Decret 203/2015: Vigilància Epidemiològica a Catalunya

Decret 203/2015

• El Decret 203/2015, de 15 de setembre, crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i regula els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics.
• L'article 162.3.b de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència en l'ordenació, planificació, determinació, regulació i execució de mesures per preservar i protegir la salut pública, incloent-hi la vigilància epidemiològica.

Vigilància Epidemiològica

• La vigilància epidemiològica consisteix en la recollida, anàlisi, interpretació i difusió d'informació sobre l'aparició i extensió de malalties i els seus determinants.
• La finalitat és controlar les malalties i donar una resposta ràpida a alertes i emergències de salut pública.
• Reial Decret 2210/1995 estableix les bases del sistema de notificació de malalties per adaptar-lo a les exigències de la Unió Europea.
• La Llei 18/2009 concep el Sistema d'Informació de Salut Pública com a part fonamental del sistema sanitari català.
• El sistema promou i controla la notificació de sospites de malalties i brots, i desenvolupa mecanismes d'anàlisi i avaluació.
• El Decret 67/2010 regula el sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut.
• Aquest decret estableix els procediments de notificació, les malalties subjectes a vigilància i les responsabilitats de control sanitari.
• L'evolució del sistema de malalties de declaració obligatòria depèn de la situació epidemiològica, que aconsella que el Departament de Salut determini la inclusió o exclusió de malalties i modifiqui les dades a comunicar.
• L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea prevenen la propagació internacional de malalties transmissibles.
• Es vol fer front a l'emergència o reemergència de malalties conseqüència de la globalització, l'augment dels viatges i el comerç internacional.
• La Llei 33/2011 estableix que la vigilància en salut pública requereix sistemes d'alerta precoç i resposta ràpida per a la detecció i avaluació d'amenaces per a la salut.
• La Decisió 1082/2013/UE subratlla que hi ha altres perills per a la salut a més de les malalties transmissibles, com agents biològics o químics i incidents ambientals.
• La decisió estableix normes sobre la vigilància epidemiològica i el seguiment d’amenaces transfrontereres greus per a la salut.
• S'ha ampliat el llistat de les malalties de declaració obligatòria a l'àmbit estatal per adaptar-se a les exigències d’organismes que requereixen als estats membres, modificant els annexos del Reial Decret 2210/1995.
• S'obliga a adequar el sistema de notificació i ampliar les actuacions de vigilància a altres patologies.
• Les malalties que s'incorporen es notifiquen amb confirmació microbiològica per laboratoris, i amb caracter subsidiari.
• Es regula el comunicament telemàtic de les malalties gràcies al Repositori epidemiològic de Catalunya (REC).
• Es necessari crear la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, basades ne la comunicación que s'estableix entre la xarxa assistencial de Catalunya i els diferents serveis de vigilància.
• Es crea així el Servei d'Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) per detectar precoçment i donar resposta immediata i oportuna.
• Es crea la Comissió de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, per millorar l'homogeneïtzació de les actuacions.
• Aquest Decret crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, estableix els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics, crea Serveis d’Urgències i la Comissió de Vigilància Epidemiològica.

Àmbit d'aplicació

• Metges i professionals dels laboratoris de microbiologia de Catalunya han de notificar les malalties de declaració obligatòria i els brots epidèmics.
• La notificació inicial de les malalties i els brots s'ha de fer per sospita, per tal d'avançar les activitats de control.

Estructura i finalitat de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica

• Es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya sota la direcció de la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.
• S'organitza com un sistema d'intercanvi d'informació sanitària i vigilància epidemiològica entre la xarxa assistencial i els serveis de vigilància epidemiològica.
• La xarxa inclou els òrgans de la Subdirecció General, CEEISCAT, el Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i tota la xarxa assistencial de Catalunya.
• Les activitats principals de la xarxa són la recollida, anàlisi, interpretació i difusió d'informació sobre malalties i problemes de salut, per aconseguir-ne el control efectiu.

Funcions de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica

• Monitorar sistemàticament les malalties i els seus determinants a Catalunya.
• Detectar, investigar i implementar mesures de control davant de brots epidèmics.
• Detectar i establir mesures de resposta ràpida davant d'alertes de salut pública.
• Realitzar la vigilància, la prevenció i el control de les malalties de declaració obligatòria i de les malalties emergents i reemergents.
• Avaluar els sistemes de vigilància.
• Avaluar les mesures de prevenció i control per a cada malaltia subjecta a vigilància.

Sistemes de notificació de malalties

• La Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya ha de disposar d'informació sobre alertes de salut pública, malalties de declaració obligatòria i infeccions confirmades per laboratoris.
• Els sistemes de notificació es divideixen en individualitzada, urgent i microbiològica.
  • La Individualitzada notifica dades identificatives per exercir un control de la persona malalta.
  • L'Urgent notifica brots epidèmics, alertes de salut pública i malalties que requereixen actuacions de control immediates
  • La Microbiològica notifica malalties infeccioses confirmades per laboratoris.
• Les malalties objecte de notificació estan definides en els annexos 1 i 2 del Decret.
• Les notificacions es fan per mitjans electrònics a través del Repositori epidemiològic de Catalunya (REC). Si no és possible, es fan per correu postal o correu electrònic encriptat.

