Contribucions de Robert Merton

Contribucions de Robert Merton (1910-2003)

• Va ser el creador de la Sociologia de la Ciència
• Va ser pioner en l'estudi sociològic de la ciència, examinant la influència dels factors socials en el desenvolupament del coneixement científic

Efecte Mateu

• Els científics més reconeguts reben més reconeixements i recursos, fins i tot si els científics no tan coneguts fan contribucions rellevants

Espatlles dels gegants

• El coneixement científic es construeix gradualment sobre les contribucions anteriors.
• Els descobriments actuals es basen en treballs precedents

Funcions latents i manifestes

• Les funcions manifestes són les conseqüències intencionals d'una acció o institució.
• Un exemple és l'ensenyament com a funció manifesta de l'educació.
• Les funcions latents són les conseqüències no previstes o reconegudes.
• L'educació pot servir per crear xarxes socials i jerarquies com a funció latent

Disfunció i equivalent funcional

• Disfunció: institucions o pràctiques que tenen efectes negatius en el sistema social.
• Un exemple és una burocràcia que fa els processos més lents
• Equivalent funcional: una institució pot fer la mateixa funció que una altra.
• Un exemple és els mitjans de comunicació que substitueixen la família en la transmissió de valors

Ambivalència

• Les estructures normatives no tenen un conjunt unificat de normes.
• L'ambivalència sociològica es construeix en les estructures normatives i implica una alternança dinàmica de normes i contranormes.

Postulat de la unitat funcional

• Merton posa en dubte si la religió pot unificar la societat si la seva doctrina entra en conflicte amb valors no religiosos.

Funcions manifestes

• Conseqüències conscients de les institucions socials i accions.
• Aquestes contribueixen a l'adaptació del sistema i són buscades pels participants.

Funcions latents

• Conseqüències no identificades, implícites i no reconegudes que formen part de les accions.

Postulat del funcionalisme universal

• Afirma que totes les formes socials o culturals estandarditzades tenen funcions positives.

Funció i disfunció

• Funció: conseqüències que afavoreixen l'adaptació a un sistema.
• Disfunció: conseqüències que disminueixen l'adaptació i estabilitat del sistema

Guerres i funcionalisme

• Les guerres poden ser disfuncionals o funcionals al sistema, segons el plantejament emprat.
• Els pacifistes poden emprar arguments sociològics per donar suport a les seves ideologies gràcies a Merton

Actituds inconformistes

• No són necessàriament disfuncionals.
• Els rebels poden accelerar el canvi social cap a millors valors socials.

Postulat de la indispensabilitat

• Algunes funcions són essencials per a la supervivència de la societat.
• Es crea el concepte de requisits previs o condicions necessàries per dur a terme funcions.
• Certes formes culturals o socials són indispensables

Alternatives funcionals o equivalents funcionals

• El mateix procés pot tenir múltiples funcions.
• La mateixa funció pot ser coberta per coses diferents

Equivalent funcional

• Merton argumenta que una funció pot ser exercida per diferents elements culturals.

Conductes desviades

• Sorgeixen per la discrepància entre aspiracions i accés a les estructures d'oportunitat.

Tipus d'adaptació individual

• La societat es pot classificar en cinc segons l'acceptació o el rebuig dels valors i formes culturals:
• Conformitat: Acceptació tant de les metes culturals com dels mitjans institucionalitzats.
• És el tipus d'adaptació més habitual en societats estables.
• Innovació: Acceptació de les metes, però amb mitjans il·lícits o no tradicionals.
• Ritualisme: Es rebutgen les metes però s'accepten els mitjans establerts.
• Retraïment: Rebuig de les dues coses.
• Sol comportar desconnexió social.
• Rebel·lió: Rebuig de les metes i mitjans establerts, substituïts.

Estructura social i anomia

• La societat pressiona cap a certs conductes.
• Els individus poden canviar d'adaptació segons el context.
• L'anomia pot portar a conductes desviades.

