Dubtes i barbarismes 2025 (1) PDF

Dubtes i barbarism es Expressió i Argumentació en Català 1r curs David Paloma LEXICOLOGIA Branca de la lingüística que estudia el lèxic d’una llengua. “Què és un mot?”, “Com es defineix?”… LEXICOGRAFIA Branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de diccio...

Dubtes i barbarism es Expressió i Argumentació en Català 1r curs David Paloma LEXICOLOGIA Branca de la lingüística que estudia el lèxic d’una llengua. “Què és un mot?”, “Com es defineix?”… LEXICOGRAFIA Branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de diccionaris o lèxics El lèxic és un objecte multidimensional, que agrupa unitats ben diverses, viu i dinàmic (les paraules neixen, evolucionen i moren, i fins i tot algunes ressusciten). > Neixen: 1771 hortènsia, 1902 clementina, 2009 whatsapp > Evolucionen: d'alecre a alegre, de capu a cap, de discupulu a deixeble... De túper a tàper > Moren: portaviandes, quinqué, zepelí… L’etiqueta d’unitat lexicogràfica comprèn diferents termes, com ara ‘mot’, ‘unitat lèxica’, ‘compost’, ‘sintagma lexicalitzat’, ‘acrònim’, ‘frase feta’, ‘modisme’, ‘locució’… Exemples: aixecar la llebre, de nyigui-nyogui, en venda, no tocar quarts ni hores, cul-de- sac, tot terreny, cafè amb llet, o tots ‘frase feta’ Frase d’una llengua que té una forma invariable, el significat de la qual no pot ser deduït de la suma dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d’una llengua a una altra. Exemples: aixecar la llebre, de nyigui-nyogui, en venda, no tocar quarts ni hores, cul- de-sac, tot terreny, cafè amb llet, o ‘modisme’ Expressió particular d’una llengua que no s’adapta a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeix un sentit figurat, adoptat de manera convencional. Exemples: aixecar la llebre, de nyigui-nyogui, en venda, no tocar quarts ni hores, cul- de-sac, tot terreny, cafè amb llet, o ‘locució’ Expressió formada per dos o més mots que tenen el valor sintàctic i semàntic d’un sol mot. Locució adverbial: equival funcionalment a un adverbi. Exemples: aixecar la llebre, de nyigui-nyogui, en venda, no tocar quarts ni hores, cul- de-sac, tot terreny, cafè amb llet, o tots frares o tots lladres… Interferència La interferència pot ser tant interlingüística (entre llengües diferents) com intralingüística (entre dialectes o registres d'una mateixa llengua)... > [dialectes] melic cf. llombrígol > [registres] patata calenta cf. decisió La interferència pot afectar qualsevol nivell lingüístic, tot implicant, respecte als elements de la llengua receptora...: a) una substitució. Per exemple: tetxo (sostre), sorpasso (avançament, superació), goal average (mitjana de gols) b) una innovació. Per exemple: dron, A diferència d'altres objectes lingüístics, el lèxic està absolutament socialitzat: les paraules no són propietat exclusiva dels lingüistes, sinó que pertanyen a tothom. Barbarisme ‘Forma lèxica d’origen estranger que NO es considera assimilada a la llengua pròpia’ (susto, lio, rebenton…) Un manlleu és un barbarisme? Tractats de barbarismes El català és la llengua europea amb més tractats de barbarismes. El primer: Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (Bernat Fenollar & Jeroni Pau, segle XV) Tractats de barbarismes 'Regles * coratge per ànimo d'esquivar * leguiar per tardar o trigar vocables...' * mató per brossat * paraís per paradís * ledesme per legítim (…) 'Els barbarismes', * ànimo per coratge Bernat Montsià * hetxura per forma o (1935) faiçó * juerga per gresca, gatzara, barrila * maco per bonic * nòvia per xicota, promesa * pantalla per pàmpol [llum] o llenç [cinema] 'Diccionari auxiliar', Josep * ni fu ni fa per així així o * hi ha que per cal Ruaix (1996) mig mig * pack per paquet comercial * a les quinientes per a tres quarts de quinze (…) Deu barbarismes que hauràs de conèixer... si vols aprovar *El parèntesi abarca tota la línia. *A veure si adivines què ha passat. *Han aplaçat la reunió. *El botones de l’hotel era agradable. *El Barça té una cantera de jugadors excel·lent. *És una història inverossímil. *Arrel de l’accident no va agafar més el cotxe. *Els diaris han publicat el desmentit del govern. *A mida que es va fent de nit, comença a fer fred. *Tal i com ha dit el professor, es faran deu visites al dia. Deu barbarismes que hauràs de conèixer... si vols excel·lir *Són atxaques propis de l’edat. *La botadura d’un transatlàntic. *Els botins són incòmodes per anar a caminar. *Edificaran un bloc de pisos a la finca colindant. *Diu que les criadilles porten molt d’aliment. *Ves a saber quins canvis ens depara el futur. *La directiva va obrar en base al que els socis havien demanat. *És un noi molt extrovertit. *Va plegar de la feina i va firmar el finiquito. *Des d’aquí es veu el resplendor dels llums de la ciutat.  