Tema 9. PDF - University of the Balearic Islands Regulations
Document Details
Uploaded by VersatileForest
University of the Balearic Islands
2021
Tags
Summary
This document details the regulations for university degree programs at the University of the Balearic Islands. It outlines the procedure for proposing and approving new degree programs, including the formation of a committee, the submission of proposals, the review process, and consideration of public input. The document emphasizes the role of several key university bodies in this process, including the Council of Directors and the governing council.
Full Transcript
Oposicions A2. Tema 36 Tema 9. Acord normatiu 13866/ 2021, de 23 de febrer de 2021, pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears. Títol I. Estudis de grau Capítol I. Procediment per a l’elaborac...
Oposicions A2. Tema 36 Tema 9. Acord normatiu 13866/ 2021, de 23 de febrer de 2021, pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears. Títol I. Estudis de grau Capítol I. Procediment per a l’elaboració i aprovació dels plans d’estudis universitaris de grau de la UIB Article 1. Proposta i aprovació dels títols de grau El Consell de Direcció, oïts tots els centres i els departaments implicats, aprovarà la proposta inicial de les titulacions de grau que s’han d’implantar a la UIB. Els centres implicats elaboraran, amb l’assessorament de l’Oficina de Suport a la Docència (OSD), una proposta definitiva de nova titulació, que es remetrà novament al Consell de Direcció per a la seva aprovació. A proposta del Consell de Direcció, s’informarà el Consell de Govern dels títols de grau de la Universitat de les Illes Balears que es proposen per implantar i aquest prendrà coneixement de la seva adscripció a una branca de coneixement i a un centre determinat. Article 2. Elaboració i aprovació dels plans d’estudis de grau La junta del centre al qual hagi quedat adscrita la titulació de grau proposarà una comissió d’elaboració de la titulació de grau (CET), d’acord amb el que preveu l’article 4 d’aquest reglament. El Consell de Direcció aprovarà, si escau, la proposta presentada i nomenarà la CET. La CET elaborarà i aprovarà una proposta de pla d’estudis. L’OSD farà el seguiment del procés d’elaboració de la proposta de pla d’estudis i actuarà com a òrgan consultiu i assessor. Una vegada aprovada per la CET la proposta de pla d’estudis, la direcció del centre la remetrà a l’OSD, que, en el termini de set dies hàbils, la farà arribar a tota la comunitat universitària. La comunitat universitària tindrà un termini de quinze dies hàbils per presentar al·legacions a la proposta davant la CET. Finalitzat el període d’al·legacions i en el termini màxim de quinze dies hàbils, en vista de les al·legacions presentades: La CET, amb l’assessorament de l’OSD, farà un informe raonat que donarà resposta a les al·legacions rebudes i que serà enviat als qui les han presentades. La CET modificarà, si escau, la proposta del pla d’estudis d’acord amb les al·legacions presentades i la remetrà a la junta de centre, juntament amb l’informe a què fa referència el punt anterior. La junta de centre aprovarà, si escau, la proposta de pla estudis, original o modificada segons les al·legacions presentades, i la trametrà, juntament amb les al·legacions presentades i els informes emesos, a l’OSD. 1 Oposicions A2. Tema 36 L’OSD revisarà tota la documentació presentada i emetrà un informe, que serà elevat, juntament amb la documentació, al Consell de Direcció. El Consell de Direcció, vist l’informe esmentat al punt anterior i tota la documentació generada en el procés, aprovarà, si escau, la proposta del pla d’estudis presentat i la remetrà al Consell de Govern per a la seva aprovació. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern, s’enviarà al Ministeri amb competències de verificació de titulacions d’acord amb la normativa vigent. Si durant el procés de verificació de la titulació és necessari introduir canvis a la memòria del pla d'estudis, s'informarà d'aquestes modificacions el Consell de Govern. Verificat el pla d’estudis, s’enviarà al Consell Social per aprovar-ne la implantació. Finalment, es remetrà a la Conselleria amb competències d’ensenyaments universitaris del Govern de les Illes Balears per a la seva autorització d’acord amb la normativa vigent. Una vegada autoritzat per la Conselleria amb competències d’ensenyaments universitaris del Govern de les Illes Balears, el pla d’estudis s’implantarà. Article 3. Supòsits excepcionals En cas que no s’arribi a un acord en l’elaboració del pla d’estudis, la direcció del centre n’ha d’informar l’OSD, la qual, oïdes les parts, remetrà un informe al Consell de Direcció. El Consell de Direcció, analitzat l’informe, prendrà una decisió, que serà vinculant i que enviarà a la direcció del centre pertinent. En cas que la decisió sigui aturar definitivament la tramitació, se n’informarà el Consell de Govern. Article 4. Comissió d’elaboració de la titulació (CET) de grau La CET es constituirà d’acord amb el que estableix l’article 2 d’aquest reglament. La CET tindrà la composició següent: Un president: el degà, el director del centre o persona que delegui. Un màxim de 10 professors elegits per la junta de centre, amb l’acord previ del consell de departament al qual pertanyi cada professor. No cal que els professors elegits siguin membres de la junta de centre i se’n poden elegir suplents. Un secretari nomenat per la comissió entre els professors. Un estudiant elegit per la junta de centre entre els que cursen estudis de la titulació, sense necessitat que sigui membre de la junta. Si es tracta d’un estudi nou, aquest estudiant serà elegit entre els que pertanyen al centre al qual està adscrit el nou estudi. Se’n pot elegir suplent. Cada comissió tindrà el suport d’un membre del personal d’administració i serveis de l’OSD. Són funcions de la CET: o Elaborar el pla d’estudis, d’acord amb la normativa aplicable. o Fer la memòria i formalitzar la documentació requerida. o Aprovar la proposta de pla d’estudis. 2 Oposicions A2. Tema 36 La CET pot informar el Consell Social sobre les característiques del pla d’estudis per intercanviar informacions i suggeriments que hi estiguin en relació, durant el procés d’elaboració de cada pla d’estudis. La CET es reunirà, si escau, amb membres dels col·legis professionals, amb representants de l’Administració pertinent, del món empresarial i social i amb les persones que consideri adients, durant el procés d’elaboració de cada pla d’estudis. Article 5. Consell d’estudis de grau Cada junta de centre, d’acord amb les seves competències, ha de constituir un consell d’estudis de cada una de les titulacions de grau adscrites al centre. La direcció del centre informarà de la constitució del consell d’estudis el vicerectorat competent en matèria d’ordenació acadèmica. Cada consell d’estudis dependrà orgànicament del centre que l’ha constituït, tot i que el seu funcionament serà independent de la junta de centre. Els consells d’estudis tenen com a funcions les següents: Vetllar pel compliment del que estableix la memòria verificada del pla d’estudis vigent. La