Fonaments del Periodisme PDF

Fonaments del periodisme A1: LA FORMACIÓ PERIODÍSTICA DIFERÈNCIA ENTRE FET I NOTÍCIA Fet: succeeixen a tota hora i a tot arreu. Son esdeveniments que passen sovint sense que hi siguin programats o esperats. També hi ha fets que son dissenyats per ser explicats socialment o per a tenir un impacte pú...

Fonaments del periodisme A1: LA FORMACIÓ PERIODÍSTICA DIFERÈNCIA ENTRE FET I NOTÍCIA Fet: succeeixen a tota hora i a tot arreu. Son esdeveniments que passen sovint sense que hi siguin programats o esperats. També hi ha fets que son dissenyats per ser explicats socialment o per a tenir un impacte públic. Fenòmens d’alguna forma externs a nosaltres, però els percebem, interpretem i els classifiquen. Notícia: es el relat d’un fet. Requereix d’un llenguatge d’algú que interpreta el fet i també d’una estructura que la fa possible o uns mitjans de producció. Les dades donen rellevància a la notícia. DIFERÈNCIA ENTRE INFORMACIÓ, INTERPRETACIÓ I OPINIÓ: Informació: - Reduïda a les dades, estadístiques i evidències visuals - Requereix de ser interpretada, contextualitzada i explicada per a poder-la entendre i valorar - Els fets es converteixen en notícia quan son rellevants - Especularització (es dona quan es fa gran una informació poc important per fer-la noticia rellevant) Interpretació: - Requereix d’un criteri i d’un discerniment - Informació i interpretació en periodisme sempre acaben anant juntes - Periodista sempre interpreta la informació que disposa el professional i la situa en context Opinió: - Judici de valor - Necessitem un comentari crític o valoratiu d’un fet/situació/obra/altres opinions… LA CREDIBILITAT I LA VERIFICACIÓ Credibilitat: qualitat de creïble de la narració periodística i es el que genera confiança entre el públic. - Periodisme perd legitimitat si perd credibilitat. - Context comunicatiu actual de “crisi de credibilitat” - Espanya dels països en que la gent confia menys en els mitjans de comunicació. Verificació: mètode per assegurar que les informacions que donem son certes - Eina fonamental per a excepció un periodisme responsable - Forma mes evident es sent-ne testimoni. Sinó confiar en les fonts d’informació Contrastar implica accedir a fonts diverses que ens confirmen una determinada informació. 1 Fonaments del periodisme OBJECTIVITAT: EL TREBALL AMB LA REALITAT Objectivitat: es molt difícil que el periodisme sigui objectiu ja que es una construcció de l’actualitat on hi intervenen els i les professionals que tenen punts de vista determinats, potencialitats i limitacions pròpies, així com condicionants. Ens referim millor a que el periodisme es imparcial. Imparcialitat: entenem que el periodisme es imparcial quan es focalitza a oferir un relat de l’actualitat sense biaixos informatius. El biaix informatiu succeeix quan la informació es parcial o només s’explica des d’un punt de vista. Pot ser involuntari i degut a limitacions del dia a dia. També existeix un baix informatiu com a mala praxi quan deliberadament s’oculten dades, s’exageren aspectes o s’ofereix un relat ideològic o que amaga interessos. FICCIÓ I REALITAT La professió periodística treballa amb la realitat. Tot i això hem de ser molt conscients que les distincions entre ficció i realitat sovint son confoses. Hem de ser molt conscients de les limitacions que implica l’ús de les tecnològics. I un altre element que impacta en aquesta capacitat es l’ús de recursos diversos que fa el contingut periodístic mes impactant, entretingut, fàcil d’entendre, etc. Entre aquests recursos es dona la dramatització per a referir-se a l’ús de diverses tècniques i aspectes narratius que eren propis de la ficció. A això se li ha d’afegir que sovint les notícies es produeixen i consumeixen amb una lògica pròpia de serialització. LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LA REALITAT Des d’una visió construccionista, la realitat es una construcció col·lectiva, en aquesta el llenguatge te un paper fonamental ja que es la única forma que tenim de transmetre aquesta realitat. No caure en el relativisme, en periodisme ens diguem a un mètode de verificació i contrastació dels fets. FUNCIONS, ROLS