Biologia Cel·lular: Membrana Plasmàtica

<p>L'estructura de bicapa lipídica. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>5 nm (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Participar en el reconeixement cel·lular. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Singer i Nicolson. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>La flexibilitat de la cèl·lula. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Fosfolípids (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Esfingomielina (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Reticle endoplasmàtic (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Colesterol (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Els cerebròsids contenen monosacàrids, mentre que els gangliòsids contenen oligosacàrids. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Els glucoesfingolípids són derivats de l'esfingosina, mentre que els glucolípids de glicerol del glicerol. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>50% (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Són regions especialitzades en l'organització de la membrana cel·lular. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>14-24 carbonis (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Esteroids (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Unions entre proteïnes, dominis de membrana i 'lipid rafts'. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Per investigar la difusió lateral de proteïnes a la membrana. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Integrines. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>L'orientació específica de proteïnes transmembrana amb dominis citosòlics i extracel·lulars diferents. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Fosfatidilinositol (PI) i fosfatidilserina (PS). (C)</p> Signup and view all the answers

<p>N-units (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Glucoforina (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Augment de la saturació de les cues dels fosfolípids. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>90% (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Treonina, hidroxilisina, hidroxiprolina (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Manosa, galactosa, glucosa (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Augment de la hidrofilicitat i l'estabilitat del plegament (B)</p> Signup and view all the answers

<p>A l'interior del citosol (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Incideix en el funcionament cel·lular (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Band 4.1 (D)</p> Signup and view all the answers

<p>El gruix augmenta i la fluïdesa disminueix. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>50% (A)</p> Signup and view all the answers

<p>És amfipàtica, amb un domini hidrofòbic inserit dins la bicapa lipídica. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Al reticle endoplasmàtic (RE). (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Són hidrofíliques i s'uneixen covalentment a un lípid o glucolípid. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Directament al citosol i posteriorment ancorades a un lípid. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Una proteïna que s'uneix mitjançant interaccions electrostàtiques a fosfolípids o proteïnes integrals. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Ser responsables de funcions específiques de la membrana, com el transport i la senyalització. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Que travessa la membrana múltiples vegades. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Un glucolípid que ancora proteïnes al costat extracel·lular de la membrana. (D)</p> Signup and view all the answers

Les molècules que formen la membrana plasmàtica.

Són molècules que tenen una part polar i una part apolar.

Els fosfolípids, els glucolípids i els esteroides.

Són lípids derivats del glicerol que tenen un grup polar i dues cues hidrofòbiques.

Són lípids derivats de l'esfingosina, un aminoalcohol.

Són lípids que es troben a la capa externa de la membrana.

Són lípids només en eucariotes.

Són regions a la membrana on es concentren certs lípids i proteïnes.

Es refereix a la composició lipídica de la membrana.

El colesterol regula la fluïdesa , la rigidesa i la permeabilitat de la membrana.

La membrana plasmàtica és la capa externa que envolta totes les cèl·lules, la qual la delimita físicament de l'exterior. Aquesta capa de la cèl·lula aporta flexibilitat per tal que la cèl·lula pugui adoptar diferents formes.

La membrana plasmàtica actua com una barrera selectiva que controla el pas de substàncies entre l'interior i l'exterior de la cèl·lula. Aquesta barrera selectiva regula els gradients de concentració, permetent que la cèl·lula mantingui un ambient intern estable.

La membrana plasmàtica serveix com a plataforma per a diverses activitats enzimàtiques, on les proteïnes de la membrana actuen com a catalitzadors per a reaccions bioquímiques.

La pel·lícula fina de la membrana es pot unir al citoesquelet (l'esquelet intern de la cèl·lula), així com a altres cèl·lules i la matriu extracel·lular. Aquesta unió aporta estructura i suport a la cèl·lula, i permet la comunicació i la interacció entre les cèl·lules.

La membrana plasmàtica posseeix receptors que detecten senyals externs i transmeten informació al medi intern de la cèl·lula. Aquesta informació permet que les cèl·lules s'adaptin a canvis en l'entorn.

El model de mosaic fluid descriu la membrana plasmàtica com una estructura dinàmica on lipids i proteïnes es troben disposats en un mosaic fluid.

La membrana plasmàtica està formada per una doble capa de lípids, amb proteïnes incrustades que participen en nombroses funcions.

La membrana té una composició asimètrica, on la cara externa (citosòlica) difereix de la cara interna (extracel·lular) en termes de composició de lípids, proteïnes i glícids.

