Tema 1 - El Dret i L'Ordenament Jurídic PDF

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11094080 TEMA 1 - EL DRET I L’ORDENAMENT JURÍDIC QUÈ ÉS EL DRET?...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11094080 TEMA 1 - EL DRET I L’ORDENAMENT JURÍDIC QUÈ ÉS EL DRET? Conjunt de normes de conducta obligatòries establertes o autoritzades per l’estat i recolzades pel seu poder. PER A QUÈ SERVEIX EL DRET? El dret té diferents funcions on podem destacar: - Serveix per regular les institucions que existeixen - Serveix per establir drets i obligacions - Serveix per donar solucions davant un problema o conflicte - Serveix per castigar davant un incompliment, mitjançant una multa, pena o sanció. OBLIGACIONS I NORMES. TIPUS Les obligacions són compromisos, deures o responsabilitats que una persona o entitat té cap a una altra persona, entitat o societat en general. Dues de les categories més importants són les obligacions ètiques i les obligacions jurídiques. - Les obligacions ètiques deriven de principis morals i valors personals, és a dir, sorgeixen d’un mateix. Aquestes no estan codificades en lleis específiques, sinó que es basen en allò que es considera correcte o incorrecte des d'un punt de vista moral, per tant, són de caràcter voluntari. Exemples: Ajudar algú amb problemes, ser honest, tractar els altres amb respecte i empatia… - Les obligacions jurídiques es deriven de lleis i regulacions establertes per una autoritat legal, com ara el govern. Aquestes lleis especifiquen allò que és legalment obligatori o prohibit i per tant, s’han de complir i respectar ja que són de caràcter obligatori. No complir-les, pot donar lloc a sancions legals, com multes, presó, etc. Exemples: Pagar impostos, respectar els contractes, complir les lleis de trànsit... Les normes són regles que ajuden a regular el comportament humà i la interacció a la societat. Aquestes regles són fonamentals per mantenir l’ordre, la convivència l’organització en una comunitat. Per tant, en cas d’incompliment d’una norma jurídica hi haurà un càstig o una sanció. Exemple: un establiment te l’obligació legal de que a partir de X hora de la matinada no tenir el volum elevat. Per tant, si l’establiment incompleix aquesta norma, pot ser sancionat, és a dir, per l’incompliment d’aquesta norma el recinte serà multat o sancionat. Podem comentar les normes socials i les normes jurídiques. - Norma social: regla de comportament acceptada i seguida voluntàriament per un grup de persones a una societat. No és legalment obligatòria i el seu compliment es basa en la conformitat amb les expectatives i els valors compartits, amb sancions socials com el rebuig o l'exclusió en cas de violació. - Norma jurídica: regla de comportament establerta i abonada per una autoritat legal, com un govern. És legalment obligatòria i el seu compliment és obligatori sota amenaça de sancions legals, com ara multes o presó. 1. Normes jurídiques que estableixen prohibicions i conseqüències de l’incompliment d’aquestes (assassinats, robatoris, violacions...) 2. Normes jurídiques que estableixen autoritzacions per fer determinades accions i la manera, és a dir, regulen com fer-ho (permís d’obra). 1 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11094080 DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT El dret públic és el que regula l’exercici del poder de l’Estat i les relacions entre els particulars i l’estat. És a dir, el dret públic és el que estableix les normes i regula les relacions entre els ciutadans i l’Estat i les seves institucions. La branca més important del dret públic és el dret administratiu, que regula les diverses administracions públiques que existeixen al país i les relacions d’aquestes amb els particulars. També Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. són branques del dret públic, el dret penal, el dret constitucional, el dret financer... Exemple 1: si nosaltres incomplim una norma administrativa, l’administració ens pot sancionar, per ventura haurem de pagar una norma obligatòria. Exemple 2: si un grup de ciutadans considera que una llei que restringeix la llibertat d'expressió viola la Constitució, poden presentar una demanda davant d'un tribunal perquè se'n revisi la constitucionalitat. Dret privat és el que regula les relacions entre subjectes privats, entre particulars, és a dir, s’aplica a les relacions entre persones privades. Per tant, no hi participa el poder públic. Formen part del dret privat, el dret mercantil, el dret civil i el dret internacional privat. a) Dret mercantil: fa referència a totes les lleis i drets dins l’àmbit del comerç. b) Dret civil: regula els drets que posseeixen les persones. c) Dret internacional privat: regula les relacions entre particulars quan existeix un element internacional. Exemple 1: un empleat presenta una demanda contra el seu gerent en el treball exposant que pateix discriminació al lloc de treball. Aquí, l'empleat cerca una compensació per danys en un tribunal laboral o civil. Altres exemples serien relacionats amb el matrimoni, el compliment dels contractes,... LES FONTS DEL DRET Les fonts del dret són les formes de manifestació de les normes jurídiques, és a dir, són organismes o institucions que elaboren normes jurídiques. Per tant, són fonts del dret la llei, la costum i els principis generals del dret, tal com ho indica en l’article 1 del codi civil. És a dir, les fonts del dret venen determinades en l’article 1 del codi civil (norma molt antiga que estableix una regulació de relacions entre privats i d’altres més generals) ja que aquest diu que les fonts de l’ordenament jurídic són la llei, el costum i els principis. Fonts del dret: a) Concepte de llei b) Concepte de costum c) Concepte de principis generals del dret A) CONCEPTE DE LLEI El concepte de llei fa referència a les normes escrites creades per una autoritat legislativa. Per tant, no es refereix exclusivament a la llei ordinària, sinó que es refereix tant a la Constitució com a les lleis i normes. Aquestes lleis poden ser de diversos tipus, incloent-hi lleis constitucionals, lleis estatutàries i lleis reglamentàries. 