coordinació del professorat que imparteix docència en la titulació, en relació amb el desenvolupament del programa formatiu de la titulació. La coordinació amb altres consells d’estudis que comparteixen la docència de les assignatures bàsiques de la branca o les branques de coneixement que els pertoquen. Totes aquelles funcions que possibilitin la coordinació del pla d’estudis. Els consells d’estudis estan composts per: o o o o El president del consell d’estudis, que serà el degà o director d’escola o la persona que delegui. El cap d’estudis de la titulació. Un secretari, nomenat pel president del consell d’estudis. Tots els professors que imparteixen docència en la titulació. Respecte a les normes d’organització i funcionament: Cada junta de centre ha d’aprovar les normes d’organització i funcionament de cada consell d’estudis. El president del consell d’estudis pot convocar representants dels estudiants de la titulació a les reunions del consell d’estudis segons els afers que s’hi hagin de tractar. Els consells d’estudis s’han de reunir d’acord amb llurs normes d’organització i funcionament. D’acord amb la normativa vigent, l’assistència a les reunions forma part de les obligacions del professorat. Els conflictes que es puguin plantejar en el si dels consells d’estudis s’han de fer saber a la junta de centre perquè arbitri els mitjans per resoldre’ls. En cas que els conflictes persisteixin, se n’ha d’informar el vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica, perquè prengui les decisions pertinents, si escau, de conformitat amb la Comissió Acadèmica. 3 Oposicions A2. Tema 36 Article 6. Modificació dels plans d’estudis de grau Els plans d’estudis de grau es poden modificar a sol·licitud del centre al qual està adscrita la titulació o del consell d’estudis de la titulació. A tal efecte, poden crear un grup de treball que serà l’encarregat d’elaborar la sol·licitud de modificació del pla d’estudis. El grup de treball ha de tenir un coordinador, un secretari i tants de vocals com es considerin oportuns. Es recomana incloure-hi un estudiant. Així mateix, el Consell de Direcció pot proposar d’ofici la modificació del pla d’estudis, amb informe previ al centre al qual estigui adscrita la titulació de grau. El grup de treball elaborarà una proposta de modificació de pla d’estudis i l’OSD actuarà com a òrgan consultiu i assessor. La sol·licitud de modificació i la memòria verificada del pla d’estudis amb els canvis indicats s’han de presentar a la junta de centre per a la seva consideració i, si escau, aprovació. Aquesta sol·licitud ha de detallar les característiques i l’abast de la modificació utilitzant els models i eines facilitats per l’OSD, i ha d’indicar explícitament si la modificació afecta el canvi d’assignatures, la dedicació del professorat, les necessitats d’espais addicionals, o similars. Ha d’incloure, també, el programa d’extinció del pla antic, que garanteixi els drets dels estudiants actuals, el programa d’implantació del nou pla, així com el procediment d’adaptació. També ha d’incloure l’aprovació, si escau, dels departaments que es puguin veure afectats per la modificació. Una vegada aprovada la sol·licitud de modificació, la direcció del centre al qual està adscrita la titulació la traslladarà a l’OSD. L’OSD, d’acord amb la naturalesa de la modificació i els informes de la junta de centre i dels departaments afectats, emetrà un informe, que serà elevat al Consell de Direcció. El Consell de Direcció, vist l’informe esmentat al punt anterior, aprovarà, si escau, la sol·licitud de modificació del pla d’estudis. Una vegada aprovada la proposta, s’emplenarà la sol·licitud de modificació del pla d’estudis a l’aplicació telemàtica del Ministeri. Un cop es generi el document definitiu, s’enviarà al coordinador del grup de treball perquè hi doni el vistiplau, i posteriorment la sol·licitud serà elevada al Consell de Direcció per a la seva aprovació. Una vegada aprovada, es trametrà al Consell de Govern per a la seva aprovació final. A partir d’aquesta aprovació, se seguiran els tràmits que planteja la normativa vigent. En el supòsit que el Consell de Govern faci esmenes que modifiquin de manera substancial el document aprovat inicialment per la junta de centre, aquest es retornarà a la junta, perquè hi introdueixi les modificacions proposades i elabori el document definitiu. Si durant el procés de modificació de la titulació és necessari introduir canvis a la memòria del pla d'estudis, s'informarà d'aquestes modificacions el Consell de Govern. Un cop rebut l’informe del Ministeri, el Servei d’Estadística i Qualitat Universitària (SEQUA) farà pública la memòria verificada i l’informe definitiu de l’ANECA, i l’OSD elaborarà el document del pla d’estudis que serà publicat al BOE i al BOIB. 4 Oposicions A2. Tema 36 Posteriorment, s’iniciarà el procés d’implantació i, si escau, d’extinció del pla antic. Article 7. Procediment d’extinció d’un grau Per a l’extinció d’un grau, el centre al qual està adscrit aprovarà un informe sobre aquest títol, que remetrà al Consell de Direcció, perquè prengui l’acord corresponent i l’elevi al Consell de Govern. En tot cas, el procediment d’extinció del títol s’ha de realitzar d’acord amb la normativa vigent. Capítol II. Directrius pròpies i estructura dels estudis universitaris de grau de la UIB Article 8. Finalitat dels ensenyaments de grau D’acord amb l’article 9.1 del Reial decret 1393/2007, els ensenyaments de grau tenen com a finalitat que l’estudiant obtingui una formació general, en una disciplina o més d’una, orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional. Article 9. Referents externs per a l’elaboració dels plans d’estudis La CET ha de tenir en compte els referents externs següents: La normativa pròpia en el cas de titulacions regulades. Els llibres blancs elaborats per l’ANECA. Els plans d’estudis elaborats per universitats espanyoles, europees i d’altres països, de qualitat i prestigi reconegut. Els informes d’associacions o col·legis professionals nacionals, europeus o d’altres llocs. Els informes d’experts. Les propostes de les conferències de degans i directors de centres. Altres criteris professionals o acadèmics de qualitat reconeguda. Article 10. Distribució dels crèdits dels plans d’estudis Amb caràcter general, cada pla d’estudis de la UIB ha de tenir 240 crèdits, distribuïts de la manera següent: Matèries de formació bàsica: un mínim de 60 crèdits. Matèries obligatòries: un màxim de 144 crèdits. Matèries optatives: un màxim de 30 crèdits d’optativitat pròpia per a l’estudiant. D’acord amb les disponibilitats de professorat i en funció de la proposta de pla d’estudis de cada titulació, es podrà augmentar el nombre de crèdits optatius que es poden oferir. El Consell de Direcció determinarà el nombre de matèries que es poden oferir per cada estudi. Pràctiques externes: un màxim de 60 crèdits. Treball de fi de grau: tindrà un mínim de 6 i un màxim de 30 crèdits. 