Una proteïna unida a la membrana cel·lular a través d'un grup prenil o un àcid gras. Aquestes proteïnes es troben sovint a la membrana plasmàtica i tenen un paper important en el transport cel·lular.

Una proteïna de membrana formada per una sola cadena polipeptídica que travessa la membrana cel·lular només una vegada.

Una proteïna de membrana formada per una sola cadena polipeptídica que travessa la membrana cel·lular diverses vegades.

Un tipus de proteïna de membrana que està formada per múltiples subunitats que s'uneixen per formar un complex. Aquestes proteïnes són responsables de diverses funcions cel·lulars, com el transport i la senyalització.

Els glúcids a la membrana cel·lular són majoritariament units a proteïnes, augmentant la hidrofilicitat (atracció per l'aigua) i l'estabilitat del plegament de la proteïna.

Un tipus d'unió de glúcids a proteïnes que s'afegeix a un àcid gras de la proteïna.

Un tipus d'unió de glúcids a proteïnes que s'afegeix al reticle endoplasmàtic.

La fluidesa de la membrana cel·lular és la capacitat dels seus components de moure's lliurement. Aquesta fluidesa és important perquè permet a la membrana realitzar les seves funcions.

La fluïdesa de la membrana està afectada per diversos factors, entre els quals la temperatura, la longitud de les cues dels fosfolípids, la saturació dels seus enllaços i la presència d'esteroides.

El grau de fluïdesa de la membrana cel·lular és un indicador del funcionament correcte de la cel·la.

La composició de la membrana plasmàtica influeix en la seva fluïdesa i gruix. Els fosfolípids saturats, el colesterol i l'esfingomielina augmenten el gruix i disminueixen la fluïdesa de la membrana.

Les proteïnes de membrana són responsables de les funcions específiques de la membrana, com ara la recepció de senyals, l'activitat enzimàtica i el transport de substàncies.

Les proteïnes de membrana s'associen als lípids de la membrana a través de diverses formes. Les proteïnes integrals són amfipàtiques, amb regions hidrofòbiques incrustades a la bicapa lipídica.

Les proteïnes integrals de membrana poden ser transmembranals d'un sol pas, multipàs o monotòpiques.

Les proteïnes ancorades per lípids s'uneixen a la membrana mitjançant una unió covalent a un lípid o un glucolípid. Poden ser de banda citosòlica o extracel·lular.

Les proteïnes perifèriques de membrana s'uneixen a la membrana mitjançant interaccions electrostàtiques amb els fosfolípids o les proteïnes integrals. Són hidrofíliques i es troben a la superfície de la membrana.

A més dels lípids i les proteïnes, la membrana plasmàtica també pot contenir glucids, com els oligosacàrids que s'uneixen a les proteïnes formant les glucoproteïnes.

Els glucids de la membrana plasmàtica tenen funcions importants, com ara el reconeixement cel·lular, la unió de lligands i l'adhesió cel·lular.

La disposició dels components de la membrana plasmàtica no és aleatòria; l'estructura de la membrana és asimètrica, tenint en compte la seva funció biològica.

La membrana plasmàtica és una estructura dinàmica que està constantment en moviment, permetent la difusió lateral dels seus components i la seva reorganització per a adaptar-se als canvis ambientals.

La regulació de la composició lipídica de la membrana cel·lular és vital per a la vida dels organismes que depenen del seu entorn per a regular la temperatura, com ara els bacteris, els fongs, els protozous, les plantes i els animals de sang freda.

FRAP (Fluorescence Recovery After Photobleaching) és un mètode utilitzat per a estudiar la mobilitat de molècules a la membrana plasmàtica. En aquest mètode, s'il·lumina una zona de la membrana amb un làser intens, que descoloreix les molècules fluorescents en aquesta regió. Després, s'observa com les molècules fluorescents intactes es mouen per la membrana i tornen a ocupar l'àrea descolorida. Això permet determinar la velocitat i el coeficient de difusió de les molècules a la membrana.

Les proteïnes integrals que travessen la membrana poden estar orientades de forma específica amb dominis citosòlics i extracel·lulars diferents. Aquesta orientació és crítica per a la funció de la proteïna.

L'establiment d'una asimetria lípidica a la membrana es basa en la modificació dels àcids grassos que la componen. Aquestes modificacions permeten la incorporació d'informació vital i la funció dels lípids: senyalització cel·lular i processos d'apoptosi.