres o plantes enfiladisses, típic de regions com el nord de França.

Un sistema de cultiu que es centra en una sola espècie vegetal.

Un sistema de cultiu que inclou una gran varietat d'espècies de plantes diferents.

Cultius que s'adapten a les pluges naturals o no requereixen reg artificial.

Cultius que necessiten molta aigua, com fruites i hortalisses, i depenen de canalitzacions o sistemes d'irrigació.

Produir una gran quantitat de productes per superfície, utilitzant innovacions tecnològiques com fertilitzants o maquinària.

Utilitzar grans extensions de terreny per a maximitzar la producció, sense utilitzar fertilitzants o tecnologia avançada.

Un tipus de poblament en què la població s'aglutina en una vila o poble.

Un tipus de poblament en què la població viu en cases disperses prop de les terres

Un sistema productiu tradicional característic de països subdesenvolupats que s'enfoca en la producció per a la pròpia subsistència familiar.

La globalització de la informació ha creat una nova activitat econòmica que gira entorn del control i anàlisi dels fluxos de dades.

Abans d'internet, la televisió era el mitjà d'influència més popular, però ara internet i les xarxes socials han canviat la manera d'influenciar a les masses.

Els anuncis i continguts a internet es personalitzen mitjançant l'anàlisi del perfil d'usuari, permetent una major eficàcia.

La globalització pot tenir un impacte econòmic desigual, beneficiant més als països del centre econòmic que als altres.

L'oportunitat d'un mercat laboral global pot ser desigual, amb els països més poderosos oferint treballs d'alta qualificació.

La globalització facilita l'accés a cultures dominants a través de les tecnologies de comunicació, però pot relegar cultures minoritàries.

La globalització pot estendre la democràcia, però pot crear una democràcia deficient amb el control polític de multinacionals.

El sector primari s'encarrega de la producció i explotació de recursos d'origen animal i vegetal.

L'agricultura va sorgir fa uns 8.000 anys durant el Neolític al creixent fèrtil.

Factors físics com el clima, la qualitat del sòl i l'accés a l'aigua influeixen en el tipus d'agricultura que es pot desenvolupar.

Factors humans com la població, el model econòmic i el nivell tecnològic influeixen en el model productiu de l'agricultura.

L'agricultura de regadiu necessita grans aportacions d'aigua, mentre que l'agricultura de secà es practica en zones més àrides.

L'agricultura de subsistència està enfocada a l'autoproveïment, mentre que l'agricultura de mercat busca obtenir rèdits econòmics.

Els paisatges agraris són un tipus concret de paisatge creat per l'activitat agrícola.

El tipus de ramaderia que es caracteritza per una alta productivitat i una gran inversió econòmica inicial, en què el bestiar es cria en estables amb un control estricte.

Un tipus de ramaderia intensiva on els animals passen tot el seu cicle de vida en estables.

Un tipus de ramaderia intensiva en què els animals es crien en estables en èpoques fredes i en llibertat en èpoques càlides, aprofitant pastures naturals.

Els animals es crien en grans superfícies de terreny, sense necessitat de molts recursos i amb una baixa productivitat.

El procés de capturar animals o vegetals de mars, rius, llacs i oceans.

Zones de pesca riques en peixos, on es realitza el cicle vital d'espècies marines.

Pesca que explota caladors pròxims a la costa, caracteritzada per una baixa productivitat i producció per a l'autoconsum.

Pesca que es centra en aconseguir el màxim volum de captura utilitzant tecnologia avançada.

Pesca que explota la zona de la costa prop de les llotges locals.

Pesca que es duu a terme en caladors internacionals, emprant vaixells equipats amb tecnologia avançada per a la navegació i el processament del peix.

Aquest sector s'encarrega de la producció de fusta, resina i suro de forma sostenible.

La cria en granges d'espècies aquàtiques animals i vegetals, amb un gran creixement actualment.

Cria de peixos en estanys o piscines artificials.

Cria d'ostres.

Cria de musclos.

Un sistema econòmic on l'Estat controla la majoria dels mitjans de producció i fixa els preus. L'Estat elabora plans econòmics a llarg termini i determina quins béns es produeixen.

Un sistema on el mercat decideix la producció i els preus a través de la oferta i la demanda. El capital és principalment privat.

Un sistema mixt que combina elements de l'economia planificada i l'economia de mercat. L'Estat intervé en el mercat per regular la competència i evitar crisis econòmiques.

El procés de connexió global entre països a través de la interdependència econòmica, social, cultural i política.

Els països desenvolupats, que s'han beneficiat de la globalització i concentren la major part de la riquesa del món.

Els països del tercer món o subdesenvolupats, que han estat menys beneficiats de la globalització i sovint se subordina a la seva influència.

Un grup de països emergents amb elevats ritmes de creixement econòmic: Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica.

El fet que empreses multinacionals traslladen la producció a països amb menys costos laborals, provocant la pèrdua de llocs de treball en els països del centre.

Un model econòmic que prioritza la igualtat social i la redistribució de la riquesa, amb un paper destacat de l'Estat en la producció i la planificació econòmica.

El sistema econòmic que té com a objectiu maximitzar el benefici a través de la lliure competència entre empreses privades i la motivació pel profit.

La diferència entre els dos sistemes econòmics

Un model econòmic que busca evitar les crisis econòmiques i regular la competència entre empreses per evitar abusos, amb una intervenció limitada de l'Estat.

El conjunt de sistemes de protecció social que garanteixen les necessitats bàsiques de la població, com ara l'educació, la sanitat i els ingressos mínims.

Un període històric que va enfrontar dos models econòmics: el capitalisme i el comunisme.

La situació actual en què les economies del món estan connectades a través del comerç internacional, el flux de capitals i la innovació tecnològica.