* 13 F Aigua a la Carretera

Choose a study mode

Play Quiz
Study Flashcards
Spaced Repetition
Chat to Lesson

Podcast

Play an AI-generated podcast conversation about this lesson

Questions and Answers

En l'anàlisi de la capacitat pertinent del drenatge longitudinal, quina és la implicació d'assumir estadísticament que l'aigua envaeix la carretera un cop cada 25 anys, en termes d'impacte ambiental latent?

  • Implica que, en termes de gestió del risc, és imprescindible dissenyar sistemes per controlar els efectes d'escorrentia difusa i els seus impactes acumulatius en ecosistemes a llarg termini, més enllà d'un episodi singular. (correct)
  • Vol dir que, en realitat, l'impacte ambiental és negligible, ja que es considera que l'aigua que envaeix la capa superficial de la carretera experimenta una autodepuració natural.
  • Significa que els efectes contaminants derivats de l’ús intensiu continuat de sistemes de bombament per extreure l'aigua que envaeix la carretera es compensen amb els beneficis de reducció d’accidents.
  • Sugereix que l’increment resultant de la freqüència i magnitud d’esdeveniments meteorològics extrems exigeix l'adopció de mesures correctives adaptatives davant cada episodi d'invasió.

Quina implicació pràctica té la distinció entre petites obres de drenatge transversal (com ara calaixos i pontons) i ponts i viaductes de majors dimensions, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en la determinació de criteris d'intervenció hidromorfològica en el disseny?

  • En ponts i viaductes, la llum entre pilars ha de ser sempre superior a la que resultaria d’aplicar criteris geomètrics convencionals, per evitar així generar ressalts hidràulics.
  • En ponts i viaductes, les consideracions hidràuliques tenen precedència sobre les de traçat, mentre que en petites obres hi ha una prioritat marcada per les necessitats de manteniment.
  • En ponts i viaductes, els condicionants dimensionals acostumen a venir definits per necessitats de traçat, mentre que a les petites obres sí que solen tenir més importància els condicionants de tipus hidràulic. (correct)
  • La diferència radica en l'obligació d'emprar models hidràulics bidimensionals en el dimensionament de ponts i viaductes, mentre que a les petites obres es permet l'ús de models unidimensionals simplificats.

En quines circumstàncies es considera imperatiu revestir les cunetes, i quina és la implicació d'aquesta decisió en termes de gestió de recursos i maximització de l'eficiència del cicle de vida d'una carretera?

  • Cal revestir les cunetes sempre que es vulgui complir amb la normativa ambiental més restrictiva, prioritzant la protecció dels aqüífers per sobre de consideracions econòmiques a curt termini.
  • Sempre és imperatiu revestir les cunetes per minimitzar la infiltració, augmentant la seguretat viària i reduint la necessitat de manteniment, però augmentant l'empremta de carboni.
  • Cal revestir les cunetes en pendents longitudinals superiors al 3%, o quan el pendent és inferior a l'1%, o quan es vol evitar infiltracions, avaluant el cost-benefici de materials i impacte ambiental per optimitzar el cicle de vida. (correct)
  • És imperatiu revestir les cunetes només quan el pendent longitudinal supera el 5%, per maximitzar la capacitat de desguàs i minimitzar la sedimentació, independentment del cost inicial.

Com afecta l'altitud a la idoneïtat dels ferms drenants i quina relació té aquest factor amb les polítiques d'adaptació al canvi climàtic?

<p>A altituds superiors als 1200 m, no és recomanable utilitzar ferms drenants a causa dels cicles de gel-desgel, i, per tant, les polítiques d'adaptació al canvi climàtic han de prioritzar altres solucions com la impermeabilització. (B)</p> Signup and view all the answers

Quins factors determinen la disminució de la resistència al lliscament d'un ferm al llarg del temps, i com es relacionen aquests factors amb les pràctiques de gestió sostenible del ferm?