5 tipus de normes amb rang de llei: 1. Constitució 2. Lleis 3. Reglaments 4. Tractats internacional 5. Dret comunitari Cada norma de rang inferior no pot contradir un norma de rang superior, per tant, les normes de rang superior són les de més poder. 2 Hacer scroll infinito en el BOE es tan 2022... En luduleyes lo hacemos por ti. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11094080 ORDENAMENT JURÍDIC És un conjunt de normes jurídiques vàlides i vigents en un territori i temps concret, ordenades de manera jeràrquica. Existeixen 5 tipus de normes amb rang de llei ordenades jeràrquicament. 1. Constitució Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 2. Lleis 3. Reglaments 4. Tractats internacional 5. Dret comunitari Cada norma de rang inferior no pot contradir un norma de rang superior. 1. Constitució espanyola Es va establir en el 1978 i és la primera norma de rang llei, la qual té més poder. La constitució és la norma suprema i totes les altres lleis han d'estar de conformitat amb ella. Tipus de normes que conté la Constitució: - Normes directives: aquestes normes prescriuen accions específiques i obligatòries que s’han de seguir. Estableixen mandats clars i precisos i el seu incompliment, du a sancions legals, és a dir, estableixen el que s’ha de fer i el que no. Exemple: les lleis que prohibeixen l’homicidi o el robatori (art 47). - Normes de principi: normes que defineixen el tipus de país/estat/sistema polític que som/tenim, és a dir, aquestes normes estableixen principis generals que han de guiar l’acció legislativa. Exemple: una norma que estableix que l’estat ha de promoure el benestar social. - Normes organitzatives: estableixen quina és l’organització de l’estat, és a dir, regulen l’estructura i el funcionament de les institucions i òrgans del sistema legal. Exemple: una norma que estableixi la composició u funcions d’un tribunal (art 66). - Normes materials: aquestes normes estableixen drets, obligacions i responsabilitats en relació a assumptes específics, com contractes, propietat... Exemple: una norma que estableixi les regles per la compra i venta de béns (art 14 i 29). - Normes de garantia: aquestes normes es centren en protegir i garantir drets fonamentals i llibertats individuals. Per tant, regulen procediments per assegurar que no s’infringeix la Constitució. Exemple: les normes que protegeixen la llibertat d’expressió o la privacitat. Es diu que és una constitució rígida, és a dir, es difícil de modificar. A més, està dissenyada per garantir l'estabilitat i protecció dels principis fonamentals de l'Estat espanyol. Podem comentar que només s’ha modificat 2 cops des del 1978. La pròpia Constitució regula el propi Tribunal constitucional, decideix si una norma és constitucional o no. La Constitució es un paràmetre interpretatiu, és a dir, si un article o norma té diverses interpretacions possibles, la que s’ha de seguir és la que fa referència a la Constitució. Per tant, la guia d’interpretació correcta de les normes és la Constitució, es a dir, aquestes normes o articles han de ser coherents amb la Constitució. 2. Lleis Les lleis són un tipus de norma escrita aprovada pels parlaments centrals o autonòmics, és a dir, els Parlaments són les institucions que aproven les lleis, les quals expressen la voluntat popular. - Lleis autonòmiques: són normes promulgades per les regions autònomes d'un país i només s'apliquen en aquestes regions. - Lleis estatals: són normes promulgades pel govern central d'un país i s'apliquen a tot el territori nacional. - Lleis ordinàries: són lleis generals que poden ser promulgades tant a nivell regional com a nacional i tracten i regulen una varietat de temes. - Lleis orgàniques: només les aprova el parlament central. Tenen un àmbit de regulació determinat. Desenvolupament de drets fonamentals i llibertats públiques, estatus 3 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11094080 d’autonomia, el règim electoral general. Cal dir que aquestes tenen una relació de competència i no de jerarquia. Aprovar una llei orgànica suposa més esforç que aprovar una llei ordinària, requereix una majoria més cualificada. o Normes amb rang de llei (dintre del segon nivell de la jerarquia) a) Lleis (estatals) ordinàries (art 13.3): Aquestes són lleis generals promulgades pel govern central d’un país i es fan servir per regular una àmplia gamma d’assumptes, des de temes més quotidians fins a qüestions més complexes. Cal dir que s’aproven amb una majoria simple al parlament no requereixen processos especials. Per acabar, és important dir que aquestes tenen un rang legal menor que les lleis orgàniques i per tant, aquestes lleis estatals ordinàries, poden ser modificades o derogades per altres lleis del mateix tipus. b) Lleis orgàniques (art 81): Aquest tipo de llei són lleis de més jerarquia i rellevància a l’ordenament jurídic, és a dir, són de rang superior, per tant, tenen més rellevància. S’utilitzen per regular qüestions fonamentals, com ara drets fonamentals, l’estructura del govern, i reformes constitucionals. Aquestes si que requereixen una majoria més qualificada i un procés legislatiu més rigorós que les lleis estatals ordinàries. Per tant, l’aprovació, la modificació o derogació de les lleis orgàniques exigirà majoria absoluta del Congrés. Cal dir que tenen prioritat sobre les lleis estatals ordinàries i només poden ser modificades o derogades per altres lleis orgàniques o mitjançant un procés de reforma constitucional. c) Decret llei (art 86): Els decrets lleis són normes en rang de llei, per tant, són disposicions legislatives que només es poden adoptar en situacions d’emergència, és a dir, si és molt urgent i necessari, a més, cal dir que són de caràcter provisional. Hi ha qüestions com les institucions bàsiques, els drets i llibertats dels ciutadans, el règim de les Comunitats autònomes, entre altres, que no poden ser modificades per aquest tipus de normes. Aquests decrets-lleis són aprovats i regulats pel Govern però apart de ser aprovada pel govern, el parlament també ha d’intervenir i en un termini de 30 dies ha de convalidar o derogar aquesta norma, mitjançant una votació. d) Decret legislatiu (art 82): Els decrets legislatius són normes en rang de llei, és a dir, tenen força de llei però s’utilitzen per regular qüestions específiques en lloc d’emetre lleis generals. Aquí les Corts deleguen (encarregar alguna cosa que pots fer tu a algú altra) el seu poder d’aprovar i regular aquest tipus de normes al Govern. Aquesta delegació, però, no pot afectar ni regular les matèries de l’art 81, és a dir, les lleis orgàniques i per que es pugui produir s’ha d’aprovar una llei de bases o una llei ordinària depenent la finalitat. Cal dir que aquest tipus de llei s’utilitzen per desenvolupar i aclarir aspectes específics d’una llei existent, establint regulacions més detallades i específiques. 