Ressentiment i rebel·lió

• Ressentiment: hostilitat cap a grups privilegiats sense canvi real de valors.
• Rebel·lió: substitució de valors i transformació social.

Paper de la família

• Transmet les normes socials i culturals.
• Aquesta transmissió està influïda per la posició social dels pares.
• Els fills aprenen normes explícitament i per la convivència.

Conflicte social

• Implica un conflicte de valors, normes o interessos per part de les formacions socials enfrontades.
• Aquesta diferenciació d'interessos està arrelada a l'estructura social segons l'anàlisi estructural.

Olin Wright: Tres principis fundacionals

• Igualtat: accés equitatiu a recursos socials i materials per a una vida plena
• Democràcia: accés a processos que afecten les seves vides
• Sostenibilitat: la provisió de serveis ha de ser igual entre generacions per garantir un estandard de vida

Utopies reals

• Estudi de casos d'innovacions en institucions que impliquen dominació social.
• Contingut emancipador, lluny de l'escepticisme
• S'enfronta als problemes i dificultats

Tres tasques per unes Ciències Socials Emancipadores

• Diagnosi i crítica: fa conexió a temes de justícia política i dona aplicació als tres principis fundacionals
• Identificació d'alternatives: desenvolupa una teroria cohesionable que redueixi l'impacte negatiu
  • Desitjabilitat: fa enfasi a principis abstractes i dissenys institucionals
  • Viabilitat: busca propostes de transformació per estructures i institucions socials existents
    • La viabilitat depèn dels contextos historics i de les condicions contextuals
    • Les creences de les perones determinen els limits d'allò que es pot aconseguir
• Assoliment
  • No totes les alternatives desitjables són viables ni totes les alternatives viables són assolribles
  • La probabilitat que quelcom s'implementi depen de les estrategies oponents

Teoria de la transformació social emancipadora

• Reproducció passiva: sistema automàtic que segueix les normes sense questionar-les
• Reproducció activa: reforça la necessitat l'statu quo
• Mecanismes que mantenen el sistema: - Coherencia = l'ús de la força - Regles institucionals = lleis, normes etc - Ideologia = creences que justifiquen l'ordre social - Interessos materials = avantantges economics

Tipus d'estratègies transformadores

• Ruptura radical
• Construcció de noves institucions en els marges del sistema
• Ús d'institucions per solucionar el problema de manera que aquestes canviin

Ciències socials per a l'estudi social

• Emancipadores: identifiquen un objectiu moral central en la producció de coneixement
• Ciències: reconeixen el coneixement cientific
• Social: implica que l'emancipació humana depèn de la transformació del món social

Teories sociològiques sobre l'estructuració i el canvi

• Comte: ordre social estàtica
• Spencer: dinamisme social

Concepte canvi social

• Sistema complexa amb interrelacions i separat de l'entorn

Nivells del sistema

• Macro = societat global
• Mitjà = moviments socials, partits politics etc
• Micro = families, grups etc

Elements que poden canviar en un sistema

• el numero i gent
• la interrelació
• les funcions del sistema

Cambis del sistema en funció dels seus components

• Canvis en la composició
• Canvis en la relació entre subsistemes
• Canvis en l'entorn

Teoria de l'estructuració de Giddens

• L'estructura és el mitjà i el resultat d'un sistema social
• L'estructura i l'agencia humana es presuposen

Estructuració social

• És un conjunt de condicions de que determinen una acció social
• Concepte de processos socials Interrelacionats (procesos) -Tipus de moviment - Tipus d'alteracio

Procés social:

• Pluralitat
• Causalitats
• Que segueixen una sequencia temporal

Formes especifiques de proces social

• Desenvolupament social
• Cicle social

Cicle social

• segueix un patró circular
• hi ha canvis a curt termini però no llarg
• el sistema econòmic de gran canvis i pocs

Progrés social

• porta a un sistema de valors més elevats
• la societat dona una constant sensació de un gran procés