<p>La disminució depèn tant del trànsit com de les característiques dels materials i es pot millorar amb aportacions de bauxita a la capa de trànsit, i altres materials reciclats de la construcció i demolició. (B)</p> Signup and view all the answers

En quines fases del cicle de vida d'una carretera juga un paper més crític el drenatge subterrani, i com es tradueix això en termes de cost total d'explotació i manteniment?

<p>El drenatge subterrani és crític al llarg de tot el cicle de vida, perquè evita danys estructurals que comportarien costos de reparació elevats i interrupcions del servei. (C)</p> Signup and view all the answers

Quins són els components clau per a la creació de sistemes de drenatge longitudinal eficients en travessies urbanes, i quin paper juguen en l'equilibri entre mobilitat, permeabilitat i gestió d'aigües pluvials?

<p>Són clau els sistemes de captació que integren solucions basades en la natura (SbN) i la separació de xarxes pluvials, prioritzant la permeabilitat i la qualitat de l'aigua sense afectar la mobilitat. (A)</p> Signup and view all the answers

En el context de la utilització de models hidràulics per al disseny de sistemes de drenatge de carreteres, quins són els avantatges i limitacions de l'ús de models unidimensionals en comparació amb els bidimensionals?

<p>Els models unidimensionals són més senzills i econòmics, però limitats en situacions complexes; els bidimensionals representen millor fluxos complexos però requereixen més recursos. (B)</p> Signup and view all the answers

Quina relació existeix entre les propietats drenants d'un ferm i la seva macrotextura, i com influeix aquesta relació en la seguretat viària en condicions de pluja i en la gestió del soroll de rodadura?

<p>Una macrotextura adequada facilita el drenatge superficial, disminuint el risc d'aquaplanning i reduint el soroll, especialment a les freqüències altes. (B)</p> Signup and view all the answers

Com es gestiona el requisit d'assegurar la impermeabilitat de les capes del ferm per evitar la infiltració d'aigua, i com s'integra aquest requisit amb les estratègies de drenatge superficial i gestió integral del cicle de l'aigua?

<p>S'assegura dissenyant les capes del ferm segons la normativa pertinent (6.1-IC/6.3-IC), evacuant adequadament l'aigua superficial (5.2-IC) i minimitzant la necessitat de drenatge subterrani. (B)</p> Signup and view all the answers

En el context de drenatge subterrani, quina és la funció de la disposició de rases drenants en forma d'espina de peix, i en quines situacions és més avantatjosa respecte a altres configuracions?

<p>Optimitzar la intercepció de fluxos d'aigua en zones extenses amb pendents suaus, permetent una evacuació eficient cap a un col·lector principal, on no es pot ubicar un dren profund. (C)</p> Signup and view all the answers

Quina és la implicació de l'ús de sòls tolerables per a la construcció de terraplens que se situen sota el nivell freàtic, i com s'integra aquesta consideració amb la normativa urbanística local i regional?

<p>L'ús de sòls tolerables pot ser una estratègia per minimitzar els costos de construcció, però ha d'alinear-se amb les restriccions d'ús del sòl imposades per la normativa urbanística. (A)</p> Signup and view all the answers

Quins factors s'han de considerar en la selecció de materials per a la capa superficial d'una berma de terra adjacent a la plataforma de la carretera per minimitzar la infiltració, i com s'integra aquesta selecció amb les estratègies de bioenginyeria?

<p>S’han de seleccionar materials amb un percentatge elevat de partícules fines (tamís UNE 0,080 &gt; 25%) per minimitzar la infiltració i que permeti integració de bioenginyeria per estabilitzar sòls. (C)</p> Signup and view all the answers

Com influeix la presència de trajectòries de gir en cruïlles en l'efectivitat i durabilitat dels ferms drenants en zones urbanes, i quines mesures correctives o preventives es poden adoptar per contrarestar aquest efecte?

<p>Les trajectòries de gir causen tensions tangencials que danyen ferm; es poden adoptar sobrecapes d'alta resistència o restringir girs. (B)</p> Signup and view all the answers

Quina funció específica compleixen les cunetes de guarda i de peu en els desmunts i terraplens, respectivament, i com s'integra el seu disseny amb les pràctiques de restauració paisatgística?

