Apunts Psicopatologia Infantil i Juvenil PDF

lOMoARcPSD|24668219 Apunts Psicopatologia Infantil IJuvenil Psicopatologia Infantil i Juvenil (Universitat de Vic) Escanea para abrir en Studocu Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descargado por Claudia Martinez Manzano (c...

lOMoARcPSD|24668219 Apunts Psicopatologia Infantil IJuvenil Psicopatologia Infantil i Juvenil (Universitat de Vic) Escanea para abrir en Studocu Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 PSICOPATOLOGIA INFANTIL I JUVENIL Universitat de Vic. Universitat Central de Catalunya 4t curs. Grau en Psicologia Professor: Jordi Or琀椀z Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 2 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil ÍNDEX TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA PSICOPATOLOGIA INFANTIL I JUVENIL........................................... 3 TEMA 2. TRASTORNS DE VINCULACIÓ I PRIVACIÓ AFECTIVA..................................................... 25 TEMA 3. TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM.................................................................................. 36 TEMA 4. TRASTORNS PER ANSIETAT........................................................................................... 46 TEMA 5. TRASTORNS EXTERNALITZANTS.................................................................................... 75 TEMA 6. TRASTORNS DEL SON, L’ELIMINACIÓ I L’ALIMENTACIÓ............................................... 93 TEMA 7. TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT........................................................... 116 Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 3 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA PSICOPATOLOGIA INFANTIL I JUVENIL 1. Definició............................................................................................................................ 4 1.1. Introducció................................................................................................................ 4 1.2. Definicio(ns).............................................................................................................. 4 1.3. Psicopatologia del desenvolupament....................................................................... 5 1.4. Comorbilitat.............................................................................................................. 6 1.5. Epidemiologia............................................................................................................ 7 2. Factors De Risc I De Protecció........................................................................................... 8 2.1. Factors de risc............................................................................................................ 8 2.2. Factors de protecció................................................................................................ 14 3. Models de classificació en psicopatologia...................................................................... 15 3.1. Models diagnòstics.................................................................................................. 16 3.2. Models de base empírica........................................................................................ 23 3.3. Alternativa: entrevista estandarditzada:................................................................. 24 Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 4 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil 1. DEFINICIÓ 1.1. Introducció És important estudiar com s’expressa el malestar a la infància i/o adolescència perquè sovint aquest malestar con琀椀nua en l’edat adulta. La psicopatologia infan琀椀l és una disciplina molt recent que estudia l’origen i el curs de les conductes i processos no adapta琀椀us des de diferents disciplines (medicina, psicologia, sociologia, neurociència...). Es té en compte la seva evolució en el temps (al llarg de la vida de la persona), i la seva relació amb els processos de desenvolupament norma琀椀u i els factors de risc i protecció provinents de diversos àmbits, contexts i nivells de l’individu que in昀氀ueixen en la seva aparició. 