4 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11094080 3. Reglaments Els reglaments són normes elaborades per una autoritat executiva o administrativa, en aquest cas, el govern o institucions públiques, amb el propòsit de desenvolupar, detallar o complementar una llei existent. Els reglaments són utilitzats per establir procediments específics, requisits, restriccions i altres disposicions necessàries per a l'aplicació i execució d'una llei. Aquestes normes poden variar en complexitat i abast, però la seva principal funció és aclarir i proporcionar directrius sobre com s'ha Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. de complir una llei en la pràctica. Cal dir que els reglaments són de rang infralegal, això vol dir que són normes que es troben per davall del nivell d’una llei en la jerarquia legal. Per tant, els reglaments es troben per davall de les lleis. La "inderogabilitat singular" en un reglament significa que aquest reglament no pot ser modificat, suspès ni derogat per decisions individuals, com a resolucions administratives o decisions judicials. És a dir,, les regulacions establertes en el reglament han de mantenir-se i aplicar-se de manera constant, tret que se segueixi un procediment legal específic i autoritzat per a modificar o derogar aquest reglament. Aquest principi s'utilitza per a garantir l'estabilitat i la coherència en l'aplicació de les normes administratives i reglamentàries. La idea és que els reglaments han de ser respectats i aplicats de manera uniforme, i no poden ser anul·lats o suspesos per decisions individuals. · Tipus de reglaments: a) Reglaments executiu: aquests reglaments són emesos per una autoritat executiva com un president, un governador o un batle, per tal d’implementar i detallar les disposicions d'una llei prèviament ja aprovada. És a complementen i detallen les matèries regulades ja per una llei. b) Reglaments independents: són reglaments que s’encarreguen de regular qüestions que no han estat tractades per ninguna llei, és a dir, són aquells que no estan vinculats directament a una llei, per tant, s’aproven independentment de la llei, sense la necessitat d’una llei prèvia. c) Reglaments de necessitat: són reglaments temporals que es poden adoptar pel govern en situacions d’emergència o d’alarma, la vigència del qual només pot durar fins que es mantingui aquesta situació d’alerta. 4. Tractats internacionals Els tractats internacionals són acords entre dos o més països, és a dir, són acords que signa l’Estat espanyol amb tercers països o amb altres actors de dret internacional. Aquests acords es creen per a regular les relacions i obligacions mútues entre els països signants en una varietat de temes, com a comerç, drets humans, medi ambient, seguretat… - Si Espanya signa un tractat internacional on cedeix competències pròpies a un altre país o entitat pública ha d’estar autoritzat per una llei orgànica. - Hi ha una sèrie de convenis que perquè l’Estat espanyol es pugui comprometre amb altres estats o institucions és necessari que hi hagi una autorització de les Corts Generals. Els altre tractats que no necessiten la prèvia autorització de les Corts Generals és a dir, que el Govern té llibertat per aprovar-los, s’ha d’avisar de la conlcusió d’aquests al Congrés i al Senat. - Els tractats internacional no poden ser contraris a la Consitució. Si es dona aquest cas, s’ha de modificar la Constitució per poder subscriure el tractat. - Un tractat internacional una vegada que és aprovat es converteix en dret aplicable , ja que forma part de l’ordenament jurídic intern. S’aplica també quan és rellevant per resoldre una problemàtica. 5 Hacer scroll infinito en el BOE es tan 2022... En luduleyes lo hacemos por ti. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11094080 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 5. Dret comunitari El dret comunitari (o dret de la Unió Europea) és un sistema jurídic supranacional que regula les relacions entre els Estats membres de la Unió Europea i estableix normes per a la cooperació i la integració econòmica i política entre aquests. És un conjunt complex de regles i principis que abasten diversos àmbits, incloent-hi el mercat únic, la competència, la política agrícola, la política de competència, la política de medi ambient, els drets fonamentals i més. El dret comunitari (dret de la Unió Europea) sorgeix quan Espanya entra a la UE (1986) i cedeix competències estatals a altres intstitucions o països i s’aprova la llei orgànica que li permet entrar. Podem comentar que el dret comunitari està integrat per dos tipus de normes: el dret originari i el dret de llibertat. El dret originari fa referència als tractats fundacionals de la UE, és a dir, són les normes que regeixen qüestions de la unió europea, ja siguin els seus objectius, les seves institucions, la manera en que s’adopten decisions, la manera com s’adopten normes europees, i també la relació entre els estats. Per tant, aquests tractats estableixen els objectius i les estructures de la UE. Per altra banda, el dret derivat és el conjunt de normes i regulacions creades per les institucions de la UE per a aplicar i desenvolupar aquests principis en àrees específiques. Està integrat per tres tipus de normes: les directives, els reglaments i les decisions. 