5 Oposicions A2. Tema 36 El nombre total de crèdits establert als plans d’estudis de grau per a cada curs acadèmic ha de ser de 60, distribuïts en 30 crèdits per al primer semestre i 30 crèdits per al segon semestre. Aquesta assignació de crèdits s’entén referida a un estudiant amb dedicació a temps complet als estudis universitaris. D’acord amb l’article 12.8 del Reial decret 1393/2007, modificat pel Reial decret 861/2010, els estudiants poden obtenir un reconeixement d’almenys 6 crèdits del total del pla d’estudis cursat per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació. De conformitat amb l'article 7 de la normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la Universitat, el nombre de crèdits reconegut per aquestes activitats es minorarà del nombre de crèdits optatius exigits pel pla d’estudis corresponent. Article 11. Excepcions a la distribució dels crèdits dels plans d’estudis No obstant el que s’ha establert a l’article anterior, el Consell de Direcció, a proposta de la CET, analitzat l’informe de l’OSD i d’acord amb la normativa vigent, pot aprovar un nombre de crèdits totals diferent de 240. La distribució d’assignatures en aquests casos seguirà la normativa vigent. També pot flexibilitzar i modificar la proposta de distribució de crèdits en els casos següents: Quan existeixi una directiva europea o de l’Estat espanyol en relació amb una titulació determinada. Davant una proposta d’acord amb altres universitats espanyoles o europees per compartir titulacions de grau. Quan la proposta de titulació es realitzi mitjançant conveni, d’acord amb l’article 3.4 del Reial decret 1393/2007, les normes d’elaboració del pla d’estudis seran les que es derivin del conveni esmentat. Quan hi hagi evidències de l’existència d’acords consensuats d’àmbit estatal o europeu per part d’institucions significatives (conferències de degans o de directors d’escoles, col·legis professionals, etc.). Quan es presenti un altre cas amb un caràcter anàlogament excepcional. Article 12. Temporalització Les matèries de formació bàsica s’impartiran durant la primera meitat del pla d’estudis de la titulació de grau. Les matèries obligatòries es poden impartir en qualsevol curs de la titulació de grau. Les matèries optatives es poden impartir a partir del segon curs de la titulació de grau. Les pràctiques externes s’han de desenvolupar preferentment durant la segona meitat del pla d’estudis. Cada pla d’estudis ha de definir les condicions i els requisits necessaris per a la realització de les pràctiques externes. El treball de fi de grau es realitzarà durant el darrer curs de la titulació. Cada pla d’estudis ha de definir les condicions i els requisits necessaris per a la realització d’aquest treball. 6 Oposicions A2. Tema 36 Article 13. Organització curricular Els plans d’estudis s’estructuraran per mòduls, matèries o assignatures, d’acord amb la normativa vigent. Les assignatures bàsiques de les titulacions oficials seran semestrals, amb un mínim de 6 crèdits. Les assignatures optatives de cada pla d’estudis poden ser de 6 o de 3 crèdits. Article 14. Coordinació de les matèries de formació bàsica De conformitat amb l’article 12.5 i amb l’annex II del Reial decret 1393/2007, el Consell de Direcció, amb l’acord de les comissions d’elaboració dels plans d’estudis, aprovarà les orientacions generals sobre les matèries de formació bàsiques de cadascuna de les titulacions de grau. L’aprovació d’aquestes matèries bàsiques per branques de coneixement es farà durant el procés d’elaboració dels plans d’estudis de cada titulació de grau. Article 15. Coneixement d’una llengua estrangera Per a l’obtenció de cadascuna de les titulacions de grau de la Universitat de les Illes Balears és necessari demostrar que s’ha assolit un nivell de coneixement de la llengua anglesa equivalent com a mínim al B2 establert al Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), d’acord amb el desenvolupament que es farà d’aquest requisit en cada pla d’estudis. Si així ho preveu el pla d’estudis, es pot substituir l’assoliment del nivell B2 de llengua anglesa pel nivell B2 d’una altra llengua estrangera o incloure l’assoliment del nivell B2 d’una llengua estrangera diferent de l’anglès. El Consell de Direcció, amb l'assessorament de la Comissió Acadèmica, establirà les disposicions per a la regulació del coneixement de les llengües estrangeres als estudis de grau. Article 16. Oferta de places Cada pla d’estudis ha d’incorporar la proposta d’oferta de places. En qualsevol cas, la proposta de places anuals disponibles s'ha d'elevar al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau. Article 17. Tipus d’ensenyament El pla d’estudis de cada titulació ha de determinar si l’ensenyament és presencial, semipresencial o a distància. Article 18. Mobilitat La CET que elaborarà el pla d’estudis de cada titulació de grau ha de procurar que l’estructura del pla d’estudis faciliti la participació de l’estudiant en programes de mobilitat i ha de preveure la possibilitat d’establir el període més adient per a la realització de la mobilitat. 7 Oposicions A2. Tema 36 Article 19. Sistema de garantia de qualitat El pla d’estudis ha d’incorporar el sistema de garantia de qualitat aprovat pel Consell de Direcció de la UIB. Títol II. Estudis universitaris de màster Capítol I. Procediment per a l’elaboració i l’aprovació dels plans d’estudis universitaris de màster de la UIB Article 20. Proposta i aprovació de títols de màster Els centres, els departaments i els instituts universitaris de recerca poden fer propostes de nous estudis de màster al Centre d’Estudis de Postgrau (CEP). El Consell de Direcció, oïdes les propostes elevades pel CEP o per iniciativa pròpia, aprovarà la proposta inicial dels títols de màster que s’han d’implantar a la UIB, així com en determinarà l’adscripció a una branca de coneixement. Els màsters s’han d’orientar almenys a un dels perfils següents: Estudis de màster que habilitin per a l’exercici d’activitats professionals regulades. Estudis de màster orientats a l’especialització professional i acadèmica no inclosos en la tipologia anterior. Estudis de màster orientats a l’especialització en investigació. Article 21. Elaboració i aprovació dels plans d’estudis de màster El CEP és l'òrgan responsable de la promoció, coordinació i gestió acadèmica dels estudis de màster. Així mateix, és responsable de garantir la unitat de criteris acadèmics dels màsters universitaris de la UIB. L’òrgan proponent del títol de màster proposarà al CEP una CET, d’acord amb el que preveu l’article 22 d’aquest reglament. El CEP remetrà aquesta proposta al Consell de Direcció. El Consell de Direcció, vist l’informe del CEP, aprovarà, si escau, la proposta presentada i nomenarà la CET. Se n’informarà el CEP, qui en donarà trasllat a l’òrgan proponent i a l’OSD. La CET elaborarà i aprovarà una proposta de pla d’estudis. En el procés d’elaboració de la proposta de pla d’estudis, el CEP actuarà com a òrgan consultiu i assessor, i en farà el seguiment. Els consells dels departaments afectats han d’emetre un informe, a petició de la CET, en què justifiquin que les necessitats de professorat estan cobertes per la plantilla docent o per finançament extern, o bé que ja tenen el vistiplau del vicerectorat competent en matèria de professorat per dedicar-hi més professorat que l’existent en el moment de fer la proposta. Una vegada aprovada per la CET la proposta de pla d’estudis, el CEP la remetrà, en el termini de set dies hàbils, a tota la comunitat universitària. La comunitat universitària tindrà un termini de quinze dies hàbils per presentar al·legacions a la proposta davant la CET de la titulació. 