I PERFILS FUNCIONS: - Observar - Interpretar i contextualitzar - Difondre i divulgar ROLS: son molt amplis i hi ha posicions molt diverses - Periodistes de mitjans: treballen en els mitjans de comunicació , ja sigui en nòmina com a col·laboradors o Free-lancers. - Periodistes de gabinets: treballen per a institucions públiques, organitzacions o empreses privades. PERFILS: son també molt amplis. Podem parlar en termes generals de: - Periodistes generalistes - Periodistes especialitzats (en temàtiques, en formats o plataformes) 2 Fonaments del periodisme A2: ELS GÈNERES PERIODÍSTICS Cada expressió cultural te els seus gèneres. En periodisme a primera influència dels generes la trobem en la literatura. El periodisme i la literatura van estar molt lligats als s.XIX. Quan parlem de periodisme per tant també disposem de gèneres com la notícia, la crònica, la critica, etc. FUNCIONS DELS GÈNERES EN PERIODISME - Accessibilitat al sentit d’un producte i contracte amb l’Audiència. El gènere ens ajuda a delimitar el significat del sentit del que explica la peça. Quan estem en un gènere fem una mena de contracte implícit amb el públic, que no s’espera que canviem de gènere. Formes innovadores de periodisme han barrejat generes. - Eina de treball. El gènere ens dona pagues. L’aplicació del context de producció podrà generar un format de programa però el gènere es la base. Així, es imprescindible conèixer les característiques bàsiques per exercir professionalment. - Funció cultural. Els entres funcionen en determinats contextos culturals i seguint models de mitjans de comunicacio i tradicions periodístiques. El periodisme a cada país es diferent. LA IMPLOSIÓ DE PLATAFORMES Els generes no estan adscrits a un mitjà de comunicació. El gènere es una forma d’expressar un contingut i de connectar amb l’audiència. No s’ha de veure com un motlle que podem adaptar al que ens proposem explicar. Les xarxes han barrejat a més moltes d’aquestes expressions. PLATAFORMES CLÀSSIQUES I CONDICIONANTS PER ALS GÈNERES: Amb l’aparició d’internet i la capacitat d’integrar-se text, Àudios, gràfics i imatge, les antigues plataformes no tenen el mateix sentit. TRANSNARRATIVES: històries que traspassen d’una plataforma a una altra i s’adapten a la seva especificitat. Aquest fenomen ha fet possible el periodisme transmedia. Per tant, observar els generes des d’un punt de vista estrictament de plataforma ja no es adequat. 3 Fonaments del periodisme UNA TAXONOMÍA GENERAL En periodisme s’ha de fer una distinció bàsica que es entre gèneres informatius-interpretatius i els gèneres d’opinió. Els primers son basats en informació on el periodista queda en un segon terme pel que fa a l’opinió, mentre que en el gènere d’opinió tenim un judici de valor emès pel periodista. No hem de confondre l’anàlisi amb l’opinió o la crònica amb la critica. Els primers formen part del periodisme informatiu i els segons de periodisme d’opinió. Categories generals dels generes periodístics: ELS GÈNERES INFORMATIU-INTERPRETATIUS: Avui la premsa escrita tendeix a presentar generes mes reflexius (crònica o analisi), ja que les notícies les tenim en constant actualització a les xarxes. Els gèneres sonores i audiovisuals tenen el condicionant de si son emesos en directe o en diferit. Internet ha incorporat la possibilitat d’actualització constant de text i imatge, així com la incorporació de l’opinió de les xarxes socials o d’enquestes en temps real. L’evolució d’aquests gèneres ha produït quantitat de variants adaptades a cada plataforma, llenguatge i format, pero podem identificar 4 eixos que encara es mantenen: notícia, crònica, entrevista i reportatge. 