6 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11094080 - Els reglaments: són actes legislatius de la UE que tenen aplicació directa per tant, són d’obligatori compliment i no cal que els Estats membres adoptin actes o lleis addicionals per a implementar-los, és a dir, no cal que els estats membres facin cap acte, son obligatoris directament. S’han de publicar en el diari oficial de la unió europea i entren en vigor en la data de previsió establerta, si no hi ha una data establerta, es publicarà al cap de 20 dies d’entrar en vigor. Cal dir que són uniformes i que s’apliquen de la mateixa manera en tots els països de la UE. - Les directives: són actes legislatius de la UE que estableixen objectius i principis generals que els Estats membres han d'aconseguir mitjançant l'adopció de lleis nacionals adequades. Per tant, són un tipus de normes que obliguen als Estats membres pel que fa els resultats a obtenir, però que deixen la llibertat als estats membre de regular-los com vulguin. A diferència dels reglaments, les directives no tenen aplicació directa, cosa que significa que els Estats membres han de transposar les directives en els seus sistemes legals nacionals perquè siguin efectives. - Les decisions: són actes legislatius de la UE que són vinculants íntegrament per als destinataris específics als quals es dirigeixen. A diferència de les regulacions i les directives, les decisions no s'apliquen de manera generalitzada a tots els Estats membres. En canvi, afecten individus, empreses o organitzacions particulars o a un Estat membre en particular. Les decisions poden ser utilitzades per a abordar assumptes específics i resoldre disputes. *** el règim de privacitat (principi de privacia) es refereix a les lleis i regulacions que protegeixen la privacitat de les persones i estableixen les normes per al maneig de dades personals per part de les organitzacions i entitats. Està dissenyat per a garantir que la informació personal sigui tractada de manera adequada i segura. B) CONCEPTE DE COSTUM El concepte de costum es refereix a les normes de conducta que neixen de la pràctica social i que es consideren obligatòries. La llei són normes escrites, en canvi el costum és la pràctica, el que s’acostuma a fer en determinades situacions. En primer lloc s’aplicarà sempre la llei, només si no exitseix una llei específica davant una situació o una problemàtica aplicarem el costum, és a dir, només s’aplica en cas de la no existència d’una norma, analitzar el que es fa en aquestes circumstàncies i el que es considera corrcete o obligatori. Si existeix un costum i no hi ha norma, aquest esdevé jurídicament obligatori. C) CONCEPTE DE PRINCIPIS GENERALS DEL DRET El concepte de principis generals del dret, fa referència las anunciats o a les regles generals que s’apliquen per la resolució de casos particulars, per tant, s'apliquen en una àmplia gamma de situacions, és a dir, són aquelles idees fonamentals que informen l’ordenament jurídic. S’utilitzen per a l’aplicació de les lleis i per garantir la justícia, com per exemple, el principi de legalitat o el principi de proporcionalitat o bé el principi d’igualtat. Cal dir que només s’apliquen en defecte de la norma escrit o en defecte del consum. 7 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11094080 - Jurisprudència i la doctrina (no fonts del dret) La jurisprudència es refereix al conjunt de decisions i sentències dictades pels tribunals i jutges en casos concrets, de forma reiterada sobre una determinada norma. Per tant, són les sentències dictades pels diferents tribunals. La seva funció és fundemantal. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. La doctrina es refereix al conjunt d'opinions, anàlisis i teories elaborades per juristes, acadèmics, advocats i altres experts en dret. Aquestes opinions i teories poden incloure interpretacions legals, comentaris sobre lleis i anàlisis crítiques de qüestions legals. Per tant, són obres dels autors i investigadors que estudien dret i encara que no és font del dret, té una aplicació pràctica important. 8 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 TEMA 2 - EL SISTEMA INSTITUCIONAL DE L’ESTAT A Espanya tenim una monarquia parlamentària (rei i parlament). Tenim una monarquía però en certes decisions està subjecte a la voluntat popular. Tenim 3 poders: executiu (Govern), judicial (tribunals) i legislatiu (Parlament). El rei no forma part de cap de cadascun d’aquests poders, és una figura separada. EL CAP DE L’ESTAT La persona del cap d’Estat és el rei. ART. 1.3 Constitució → La forma política de l’Estat Espanyol és la monarquia parlamentària. Monarquia parlamentària significa que el rei té una funció representativa, és a dir, els que tenen el poder són els parlaments. Aquesta monarquia està sotmesa al sistema democràtic, a la voluntat del poble, als parlaments (representació del poble) i a la Constitució. Es tracta d’una monarquia racionalizada, tots els poders i els rols del rei estan establerts específicament en la constitució sense cap mena de marge. El monarca regna però no governa, és a dir, no té drets polítics, els que prenen decisions son els parlaments i el govern. El rei no és un dels tres poders de l’estat. - Quan va entrar en vigor la constitució actual era el rei Juan Carlos I. SUCCESSIÓ Monarquía racionalizada → la figura del rei està ben descrita i limitada al text constitucional. Segons els articles establerts a la Constitució de l’apartat de la Corona (TÍTOL II): 1. Hi ha successió del monarca quan abdica o quan es mor. ART. 57 → Estableix les regles de successió. La successió estableix que succeirà el fill que sigui més gran i que sigui home, quan aquest successor hagi de ser succeït serà la mateixa regla. 2. La Constitució diu que si les regles de successió no es poden aplicar, seran les Corts Generals (representació general del poble) les que decidiran. REGÈNCIA És la figura que determina que en alguns casos (quan el rei es menor d’edat quan és inhabilitat) algú ha de fer les seves funcions i governar. Si és per minoria d’edat el regent sera el pare o la mare i en defecte dels dos, el parent de més edat més proper a la successió (cal que sigui major d’edat i tingui nacionalitat espanyola). El rei és intocable, l'única cosa que es pot fer si infringeix les regles és inhabilitar-lo temporalment (mentre duri la minoria d’edat o la inhabilitació). 