<p>Les cunetes de guarda i peu es dissenyen en funció del cabal esperat i de la integració paisatgística; es revisten per evitar erosió o infiltració amb criteris ambientals. (D)</p> Signup and view all the answers

Com es determina el temps de concentració associat al flux difús en el drenatge longitudinal de plataformes de carretera, i quina importància té aquest càlcul dins dels criteris hidràulics de disseny?

<p>Es calcula a partir de la longitud del recorregut i el pendent, i afecta els requisits de període de retorn, resguard i velocitat màxima. (A)</p> Signup and view all the answers

Com s'avalua la capacitat hidràulica de les cunetes en règim permanent uniforme, i quines precaucions cal prendre per garantir que el disseny sigui resilient davant episodis de pluja extrema?

<p>S'avalua amb la fórmula de Manning, tramificant la cuneta, i assegurant capacitat fins al punt de desguàs per evitar desbordaments. (B)</p> Signup and view all the answers

Com es garanteix la durabilitat dels tubs d'acer corrugat utilitzats en drenatge transversal, i quines inspeccions preventives són crucials per evitar el col·lapse sobtat de l'estructura?

<p>Amb inspeccions visuals periòdiques per detectar corrosió, deformacions i tensions paràsites, mesures necessàries per allargar la durabilitat i prevenir ruptures. (A)</p> Signup and view all the answers

Quins són els principals mecanismes de pèrdua de capacitat drenant en ferms porosos al llarg del temps, i com poden les pràctiques de manteniment proactiu mitigar-los?

<p>Són principalment l'obstrucció de buits; es redueix amb neteiges a pressió. (C)</p> Signup and view all the answers

Quines són les diferències clau en la gestió del cabal i la normativa aplicable entre el drenatge transversal i longitudinal, i quin paper tenen aquestes diferències en l'optimització de l'eficiència hidràulica i l'assoliment dels objectius ambientals d'un projecte viari?

<p>El drenatge transversal requereix càlculs hidrològics complexos amb períodes de retorn elevats i s'integra en la Guia Tècnica 4, mentre que el longitudinal té requisits menys estrictes; per tant, el transversal minimitza l’erosió i regula el cabal. (C)</p> Signup and view all the answers

Quina és la importància de la correcta elecció del tipus de juntes en obres de drenatge formades per peces prefabricades, i com afecten les diferents opcions disponibles a la durabilitat, l'estanquitat i els costos de manteniment del sistema?

<p>La correcta elecció de juntes és crucial; una mala elecció causa filtracions, disminueix la durabilitat i augmenta el cost. (B)</p> Signup and view all the answers

En quins casos es considera apropiat o obligatori disposar d'estacions de bombament per al desguàs del drenatge longitudinal, i quines consideracions s'han de tenir en compte per fer que aquestes estacions siguin respectuoses amb el medi ambient i energèticament eficients?

<p>Es requereixen quan la cota de desguàs és insuficient; l'ús de fonts renovables i la monitorització són essencials. (A)</p> Signup and view all the answers

Com s'avalua l'impacte potencial de la sobreelevació de la làmina d'aigua causada per una obra de drenatge transversal en el seu entorn, i quines mesures es poden prendre per mitigar aquest impacte i assegurar la protecció de tercers?

<p>Es modelitza el règim; es minimitza l'obstaculització i es garanteix que no afecti a tercers. (B)</p> Signup and view all the answers

Quins són els components clau d'una estratègia de conservació efectiva dels sistemes de drenatge en carreteres, i com s'adapta aquesta estratègia a les condicions climàtiques locals i als recursos disponibles?

<p>La conservació es basa inspeccions, revisions integrals i tractaments, personalitzades a cada clima per optimitzar els recursos.. (B)</p> Signup and view all the answers

Quina implicació de segon ordre té la priorització de l'ús de materials amb un percentatge que passa pel tamís UNE 0,080 superior al 25% per a les bermes de terres adjacents a la plataforma de la carretera, tenint en compte els reptes intrínsecs de la integració paisatgística i la percepció estètica des de l'àmbit de l'enginyeria?