8 Oposicions A2. Tema 36 Finalitzat el període d’al·legacions i en el termini màxim de quinze dies hàbils, en vista de les al·legacions presentades: La CET, amb l’assessorament del CEP, farà un informe raonat que donarà resposta a les al·legacions rebudes i que serà enviat als qui les han presentades. La CET modificarà, si escau, i aprovarà la proposta del pla d’estudis d’acord amb les al·legacions presentades i la remetrà al CEP. El CEP emetrà un informe al qual adjuntarà tota la documentació i proposarà, si escau, l’aprovació del pla d’estudis presentat. Aquest informe serà elevat al Consell de Direcció i se n’informarà l’OSD. El Consell de Direcció, vist l’informe esmentat al punt anterior i tota la documentació generada en el procés, aprovarà, si escau, la proposta del pla d’estudis presentat i la remetrà al Consell de Govern per a la seva aprovació. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern, s’enviarà al Ministeri amb competències de verificació de titulacions d’acord amb la normativa vigent. Si durant el procés de verificació de la titulació és necessari introduir canvis a la memòria del pla d'estudis, s'informarà d'aquestes modificacions el Consell de Govern. Verificat el pla d’estudis, s’enviarà al Consell Social per aprovar-ne la implantació. Finalment, s’enviarà a la Conselleria amb competències d’ensenyaments universitaris del Govern de les Illes Balears per a la seva autorització d’acord amb la normativa vigent. Una vegada autoritzat per la Conselleria amb competències d’ensenyaments universitaris del Govern de les Illes Balears, el pla d’estudis s’implantarà. En cas que no s’arribi a un acord en l’elaboració del pla d’estudis, el CEP, oïdes les parts, remetrà un informe al Consell de Direcció. El Consell de Direcció, analitzat l’informe, prendrà una decisió, que serà vinculant i que enviarà al CEP. Article 22. Comissió d’elaboració de la titulació (CET) de màster La CET es constituirà d’acord amb el que estableix l’article 21 d’aquest reglament. La CET tindrà la composició següent: Un president. Un màxim de 5 professors. Se’n poden elegir suplents. En cas de plans d’estudis amb perfil investigador, és necessari que tots els membres siguin doctors. Un secretari nomenat per la comissió entre els professors esmentats a l’apartat anterior. Aquest nomenament es comunicarà al CEP. Un estudiant elegit pel mateix òrgan i proposat pel CEP entre aquells que cursen estudis de màster. Se’n pot elegir suplent. En cas d’un pla d’estudis que no tingui un màster previ, o afí, es podrà elegir entre els estudiants del darrer curs d’un grau prioritari en els perfils d’admissió del títol. Cada comissió tindrà el suport d’un membre del personal d’administració i serveis, que serà elegit pel CEP. 9 Oposicions A2. Tema 36 En el cas de titulacions amb perfil professional, es pot designar un membre dels col·legis professionals, de l’Administració pertinent o del món empresarial i social, amb veu i sense vot. Són funcions de la CET: Elaborar el pla d’estudis, d’acord amb la normativa aplicable. Fer la memòria i formalitzar la documentació requerida. Aprovar la proposta de pla d’estudis. La CET pot informar el Consell Social sobre les característiques del pla d’estudis i per intercanviar informacions i suggeriments que hi estiguin en relació, durant el procés d’elaboració de cada pla d’estudis. La CET es reunirà, si escau, amb membres dels col·legis professionals, amb representants de l’Administració pertinent, del món empresarial i social i dels instituts de recerca que consideri adients, durant el procés d’elaboració de cada pla d’estudis. Article 23. Implantació i gestió del màster Una vegada verificat el pla d’estudis del màster pel Consell d’Universitats i autoritzada la seva implantació pel Govern de les Illes Balears, el director del CEP nomenarà la persona o les persones que dirigiran el màster, d’acord amb l’òrgan proponent. En qualsevol cas, almenys una de les persones que dirigeixin la titulació ha de tenir vinculació permanent a la UIB i ha de ser preferentment professor del màster. Article 24. Consell d’estudis del màster Cada direcció de màster, d’acord amb les seves competències, ha de constituir un consell d’estudis de la titulació i informar el CEP de la seva constitució i composició. Els consells d’estudis tenen com a funcions les següents. Vetllar pel compliment del que estableix la memòria verificada del pla d’estudis vigent. La coordinació del professorat que imparteix docència en el títol, en relació amb el desenvolupament del programa formatiu de la titulació. Poder assignar un tutor del treball de fi de màster a l’estudiant. Totes aquelles funcions que possibilitin la coordinació del pla d’estudis. El consell d’estudis constituirà les comissions que consideri necessàries i hi delegarà les funcions que consideri adients. S’informarà el CEP de la constitució i composició d’aquestes comissions. Els consells d’estudis estan composts per: o o o o El president del consell d’estudis, que serà una de les persones que dirigeixin la titulació de màster. Un secretari nomenat pel president del consell d’estudis. Els directors de la titulació. Tots els professors que imparteixen docència en el títol. 10 Oposicions A2. Tema 36 Respecte a les normes d’organització i funcionament: Cada consell d’estudis ha d’aprovar les seves normes d’organització i funcionament. El president del consell d’estudis pot convocar representants dels estudiants de la titulació a les reunions del consell d’estudis segons els afers que s’hi hagin de tractar. Els consells d’estudis s’han de reunir d’acord amb llurs normes d’organització i funcionament. D’acord amb la normativa vigent, l’assistència a les reunions forma part de les obligacions del professorat. Els conflictes que es puguin plantejar en el si dels consells d’estudis s’han de comunicar al director del CEP perquè arbitri els mitjans per resoldre’ls. En cas de no resoldre’ls, es comunicaran al Consell de Direcció, perquè prengui els acords i decisions oportuns. Article 25. Modificació dels plans d’estudis de màster Els plans d’estudis de màster es poden modificar a sol·licitud del consell d’estudis del màster, que crearà en el seu si un grup de treball que serà l’encarregat d’elaborar la sol·licitud de modificació del pla d’estudis. El grup de treball ha de tenir un coordinador, un secretari i tants de vocals com es considerin oportuns. Es recomana incloure-hi un estudiant. Així mateix, el Consell de Direcció pot proposar la modificació del pla d’estudis, amb informe previ al CEP. La sol·licitud de modificació i els membres que participen al grup de treball es presentaran al CEP per a la seva consideració i, si escau, aprovació. Aquesta sol·licitud ha de detallar les característiques bàsiques i l’abast de la modificació utilitzant els models