Formulari de Notificació i protecció de dades

• Formulari de notificació individualitzada aprovat per metges, directors i responsables sanitaris, disponible al web del Departament de Salut.
• Les persones deuen garantir la confidencialitat de les dades en el procés de notificació i dur a terme les accions destinades a protegir-les per llei.
• Només professionals declarants i personal sanitari adscrit als òrgans poden accedir a les dades personals.

Sistema de notificació individualitzada i circuit

• Davant la de la sospita d'un cas nou, el metge ha de dur a terme la notificació.
• El període entre la sospita i la notificació no pot superar les 24 hores.
• S'ha de trametre el formulari de notificació als òrgans següents:
  • A la direcció d'equips d'atenció primària.
  • A la direcció mèdica o òrgan sanitari responsable del centre.
  • Al servei de vigilància epidemiològica corresponent.
• Els titulars les han de trametre als serveis de vigilància epidemiològica amb periodicitat diària.
• Els serveis les han de trametre a la Subdirecció General amb periodicitat setmanal.
• El circuit de VIH, Sida i infeccions de transmissió sexual tenen especificitat.

Notificació en casos concrets i sistema de notificació urgent

• El Virus d’immunodeficiència humana (VIH) i la resta d’infeccions de transmissió sexual, cal adjuntar l'enquesta epidemiològica específica i donar trasllat als òrgans que preveu l’article 12.1.
• El Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (CEEISCAT) actuen de manera coordinada i es rebran els formularis de notificació rebuts pels serveis de vigilància.
• La notificació urgent es fa davant la sospita o confirmació de brots epidèmics i de casos nous de malalties.
• La notificació urgent s'ha d'avançar per telèfon o a través de mitjans telemàtics o informàtics.
• La notificació urgent no eximeix de comunicar la malaltia obligatòria a través del Repositori epidemiològic de Catalunya (REC)

Notificació microbiològica

• Els laboratoris de microbiologia han de notificar els microorganismes causants de malalties infeccioses inclosos a l'annex 2.
• Aquesta notificació pot ser urgent o rutinària.
  • L'urgent es notifica immediatament, telefònicament o a través de mitjans telemàtics.
  • La rutinària es realitza durant la setmana de la determinació del cas i dels microorganismes objecte d'estudi segons l'annex 3.
• La notificació microbiològica es realitza a través del Repositori epidemiològic de Catalunya (REC).
• S'inclouen les variables mínimes dels microorganismes vinculades a les dades dels pacients.
• Els metges, directors i coordinadors han de facilitar als serveis de vigilància epidemiològica tota la informació complementària sobre les dades clíniques i epidemiològiques per formalitzar les enquestes epidemiològiques.
• S'han d'adoptar les mesures necessàries pel que fa a la persona i l'estudi de contactes més immediat malalta.

Virus d'immunodeficiència humana (VIH)

• Relatiu a VIH, Sida i infeccions de transmissió sexual, la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública coordinen la responsabilitat.
• Les mesures de control que es preveuen s'han d'adoptar han autoritzades.

Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya.

• Es crea el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC).
• Dona resposta a les notificacions de les malalties durant el territori de Catalunya fora de les hores de funcionament dels diferents serveis de vigilància.
• Treballa amb un servei de guardia amb metges epidemiòlegs.
• L'horari es fora de l'horari dels serveis de vigilància de cada dia i les 24 hores del dia el cap de setmana.

Comissió de Vigilància Epidemiològica de Catalunya.

• Es crea la Comissió que s'integrà en el departament, per homogeneïtzar les actuacions de vigilància i control al territori català.
• Orientar les activitats i mecanismos de coordinació, entre d'alter serveis de vigilància.
• Les seves funcions són:
  • Establir pautes sobre protecció de la salut.
  • Establir pautes i protocols i homogeneïtzar-les al territori.
  • Prioritzar la presa de decisions en matèria de vigilància.
  • Comitè composa dels membre adjunts del decret, que poden delegar la representació en la Comissió.
  • Es reuneixen 1 cop al més sino cal augmentar la frequencia.
• El suport tècnic el gestionarà la Secretaria de Salut Pública.
• L'assistència a les sessions de la Comissió no genera dret a percebre dietes als membres.
• Quan la Xarxa detecti situacions de greu risc, s’han d’activar els canals de comunicació entre el CECAT.

Disposició derogatòria i final

• Queden derogades totes les normes del mateix rang o inferior.
• S’autoritza per modificar la relació de malalties de declaració obligatòria.

Annex 1

• Llistat de les malalties de declaració obligatòria i sistema de notificació que cal emprar.

Annex 2

• Llistat de microorganismes causants de malalties de declaració obligatòria que s’han de declarar al sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC).

Annex 3

• Llistat de microorganismes objecte d’estudi de la sensibilitat antibiòtica.

Annex 4

• Llistat de variables mínimes dels microorganismes que cal notificar.

Annex 5

• Llistat de marcadors biològics i variables clíniques a notificar per la vigilància longitudinal del VIH

Annex 6

• El formulari de notificació individualitzada de malalties de declaració obligatòria.