Resum Farmacologia 5_12 PDF

FARMACOLOGIA BÀSICA I DOTACIÓ DE MEDICAMENTS EN EMERGÈNCIES SANITÀRIES UnTES ha de: -Conèixer les vies d’administració de preparats més utilitzades en urgències. - Preparar la medicació, inclosa la medicació que s’administra via parenteral. -Administrar medicació oral, rectal i tò...

FARMACOLOGIA BÀSICA I DOTACIÓ DE MEDICAMENTS EN EMERGÈNCIES SANITÀRIES UnTES ha de: -Conèixer les vies d’administració de preparats més utilitzades en urgències. - Preparar la medicació, inclosa la medicació que s’administra via parenteral. -Administrar medicació oral, rectal i tòpica seguint sempre les indicacions del personal mèdic. - Conèixer els fàrmacs més habituals en urgències i emergències. 1. Conceptes bàsics de farmacologia Medicament: Substància que administrada a una persona produeix un efecte terapèutic, ja sigui amb finalitat curativa, pal·liativa, preventiva i/o diagnòstica. També li diem fàrmac. Forma farmacèutica: Forma en la que es presenten els medicaments per a ser administrats. Forma farmacèutica = Principi actiu + excipient Principi actiu: Substància que proporciona l’acció terapèutica Excipient: Substància amb la qual es combina el principi actiu per tal que el medicament es pugui administrar al pacient. Són substàncies que proporcionen consistència, volum, forma, sabor, etc. però que són inactives des del punt de vista terapèutic. Dosi (dosi terapèutica): Quantitat de medicament que ha de prendre un pacient per aconseguir l’efecte desitjat. Es calcula en base al medicament i les característiques del pacient (edat, pes, patologies, etc.) Dosi tòxica: Dosi excessiva que produeix efectes nocius. Interval terapèutic: Diferència entre la concentració terapèutica i la concentració tòxica d’un fàrmac. Dependència: Fenomen pel qual una persona té efectes desagradables, síndrome d’abstinència, si deixa de prendre un fàrmac. Tolerància: Fenomen pel qual una persona s’habitua a un fàrmac i ha d’augmentar la dosi per aconseguir el mateix efecte. Recorregut dels fàrmacs dins de l’organisme (LADME) Alliberació: Procés en el qual el principi actiu d’un medicament queda lliure i es pot absorbir. Absorció: El principi actiu passa al torrent sanguini. Distribució: El principi actiu es transporta a tot l’organisme i arriba al lloc on ha de fer la seva acció. Metabolisme: Transformació del fàrmac en un altre substància que pot ser excretada. Excreció: Expulsió del fàrmac de l’organisme Classificació dels fàrmacs La seva composició química (Ex: AINEs …) El seu origen (Ex: vegetal, químic…) La seva acció (Ex: antibiòtic, analgèsic…) La seva via d’administració (Ex: via oral, tòpica, parenteral…) Es poden adquirir (Ex: Amb recepta, sense recepta, d’especial control mèdic…) Etc 2. Formes farmacèutiques El principal objectiu de les formes farmacèutiques és normalitzar la dosi d'un medicament, a més de presentar-lo preparat per ser administrat al pacient per la via que correspongui. Justament perquè permeten normalitzar la dosi, a les formes farmacèutiques també se les coneix com a unitats posològiques. Per exemple: 1 comprimit cada 8h 4 ml cada 12h 10 gotes cada 6h Sòlides Semisòlides Líquides Gasoses 3. Vies d’administració Ruta d’entrada d’un fàrmac a l’organisme. De la via d’administració dependrà: La rapidesa d’acció o velocitat amb què el fàrmac arriba a la diana terapèutica L’eficàcia La intensitat i la durada de l’efecte Conèixer els avantatges i desavantatges de cada via és vital per determinar la via d’elecció segons cada situació. Via Avantatges Desavantatges Via oral o bucal Senzilla, segura, permet Absorció lenta i variable, autoadministrar-se, cla col.laboració del econòmica, còmoda i pacient, baxa amb moltes formes biodisponibilitat, farmacèutiques contraindicada en vòmits, inconsciència, dificultat en la deglució i en cas d’aspiració gàstrica, pot irritar el tracte digestiu Via sublingual Absorció ràpida (zona Zona d’absorció petita: Si molt vascularitzada), en comptes de ser acció ràpida (les venes de absorció SL és via oral, el la cavitat bucal drenen fàrmac pot quedar directament a la vena inactivat pels sucs cava, sense passar pel gàstrics (seria el cas de la fetge), molt útil en l’ús de nitroglicerina). la nitro SL (vasodilatador coronari directe Via rectal Indicada quan la via oral Absorció irregular, està contraindicada, part incompleta, variable i del fàrmac (50% aprox) lenta, ús limitat: pediatria no passa pel fetge sobretot, i per alguns (algunes venes de la fàrmacs (midazolam, zona van directament a diazepam), la vena cava), útil per contraindicada en obtenir efecte local malalts cardíacs (per (laxant, per exemple). estimulació vagal per la distensió de l’esfínter anal), contraindicada en diarrea i patologies en la zona (fissures, etc.), pot irritar la mucosa rectal. Via tòpica Efectes locals, diverses Absorció mínima: només formes farmacèutiques i traspassen la pell zones d’administració: compostos liposolubles cremes, gels, col·liris, (greixosos), tot i que la escumes, pegats, etc. fricció afavoreix la penetració de Oftàlmica, òtica, vaginal i substàncies, Pot penetrar cutània. en les ferides Requeriments i contraindicacions  segons la zona: - Coliris: solucions estèrils i isotòniques -Oïda: Contraindicada si timpà perforat Via inhalatòria Absorció molt ràpida de L’absorció depèn de: gasos i aerosols (mucosa -Concentració del fàrmac tràquea i bronquis molt en l’aire inspirat vascularitzada), calen -FR dosis petites perquè -Perfusió pulmonar accedeixen directe a la -Solubilitat en la sang zona afectada, efectes Dificultat per calcular la respiratoris ràpids dosi real administrada, (important en efectes cal tècnica precisa per antiinflamatori i administrar, alguns broncodilatador), fàrmacs poden produir Es pot administrar en efectes sistèmics greus. pacients inconscients. Via parenteral Rapidesa: segons on Greus conseqüències en injectable s’administri, el fàrmac cas d’errades si el fàrmac passa directament a ser entra directament al distribuït per l’organisme torrent sanguini. (no hi ha absorció si el fàrmac entra directament al torrent sanguini), exactitud en les dosis.  El metge és l’únic professional sanitari autoritzat a prescriure medicaments i, per tant, el responsable de la farmacoteràpia del pacient. L’administració de la medicació la realitza el professional d’infermeria segons la prescripció mèdica. En situacions d’emergència l’equip pot precisar l’ajuda del TES per a la preparació de la medicació. 4.Administració de medicaments Comprovacions generals -Nom del pacient -Nom del seu medicament i estat (data de caducitat) -Dosi -Via d’administració -Horari d’administració