i eines facilitats pel CEP, i ha d’indicar explícitament si la modificació afecta el canvi d’assignatures, la dedicació del professorat, les necessitats d’espais addicionals, o similars. Ha d’incloure, també, el programa d’extinció del pla antic que garanteixi els drets dels estudiants actuals i el programa d’implantació del nou pla, així com el procediment d’adaptació. Si escau, es demanaran informes dels departaments i instituts universitaris de recerca afectats. El CEP presentarà la sol·licitud i, si escau, farà un informe que remetrà al Consell de Direcció i n’informarà l’OSD. El Consell de Direcció, vist l’informe esmentat al punt anterior, aprovarà, si escau, la sol·licitud de modificació del pla d’estudis i la trametrà al Consell de Govern per a la seva aprovació final. A partir d’aquesta aprovació, se seguiran els tràmits que planteja la normativa vigent. Si la sol·licitud de modificació no és autoritzada, es comunicaran les causes de la no autorització al CEP. En el supòsit que el Consell de Govern faci esmenes que modifiquin de manera substancial el document aprovat inicialment pel CEP, es retornarà al CEP perquè hi introdueixi les modificacions proposades i elabori el document definitiu. Si durant el procés de modificació de la titulació és necessari introduir canvis a la memòria del pla d'estudis, s'informarà d'aquestes modificacions el Consell de Govern. 11 Oposicions A2. Tema 36 Un cop rebut l’informe del Ministeri, el CEP farà pública la memòria verificada i l’informe definitiu de l’ANECA, i elaborarà el document del pla d’estudis que serà publicat al BOE i al BOIB. Posteriorment, s’iniciarà el procés d’implantació i, si escau, d’extinció del pla antic. Article 26. Procediment d’extinció d’un màster Per a l’extinció del màster, el CEP aprovarà un informe sobre aquest títol, que remetrà al Consell de Direcció perquè prengui l’acord corresponent i l’elevi al Consell de Govern. En tot cas, el procediment d’extinció del títol s’ha de realitzar d’acord amb la normativa vigent. Capítol II. Directrius pròpies i estructura dels estudis universitaris de màster de la UIB Article 27. Finalitat dels ensenyaments dels màsters D’acord amb l’article 10.1 del Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, els ensenyaments de màster tenen com a finalitat l’adquisició per part de l’estudiant d’una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica i/o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques d’investigació. Article 28. Distribució dels crèdits dels plans d’estudis Els plans d’estudis que condueixin a l’obtenció dels títols de màster universitari tindran 60, 90 o 120 crèdits, i contindran tota la formació teòrica i pràctica que l’estudiant ha d’adquirir: matèries obligatòries, matèries optatives, pràctiques externes, treball de fi de màster, així com seminaris, treballs dirigits, activitats d’avaluació i altres que resultin necessàries segons les característiques pròpies de cada títol. La distribució dels crèdits es farà de la manera següent: Les assignatures dels plans d’estudis de màster seran preferentment de 3 o 6 crèdits. La proporció desitjable entre el nombre de crèdits optatius totals oferts i el nombre de crèdits optatius dels quals l’estudiant s’ha de matricular per poder assolir la titulació́ (a més dels crèdits obligatoris) hauria d’estar entre 1,3 i 1,5. El treball de fi de màster ha de tenir entre 6 i 30 crèdits. Si la titulació té pràctiques curriculars externes, aquestes més el TFM no poden superar el 50 per cent dels crèdits totals. En el cas dels màsters que no tenen pràctiques curriculars externes, el TFM no pot superar el 40 per cent dels crèdits totals. Aquesta directriu no s’aplica a les titulacions amb directrius específiques. S’afavorirà la internacionalització als estudis de màster mitjançant la previsió al pla d’estudis d’oferta docent en anglès, així com a través de la participació en programes de mobilitat (per a professors i estudiants), la seqüenciació de les assignatures i la configuració dels horaris que la potenciïn. 12 Oposicions A2. Tema 36 Els màsters professionalitzadors amb directrius específiques s’han de regir pel que estableixi la normativa corresponent. Article 29. Organització curricular El nombre total de crèdits establert als plans d’estudis de màster per a cada curs acadèmic és de 60, llevat de casos excepcionals i, si escau, dels estudis que habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades a l’article 15.4 del Reial decret 1393/2007. Aquesta assignació de crèdits s’entendrà referida a un estudiant amb dedicació a temps complet als estudis universitaris. L’anterior s’entén sens perjudici que l’estudiant pugui sol·licitar matricular-se a un nombre superior de crèdits en un any acadèmic. Article 30. Referents per a l’elaboració dels plans d’estudis de màster La CET tindrà en compte els referents següents: La normativa pròpia en el cas de titulacions regulades. Les titulacions de grau existents a la Universitat de les Illes Balears o en altres universitats espanyoles, dels països integrats a l’espai europeu d’ensenyament superior o d’altres països. Els màsters elaborats per universitats espanyoles, europees i d’altres països, de qualitat i prestigi reconegut. Els informes d’associacions o col·legis professionals nacionals, europeus o d’altres llocs. Els títols vigents. Els informes d’experts. Les línies de recerca existents a la UIB. Els plans d’R+D+I de caràcter regional, estatal o europeu. La vinculació amb un doctorat de reconegut prestigi. Les propostes de les conferències de degans i directors d’escola. Altres criteris professionals, acadèmics i d'investigació de qualitat reconeguda. Article 31. Oferta de places Cada pla d’estudis ha d’incorporar la proposta d’oferta de places. En qualsevol cas, la proposta de places anuals disponibles s'ha d'elevar al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau. La UIB pot determinar a través de la seva normativa específica el nombre mínim d’estudiants matriculats a les titulacions perquè es puguin dur a terme. 13 Oposicions A2. Tema 36 Article 32. Tipus d’ensenyament El pla d’estudis de cada titulació ha de determinar si l’ensenyament és presencial, semipresencial o a distància. Article 33. Mobilitat La CET que elaborarà el pla d’estudis de cada titulació de màster ha de procurar que l’estructura del pla d’estudis faciliti la participació dels estudiants en programes de mobilitat i ha de preveure la possibilitat d’establir el període més adient per a la realització de la mobilitat. Article 34. Sistema de garantia de qualitat El pla d’estudis ha d’incorporar el sistema de garantia de qualitat aprovat pel Consell de Direcció de la UIB. Article 35. Professorat El professorat de les matèries formatives dels estudis de màster universitari ha de pertànyer preferentment als cossos docents universitaris i al professorat contractat, sens perjudici que hi puguin participar persones expertes que siguin professionals externs a la Universitat. En qualsevol cas, la direcció del màster té la responsabilitat pel que fa al professorat extern a la UIB. En el cas dels estudis de màster interuniversitari, els