9 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 Inhabilitació del rei → és una essència temporal on s'inhabilita al rei per haver comès algun ilícit. Això normalment ho determina un jutge però això amb el rei no pot existir perquè el rei mai pot anar davant d’un jutge, per tan és molt difícil (no s’ha plantejat fins ara mai). La doctrina afirma que es podria inhabilitar si es comporta en contra de la norma jurídica (quan ha infringit normativa). Si s’inhabilita, primer va el príncep i seguidament el parent Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. amb major edat que anès primer en la linea successòria d’acord amb l’Article 57. TUTELA Diferència entre regent i tutor: perquè entri en joc la tutela necessitem que el rei sigui menor d’edat (i necessiti un tutor). Qui farà les funcions de tutor? 1. El q hagi dit el monarca en el testament 2. Si no s’ha establert res, el pare o la mare 3. Qui digui les Corts Generals “PRIVILEGIS” DEL REI La seva figura dona protecció especial i especifica en la mesura dels delictes, dins del codi civil. El rei té un règim jurídic privilegiat i diferenciat de la resta de subjectes dins de l’Ordenament Jurídic. Aquest règim especial es concreta en dues prerrogatives: 1. Inviolabilitat → és el privilegi més gran. Té una protecció qualificada, si s’atempta contra la vida d’un monarca la pena és més greu. El rei és immune davant la llei, és a dir, si comet algun tipus d’infracció no se’l pot perseguir. No pot ser detingut, ni jutjat, ni ser cridat per ser testimoni d’un altre delicte. Una part de la doctrina diu que sí que es podria inhabilitar la seva funció i començaria a fer les seves funcions el regent. (ART. 5.3) 2. Principi d’irresponsabilitat → el rei no és responsable en les seves accions. La regla general és que els poders públics son responsables pels seus actes, però el rei no. En els seus actes hi han dos tipus de funcions: 1) Funcions constitucionals: Funcions que la Constitució estableix a favor del rei, com per exemple firmar la pau. 2) Funcions internes: Són funcions pròpies, gestió del seu propi patrimoni (la Casa Reial) La responsabilitat la té el referendo, el mecanisme i la signatura que implica que jurídicament s’assumeixen les responsabilitats derivades d’aquell acte quan el rei duu a terme alguna funció constitucional i algun ministre o president del congrés dels diputats ho refrenda (valida). Els actes que son subjectes de refrendament són actuacions del rei que són mandats constitucionals irrenunciables, en el qual no ha tingut cap capacitat de decisió. Aquelles funcions que impliquen un àmbit decisori pel rei no han de ser refrendades, com el nomenament de la casa reial i els aspectes militars que tenen a veure amb el comandament de forces armades (gestió interna). El responsable en cas d'algun contratemps seria el titular de la casa. 10 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 FUNCIONS DEL CAP D’ESTAT La majoria són funcions merament formals o simbòliques, que donen validesa i solemnitat a decisions que prenen altres òrgans. · ART 56.1 → El rei és símbol de la unitat i permanència de l’Estat, per tant, arbitra i modera el funcionament de les institucions però sense imposar res perquè no té poder polític. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. · ART. 62/63 → 62: Estableix funcions del rei dins del nostre sistema, 63: estableix funcions del rei fora del nostre sistema. · ART. 63 → Acredita als ambaixadors, manifesta el consentiment a l’hora de signar manifests internacionals i és el responsable de declarar la guerra o la pau. Aquestes funcions exigeix el refrendo de figures de poder. · ART. 62 → Signa les lleis i les aprova el Parlament. Quan hi ha algun motiu per dissoldre les Corts Generals o quan s’han de fer unes altres perquè han passat 4 anys, és el rei el que fa aquest acte amb l’òrgan general que pertoca. El president del Parlament és el que fa el refrendo per a que hi hagi nou president del govern. LES CORTS GENERALS Les Corts Generals són una entitat o institució constitucional organitzada en dues cambres (estructura bicameral): el Congrés dels Diputats (representa a l'Estat atenent criteris de població) i el Senat (representa els diferents territoris de l'Estat). Elaboren i aproven les lleis (poder legislatiu), però també controlen i avaluen l'activitat política del Govern. Dins del nostre sistema polític representa la voluntat popular (òrgan de representació del poble, el poble tria els membres de forma directa amb “sufragi universal”). És un sistema bicameral: està compost pel senat i el congrés, els dos tenen com a finalitat representar el poder popular, en el cas del senat és el que ha de representar i donar veu a les comunitats autònomes perquè també és de representació territorial. - Els parlaments autonòmics no tenen aquesta estructura bicameral EL SENAT El Senat és la cambra de representació territorial → és la que intenta representar els interessos de les diferents Comunitats Autònomes-Els senadors són escollits per sufragi universal directe, les Comunitats Autònomes designen senadors i això és l’element que permet dir que és una cambra de decisió territorial (designació pels Parlaments Autonòmics). Hi han inconvenients que fan que no hi hagi una forta font de representació territorial. 1) Hi han pocs senats designants directament que han sigut votats pels Parlaments Autonòmics. 