4 Fonaments del periodisme NOTÍCIA Peça amb una estructura de piràmide invertida que significa que el mes rellevant ho donem al principi. Les 5W (who, what, when, where, why and how). Quan parlem de la notícia a la TV, Miquel Peralta ha indentificat els seus elements claus: - Imatges enregistrades - Declaracions - Entrevistes i parlaments - El so ambient - Text informatiu - Off - Stand up - Infografia CRÒNICA Gènere mes interpretatius que la notícia. Sovint incorpora l’anàlisi. L’anàlisi no es una opinió sinó una interpretació mes profunda que no ha d’incorporar un judici de valor sinó aportar elements contextuals que ajudin a entendre una temàtica complexa. A al premsa predominen les cròniques pero també la ràdio i la TV n’ofereixen. Tot periodista ha de saber plantejar una crònica relatant que ha succeit i reporta t sobre que han dit els protagonistes. ENTREVISTA Gènere que ofereix un report del parlat amb la persona que hem entrevistat. De manera general s identifiquen 3 tipus d’entrevista: - Informativa: Quan tenim un tema de rabiosa actualitat i necessitem fer una entrevista que pot ser en directe o en diferit. - Temàtica: Quan tenim un tema a l’agenda durant un o dos dies podem contactar amb un expert o amb un responsable per aprofundir millor i donar elements que el facin comprensible. - Caràcter: Es una conversa l’interès de la qual pivota en la persona que entrevistem, ja sigui pel seu perfil personal o professional. El to i l’objecte es molt diferent a les altres dues. REPORTATGE Considerat el gènere rei del periodisme. Incorpora lemes informatius i interpretatius amb mes recursos creatius i fins i tot literaris. - En premsa sol ser breu mentre que en suplements - Revistes se li pot donar mes extensió i profunditat. - En ràdio tenim reportatges que poden anar de mes curts (dos o tres min) a mes extensos (fins 5 o mes min). - En TV comprem amb el reportatge dels telenotícies (breus i que acompanyen a una notícia) i també de programes específics que ofereixen grans reportatges de fins 30 mins. - El reportatge pot tenir també transposició a la multimèdia i a les xarxes socials fins i tot a traves de fils. 5 Fonaments del periodisme A3: ELS CRITERIS DE NOTICIABILITAT BUSQUEM I ELABOREM NOTICÍES El procès de creació de notícies comença amb un moment que sembla molt bàsic pero que està sent obviat. Busquem notícies (Newsgathering). Dos tipus d’informació en el procés de newsgathering: - Informació que arriba per propi peu —> sol ser motivada per algun interès. Els periodistes sempre tenen clar que la informació que els arriba te unes motivacions i que la seva feina no es fer-ne eco sinó vetllar per la certitud, contrastar-la i contextualitzar-la. - La informació que no arriba —> mes valuosa, no significa que sigui secreta o amagada sinó que a vegades la tenim davant pero no li fem cas. El periodista treballa ambdós tipus d’informació pero la segona te un valor periodístic superior. Per elaborar notícies cal: 1. Entendre i interpretar els fets 2. Contextualitzar 3. Apropar els fets a l’Audiència 4. Avaluar-ne l’impacte 2 CRITERIS BÀSICS PER AVALUAR LA FEINA PERIODÍSTICA QUANTITATIU: Normalment basada en l’audiència, en el nombre de clics, en el oïdors del programa. Els mitjans on- line tenen eines internes per mesurar les audiències, etc. A nivell extern els periodistes treballen amb agències de mesura. Les mes conegudes son: - OJD - ComScore - Kantar Media QUALITATIU: Aquest ens generes una “signatura”, “un nom professional” que es un valor molt complicat d’aconseguir. No sempre els dos criteris es corresponen: els bons periodistes no sempre son exitoses i els mes exitoses no son els mes bons. El bon periodisme es deu als fets, a la veracitat del que explica i te un caràcter independent. Està al servei de l’interès del ciutadà i al costat dels valors democràtics, del pluralisme i els drets humans. 6 Fonaments del periodisme EL VALOR DE LA NOTÍCIA Els periodistes han de decidir quines notícies publicar i quines desestimar. Això ho decideixen segons el valor de la notícia, newsworthiness o news values. Aquest valor es la qualitat del tema i de la informació que hem generat o a la qual hem accedit en relació a la resta de temes i informacions disponibles. Mauro Wolf mes tard va identificar diversos valors notícia separats en: - Criteris substantius (d’importància i interès de la notícia) - Criteris relatius al producte (disponibilitat del material i característiques pròpies d’un producte mediàtic) - Criteris relatius al mitjà (temps disponible) - Criteris relatius a la competència (agenda informativa i el que està publicant altres mitjans) En general podem identificar 2 valors principals: 