respectius convenis han d’especificar la responsabilitat de les matèries formatives de cadascuna de les universitats participants. En qualsevol cas, i pel que fa a les matèries formatives responsabilitat de la UIB, s’ha d’aplicar el que s’estableix a l’apartat anterior. En el cas d’estudis universitaris de màster amb finançament extern, el 50 per cent com a mínim del professorat de la titulació ha de pertànyer a la UIB. El Consell de Direcció, en casos degudament justificats, pot proposar la modificació del percentatge indicat. Per als estudis que habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades a l’article 15.4 del Reial decret 1393/2007, el percentatge anterior pot variar d’acord amb el que estableixi la seva pròpia normativa. El Consell de Direcció pot autoritzar la participació en els ensenyaments de màster d’investigadors dels programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva o d’altres similars, així com del personal adscrit dels diversos instituts universitaris de recerca. La direcció de la titulació ha d’informar el CEP del professorat que hi imparteix docència. 14 Oposicions A2. Tema 36 Títol III. Programes conjunts d’ensenyaments oficials (PCEO), dobles titulacions i titulacions conjuntes Article 36. Programes conjunts d’ensenyaments oficials (PCEO), dobles titulacions i titulacions conjuntes El Consell de Direcció, d’acord amb els òrgans proponents implicats i el CEP, impulsarà en el si de la UIB la realització de PCEO de grau i màster. Igualment afavorirà la realització de titulacions dobles o conjuntes amb altres universitats nacionals o estrangeres. Els estudiants que compleixen els requisits d'accés a un cicle d'ensenyaments oficials i volen cursar simultàniament dos plans d'estudis d'aquest mateix cicle que els condueixin a aconseguir el títol en cada un, poden fer-ho a través d'algun dels programes següents: Programa conjunt d’ensenyaments oficials (PCEO) de la UIB. L'estudiant pot matricular-se en un programa conjunt d’ensenyaments oficials de grau o de màster universitari, amb un itinerari curricular prèviament definit per la Universitat, de manera que li permeti cursar simultàniament les dues titulacions. Programa de doble titulació amb altres universitats espanyoles o estrangeres. Són els establerts mitjançant convenis, aprovats per l'òrgan competent de la Universitat de les Illes Balears, amb altres universitats espanyoles o estrangeres. A través d'aquests convenis, els estudiants d'una titulació oficial de la Universitat de les Illes Balears i d'una altra titulació oficial del mateix cicle, grau o màster universitari de l'altra universitat, poden obtenir simultàniament els dos títols. Programa conjunt personal. L'estudiant ja matriculat en una primera titulació oficial en qualsevol universitat espanyola, inclosa la Universitat de les Illes Balears, pot cursar simultàniament una segona titulació oficial del mateix cicle, grau o màster universitari a la Universitat de les Illes Balears. Aquesta simultaneïtat d’estudis es regirà pel que determina el Reglament acadèmic. Una titulació conjunta és un títol impartit per dues o més universitats. La UIB pot expedir títols oficials conjuntament amb altres universitats nacionals i estrangeres. Capítol I. Directrius pròpies i estructura dels programes conjunts d’ensenyaments oficials (PCEO) de la UIB Article 37. Aspectes generals El programa conjunt d’ensenyaments oficials (PCEO) no suposarà l'elaboració d'un nou pla d'estudis sinó d'un itinerari curricular específic que comporti la superació d’ambdós títols. Tampoc no suposarà modificació de les memòries verificades de les dues titulacions. Els estudiants que finalitzin el programa conjunt obtindran els dos títols, de manera que s'ha de garantir el compliment de tots els requisits establerts per a cada un. 15 Oposicions A2. Tema 36 A tots els efectes, el PCEO s’acabarà amb la superació de tots dos estudis. No obstant l'anterior, si un estudiant compleix els requisits per sol·licitar un dels títols, podrà exercir el seu dret a fer-ho. El PCEO ha d'indicar el centre, a efectes de la coordinació acadèmica i la gestió administrativa dels expedients d'aquests estudiants. L'ordenació acadèmica relativa a les assignatures de cada titulació serà assumida pel centre a què correspongui la seva docència. En el cas de programes de grau, la proposta de PCEO ha de ser aprovada per cada un dels centres implicats i remesa a l’OSD. En el cas de programes de màster, la proposta de PCEO ha de ser aprovada pel CEP, i se n’informarà l’OSD. Posteriorment l’OSD (en el cas dels graus) o el CEP (en el cas dels màsters) tramitarà la proposta per a la seva aprovació al Consell de Direcció i per a la seva elevació, si escau, al Consell de Govern. Després de l’aprovació pel Consell de Govern, es remetrà a la Conselleria amb competències d’ensenyaments universitaris del Govern de les Illes Balears per a la seva autorització i per a l’assignació del preu públic i del nivell d’experimentalitat. Una vegada autoritzada la seva implantació i establert el preu públic per la Conselleria, s’implantarà. Les modificacions del PCEO es tramitaran d’acord amb els punts 6 i 7 d’aquest article. Article 38. Proposta de PCEO La proposta de PCEO incorporarà una anàlisi de la demanda, que es justificarà almenys amb els indicadors següents: Oferta del PCEO a les universitats de l'entorn. Estimació de la demanda a la UIB de cada un dels estudis que componen el PCEO. Estimació de com afectarà el PCEO els altres títols de la UIB. La proposta de PCEO ha d'incloure també una proposta curricular d’acord amb l’article 39 i l’oferta de places de nou ingrés. La proposta d’implantació del PCEO ha d’estar acompanyada d’un finançament equivalent al cost de la seva implantació o bé ha d’estar dissenyada de tal forma que no impliqui cap cost econòmic addicional ni augment de plantilla docent. La proposta ha d’estar igualment acompanyada d’un informe de viabilitat dels departaments o instituts de recerca implicats. Article 39. Disseny curricular i organització docent La proposta de PCEO ha d'incloure el disseny curricular i l'estructura del programa, amb indicació del nombre total de crèdits a cursar, nombre de cursos acadèmics, taules d'equivalència de reconeixements i planificació acadèmica anual. L’OSD, en el cas de grau, i el CEP, en el cas de màster, actuaran com a òrgans consultius i assessors, i en faran un seguiment. 