2) Organització → no hi ha mecanismes clars que demostrin que el Senat sigui un sistema de representació territorial i que defensi els interessos de les autonomies, ni pels seus membres ni per les seves funcions 11 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 CONGRÉS DELS DIPUTATS El Congrés i el Senat tenen una dimensió de poder diferent. Hi ha una desigualtat entre les dues càmeras i per tant és un sistema bicameral imperfecte. El Congrés ocupa una posició de clara superioritat en vers al Senat (té més pes). - Els decrets llei (normes amb rang de llei aprovades pel govern en casos d’urgència o necessitat) és ratificat pel Congrés. - Quan hi ha una moció de censura es vota al Congrés no al Senat. - En la funció legislativa intervenen les dues cambres, però la cambra que decideix finalment si s’aprova o no és el Congrés → aprovació última del text legal AUTONOMIA PARLAMENTARIA En un sistema de separació de poders és important que el Parlament pugui actuar de forma autònoma. Per garantir aquesta autonomia existeixen una sèrie de mecanismes anomenats prerrogatives parlamentaries*. A. L’autonomia reglamentària → El Parlament i les seves cambres aproven Reglaments propis d’autofuncionament (autonormació). Cada cambra té un Reglament propi de funcionament, el procés d’aprovació es dona sense intervenció d’altres poders públics. - El límit és que els Reglaments han de respectar la Constitució. En cas contrari el Tribunal Constitucional actuaria. B. L’autonomia de govern intern → Són les pròpies cambres (els integrants de cada cambra) les que designen els integrants del seu govern (membres de la mesa, president de la cambra…). (ex: President del congrés dels diputats). C. L’autonomia pressupostària → Cadascuna de les cambres aproven els seus propis pressupostos que passen a formar part dels pressupostos de l’Estat. Amb els diners assignats tenen llibertat per escollir on destinar-los. D. L’autonomia organitzativa → Són les pròpies cambres les que vigilen que es compleixin les regles internes pel funcionament d’aquesta. Fan complir la normativa i en cas contrari, (ART 72.3). els membres de les cambres adopten unes mesures específiques per sancionar l’incompliment. L’estatut és el personal en servei de les Corts Generals que regula la situació de la gent que treballa al Parlament. Hi ha excepcions: hi ha algunes normes de l’ordenament jurídic que també afecten a les cambres a més de la Constitució, i les han de respectar. Cal garantir una destinació lògica i justa dels diners públics. Quan contacten amb tercers s’han de regir amb unes regles que no estan ni al Congrés ni el Senat, sinó que son normatives de fora. Aquells actes que tenen una trascendencia fora de les cambres. La qüestió principal és que aquest procediment no es intern, sino de fora. Per tant l’autonomia que tenen les cambres no es absoluta, ja que no permet lliurar-se de situacions flagrants. *Conjunt de garanties amb la finalitat d’assegurar la lliure actuació de les Cambres sense ingerències d'instàncies o poders tercers pertorbadors en l'exercici de les funcions legislatives. 12 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 LÍMITS DE L’AUTONOMIA L’autonomia no és absoluta. En determinats actes de naturalesa (gestió) administrativa les decisions de les cambres son susceptibles de ser impugnades pels tribunals (control jurisdiccional). 1. La Constitució → no poden aprovar lleis disconformes amb la Constitució (difícilment trobarem una disconformitat absoluta, així que no es faran anulacions Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. totals). 2. Els Reglaments interns → les cambres estan obligades a complir els Reglaments que elles mateixes han establert. En alguns casos, les cambres s’han de regir a unes regles a part de la Constitució i el reglament intern. 3. Actes interns: aquells que no tinguin transcendència fora de les cambres, es resolen a la pròpia cambra. Malgrat que el control normalment és intern (ja que és una manifestació d’autonomia), hi ha casos en els que hi ha una infracció de dret fonamental on pot intervenir el Tribunal Constitucional (defensa la Constitució). 4. Actes amb transcendència “cap a fora”: l’aprovació de lleis de diversos tipus (orgànica, ordinària…) s’han d’aprovar d’acord amb el que digui la Constitució. Malgrat tenir autonomia, quan les cambres aproven normes amb rang de llei que no estan conformes amb la Constitució pot intervenir el Tribunal Constitucional. ELECCIÓ DELS MEMBRES DEL CONGRÉS I EL SENAT A Espanya el règim electoral general està regulat amb una llei orgànica perquè la Constitució ho estableix. “Por ley orgánica se regulará, entre otras cosas, el régimen electoral”. SUFRAGI ACTIU I PASSIU Sufragi electoral passiu → Dret dels ciutadans de presentar-se com a candidats a unes eleccions, en les condicions que determini la legislació electoral. Hi ha unes normes necessàries per poder presentar-se i poder ser escollit: - Cal estar en ple ús del drets polítics, no estar inhabilitat - Ser major d’edat - Tenir nacionalitat espanyola - Pertànyer a un partit polític Sufragi electoral actiu → Dret dels ciutadans a exercir el vot com a electors en el marc d’un procés electoral. És el fet de votar, on s’han de tindre els mateixos requisits que al passiu. Els següents càrrecs no poden ser escollits mentre estiguin al càrrec que ocupen: no s’ha de ser membre del tribunal constitucional, determinats alts càrrecs de l’administració general de l’estat, defensor del poble, magistrats, jutges, fiscal, no es pot ser membre de les dues cambres, cossos de seguretat i policia, membres de les juntes electorals… ART. 70.1 A nivell de les dues cambres, el Congrés te 350 diputats i s’escullen per sufragi universal, per la ciutadania que pot votar. El sistema que s'estableix no es un sistema estrictament proporcional, es majoritament proporcional pero no al 100%. 13 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 MEMBRES DEL CONGRÉS El congrés està format per 350 diputats, encara que la constitució diu q u e el congrés s h a d'estar format entre 300 i 400 diputats. El 100% són escollits per sufragi universal. Aquest fet de ser 350 diputats està regulat en una llei orgànica coneguda com LOREG: "Llei orgànica 5/1985, 19 de Juny, Règim electoral Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. general". El règim electoral general està regulat per una llei orgànica perquè la Constitució ho estableix. Citar lleis: Tipus de norma (llei orgànica, decret legislatiu, decret…) + Numeració / any d’aprovació + (de) dia i mes d’aprovació + (de) títol de la norma Per poder escollir als diputats cal establir circumscripcions electorals, que són un àmbit geogràfic d’inscripció (les províncies, a Espanya n’hi ha 50). Les províncies amb més població són les que tenen més representants a les cambres, ja que el nombre d’habitants determina el nombre de membres del Congrés. Totes les províncies envien mínim 2 diputats que han de ser votats per sufragi universal. Hi ha 3 elements del sistema que fan que es distorsioni la proporcionalitat i que aquesta sigui imperfecta: 1. Les forces que obtinguin menys del 3% dels vots queden excloses de formar part de l’escola del Congrés i tenir representació parlamentària. 