ECO 1r BATX - U3 - Producció PDF

Unitat 3 La producció  La funció de producció La producció de qualsevol bé suposa transformar una sèrie de factors productius mitjançant un procés productiu per obtenir un bé o servei que satisfaci les necessitats humanes. Per poder obtenir béns i serveis a través de la producció c...

Unitat 3 La producció  La funció de producció La producció de qualsevol bé suposa transformar una sèrie de factors productius mitjançant un procés productiu per obtenir un bé o servei que satisfaci les necessitats humanes. Per poder obtenir béns i serveis a través de la producció cal un procés productiu, que són totes aquelles operacions en què es combinen diferents factors productius per transformar-los a través d'una tecnologia i així obtenir béns i serveis. Transformació BÉNS Factors productius amb tecnologia La divisió del treball i l’especialització La divisió del treball en múltiples tasques i funcions afavoreixen l’especialització dels treballadors, que es van La divisió del treball consisteix en la tornar progressivament fragmentació d’una activitat productiva més productius. en tasques més elementals entre diferents persones en funció de les qualitats de cadascuna.  Com es pot produir? PRODUCCIÓ DE LA MÀXIMA QUANTITAT DE PRODUCTES AMB ELS RECURSOS DISPONIBLES Eficiència QUÈ ÉS PRODUCCIÓ AMB LA MENOR QUANTITAT DE FACTORS PRODUCTIUS tècnica L'EFICIÈNCIA? MATEIXA PRODUCCIÓ AMB MENORS COSTOS. Eficiència econòmica MAJOR PRODUCCIÓ AMB COSTOS IGUALS. EFICIÈNCIA EFICÀCIA  Eficiència tècnica i econòmica Si una no és eficient tècnicament no cal calcular l'eficiència econòmica, ja que en estar malbaratant recursos sempre serà més cara. TÈCNICA HORES TREBALL MÀQUINES PRODUCCIÓ A 3 1 8 B 3 2 7 C 5 2 11 D 5 4 11  Eficiència tècnica HORES EFICIÈNCIA TÈCNICA MÀQUINES PRODUCCIÓ TREBALL TÈCNICA A 3 1 8 SÍ B 3 2 7 NO C 5 2 11 SÍ D 5 4 11 NO  Eficiència econòmica HORES EFICIÈNCIA EFICIÈNCIA TÈCNICA MÀQUINES PRODUCCIÓ COSTOS TREBALL TÈCNICA ECONÒMICA 25€/màquina 3*20=60 € A 3 1 8 SÍ 20 €/hora 1*25=25€ treballada COST = 85 € 25€/màquina B 3 2 7 NO 20 €/hora 110 € treballada 25€/màquina C 5 2 11 SÍ 20 €/hora 150 € treballada 25€/màquina D 5 4 11 NO 20 €/hora 200 € treballada  Que és la productivitat? Productivitat: relació entre la quantitat produïda i la quantitat de recursos productius servits per obtenir-la  Exemple productivitat Seguim amb l'exemple de la teva amiga Maria, pot fer servir dues tècniques d'estudi. - Amb la tècnica A (memoritzar) estudia 12 folis en 3 hores - Amb la tècnica B (entendre) estudia 12 folis en 2 hores Calculeu la productivitat de cada tècnica.  Exemple productivitat RECURSOS (h PRODUCCIÓ (fulls TECNOLOGIA PRODUCTIVITAT estudi) estudiats) A (memoritzar) 6h 12 12/6=2 fulls/h B (entendre) 4h 12 12/4= 3 fulls/h  Per què és important la productivitat? Més producció amb Més els mateixos necessitats recursos satisfetes Més Major qualitat productivitat de vida Mateixa producció Menys temps amb menys treballant recursos La productivitat no sols beneficia al país en general sinó també a les persones més productives Més educació Més productivitat Més salaris  A Espanya treballem moltes més hores que països com França o Alemanya, tot i així no és res comparat amb Mèxic o Costa Rica. Perquè si treballem més, cobrem menys? Els salaris dels francesos i alemnays poden superar en un 30% p 40% al d’un espanyol. On trobem el problema? Vols guanyar diner? ESTUDIA per ser productiu. Vols treballar menys? ESTUDIA La funció de producció i els rendiments decreixents Segons el principi econòmic dels rendiments decreixents, el producte marginal del factor treball (o de qualsdevol) comença a baixar a partir d’un punt determinat a mesura que s’utilitza una major quantitat del mateix, però romanent constant la resta de factors (a curt termini) nº treballadors 0 1 2 3 4 5 6 (perruquers) Producció (clients diaris) 0 10 25 40 50 56 60 Producció marginal 0 10 15 15 10 6 4 (clients addicionals)  COSTOS , INGRESSOS I BENEFICIS Costos Beneficis Ingressos  COSTOS Els costos de la producció són el valor total de factors productius que hem utilitzat per produir un bé o servei FIXOS (CF) VARIABLES (CV) TOTALS CT = CF + CV MITJÀ O PER UNITAT (CMe = CT/Q) VARIABLE MITJÀ (CVMe = CV/Q)  COSTOS FIXOS Són aquells que no varien al canviar la quantitat produïda (Qp). Es generen a l’utilitzar recursos el valor dels quals és independent de la quantitat produïda. Els costos fixos es representen mitjançant una recta horizontal, perquè es tracta d’una quantitat invariable.  