1. Actualitat (l’actualitat no va tan marcada a quan ha passat també per quan n’hem sabut la informació) 2. Interès públic i interès del públic ( el primer fa referència al tema i el segon a fets que tenen impacte) IMPACTE DE LES XARXES SOCIALS EN ELS CRITERIS DE NOTICIABLILITAT - Exclusivitat - Males notícies (temes negatius tenen mes impacte) - Conflicte - Sorpresa - Audiovisuals (puja el valor de la notícia) - Shareability (capacitat de generar comentaris a favor o en contra) - Entreteniment - Drama - Seguiment - Elits i poderosos - Rellevància (històries sobre grups, organitzacions…) - Magnitud - Celebritat / famoseig - Bones notícies 7 Fonaments del periodisme WATCHDOG I GATEKEEPER WATCHDOG (gos guardià): periodisme que vigila els interessos de la ciudadania davant dels grans poders econòmic i polítics. GATEKEEPER: implica que els periodistes son seleccionadors del que entra s l’agenda publica informativa. Han de saber deixar passar a lagenda temàtiques d’interès a la vegada que son eficaços descartant temes amb poc pes. L’AGENDA INFORMATIVA Es el cúmul i llistat de temàtiques que dominen la cobertura periodística en un moment determinat. Teoria de l’agenda setting: indica que els temes que apareixen als mitjans tenen una influència en l’opinió publica i en els temes que ocupen els ciutadans. DIFERENCIACIÓ DE MITJANS - Mitjans mainstream o dominants (agenda molt marcada pels principals actors polítics i econòmics i molt pendents de les audiències) - Mitjans alternatius i locals (sovint trobem temàtiques secundàries o que els grans mitjans descarten tot i tenir potencial periodístic) A4: ÈTICA DEL PERIODISME LES CONDICIONS PER AL PERIODISME El periodisme no es pot donar en una societat si no assegurem una sèrie d’aspectes que el fan possible i que assegurin que contribueix a la qualitat democràtica. En el nostre context, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea indica en el seu article 11: 1. Tota persona te dret a la llibertat d’expressió. Aquest dret compren la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que hi pugui haver ingerència d’autoritats i sense consideració de fronteres. 2. Es respecten la llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme. Per tant els membres de la UE han de respectar aquest dret fonamental i recollir-lo en les seves lleis. En el cas espanyol l’article 20.1 de la Constitució Espanyola. Hi ha 5 aspectes molt importants per a la professió periodística aquí: 1. Comunicar i rebre comunicació veraç es un dret 2. La llei preveu la clàusula de consciencia i el secret professional 3. Els mitjans públics han de respectar el pluralisme social i ser accessibles als grups socials i polítics 4. La llibertat d’expressió te el límit en la pròpia constitució ja que no pot vulnerar altres drets 5. No existeix censura prèvia i el segrest dina publicació només la decret en els jutjats Finalment cal esmentar la necessitat de transparència informativa. A nivell català aquests ideals es van concretar en la Llei de Transaprencia 19/2014. La motivació d’aquesta llei indica que les administracions publiques estan obligades a donar accés a la informació dels ciutadans. (Encara hi ha moltes mancances.) 8 Fonaments del periodisme EL SECRET PROFESSIONAL I LA CLÀUSULA DE CONSCIÈNCIA SECRET PROFESSIONAL: es el dret de no revelar o divulgar allò que coneix un professional per motius d’ètica o de preservació dels drets. Els periodistes van de preservar per tant ña identitat de les seves fonts quan aquestes demanen ser tractades de forma confidencial. CLÀUSULA DE CONSCIÈNCIA: te per objectiu garantir la independència de la funció professional dels periodistes. Els periodistes tenen dret a solicitar l’acabament del contracte si: - El mitjà on treballa canvia substancialment l’orientació o línia ideològica. - Son traslladats a un altre mitja del mateix grup que suposi un trencament amb l’orientació del professional. Dona dret a una indemnització no inferior a la pactada en el contracte o al que estableixi la lleu com “acomiadament improcedent”. Cal conèixer l’Article 2 d’aquesta llei: Ley Orgànica 2/1997, de 19 de junio, reguladora de la cláusula de conciencia de los