acalorat abreviar acollida Només hi ha un acollonar barbarisme. adecentar Quin? afruitat agilitzar àlgid amateur aplic  parapent policial politòleg Quants quadro barbarismes saltar-se ('saltar-se un hi ha? semàfor') tartamut tuneladora vacacional vano variu  bric bursàtil buscador caldo canós Quants carpa barbarismes carret hi ha? clero clicar comicis concloure ('concloure un discurs') consagrar ('es va consagrar com el millor jugador de la lliga') crac ('la Maria és un crac de les noves tecnologies’) La llengua estàndard 1. L'afició/el conjunt dels aficionats/l'afecció es va posar dempeus. 2. A mitjan abril/A mitjans d'abril es farà la inauguració. 3. En el dominical hi ha un reportatge de moda sobre alfombres/ catifes/estores. 4. Polèmica per un anunci sobre una noia anorèxica/anorèctica. 5. Se l'estima molt: li té molt apreci/afecte/molta estima. 6. El barco/vaixell/l'embarcació es va enfonsar no gaire lluny de la costa. 7. Els testimonis van declarar protegits per un biombo/paravent/ una mampara. 8. El públic va rebre els jugadors amb una bronca/una esboncada/ un esbronc/una xiulada. La llengua estàndard 1. És una obra decimonònica. 2. No volem que els diners s’escolin pel desaigüe. 3. L’oposició emplaça el govern a negociar. 4. Un túnel substitueix l’escalèxtric de la plaça de les Glòries. 5. Estampida mortal en un estadi de futbol. 6. El barco es va enfonsar no gaire lluny de la costa. 7. Els testimonis van declarar protegits per un biombo. 8. El públic va rebre els jugadors amb una bronca. Dubte lingüístic 'Indeterminació o vacil·lació davant de dues o més opcions lingüístiques considerades possibles per un usuari de la llengua mitjanament culte’ Un dubte sovint és un indici d'una dificultat, d'un obstacle a l'hora d'aplicar la norma gramatical. Pot ser un problema estructural, de la normativització mateixa de la llengua (no pas de l'individu). Per exemple: les preposicions per / per a Quatre dubtes (1) a) No es van donar compte del què passava. b) No es van adonar del que passava. c) No es van adonar de què passava. d) No es van adonar de que s’estaven discutint. e) No es van adonar que s’estaven discutint. f) Es van adonar o no? g) Se’n van adonar o no? Quatre dubtes (1) a) *No es van donar compte del què passava. b) No es van adonar del que passava. c) No es van adonar de què passava. d) *No es van adonar de que s’estaven discutint. e) No es van adonar que s’estaven discutint. f) * Es van adonar o no? g) Se’n van adonar o no? Quatre dubtes (2) DUBTE 20 a) La crisi va afectar als treballadors del tèxtil. b) La crisi va afectar els treballadors del tèxtil. c) La crisi preocupa als treballadors del tèxtil. d) La crisi preocupa els treballadors del tèxtil. e) Van convocar als treballadors a una reunió. f) Van convocar els treballadors a una reunió. g) Han telefonat a la delegada. h) Han telefonat la delegada. Quatre dubtes (2) DUBTE 20 a) *La crisi va afectar als treballadors del tèxtil. b) La crisi va afectar els treballadors del tèxtil. c) * La crisi preocupa als treballadors del tèxtil. d) La crisi preocupa els treballadors del tèxtil. e) * Van convocar als treballadors a una reunió. f) Van convocar els treballadors a una reunió. g) Han telefonat a la delegada. h) * Han telefonat la delegada. Quatre dubtes (3) a) El tracten com a ministre. b) El tracten com a un ministre. c) El tracten com un ministre. d) S’estimen com a germans. e) S’estimen com germans. Quatre dubtes (3) a) El tracten com a ministre (en qualitat de ministre) b) *El tracten com a un ministre. c) El tracten com un ministre. d) S’estimen com a germans (com escau a germans, com pertany a germans. Són germans o poden ser-ho). e) S’estimen com germans (igual que germans. No són germans). Quatre dubtes (4) a) He perdut tota la tarda buscant un llibre. b) Buscant un llibre he perdut tota la tarda. c) L’avió va estavellar-se morint tots els passatgers. d) Morint tots els passatgers, l’avió va estavellar-se. e) L’avió va estavellar-se i van morir tots els passatgers. Quatre dubtes (4) a) He perdut tota la tarda buscant un llibre. b) Buscant un llibre he perdut tota la tarda. c) *L’avió va estavellar-se morint tots els passatgers. d) *Morint tots els passatgers, l’avió va estavellar-se. e) L’avió va estavellar-se i van morir tots els passatgers. Quatre dubtes (i la torna) DUBTE 5 a) És tan guapo! (tan davant d’adjectiu) b) Pren-t’ho tan bé com puguis (tan davant d’adverbi) c) Aquesta impressora va tan a poc a poc…(tan davant de locució adverbial) d) Va cridar tant que el van sentir tots els veïns. e) Avui no fa tant vent com ahir. f) Avui no fa tant de vent com ahir.