COSTOS VARIABLES CSón proporcionals a la quantitat produïda (Qp). Els costos variables es representen mitjançant una recta en diagonal, perquè aquest tipus de costos creixen a mesura que augmenta la producció.  Costos mitjans i marginals El cost de produir una unitat addicional es coneix amb el nom de cost marginal; l’ingrés obtingut amb la venda d’una unitat addicional s’anomena ingrés marginal. Cma = ∆ CT/∆ Q IMa=∆ IT/∆ Q RMa = IMa - CMa La diferència entre les dues magnituds, ingrés i cost marginal, és el rendiment marginal. Cma = Costos marginals; ∆ = Increment; CT = Costos totals; Q = Quantitat; Ima = Ingressos marginals; IT = Ingressos totals; Rma = Rendiments marginals.  Els costos de l'empresa QUANTITA COST COST COSTOS COSTOS COSTOS COST FIX COST T TOTAL VARIABLE FIXOS VARIABLES TOTALS MITJÀ MARGINAL PRODUÏDA MITJÀ MITJÀ 680 4.000 6.492 1.700 4.000 15.330 CT COSTOS CV CF Q  Els costos de l'empresa QUANTITA COST COST COSTOS COSTOS COSTOS COST FIX COST T TOTAL VARIABLE FIXOS VARIABLES TOTALS MITJÀ MARGINAL PRODUÏDA MITJÀ MITJÀ 680 4.000 6.492 10.492 15,43 5,88 9,55 1.700 4.000 15.330 19.330 11,37 2,35 9,02 8,66 CT COSTOS CV CF Q  Exemple PRODUCTE COSTOS FIXOS COSTOS COSTOS TOTALS COSTOS COSTOS TOTAL (€) VARIABLES (€) (€) MARGINALS (€) MITJANS (€) (Polseres) 0 2.000 0 2.000 2.000 6.000 8.000 2.000 21.000 20.000 2.000 48.000 35.000 2.000 84.000 50.000 2.000 121.500 PRODUCTO TOTAL COSTOS VARIABLES COSTOS MARGINALS COSTOS FIXOS (€) COSTOS TOTALS (€) COSTOS MITJANS (€) (Polseres) (€) (€) 0 2.000 0 2.000 - - (8.000-2.000)/(2.000- 2.000 2.000 6.000 8.000 8.000/2.000=4 0)=3 (23.000- 8.000 2.000 21.000 23.000 8.000)/(8.000- 23.000/8.000=2,875 2.000)=2,5 (50.000- 20.000 2.000 48.000 50.000 23.000)/(20.000- 50.000/20.000=2,5 8.000)=2,25 (86.000- 35.000 2.000 84.000 86.000 50.000)/(35.000- 86.000/35.000=2,457 20.000)=2,4 (123.500- 50.000 2.000 121.500 123.500 86.000)/(50.000- 123.500/50.000=2,47 35.000)=2,5  INGRESSOS I BENEFICIS De la venda dels béns i serveis que produeix, l’empresa obté els seus ingressos, que es calculen multiplicant la quantitat de productes venuts pel seu preu. Ingressos (IT) = p*Q La diferència entre aquests ingresos (IT) i els costos totals (CT) és el benefici de l’empresa. Beneficis = IT - CT Representació gràfica costos i ingressos IT COSTOS INGRESSOS CT CF Q  Llindar de rendibilitat IT Ens indiquen quin volum de COSTOS INGRESSOS vendes ha d’assolir l’empresa CT per cobrir tots els seus IT* = CT* costos, tant fixos com variables. A partir d’aquesta xifra, l’empresa comença a IT = CT CF obtenir beneficis. PxQ = CF + CVuxQ Q*= CF / (P-CVu) Q Q* Ingressos > costos Ingressos < costos BENEFICIS PÈRDUES INGRÉS TOTAL COST TOTAL COST TOTAL INGRÉS TOTAL Exemple de càlcul:CT,IT i Bº Imaginem que una empresa d’informàtica “Gomà”, per cada ordinador que munta, fa servir peces per valor de 200 € i 100 € de treball assalariat. Durant el mes de setembre, va muntar cinc ordinadors a un preu de venda al públic de 700 €. Al mes d’octubre, el Gomà va augmentar el preu a 800 € i la producció a set ordinadors. Sabent que el Gomà ven el total de la producció i paga un lloguer mensual de 800 €, calculeu: a) Els costos totals dels mesos de setembre i octubre, i la representació gràfica del mes de setembre. b) Els ingressos totals, i la representació gràfica en el mes de setembre. c) El benefici empresarial en els mesos de setembre i octubre.  A) B)  Exemple llindar de rendibilitat Si el punt mort d’una empresa és de 100 unitats i té uns costos fixos de 2.000 €: a) A quant ven els seus productes si el cost variable unitari és de 5€? b) Representa gràficament el punt mort i interpreta’l. IT=15*Q COSTOS INGRESSOS CT=2.000+(5*Q) Q*= CF / (P-CVu) IT* = CT* 2.000 CF Q 100  C) 1.Reflexos, S. L. es dedica a fabricar miralls, i aquest any n’ha venut 45.000 unitats. Si el preu de venda ha estat de 240 € per mirall, els seus costos fixos de 3.000.000 € i el cost variable unitari de 125 € per mirall: a) Quin ha estat el seu benefici? b) Representeu gràficament els costos i ingressos i interpreteu-ne els resultats.  