<p>Optimització de la gestió de l'aigua a través de la maximització de la infiltració i la reducció de l'escorrentia superficial, contribuint a la recàrrega d'aqüífers i la prevencció d'inundacions. (C)</p> Signup and view all the answers

En la gestió contemporània del drenatge de carreteres, quina és la conseqüència immediata i menys evident de minimitzar la pertorbació dels patrons de drenatge originals durant la construcció, considerant la complexitat dels sistemes fluvials i la interconnexió entre paisatges terrestres i aquàtics?

<p>Increment en la resistència ecològica del sistema fluvial i la promoció de la biodiversitat aquàtica i terrestre, resultant en la millora de la qualitat de l'aigua i la conservació d'hàbitats crítics. (D)</p> Signup and view all the answers

Quina és la implicació més complexa i menys intuïtiva de la selecció de períodes de retorn més llargs per al disseny d'obres de drenatge transversal en carreteres, especialment en contextos urbans amb espais limitats i costos elevats del sòl?

<p>Necessitat de dissenyar estructures de majors dimensions i augment dels costos de construcció, generant impactes visuals i alteracions en l'entorn urbà que poden afectar negativament la qualitat de vida. (A)</p> Signup and view all the answers

Quina és la conseqüència menys òbvia de l'ús de la fórmula de Manning per a l'estimació de la capacitat hidràulica de les cunetes, tenint en compte la complexitat del flux en entorns naturals i la potencial variabilitat dels coeficients de rugositat?

<p>Simplificació excessiva de la modelizació del flux i subestimació del risc d'inundacions a causa de la poca precisió en la determinació de les dimensions de la cuneta, generant costos addicionals per a correccions. (A)</p> Signup and view all the answers

En el maneig de l'escorrentia superficial en àrees urbanes amb limitacions d'espai, com impacta la decisió d'utilitzar sistemes de drenatge urbà sostenible (SUDS) versus sistemes convencionals en l'estratègia d'adaptació al canvi climàtic de la ciutat?

<p>Els SUDS promouen la infiltració i reducció de l'efecte illa de calor, contribuint a la mitigació del canvi climàtic i a la millora de la qualitat de vida urbana, però poden ser menys eficients en episodis de pluja extrema. (B)</p> Signup and view all the answers

Quina és la principal limitació de l'ús exclusiu de la Norma 5.2-IC: Drenaje superficial per al disseny de sistemes de drenatge en carreteres a Catalunya, tenint en compte la variabilitat climàtica regional i la necessitat de protecció dels ecosistemes fluvials?

<p>La Norma 5.2-IC no incorpora les recomanacions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en matèria d'infraestructures que interfereixen amb l'espai fluvial, essent menys conservadora i restrictiva. (C)</p> Signup and view all the answers

Com es podria optimitzar la gestió del risc d'obstrucció en les cunetes de drenatge longitudinal, tot considerant tant les estratègies de disseny i manteniment com la integració de solucions basades en la natura per a una carretera en un entorn rural adjacent a terrenys agrícoles?

<p>Revegetació de les cunetes amb espècies autòctones de baix creixement que estabilitzin el sòl i promoguin la biodiversitat, reduint l'erosió i la colmatació per sediments, alhora que es millora la integració paisatgística i s'augmenta la capacitat d'autodepuració. (B)</p> Signup and view all the answers

Com es poden aprofitar les dades de teledetecció i sistemes d'informació geogràfica (SIG) per millorar la modelització hidrològica en el disseny de sistemes de drenatge de carreteres en regions amb escassetat de dades pluviomètriques i aforaments?

<p>Utilitzar les dades de teledetecció per caracteritzar la topografia, l'ús del sòl i la cobertura vegetal, alimentant models hidrològics distribuïts i compensant la falta d'informació local per a una estimació més precisa dels cabals de disseny, minimitzant incerteses i millorant la robustesa del disseny del drenatge. (A)</p> Signup and view all the answers

En el context de la implementació d'un Sistema de Gestió de Drenatge Sostenible (SGDS) per a carreteres en àrees urbanes densament poblades, quins serien els criteris clau per a prioritzar l'ús de solucions d'infrastructura verda sobre les solucions d'infrastructura grisa?