16 Oposicions A2. Tema 36 La definició de l’itinerari curricular del PCEO ha de garantir l’assoliment de les competències i requisits dels dos estudis oficials que integra. També s’ha de garantir que l’ordre cronològic en què es treballen els continguts és igual que en els estudis oficials que integra o bé que les diferències no són significatives des del punt de vista pedagògic. En el PCEO l'estudiant ha de cursar: En el cas de grau, les assignatures de formació bàsica d'ambdues titulacions, excepte que siguin comunes a ambdós plans d'estudis o puguin ser objecte de reconeixement. Les assignatures obligatòries d’ambdues titulacions, excepte que siguin comunes a ambdós plans d'estudis o puguin ser objecte de reconeixement. Els crèdits optatius de cada titulació, excepte aquells que en el PCEO hagin estat reconeguts perquè les seves competències s'hagin adquirit en assignatures de l'altra titulació. Les pràctiques externes, en cas que sigui assignatura de caràcter obligatori d’algun dels plans d'estudis i no sigui susceptible de reconeixement. Un treball de fi de grau per cada títol de grau o un treball de fi de màster per cada títol de màster. En cas que un dels estudis oficials que componen el PCEO tingui mencions o especialitats, el PCEO pot incloure’n totes les que ofereix el centre o seu on s’imparteix. L’estudiant ha d’acreditar la competència lingüística exigida a les dues titulacions. Les assignatures per a les quals es pot obtenir reconeixement s'establiran en el programa mitjançant una taula específica de reconeixements entre les dues titulacions. No obstant això, hi podrien correspondre altres reconeixements, d'acord amb la normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la UIB. La programació docent del PCEO, pel que fa a horaris, lloc d'impartició de classes, celebració d'exàmens i qualsevol altra informació addicional, l'ha d'establir i publicar el centre responsable de la coordinació amb anterioritat al període de matriculació. Article 40. Gestió administrativa L’oferta de places i el procediment d’admissió als PCEO es regirà pel que estableixi la normativa d’accés i admissió als ensenyaments de grau i màster. El preu públic del PCEO serà el que estableixi la corresponent normativa de preus públics de la CAIB. Els estudiants s’han d’ajustar a les condicions que estableixi el règim de permanència de la UIB vigent en el moment d’iniciar els estudis. Article 41. Finalització de l’oferta del PCEO En cas que es decideixi finalitzar l’oferta d’un PCEO, els centres implicats aprovaran un informe sobre aquest estudi, que remetran al Consell de Direcció perquè prengui l’acord corresponent i l’elevi al Consell de Govern. 17 Oposicions A2. Tema 36 Finalitzada l’oferta del PCEO, s’ha de garantir a l’estudiant que ja es trobi matriculat a un PCEO la possibilitat de finalitzar aquest programa. En tot cas, l’estudiant podria matricular-se a una o a les dues titulacions que componen el programa per continuar-hi els estudis. Capítol II. Directrius pròpies i estructura dels programes de doble titulació amb altres universitats espanyoles o estrangeres Article 42. Aspectes generals El programa de doble titulació no suposarà l'elaboració d'un nou pla d'estudis sinó d'un itinerari curricular específic que comporti l’obtenció d’ambdós títols mitjançant un conveni específic de la doble titulació. Els estudiants que finalitzin el programa de doble titulació obtindran els dos títols, de manera que s'ha de garantir l'acreditació del compliment de tots els requisits establerts per a cada un. El centre que gestiona la titulació de la UIB s’encarregarà de la gestió administrativa dels expedients d'aquests estudiants. Article 43. Proposta de doble titulació La proposta de la doble titulació es regularà a través d’un conveni, que incorporarà: Una anàlisi de l’interès per a la UIB de la implantació de la doble titulació. Una proposta curricular. Les condicions que ha de complir l’estudiant per obtenir el treball de fi de grau o treball de fi de màster en cada universitat. Les taules d'equivalència de reconeixements i planificació acadèmica anual. L’oferta d’assignatures i de places en cadascuna de les universitats participants. Els criteris d’admissió d’estudiants, fent referència a les competències lingüístiques necessàries per cursar la doble titulació. El sistema de qualificació que s'aplica i, si escau, la seva equivalència amb el sistema espanyol. Les condicions de mobilitat dels estudiants i professorat i el seu finançament, si escau. El període de vigència del conveni i les pròrrogues, si escau. Les condicions que estableixi el règim de permanència vigent en cada universitat en el moment d’iniciar els estudis. Les condicions de les matrícules dels estudiants de cada universitat. Altres aspectes que es considerin adients. Capítol III. Directrius pròpies i estructura dels programes de titulacions conjuntes amb altres universitats 18 Oposicions A2. Tema 36 Article 44. Justificació de la proposta En el cas de titulacions conjuntes coordinades per la UIB, se seguirà el procediment establert en aquesta normativa per a grau o per a màster. Així mateix, caldrà l’aprovació del Consell de Govern del conveni específic de la titulació, que requerirà la valoració tècnica de l’OSD, en els casos de grau, o del CEP, per als màsters. En qualsevol cas, es promourà que els alumnes cursin necessàriament crèdits impartits per les altres institucions implicades en la titulació. En el cas de titulacions conjuntes coordinades per altres universitats, se seguirà el procediment que s’estableix a continuació: Es farà arribar l’interès de la titulació conjunta al Consell de Direcció, que hi donarà, si escau, el vistiplau. Es faran arribar a l’OSD o al CEP, respectivament, per a grau o per a màster, la proposta de la titulació conjunta, el conveni específic de regulació i un informe dels consells dels departaments afectats en què es justifiquin les necessitats de professorat. Posteriorment, es difondran a la comunitat universitària, que tindrà un termini de quinze dies hàbils per presentar al·legacions a la proposta davant l’OSD o el CEP. L’OSD o el CEP emetran un informe al qual s’adjuntarà tota la documentació i proposaran, si escau, la seva aprovació pel Consell de Direcció i posteriorment pel Consell de Govern. Aprovada tota la documentació pel Consell de Govern, se n’informarà la universitat coordinadora. Verificat el pla d’estudis, s’enviarà al Consell Social per aprovar-ne la implantació. Finalment, s’enviarà a la Conselleria amb competències d’ensenyaments universitaris del Govern de les Illes Balears per a la seva autorització d’acord amb la normativa vigent. El conveni al qual es refereix aquest article ha de recollir els aspectes següents: Nombre de places ofertes en cadascuna de les universitats participants. Requisits que han de complir els estudiants per participar a la titulació conjunta. Criteris d'admissió d’estudiants. Itinerari curricular, que inclourà la planificació temporal dels estudis i les normes de permanència en cada universitat. Sistema de qualificació que s'aplica i la seva equivalència amb el sistema espanyol, si escau. Període de vigència del conveni i pròrrogues, si escau. Altres aspectes que es considerin adients. Títol IV. Modalitat d’ensenyament i agrupaments Article 45. Valor del crèdit de la UIB dels estudis oficials Un crèdit dels estudis oficials es comptabilitza com a 25 hores de treball de l’estudiant. S’estableix en 1.500 hores la dedicació total al treball per a un estudiant a temps complet durant un any acadèmic. 