C) 2.Per cada deu gerros que elabora, un ceramista fa servir 2 kg de fang, que compra a 0,40 €/kg, i 2 hores de treball assalariat, que paga a 5 €/hora. Durant el mes de gener va fabricar 300 gerros a un preu de venda al públic de 12 €, i en va vendre 100. En el mes de febrer va abaixar el preu a 11 € i la producció a 210 gerros, tot i que només en va vendre 80. En el mes de març, al guanyar un certamen artístic, el ceramista va apujar el preu a 15 € i va vendre 120 unitats, tot i que en va produir 400. Sabent que el ceramista paga un lloguer mensual de 600 €, calculeu per a cada mes: a) Els costos totals. b) Els ingressos totals. c) El benefici empresarial. d) Representeu en la mateixa gràfica els costos i ingressos totals del mes de març i interpreteu-ne els resultats.  C) 3.Les vendes de llibres de l’editorial Asimov, així com les despeses en concepte de pagaments de comissions, dietes i material de promoció, augmenten a mesura que contracta més comercials, segons el ritme que figura a la taula següent: Si el preu de venda de cada llibre és de 20 € i les despeses de l’empresa ascendeixen a 600 €: a) Representeu en una taula els costos fixos (CF), els costos variables (CV), els costos totals (CT) i els costos mitjans (Cmi), així com els ingressos totals (IT), el benefici total (BT), l’ingrés marginal (Ima), el cost marginal (Cma) i el rendiment marginal per unitat (Rma). b) Representeu gràficament la producció i el rendiment marginal total de l’editorial.  Creixement de les empreses Major control de mercat i poder Tendència a creixer Reduir costos i obtenir economies d’escala Les economies d’escala s’obtenen en disminuir el cost mitjà (cost per unitat) a mesura que creix l’empresa i augmenta la quantitat de producció.  Les empreses multinacionals (EM) Globalització Operen en mercats amplis Fortes economies d’escala Empreses Produeixin consum multinacionals massiu  Objectius de l'empresa Màxim Bº Estabilitzar-se i créixer O B J Generen ocupació E i riquesa Objectius Objectius quantitatius C qualitatius T I Millorar el U benestar S  La responsabilitat social La Comissió Europea defineix la responsabilitat social com la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les operacions comercials i en les relacions amb els interlocutors, més enllà de les obligacions legals. Les empreses tenen molts efectes positius i negatius sobre la societat i el medi ambient. Costos socials (externalitats negatives) Treball Contaminació Riquesa Esgotament recursos naturals Avanços humanitat Abusos laborals  Àmbits de la RSC Responsabilitat Generació de riquesa. Generació de treball. econòmica Pagament d’impostos. Preocupació per la societat. Responsabilitat Bona relació amb treballadors, consumidors, proveïdors o Estat. social Condicions dignes. Respecte... Responsabilitat Reduir l’impacte de la contaminació. Consumir menys energia. mediaombiental Tractament adequat de residus.  ELS SECTORS ECONÒMICS SECTOR SECUNDARI Pertanyen a aquest sector les empreses SECTOR PRIMARI que realitzen una activitat lligada a la transformació a partir de matèries Pertanyen a aquest sector aquestes que primeres o productes semielaborats com la seva activitat està lligada de manera les automobilístiques, construcció... directa a l'obtenció de recursos naturals, com ara les explotacions agrícoles i mineres, o la pesca. SECTOR TERCIARI Pertanyen a aquest sector les empreses que fan una activitat relacionada amb els serveis com el SECTOR QUATERNARI transport, el turisme, l'ensenyament, la sanitat... És Pertanyen a aquest sector aquestes que el sector més important pel valor que genera i pel la seva activitat està lligada en labors volum de població que ocupa. intel·lectuals, indústria d’alta tecnologia, telecomunicacions, I+D+i  INFRAESTRUCTURES I ENERGIA Són elements clau per al desenvolupament de tots els sectors econòmics INFRAESTRUCTURES ENERGIA Constitueixen un dels pilars bàsics del Les fonts energètiques són subministrades creixement econòmic, carreteres, xarxes per altres països i això suposa un cost ferroviàries, ports etc. Mentre que avui addicional elevat. en dia guanya importància servidors, equips, xarxa per millorar la seguretat de la informació de les empreses.  L’EMPRESA 4.0 IOT BIG DATA IA QUALITAT DE PROD I La transformació digital EFICIÈNCIA I FLEXIBILITAT VELOCITAT DE COMERCIALITZACIÓ L’EMPRESA 4.0  saber s m l és Vo ?