1.2. De昀椀nicio(ns) - Diccionari de Psiquiatria JIMS (1995): del grec psique: ment; pathos: malal琀椀a i logos: tractat. → Estudi de les malal琀椀es mentals i dels factors psicològics que in昀氀ueixen sobre les malal琀椀es. - Dorsch, F. (1985): ciència que estudia les desviacions patològiques de la vida psíquica. - Arriaga, A. (2009): estudi cien琀昀椀c dels trastorns mentals, emocionals i conductuals. Com que el terme també es refereix al comportament anormal o inadaptat, la psicopatologia es sol de昀椀nir també com una incapacitat per comportar-se de maneres que fomen琀椀n el benestar de l'individu i, al 昀椀nal, de la societat. - Ortuño, F. (2009): és la ciència que estudia les alteracions patològiques de la vida psíquica, és a dir, els diferents símptomes. - La psicopatologia sempre actua on hi ha pa琀椀ment humà. La psicopatologia infan琀椀l és la ciència que estudia les conductes, cognicions i emocions alterades o desviades; les seves causes, els esdeveniments amb els quals estan relacionats i les estratègies per veure’n l’aparició. Això, sempre tenint en compte que aquestes alteracions es produeixen en un context evolu琀椀u en el qual existeix una estreta relació entre factors biològics, psicològics i socials. o Aclariments: En psicologia hem adoptat el terme patologia de la medicina, el qual fa referència a un fetge o un ronyó que està lesionat o malmès. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 5 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Des de la psicologia s’han provat alterna琀椀ves a les denominacions de pa琀椀ment mental per tal de sor琀椀r d’un paradigma organicista i mecanicista. Amb tot, la psiquiatria ha imposat la seva terminologia si bé és un concepte qües琀椀onable per de昀椀nir el pa琀椀ment psicològic. 1.3. Psicopatologia del desenvolupament Concepte de desenvolupament: Té en compte cada etapa del desenvolupament/cicle vital. NO podem entendre la psicopatologia sense conèixer el desenvolupament norma琀椀u. Per poder saber si el que tenim davant és fruit d’un desajustament evolu琀椀u hem de conèixer desenvolupament norma琀椀u. Les conductes no adapta琀椀ves emergeixen de la interacció dinàmica entre contextos intraindividuals i extraindividuals: Aquelles persones amb una major càrrega genè琀椀ca d’un trastorn el mantenen al llarg de la seva vida, i aquesta s’ac琀椀va o no depenent de les situacions ambientals (epigenè琀椀ca), de manera que aquestes són tant o més importants que els factors interns. → Cal tenir en compte totes les caracterís琀椀ques que presenta l’individu i la dotació genè琀椀ca i ambiental. Permet entendre els trastorns psicològics tenint en consideració la seva evolució en el temps i la seva relació amb els processos de desenvolupament ordinari i els factors de risc procedents dels diferents àmbits, contextos i nivells de cada subjecte que tenen in昀氀uència en la seva aparició. La psicopatologia no és una condició que “es té” o amb la que “es neix”; és el resultat d’un procés evolu琀椀u que resulta de les successives adaptacions dels individus en el seu ambient i al llarg del temps (Sroufe, 2009). Importància de les con琀椀nuïtats i discon琀椀nuïtats entre “normalitat” i psicopatologia: - Cal conèixer el desenvolupament norma琀椀u per saber o si problema és un desajust o la desviació del procés de desenvolupament norma琀椀u o que problema pot ocórrer en qualsevol moment de la vida i adquirir vàries formes. - L’estudi i la predicció de conductes i processos no adapta琀椀us en el temps (Lewis, 2000). - L’estudi de la interrelació de factors psicològics, biològics i socials del desenvolupament normal i anormal al llarg de la vida (Cicche琀 , 2006). Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 6 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Entendre els processos de relació (què s’associa i què prediu) La psicopatologia no té una causa única, sinó que és el resultat de múl琀椀ples factors psicològics, biològics i socials. Ex: Una pacient amb trastorn alimentari acudeix a la metge i venia amb la preocupació “perquè em passa això?”. La noia, que té anorèxia, no presentava aquesta patologia arrel d’una causa única, sinó que, al llarg de la seva història, es donaven uns cúmuls de risc que feien que en aquell moment presentés aquell trastorn alimentari. La visió que cal tenir de la persona que atenem ha de ser més complexa. Els factors poden ser: Especí昀椀cs d’un trastorn (rara vegada un factor de risc porta a un trastorn) Comuns per gairebé tots els trastorns: Un factor de risc ens pot portar a diferents trastorns o a l’inrevés Equi昀椀nalitat: diversos factors de risc que ens poden donar una mateixa patologia Mul琀椀昀椀nalitat: Un mateix factor de risc que ens porta al desenvolupament de diferents simptomatologies (cada infant pot presentar una simptomatologia diferent). A l’hora de desenvolupar un problema de salut mental, tot i tenir els mateixos factors de risc o de protecció, els efectes poden ser diferents. Parlem segons Achenbach, doncs, de: Psicopatologia Externalitzant: problemà琀椀ques amb l’entorn (de conducta) Psicopatologia Internalitzant: genera un pa琀椀ment més intern (ansietat) En el curs del desenvolupament, qualsevol factor (de risc o de protecció) pot funcionar de manera diferent depenent del sistema en el qual opera en cada moment. 