2. Totes les províncies tenen un mínim de 2 diputats. 3. Llei d’Hondt → estableix que per saber quants diputats es necessiten, cal dividir el nombre de vots obtinguts de cada partit pel nombre de vots que han de sortir per cada circumscripció. 14 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 MEMBRES DEL SENAT El senat és la cambra de representació autonòmica, és la veu de les autonomies. Hi ha un doble criteri (de base autonòmica i provincial), a cada CA es vota en el seu parlament de forma directa 4 senadors: Cada Comunitat Autònoma escull 4 senadors (Ceuta, Melilla i Balears tenen un règim especial) + 1 senador per cada milió d’habitants. Els senadors són escollits per 2 vies: a) Sufragi indirecte: una part dels senadors no són votats directament pels habitants en les eleccions generals però tenen legitimitat democràtica perquè són designats directament per unes cambres de representació dels parlaments autonòmics. b) Sufragi universal: mitjançant el sistema de llistes obertes (s’han de seleccionar 3 senadors independentment del partit al que pertanyin). Qui obtingui més vots serà designat. No hi ha un número màxim de senadors i varia en funció de la població. FUNCIONS DE LES CORTS GENERALS 1. Funció legislativa: És tan important que es diu que el Parlament és el poder legislatiu. Consisteix en l'aprovació de normes importants de rang legal que ha de seguir un procediment establert en els reglaments de les cambres i de la Constitució. Per sobre només hi ha la Constitució. Per aprovar una norma ha d’haver-hi la intervenció de les dues cambres amb la final decisió del Congrés. Les normes amb rang de llei aprovades pel Parlament poden ser objecte de control del Tribunal Constitucional. Qualsevol materia pot ser regulada mitjançant normes de rang legal, la Constitució no ho limita. Però igual que totes les matèries poden ser regulades per llei, per reglament en canvi, no. La llei orgànica no ho pot regular tot, només les que són específicament per aquestes. 2. Funció pressupostària: Consisteix en l’aprovació del pressupost i la previsió d’ingressos i despeses de l’Estat. Els aprova anualment el Parlament mitjançant una llei de pressuposts. La preparació i l’elaboració del pressupost per l’aprovació del Parlament es fa pel govern perquè és qui fa la funció política, per tant és el que gestiona el tema dels pressupostos. 15 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 3. Funció de control del govern: el president del govern i els ministres surten del Congrés, per tant l’orígen són els vots. La funció del govern ha d’estar controlada pel Parlament i per tant el govern ha de rebre comtes al Parlament. D’aquest control hi ha de tres tipus: I. Control responsabilitat: possibilitat de que el Parlament retiri la confiança al President del govern (moció de censura) i que se’n hagi de nominar a un de nou. És Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. difícil que prosperi perquè es necesita una majoria absoluta. II. Control inspecció/fiscalització: Sèrie de mecanismes o procediments que estan previstos per fiscalitzar el que està fent el govern, analitzar i qüestionar el que està fent el govern (preguntes, interpel·lació). III. Control autorització: determinats actes que fa el govern requereixen l’autorització de les Corts Generals: per la celebració del referèndum, per signar tractats internacionals i per determinar decrets llei. 4. Funció d’orientació política: hi ha mecanismes pels quals el Parlament intervé mínimament en la presa de decisions polítiques: 1) Debat d’investidures: intervé en la definició de les polítiques. 2) Mocions: per tal de que el govern porti a terme diferents funcions. 3) Debat sobre l’estat de la nació: debat sobre quin és l'estat de les coses en aquest país, té un contingut molt polític 5. Funció electiva: El parlament central escull a determinats integrants d’altres òrgans constitucionals. Cal una majoria de 3/5 parts per a què es doni el cas. - Per exemple, la designació dels membres de l'òrgan judicial i del Tribunal Constitucional. EL GOVERN El govern és una institució bàsica de l’Estat i està regulat a la Constitució (Art. 97 i següents). És el poder executiu, vol dir que executa les normes amb rang de llei aprovades pel parlament, però no només té aquestes funcions en el sistema. Té una llei pròpia: “llei 50/1997, 27 de novembre del govern” - Al BOE es publiquen lleis estatals i també lleis autonòmiques. Hi ha interrelacions entre els diferents poders, el legislatiu és el que designa el president del govern. Té un àmbit d’actuació propi, però això no vol dir que no hagi de respondre davant d’altres òrgans com les Corts Generals. El Consell de ministres i el govern és el mateix, el Consell de ministres està integrat pel: 1) El president del govern 2) Els vicepresidents (si n’hi ha, ja que se'n pot prescindir) 3) Els ministres El govern es forma a través de votacions als partits, i seguidament el president és escollit per majoria absoluta pel Congrés. 16 Hacer scroll infinito en el BOE es tan 2022... En luduleyes lo hacemos por ti. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 ELECCIÓ DEL PRESIDENT Per l’elecció del president (Art. 99): 1) Després d‘un procés de formació del Congrés (eleccions generals) d’acord amb les forces que han obtingut representació, el rei proposa un possible candidat (el que tingui més opcions). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 2) El candidat compareix davant del Congrés i exposa el seu programa polític. 3) En una primera votació per a que surti escollit el President ha de tenir majoria absoluta (més del 50%). Aquest es convertiria en president. 4) Si no s’obté la majoria absoluta, s’ha de fer 48h després una altra votació que haurà d’haver-hi una majoria simple (més vots a favor que en contra). 5) Si no es dona cap dels dos casos, el rei nombrarà a un nou candidat. 