profesionales de la información. ORGANISMES I EINES D’AUTOREGULACIÓ A principis dels anys 90, amb l’aparició dels mitjans privats i un increment de l’especularització i el sensacionalisme, van aparèixer veus que demanaven un marc legal per definir aspectes com qui es periodista, o com es pot vulnerar la professió, el principi de veracitat, etc. Els intents sovint impulsats des de les forces d’esquerra no van prosperar. Per altra banda els sectors liberals advoquen que només el codi penal pot limitar la llibertat. Organismes de regulació que hem de considerar i conèixer: - Col·legi de Periodistes de Catalunya - Fundació del Consell de la Informació de Catalunya - Consell de l’Audivisual de Catalunya - Sindicat de Periodistes de Catalunya A nivell espanyol i d’altres autonomies trobem altres assiociasions col·legis i organismes com la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) o la Asociación de la Prensa de Madrid (APM) entre d’altres. COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA Es una entitat professional creada l’any 1985 per representar i defensar els interessos dels periodistes a Catalunya. Està formada per periodistes col·legiats i compta amb diferents demarcacions territorials. Funcions: - Promoure l’ètica i la deontologia en la professió a través del Codi Deontològic. - Oferir formació continua i serveis professionals als periodistes. - Defensar la llibertat d’expressió i el dret a la informació de la ciutadania. 9 Fonaments del periodisme FUNDACIÓ DEL CONSELL DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA (CIC) Es una fundació impulsada pel Colegi de Periodistes el 1997 per garantir el compliment dels principis deontològic en el periodisme. Format per experts en comunicació i membres de la societat civils. Funcions: - Supervisar el compliment del Codi Deontològic. - Atendre queixes de ciutadans, institucions o empreses sobre males pràctiques periodístiques. - Fomentar un periodisme responsable i d’alta qualitat. CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (CAC) Es un organisme públic Creat l’any 2000 encarregat de la regulació dels mitjans audiovisuals a Catalunya. Es una autoritat independent amb un Consell format per membres designats pel Parlament de Catalunya. Funcions: - Vetllar pel respecte als drets humans, la igualtat de gènere i la protecció dels menors en els continguts audiovisuals. - Supervisar les emissions de ràdio, TV i altres plataformes digitals per garantir que compleixin la normativa. - Gestionar les llicències d’emissió i resoldre conflictes relacionats amb l’audiovisual. SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA (SPC) Es una organització sindical fundada l’any 1993 per defensar els drets laborals i professionals dels periodistes i altres treballadors dels mitjans. Està format per professionals afiliats i treballa a nivell català i estatal. Funcions: - Lluitar per condicions laborals dignes, com la seguretat laboral i la igualtat salarial. - Defensar la llibertat de premsa i els drets d’autoria dels periodistes. - Denunciar la precarietat laboral i promoure la conciliació entre la vida personal i professional. EL CODI DEONTOLÒGIC Els codis deontològics dels periodistes son una eina que aglutina els drets i deures dels professionals de la informació. Tots els periodistes que exerceixen com a tals el deuen observar. A Catalunya, des de 1992, comptem amb el Codi Deontològic dels Periodistes de Catalunya, que podríem catalogar en aquesta esfera de flexibilitat. El codi es promogut i renovat pel Colegi de Periodistes de Catalunya. 