Canvi de líquid a gas: evaporació i ebullició

• Canvis d'estat de líquids a gasos poden succeir per evaporació o ebullició.

• Ebullició és el canvi d'estat típic, on tota la massa de líquid es converteix en gas a una temperatura específica (punt d'ebullició).

• Evaporació és un procés continuat on molècules de líquid passen a l'estat gasós a qualsevol temperatura.

• Factors que favoriten l'evaporació inclouen gran superfície de líquid, temperatures altes, i ventilació.

• Quan el líquid està en un recipient tancat, s'arriba a un equilibri quan la quantitat de molècules que abandonen el líquid és igual al nombre de partícules que hi retornen, creant una atmosfera saturada.

• Pressió de vapor o tensió de vapor és la pressió que es dona quan l'atmosfera està saturada, indicant la facilitat amb què un líquid es evapora.

• La temperatura i pressió són factors que determinen els canvis d'estat, representats amb diagramas de fases.

• Un diagrama de fases mostra la relació entre la temperatura i la pressió necessària per evitar la vaporització.

• El punt crític és una temperatura i pressió per sobre de la qual un gas no es pot liquar, necessitant gran importància en el transport de gasos liquats.

• La densitat és la massa continguda en una unitat de volum, i varia amb la temperatura i el material.

• Densitat relativa respecte a l'aigua és el quocient entre la densitat del líquid i la densitat de l'aigua, important per comparar líquids i prèvia a l'extinció de líquids inflamables.

• Densitat relativa de gasos es determina comparant la densitat del gas amb la de l'aire a la mateixa temperatura, permesent saber el moviment del gas en contacte amb l'aire.

• Gasos més lleugers que l'aire es mouen cap amunt, com l'hidrogen i el gas natural, mentre que els més pesos, com el butà i el diòxid de carboni, es mouen cap al terra.

• La petita grandària de les partícules de pols química fa que siguin extraordinàriament penetrants i essentials per la seva capacitat extintora, requerint un control precís per evitar que superin el límit màxim o mínim del seu camp d'eficàcia.

• El bicarbonat d'urea-potassi és el compost químic més efectiu en extinció de focs, seguit en efectivitat per el bicarbonat potàssic, el clorur potàssic, el fosfat monoamònic o diamònic, i el bicarbonat de sodi.

• El principal efecte extintor de la pols química és l'inhibició de la flama i la interrupció de la cadena de reaccions que permet el manteniment de la combustió.

• Les pols químiques de base de fosfat monoamònic o diamònic deixen un residu viscós (àcid metafosfòric) a la superfície combustible, aïllant-la de l'oxigen atmosfèric i colaborant en l'extinció del foc i la prevenció de la reignició.

• Les pols químiques absorbeixen calor en el procés d'extinció i formen una pantalla de pols que s'interposa entre el combustible i la flama, obstruint la radiació.

• Es distingeixen entre la pols química seca o normal i la pols química BC (amb base de bicarbonat de sodi, bicarbonat de potassi, clorur potàssic, o bicarbonat d'urea-potassi), i la pols química polivalent o ABC (amb base de fosfat monoamònic o diamònic).

• La pols química BC és útil en focs de la classe B (líquids inflamables) i la classe C (gasos inflamables), i en focs amb tensió elèctrica. En el cas de focs de la classe A (sòlids inflamables), cal utilitzar-la en combinació amb aigua com a agent extintor suplementari.

• Les pols químiques polivalsents no necessiten aigua per completar l'extinció en focs de la classe A, degut a la capa enganxosa que forma sobre les superfícies.

• Els dos sistemes bàsics per aplicar la pols química són instal·lacions fixes i manuals de mànega, i també extintors portàtils i sobre rodes, no recomanats en instal·lacions amb equips elèctrics o electrònics sensibles.

• Les pols químiques no produeixen una atmosfera inert duradora sobre la superfície inflamada, de manera que la reignició de l'incendi és possible si s'atura l'aportació, i també no són útils en casos de fonts de reignició properes.

• Les pols químiques poden causar pèrdua de visió del foc i risc d'asfíxia a causa de la pols i el desplaçament d'oxigen, especialment en espais tancats, i no extinjen focs de fondària considerable ni de materials que desprenen el seu propi oxigen.

• Les pols químiques especials són utilitzades en l'extinció de metalls combustibles, com el magnesi, l'alumini, el sodi, els aliatges de sodi-potassi, etc.

• Les especificacions de la pols química es refereixen al contingut d'humitat, al rebuig a l'aigua, a la capacitat de fluïdesa i a la resistivitat elèctrica, i es realitzen assaigs per garantir el comportament positiu de la pols com a agent extintor.

Aprofundeix en el canvi d'estat de líquid a gas, explorant els processos d'evaporació i ebullició. Descobreix com es produeix l'ebullició i com el punt d'ebullició està relacionat amb la pressió atmosfèrica. Aprengues sobre els diagrames de fase i com representen l'estat líquid i gas dels materials.