<p>Beneficis ambientals i socials, prioritzant la millora de la qualitat de l'aigua, la biodiversitat, la reducció de l'efecte illa de calor i la creació d'espais públics atractius. (C)</p> Signup and view all the answers

Com es pot quantificar i mitigar l'impacte de la variabilitat en el temps de concentració en la predicció de cabals màxims per al disseny de drenatge de carreteres, considerant les possibles alteracions en la cobertura vegetal i la urbanització de la conca?

<p>Aplicar models hidrològics que considerin la variació temporal de les característiques de la conca, utilitzant sèries temporals de dades pluviomètriques i de teledetecció per calibrar els paràmetres i ajustar les estimacions dels cabals en funció dels canvis en l'ús del sòl i la cobertura vegetal. (D)</p> Signup and view all the answers

Quina és la implicació més crítica de la introducció de criteris d'ecodisseny en la selecció de materials per a sistemes de drenatge de carreteres, especialment quan aquestes travessen àrees amb alta vulnerabilitat ambiental?

<p>Minimització dels impactes ambientals negatius associats a l'extracció, producció, transport i disposició dels materials, promovent l'ús de materials locals, renovables, reciclats i biodegradables. (C)</p> Signup and view all the answers

En entorns urbans densament poblats, quins factors han de tenir la màxima prioritat en el disseny de sistemes de drenatge que incorporen infraestructures verdes, per tal d'assegurar la seva eficàcia i acceptació social?

<p>Integració harmònica amb el teixit urbà, millora de la qualitat de l'aire i reducció de l'efecte illa de calor, facilitat de manteniment i adaptació a les polítiques urbanístiques existents. (B)</p> Signup and view all the answers

Com es pot optimitzar l'ús de models de simulació hidràulica bidimensionals per al disseny de sistemes de drenatge de carreteres en zones amb geometria complexa i pendents variables, si es disposa de dades limitades de calibració i validació?

<p>Emprar tècniques de modelització jeràrquica, començant amb un model bidimensional de baixa resolució per a identificar les zones crítiques i refinant la malla i els paràmetres en aquestes zones utilitzant les dades disponibles i la informació qualitativa de camp. (A)</p> Signup and view all the answers

Com es pot garantir la sostenibilitat a llarg termini d'un sistema de drenatge que utilitza materials reciclats en la seva construcció, considerant els possibles impactes en la qualitat de l'aigua i la durabilitat de la infrastructura?

<p>Seleccionar materials reciclats que compleixin amb els estàndards de qualitat i durabilitat establerts per les normatives tècniques, realitzar proves de laboratori per avaluar la seva resistència a la degradació i l'impacte en la qualitat de l'aigua, i aplicar tractaments per a minimitzar la lixiviació de contaminants. (D)</p> Signup and view all the answers

Flashcards

Drenatge superficial

Necessitat de desguassar l'aigua que es genera a la superfície d'una carretera producte de la pluja.

Drenatge transversal

Cursos d'aigua o valls amples interceptades per la carretera que requereixen construcció.

Drenatge longitudinal

Aigües que es generen a la plataforma de la carretera i vessen directament sobre la calçada, requereixen elements de captació longitudinals.

Ferms drenants

Permetre la circulació d'aigua a través dels porus del ferm en lloc de sobre la superfície; mescles bituminoses drenants.

Signup and view all the flashcards

Drenatge subterrani

Evacuar aigua present a l'esplanada o capes del ferm per infiltració o nivell freàtic altes.

Signup and view all the flashcards

Norma 5.2-IC Drenaje superficial

Normativa que regula el drenatge superficial a nivell estatal.

Signup and view all the flashcards

Guia Tècnica 4 de l'ACA

Document de l'Agència Catalana de l'Aigua amb criteris per a obres de drenatge transversal.