10 Fonaments del periodisme B1: L’ESTIL PERIODÍSTIC Com a posicionament general, en periodisme cala tenir en compte que el llenguatge i l’estil estan al servei de l’eficàcia i de la necessitat d’expressió, i no al contrari. SENZILLESA I CLAREDAT L’estil d’escriptura periodística ha de ser senzill i clar. Fer complexa la redacció no es escriure millor. L’objectiu del periodisme es explicar un fet, donar de forma directa un relat fàcil d’entendre. L’estil ha d’assegurar que el nostre públic està amb nosaltres. EL LÈXIC Ens urgeix a evitar arcaisme, tecnicismes i cultismes diversos. Els tecnicismes son expressions poc habituals, a vegades provinents d’un llenguatge tècnic o mot especialitzat que cal evitar. En tot cas, cal indicar qu el periodisme ha de procurar ser didàctic i innovador, i per tant, introduir d’una forma progressiva un llenguatge mes ric per al públic. Cal tenir molt en compte el registre. El periodisme es mou amb un registre formal però evita les formalitats, vol dir que quan parlem de les persones introduïm fonts, etc. Pel que fa a les sigles el periodisme les desenvolupa. Als titulars no S’utilitzen sigles que no siguin reconegudes fàcilment pel públic. Evitar les repeticions. LA REDUNDÀNCIA RADIOFÒNICA A la ràdio cal redactar usant el que coneguem com redundància radiofònica. Tracta de refrescar a l’oïdor la informació necessària per que ens pugui seguir, normalment el subjecte o les temàtiques de que parlem. LLENGUATGE PRECÍS La precisió es necessària i cal evitar mots i verbs comodí que empobreixen el llenguatges i ens porten a un estil repetitiu i mediocre. Aquests mots i verbs comodí son expressions com: haver, tenir, parlar, cosa, bo, bonic, això, allò, realitzar, fer, problema, interessant i d’altres. 5 RECURSOS CLAI PER A ESCRIURE BÉ TELEVISIÓ INFORMATIVA - Seleccionar les idees i ítems informatius i endreçar el relat - Escriure textos breus, voraços, clars i concisos. Amb poques paraules - Combinar de forma correcta imatge, so/audio i text informatiu - Intuir els coneixements implicats de l’Audiència i identificar el que es dona per descomptat - Vetllar per l’objectivitat i l’ètica 11 Fonaments del periodisme LA SINTAXI La sintaxi implica una ordenació d’elements de la frase i com sabem, l’ordre lògic de la frase es: Sj + V + Cmp En general, els circumstancials de temps i de lloc van millor al final de les frases. Uns grans enemics de l’estil periodístic son els incisos. (Fragments del discurs que ens obliguen a aturar la narració per incorporar mes informació). Sovint porten a un apartament i generen confusió. MODEL DE LLENGUA I LLIBRES D’ESTIL Pel que fa al model de llengua usem per regla general un català o castellà estàndard i rendim a usar una varietat mes aviat neutra. Els mitjans de comunicació amb certa entitat, així com institucions importants de govern o fins i tot grans corporacions, disposen d’un llibre d’estil. Els llibres d’estil son eines de treballs per als periodistes que treballen als mitjans. B2: L’ESTRUCTURA DE LA NOTÍCIA EL TITULAR El titular es el mes important de les notícies, es el que d’estil·la la informació rellevant d’una forma mes econòmica, atractiva i interessant. (2/3 idees). Te l’objectiu d’informar i atreure. La forma del titular varia depenent si estem fent periodisme escrit o audiovisual. En ràdio i TV no existeix el titular com a la premsa, mes aviat es titula amb una frase o dues. ELEMENTS DE TITULACIÓ: - Titular - Intertitols / titolets TIPUS DE TITULARS EN PERIODISME ESCRIT - Informatius: aquells que donen una informació precisa. Solen ser d’una única frase, sense puntuació i amb estructura senzilla. - Temàtics: títols curts que ens indiquen poc mes que la temàtica sobre la qual va la peça. Solen requerir un subtítol. - Expressius: son títols curts, de caire mes literari. S’usen sobretot en reportatges, cròniques o peces d’oopinió. Poden incorporar metàfores o elements d’humor i la retòrica. EL TÍTOL AMB CITES Sovint al periodisme, sobretot en entrevistes, cròniques o fins i tot notícies que es basen en declaracions, solem trobar títols que es basen en una cita. Es poden incloure de forma mixta o amb una cita en estil directe usant els dos punts. 