6) Si després de 2 mesos no s’escull cap president, el rei dissoldrà les dues cambres i es convocaran noves eleccions generals. La designació dels vicepresidents i els ministres és realitzada pel president del govern. No només nomena els ministres sinó que també decideix quants n’hi haurà. L'estructura del govern. FUNCIONS DEL GOVERN (EN GENERAL) 1. Funció de direcció política: el govern fixa uns objectius i estableix unes directives per assolir aquests objectius. Cap a dins i cap a fora. Els membres que integren el govern són òrgans polítics però també de l’administració pública. L’administració pública és l'entramat d’institucions que serveix d’instrument pel govern. Els ministres són l’òrgan superior dels ministeris, dintre de l’administració pública. Tot el que sigui estrictament polític no és controlable per la jurisdicció, si el govern decideix que una de les polítiques és X, no podrà venir un jutge i dir que no es pot fer. El que fa l’administració si que es susceptible de control pels ministres, però les decisions que prenguin els ministres com a òrgan superior de l’administració si que són controlables pel Tribunal de justícia. 2. Funció de defensa de l’Estat: garantir la sobirania i la independència de l’Estat, defensar la seva integritat territorial i protegir l’ordenament constitucional. 3. Funció de dirigir l’administració civil i militar: l’administració civil són tots els àmbits que permeten implementar les polítiques i decisions del govern. 4. Funció potestad jurídica: funció d’aprovar normes jurídiques de rang reglamentari. 5. Funció executiva: executar les normes amb rang de llei que hagi aprovat el parlament. Bifronte: El govern actua a dos nivells diferents. En primer lloc, pren decisions i accions de naturalesa política (quines accions vol tirar endavant, quines polítiques vol seguir…). En segon lloc, els membres del govern i en particular els ministres, són la part jeràrquicament més important en els ministeris. Cal un entramat de persones i instruments, com és l’administració, que treballi per executar i fer possible les decisions del govern, és el braç executiu del govern. - Les decisions que són polítiques no són susceptibles de ser revisades per un tribunal, mentre que les decisions administratives sí que ho són. 17 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 Les reunions del consell de ministres son dirigides i convocades pel president, es desenvolupen de una forma molt poc reglamentada, es defineix els punts del dia: el que es parlarà a la reunió. Aquests aproven decrets lleis, legislatius i els projectes de llei. Els tractats internacionals també son proposats pel consell. FUNCIONS DEL PRESIDENT DEL GOVERN El President del govern és escollit en seu de Congrés i té unes funcions essencials: 1. Funció representativa: És el representant del govern i això es posa en manifest quan s’ha de relacionar amb altres institucions i forces de l’estat i el representa. 2. Funció designativa, directiva i elaborativa: El president és qui designa el govern i dirigeix la seva acció, des d’un punt de vista interior com exterior. Abans de ser president, presenta i explica quin és el seu programa de govern i defineix les polítiques principals del govern durant la seva presidència. Elabora el programa polític i ho exposa davant del Congrés dels diputats. Estableix i dirigeix les accions per complir el programa. 3. Funció de compliment: Estableix les accions necessàries per complir els objectius del programa polític. 4. Funció de coordinació: Coordina la tasca dels ministeris i té un cert poder de control sobre els ministres i les decisions, competències i conflictes d’atribucions dels ministeris. 5. Funció executiva: executa les normes amb regne llei que ha adoptat el parlament. Tenim 3 nivells de govern: central, autonòmics i locals. 6. Garantir la sobirania i la defensa de l’Estat. Dirigeix l’administració militar (l’exèrcit) i l'administració civil (administració pública) El president té un entramat d’òrgans de recolzament, compta amb l’ajuda d’una sèrie d’institucions que l’assessora: - El ministeri de la presidència: no s’ocupen d’un àmbit d’activitat concreta, sinó que tenen una relació estreta amb el president i l’ajuda amb les funcions de president. - El gabinet de la presidència - La secretaria general de presidència FUNCIONS DELS VICEPRESIDENTS La quantitat de vicepresidents pot variar i no té perquè haver-hi. El president segons el cas determina quines funcions tindrà cada figura de vicepresidència. Actualment hi ha dues vicepresidentes. Els vicepresidents poden ser a la vegada ministres, no és necessari però és habitual. FUNCIONS DELS MINISTRES Hi han tres tipus de ministres: - Ministres amb cartera: al capdavant d’un ministeri. Per exemple, de salut, de transport… - Ministres sense cartera: no són ministres de res, son un òrgan polític. - Ministres que a més de ser ministres són vicepresidents 18 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 Els ministres són òrgans polítics, i l’òrgan superior de l’administració. Són designats pel president i els nomena formalment el rei. El cessament dels ministres ho decideix el president. Els ministres tenen autonomia dintre del govern, és a dir, és impossible totes les actuacions que fan els ministres estiguin tutelades i supervisades pel president, de manera que disposen de certa autonomia però actuen sotmesos a les directius que estableix el president i el Consell de ministres. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Doble dimensió d’actuació - Els ministres aproven Reglaments FUNCIONS DEL CONSELL DE MINISTRES Expressa la voluntat col·lectiva d’un govern. És un òrgan col·legiat, està integrat per diferents persones: President Vicepresidents Ministres Les reunions del Consell de Ministres són dirigides, secretes i convocades pel president i es desenvolupen d’una forma no molt regulada en cap norma. El que regeix més és el costum. L’ordre del dia és el que es parlarà en aquell dia, els temes a tractar. - Les seves competències es troben a l’article 5 de la llei del govern: Aprova els decrets lleis i decrets legislatius, aprova els projectes de llei proposats pel govern, els tractats generals també els negocia, nomena alguns membres que designen determinats càrrecs en diferents institucions de l’Estat, aprova normes reglamentàries (potestat reglamentària), etc.