Signup and view all the flashcards

Mètode racional

Mètode per obtenir cabal punta d'avinguda, partint d'una pluja de disseny.

Signup and view all the flashcards

Coeficient d'uniformitat

Augmenta el cabal sota la hipòtesi que la intensitat de pluja varia al temps.

Signup and view all the flashcards

Hidrogrames sintètics

Diagrames de distribució del cabal en el temps.

Signup and view all the flashcards

Període de retorn

A la hora de plantejar el càlcul del cabal d'avinguda que sempre va associat a un...

Signup and view all the flashcards

Resguard

Alçada lliure addicional no ocupada pel cabal de desguàs i prevenir obstruccions.

Signup and view all the flashcards

Sobreelevació

Assegurar que es té una capacitat per desguassar en casos greus.

Signup and view all the flashcards

Drenatge subterrani

garantir les seves condicions d'humitat originals, evitant infiltracions.

Signup and view all the flashcards

Bermes de terres

Franges de terreny entre plataforma i cuneta, o plataforma i talús, amb material drenant.

Signup and view all the flashcards

NFU

Aquesta es realitza mitjançant la integració a les vies trànsit de cautxu procedent de pneumàtics.

Signup and view all the flashcards

Ferms drenants o porosos

Evitar la presència d'aigua a sota del pneumàtic, assegurant contacte roda-paviment i drenatge superficial adequat.

Signup and view all the flashcards

Desperfectes típics

Obstruccions, elements estranys, trencaments, arrels i manteniment adequat garanteixen funcionalitat i allarguen la vida útil de les carreteres.

Signup and view all the flashcards

Study Notes

Concepte de drenatge a les carreteres

  • El drenatge fa referència a diferents interaccions de l'aigua amb la infraestructura viària, incloent:
    • Drenatge superficial (longitudinal i transversal)
    • Drenatge subterrani (o profund)

Drenatge Superficial

  • Fa al·lusió a la necessitat de desguassar l'aigua que es genera en la superfície de la carretera per les precipitacions atmosfèriques
  • Comprèn el drenatge longitudinal i el drenatge transversal

Drenatge Transversal

  • Es refereix a qualsevol curs natural d'aigua interceptat per la carretera
  • Requereix la construcció d'una ODT, obra de secció tancada amb solera estructural (conductes, marcs, etc.)
  • Les ODT es disposen transversalment per garantir la continuïtat del curs d'aigua i la permeabilitat de la infraestructura, tenint en compte el cabal i el període de retorn

Drenatge Longitudinal

  • Inclou l'aigua que es genera a la plataforma de la carretera, desmunts i terraplens i també de terrenys adjacents, sempre que el cabal sigui petit i difús
  • L'aigua és recollida per cunetes paral·leles a la carretera, que la transporten a obres transversals associades (ODTL) o obres de pas

Escorrentiu

  • L'escorrentiu també és un element important del drenatge superficial
  • Per a una seguretat òptima, les capes de trànsit han de permetre que l'aigua circuli pel seu interior
  • Es fa mitjançant granulometries específiques i mescles bituminoses drenants
  • Si la carretera és lliscant, cal aplicar tractaments antilliscants afegint substàncies que augmentin la resistència al lliscament

Ferms Drenants

  • Tenen una capacitat d'infiltració real per la seva porositat, permetent que l'aigua circuli pel seu interior i sigui expulsada, reduint la capa d'aigua en contacte amb els pneumàtics
  • S'indiquen en llocs de trànsit alt, plujosos i no gaire freds
  • Són regulats per la Norma 6.1-IC Secciones de firme.