12 Fonaments del periodisme ALGUNES NORMES - No puntuen al final del titular - El temps verbal del titular es, de forma habitual, el present - Cal dir mes amb menys paraules - Els informatius tenen una estructura simple - Evitem sigles i mirem que sigui atractiu ORDENAR LA INFORMACIÓ ESTRUCTURA DE LA NOTÍCIA ESCRITA Aquesta estructura es pròpia de la notícia en premsa. L’entradeta ha de desenvolupar sempre la informació del titular, no es pot parlar d’un tema diferent. Aquesta estructura invertida segueix sent vàlida en formats digitals i per al periodisme on-line escrit. ESTRUCTURA DE LA NOTÍCIA AUDIOVISUAL (RÀDIO I TV) Canvia ja que el final de la notícia pren rellevància. En ràdio aquesta es la estructura bàsica igual que també es pot incloure una apertura o arrencada. Aquesta es similar al titular per no es tan curta i pot ser usada per a un sumari. Pel que fa la TV podem dir que es la mateixa que la ràdi. En un programa informatiu de telenotícies tenim que gairebé sempre la notícia va precedida per una arrencada o inici. Les notícies de TV han de respectar el principi de sincronia, que es que el que veu l’espectador i el que s’escoltà s’adiu. INTERNET Hem de tenir en compte que cal que els titulars tinguin les paraules que identifiquem clarament el tema. Han de ser informatius i no crear confusió. Això permetran trobar fàcilment la notícia quan algú busqui informació al respecte. Els rituals a Internet estan subjectes a tècniques de posicionament de cerques o serch engine optimization (SEO). La selecció del titular no ha se supeditar els criteris de les estratègies SEO als criteris periodístics. 13 Fonaments del periodisme B3: LES FONTS: CITES I DECLARACIONS Les fonts son individus, institucions o documentació que conté una informació periodística rellevant. TIPUS DE FONT - F. Disposades: individus i institucions que accedeixen a que parlem amb ells. - F. No disposades: no estan interessades en enviar-nos o proveir-nos informació. - F. Directes: individus i organitzacions que tenen un contacte o accés directe amb allò que estem investigant. - F. Indirectes: segones persones o organitzacions que ens parlen del fet noticiable en segona instància. - F. Oficials: són la persona o organització que una institució/empresa té com a forma regular per a relacionar- se amb els mitjans de comunicació. Normalment parlem d’un altre periodista o relacions públiques que treballa a l’organització, un gabinet de premsa propi, un gabinet de comunicació externalitzat o un relacions públiques especialitzat en relació amb mitjans. - F. No oficials: són persones que poden donar una informació rellevant sobre un tema però no són les vies regulars per les quals l’organització es relaciona amb els mitjans de comunicació. OFF THE RECORD I BACKGROUND OFF THE RECORD: significa que no publiquem el que ens explica una font. Es un recurs que es refereix al fet i moment quan la font demana explícitament que el que ens ha de revelar no ho publiquem. Cal distingir l’off the record (no publiquem el que ens diu una font) del secret professional (protegir l’identitat font). INFORMACIÓ ON BACKGROUND: Fa referència a dades o context proporcionats per una font per entendre millor un tema, però que no es poden citar directament ni atribuir específicament a la font. Aquest tipus d’informació ajuda els periodistes a obtenir una visió més completa d’un assumpte, guiant-los en la redacció o en l’enfocament de la notícia sense que aquests detalls apareguin explícitament com a declaracions o cites concretes en el text publicat. LES XARXES COM A FONTS En primer lloc cal assegurar-se molt bé que estem seguint el compte oficial d’una persona, empresa o institució. El seguiment de les xarxes no sempre es suficient per a citar fonts. Diverses eines que poden ser útils per a monitoritzar fonts i temes poden ser usar els RSS (really simple sindication) o fer un seguiment de hastags en diverses xarxes. A banda, aquesta referencia es molt interessant de cara a verificar informacions a les xarxes i estar atents a perfils i comptes fraudulents. Cal apuntar de certs perills que un ús exacerbat de les RRSS com a font poden comportat com: - Pensar que son el món, en el sentit que ofereixen el que està passant mes enllà de la verificació i la experiència. - Allunyar nos d’un segment de públic que no fa un us intensiu de les xarxes, així com descartar quantitat d’informació que circula fora de xarxes - Caure en un periodisme d’oficina que no comprova a fonts la veracitat i sovint pot quedar atrapat en informacions enganyoses - Ser hoste del que s’ha denominat una cambra d’eco. Les cambres d’eco a les xarxes s’han identificat com els espais virtuals en que ens movem, tancats i sempre d’acord amb els pensament i aspectes amb els que combreguen políticament. 