19 Oposicions A2. Tema 36 Les hores de treball dels crèdits es distribueixen de forma proporcional entre les setmanes de l’any acadèmic. La mitjana d’hores setmanals de treball de l’estudiant és de quaranta. Article 46. Tipus d’ensenyament El pla d’estudis de cada titulació ha de determinar si l’ensenyament és presencial, semipresencial o a distància. El percentatge de presencialitat de cada una d’aquestes modalitats es determinarà d’acord amb els criteris establerts a la normativa vigent. Article 47. Tipus d’agrupament D’acord amb les modalitats d’aprenentatge dels estudis establertes, les hores de treball presencial s’impartiran d’acord amb els tipus d’agrupament següents: Grup gran. Està dirigit a la realització d’activitats teòriques i pràctiques que poden dur-se a terme de manera efectiva en espais i grups relativament grans. Grup mitjà. Està dirigit a la realització d’activitats de discussió teòrica o, preferentment, pràctiques que requereixen una elevada participació dels estudiants, o bé l’ús de laboratoris o aules d’informàtica de capacitat limitada. Grup petit. Està dirigit a la realització d’activitats de tutorització de treballs o pràctiques que requereixen un grau d’ajuda molt elevat per part del professorat. L’aplicació d’aquests tipus d’agrupament i els desdoblaments de grups que se’n derivaran segons els màxims d’estudiants que es puguin establir, serà allò que determinarà, en part, el volum de dedicació del professorat a una titulació oficial, d’acord amb el document de còmput de l’activitat docent del personal docent i investigador. El Consell de Direcció proposarà als òrgans de govern pertinents el nombre d’estudiants de cada un dels tipus d’agrupament, que poden ser diferents entre les titulacions de grau i les de màster, que, en tot cas, estaran sotmeses a les disponibilitats pressupostàries. Article 48. Modalitats d’aprenentatge dels estudis En l’assignació de crèdits a cadascuna de les matèries que configuren el pla d’estudis, es computarà el nombre d’hores de treball requerides per a l’adquisició dels coneixements, les capacitats i les destreses corresponents. En aquest còmput s’han de comprendre les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o pràctiques, les hores d’estudi, les dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques, projectes i les exigides per a la preparació i realització dels exàmens i proves d’avaluació. Amb el propòsit de facilitar la tasca de planificació del volum de treball presencial i autònom de l’estudiant per part del professorat respecte de les matèries bàsiques, obligatòries i optatives d’un pla d’estudis, s’han definit les següents modalitats d’aprenentatge, amb indicació del tipus d’agrupament que s’hi emprarà: 20 Oposicions A2. Tema 36 Activitats de treball presencial: Classes teòriques (grup gran): exposició de continguts mitjançant presentació o explicació: classes magistrals, exposicions orals individuals o en grup. Seminaris i tallers (grup mitjà): sessions monogràfiques supervisades pel professorat amb participació compartida (professorat, estudiants, experts, etc.). Classes pràctiques (grup gran / grup mitjà): qualsevol tipus de pràctica d’aula en la qual es desenvolupin activitats d’aplicació dels coneixements a situacions concretes i a l’adquisició d’habilitats relacionades amb la matèria d’estudi: estudi de casos, anàlisis diagnòstiques, resolució d’exercicis i problemes, etc. Pràctiques externes (grup mitjà / grup petit): activitats realitzades en empreses i entitats externes a la Universitat amb les quals s’adquireix preparació per a l’exercici professional. Classes de laboratori (grup mitjà / grup petit): activitats desenvolupades en espais especials amb equipament especialitzat, com ara laboratoris i aules d’informàtica. Pràctiques clíniques (grup mitjà / grup petit): activitats realitzades pels estudiants de ciències de la salut en institucions sanitàries, on s’adquireix la preparació i les competències necessàries per l’exercici professional. Tutories (grup mitjà / grup petit): activitats d’orientació, seguiment i avaluació del procés d’aprenentatge d’un estudiant o un grup reduït d’estudiants amb atenció personalitzada per part del professorat. Avaluació (grup gran / grup mitjà / grup petit): conjunt de proves utilitzades en l’avaluació del progrés de l’aprenentatge de l’estudiant: prova escrita teòrica o pràctica, exposició oral, pràctica de laboratori, etc. Altres (grup gran / grup mitjà): visites programades, projeccions, sortides de camp, etc. Activitats de treball no presencial o autònom. S’hi ha d’incloure el temps total de preparació autònoma de la matèria (tant individual com en grup): hores d’estudi i preparació de pràctiques, treballs, resums de lectures, seminaris, exàmens, obtenció de dades, resolució de problemes i exercicis, etc. Estudi i treball en grup: preparació de seminaris, lectures, investigacions, treballs, memòries, obtenció i anàlisi de dades, etc., per exposar o lliurar. Estudi i treball autònom, individual: les mateixes activitats que a l’apartat anterior, però realitzades de forma individual. S’hi inclouen, a més a més, l’estudi personal, la preparació d’exàmens, el treball en biblioteques, les lectures complementàries, la resolució de problemes i exercicis, etc. Article 49. Procediment per a la realització i avaluació de treballs de fi de grau i màster i de pràctiques externes El Consell de Direcció, oïts els centres i el CEP, establirà unes directrius generals mitjançant una normativa específica per tal de regular el procediment i avaluació dels treballs de fi de grau i de màster i les pràctiques externes, d’acord amb els reglaments corresponents de la Universitat. Cada centre, en funció d’aquestes directrius i d’acord amb cada consell d’estudis, desenvoluparà, si escau, aquestes directrius generals. 21 Oposicions A2. Tema 36 Article 50. Procediments i tècniques d’avaluació Les competències a assolir o els objectius docents proposats en un pla d’estudis han de ser avaluables. Els procediments i les tècniques establerts per avaluar el nivell d’adquisició i progrés de l’aprenentatge dels estudiants són els següents: Proves objectives (vertader/fals, elecció múltiple, aparellament d’elements...). Proves de resposta breu. Proves de resposta llarga, de desenvolupament. Proves orals (individuals, en grup, presentació de temes o treballs, etc.). Treballs i projectes. Informes/memòries de pràctiques. Proves d’execució de tasques reals o simulades. Sistemes d’autoavaluació (oral, escrita, individual, en grup). Escales d’actituds. Tècniques d’observació (registres, llistes de control, etc.). Carpeta d’aprenentatge. Altres procediments. Disposicions addicionals Primera. Desenvolupament normatiu El Consell de Direcció desenvoluparà el present reglament, per a la qual cosa prendrà les mesures necessàries i elaborarà o adaptarà les normatives pertinents, d’acord amb la legislació vigent. Segona. Denominacions Totes les denominacions d’òrgans de govern, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquest reglament apareguin en gènere masculí o femení, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti. Disposició derogatòria Única. Derogació normativa Es deroga la normativa que s’indica tot seguit: Acord normatiu 10040/2011, de 22 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears. Acord normatiu 9003/2009, de 17 de març, pel qual es creen els consells d’estudis dels títols de grau de la Universitat de les Illes Balears. D