Drenatge Subterrani o Profund

  • S'utilitza en una carretera per evacuar l'aigua que pugui ser present a l'esplanada o a les capes del ferm com a resultat d'infiltració o presència d'un nivell freàtic
  • Els sistemes (rases drenants, capes drenants...) eliminen l'aigua per evitar danys o pèrdua de materials

Obres de Drenatge Longitudinal

  • Les principals són les cunetes (de vora de calçada, de guarda, de cap de talús i de peu de terraplè)
  • Altres elements: rigoles, boneres, arquetes, pous, baixants i embornals

Obres de Drenatge Subterrani

  • Inclouen rases drenants, pantalles drenants, geotèxtils, conductes drenants, làmines impermeables, mantells drenants, drens en espina de peix, tacons drenants, contraforts drenants, drens californians i pous de drenatge

Regulació/Normativa

  • Pel drenatge transversal, és vàlida a nivell estatal la Norma 5.2-IC Drenaje superficial.
  • A Catalunya existeixen les Recomanacions Tècniques per al disseny de infraestructures que interfereixen amb l'espai fluvial (Guia Tècnica 4, juny 2006), més conservadores
  • pel drenatge superficial longitudinal la normativa de referència és fonamentalment la Norma 5.2-IC Drenaje superficial
  • Pel drenatge profund: Orden Circular 17/2003 Recomendaciones para el proyecto y construcción del drenaje subterráneo en obras de carretera.
  • Les especificacions tècniques generals d'execució es troben al PG-3 (articles 543, 400 i 401, 410, 411 i 412, 420, 421 i 422) als pont i obres de drenatge transversal són d'aplicació els articles de la part 6ª del PG-3 puentes y otras estructuras, així com la Instrucción de hormigón estructural (EHE-08) i la Instrucción sobre las acciones a considerar en puentes de carretera (IAP-11)

Manteniment

  • Les carreteres han de ser ben mantingudes i cal fer manteniment periòdic dels elements de drenatge, tant superficial com profund, per evitar pèrdua en la capacitat hidràulica i garantir la seguretat

Drenatge Transversal i Rius

  • Hi han d'haver obres de pas per garantir la seguretat i un bon desguàs.
  • Evitar que la presència de la infraestructura afecti el curs de riu.
  • La carretera i el riu s'han de respectar mútuament.
  • A càrrec de la Guia Tècnica 4 de l'ACA: hi ha aplicabilitat quan el cabal associat a un període de retorn sigui superior a 3m³/s.

Estudis Hidrològics

  • Assegurar un dimensionament hidràulic correcte
  • Determinar el cabal a través de les dades de: cabals aforats, transformació d'aigua

Mètode racional:

  • Senzill i comú a què s'anomena "mètode racional", considerat vàlid segons hipòtesi la Norma 5.2-IC
  • Per a conques de fins a 50 km², en substitució del criteri de la norma.
  • A la guia tècnica 1 de l'ACA, es proposa un mètode racional amb adaptacions.

Mètode racional Guia Tècnica 1 d'ACA

  • Tot seguit s'exposa la metodologia de càlcul per obtenir el cabal punta d'avinguda, basat en el mètode racional proposat per l'ACA a la seva Guia Tècnica 1.
  • Es determina: Pluja uniforme amb una duració equivalent al temps de concentració, a partir de la qual s'obté la intensitat de pluja
  • Pluja uniforme i amb una duració equivalent al temps
  • S'obté a a través de la corba IDF

Modelització

  • Model complexos, com els bidimensionals, poden ser necessaris per a l'estudi del comportament de planes d'inundació o fluxos difosos.

Drenatge Subterrani

  • L'objectiu es que les capes del ferm conservin les condicions d’humitat

Mesures preventives:

  • Disminuir les infiltracions l'OC 17/2003 preveu les mesures: assegurar la impermeabilitat de les capes del ferm
  • Pot haver zones no impermeables

Bermes de terres:

  • Projectar-se amb els seus 20 cm de material superficial tal que sigui superior al 25%.

Carreteres de calçada separades:

  • S'ha de procedir: implantar un material tipus proposat per a les bermes de terra.

Explotació Drenatge

  • Cal seguir el manteniment com a:
  • obstruccions, trencaments, invasivitat
  • La solució es:
  • la reparació o reposició

Studying That Suits You

Use AI to generate personalized quizzes and flashcards to suit your learning preferences.

Quiz Team

Related Documents

More Like This

Use Quizgecko on...
Browser
Browser