14 Fonaments del periodisme LA CITA I LA PUNTUACIÓ - L·L ESTILS BÀSICS EN PERIODISME ESCRIT ESTIL DIRECTE Quan reproduïm literalment un fragment del discurs. Hi ha dues formes que podem diferenciar: - Estil directe pur: el que va davant dels dos punts es una interpretació del periodista i seguit el que va entre cometes es la cita literal. - Estil directe mixt: la literalitat es reserva per a frases amb càrrega opinat iva, afirmacions contundents i elements rellevants del discurs. ESTIL INDIRECTE No reproduïm literalemnt qui para sinó que fem una interpretació. Hem de tenir en compte que en aquesta modalitat el discurs es el periodista. L’ATRIBUCIÓ POSTERIOR Amb l’atribució posterior el que fem es identificar qui parla després del que va dit de forma literal. S’usa només per cites parcialment directes. LA DECLARACIÓ EN RÀDIO I TV A la ràdio la cita es converteix en una declaració. També podem reportar en estil indirecte quan incorporem en el nostre discurs i interpretem les paraules d’altres persones. Igual que passa en periodisme escrit, que hauríem de posar entre cometes, a la ràdio hem de posar un tall de veu. En la notícia estricte els talls de veu solen ser curts (20 o 30 seg) i podem incorporar un o dos quan les peces també son curtes. Les parts de la declaració en ràdio son: dona pas + declaració. El dona pas es el fragment que introdueix la declaració i ha de contenir dos elements: la identificació de qui parla i la preparació de l’oient. A banda cal tenir compte el següent: - Cal assegurar la qualitat sonora del tall, que s’estenguin bé el que es diu i el soroll no malmeti la qualitat. - Cal mantenir el so d’ambient en un segon o tercer pla (no eliminar) - Hem d’evitar que hi hagi cues, que la entrada i la sortida quedin tallades. - Cal evitar el tall amb una entonació en alça, mirant que el tall no trenqui la tonalitat general de la peça. Pel que fa la TV les declaracions es converteixen en inserts. En l’estil informatiu el periodistes no apareixen i habitualment només veiem a pantalla la persona que parla, amb una pla mitja i el micro. La identificació es fa mitjançant els cairons o retolació on hem de referenciat nom i cognoms i càrrec. Es obvi que cal evitar inserts que només donen obvietats o es basen en rumors. 15 Fonaments del periodisme B4: L’ESTIL A LES XARXES SOCIALS IMPACTE DE LES XARXES EN L’ESTIL A partir de la imatge i el titular els periodistes solen elaborar el que podem denominar una àncora informativa, que segons cada xarxa social pot tenir una extensió relativa. A nivell institucionals, les organitzacions importants disposen d’un manual d’ús i estil de xarxes socials, inclou indicacions sobre com escriure, l’ús de cada xarxa, inserció d’etiquetes i mencions, etc. MOJO (Mobile Journalism): telèfons mòbils com a eina de producció i que integra periodisme audiovisual. TÍTOLS I MENCIONS Hi ha un parell d’aspectes que cal tenir en compte quan comprimir una informació en un post (depenent de la xarxa). - Economia al màxim (economitzar paraules. No s’admetin repeticions. Es prioritzen paraules curtes) - El post es una unitat. - Usem material multimèdia sempre que sigui possible. HASTAGS Serveixen per fer un seguiment de temes i per que els lectors trobin la nostra peça. Son usats per l’activisme a la xarxa que també comporta una carrega opinat iva. Tot i que poden fer que la peça es visualitzi mes durant un temps, també te un efecte i desitjat si l’etiqueta no es específica. Com a norma, en periodisme informatiu no hem d’usar etiquetes que impliquin una carrega opinativa. Son mes habituals l’ús d’etiquetes autopromocionals. EXTENSIONS En tot cas, cal evitar que el text sigui massa llarg i provoqui que el visor de la xarxa social activi els punt suspensiu o l’enllaç “mostra més”. Cal que el text es vegi en una primera llegida. Xarxes socials com Facebook permeten oferir resums mes extensos. ICONES / EMOTICONES En general, en notícies no utilitzem emoticones. Poden expressar una carrega opinativa que no convé en aquests gèneres informatius-interpretatius. Son habituals els usos d’icones que poden portar l’atenció dels lectors. 16