1.4. Comorbilitat És la manifestació de dos o més trastorns alhora, ja sigui de forma independent o interrelacionada, amb més freqüència del què s’esperaria per atzar (p. ex. trastorns afec琀椀us i ansietat). Pot arribar 2-3% de comorbilitat de trastorns mentals en la població general i ser molt superior en població clínica. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 7 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Es pot deure a la no diferenciació dels processos subjacents, de manera que es pot donar en funció del nivell de desenvolupament de l’infant (ex. Un infant diagnos琀椀cat de TDAH i que, a més, presenta un trastorn de la lectoescriptura. Aquest úl琀椀m trastorn pot ser causa del seu propi desenvolupament, no d’una comorbilitat amb el trastorn primari). En la psicopatologia infan琀椀l potser causa del propi desenvolupament i que un trastorn por琀椀 a un altre. A vegades es fan diagnòs琀椀cs molt ràpids, que en realitat no ho eren. Tipus de comorbilitat: Segons el 琀椀pus de trastorns: homo琀pica: trastorns del mateix grup diagnòs琀椀c (ex. depressió i dis琀mia). hetero琀pica: trastorns de grups diagnòs琀椀cs diferents (ex.: depressió i enuresi). Segons el moment d’aparició dels trastorns: concurrent: es donen en el mateix moment vital. successiva: es donen en moments vitals diferents. 1.5. Epidemiologia És la ciència que estudia com es distribueixen les malal琀椀es al llarg del temps i l’espai. Ex: Estudi sobre el nombre de persones que pateixen depressió: quins grups de persones són més vulnerables a presentar-lo, quines caracterís琀椀ques ambientals es donen, etc. Prevalença mundial: vora 14% dels adolescents presenten algun problema de salut mental que interfereix en el seu desenvolupament i funcionament; però molts més infants presenten símptomes especí昀椀cs o problemes subclínics. Problemes de salut mental i socials a l’edat adulta (cost personal i societat) Només el 20% dels infants que necessiten tractament psicològic o psiquiàtric el reben (tractaments basats en l’evidència). La patologia tendeix a ser estable, encara que es dona una estabilitat més gran en els trastorns de conducta que en els trastorns emocionals. Els trastorns exterioritzats són més prevalents en infants del sexe masculí, mentre que els trastorns interioritzats són més prevalents en infants del sexe femení. Els trastorns / símptomes tenen manifestacions diferents en funció de l’edat de l’infant. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 8 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Expressió de la psicopatologia de la infància i adolescencia Desviació de les 昀椀tes adequades per l'edat (Achenbach, 2001) Exageració o la disminució de les expressions de desenvolupament norma琀椀u Interferència en el progrés norma琀椀u del desenvolupament Desenvolupament d’un mecanisme regulador no norma琀椀u (ex.: rituals, dissociació) com a forma d'adaptar-se a problemes norma琀椀us o experiències traumà琀椀ques (Fischer et al., 1997; Sroufe, 1997) Components cogni琀椀us, afec琀椀us, 昀椀siològics i conductuals. Agrupació d’aquests components duu a diferents 琀椀pus de disfuncions (Mash & Barkley, 2014). “No assoliment adapta琀椀u" en un o més d'aquests components o en la forma en què estan organitzats i integrats (Samero昀昀, 2000a; Sroufe, 1997; Sroufe & Ru琀琀er, 1984). Cal avaluar hipòtesis sobre les causes dels trastorns i relacionar l’ocurrència dels esdeveniments amb les caracterís琀椀ques de la persona i/o del seu ambient. De la mateixa manera cal tenir en compte tant els factors de risc, com els factors de protecció. 2. FACTORS DE RISC I DE PROTECCIÓ 2.1. Factors de risc Circumstàncies o caracterís琀椀ques que augmenten la probabilitat que un individu presen琀椀 (i/o man琀椀gui) alguna conducta que comprome琀椀 el seu desenvolupament, és a dir, que desenvolupi un trastorn psicològic. Quan parlem de factors de risc en la majoria dels casos parlarem de factors de risc associats, per tant no podrem parlar de causalitat, sinó que haurem de parlar de vulnerabilitat o predisposició. Tenir-los no implica que es desenvolupi el trastorn. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 9 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Caracterís琀椀ques: Quan琀椀tat: les vegades que es dóna. Etapa de desenvolupament en què passa: quan més aviat passa, més efectes pot tenir. Si es dóna en un període crí琀椀c, és a dir, en un moment en el qual s’hauria de donar alguna 昀椀ta de desenvolupament ordinari. Durada: quant temps dura el factor, més risc. Intensitat en què es produeix. Context: escola, serveis públics, cultura, religió (Macro) Tipus: a. Sexe Les dones presenten més prevalença en: depressió i ansietat Els homes tenen més alta prevalença en: trastorns de conducta, personalitat an琀椀social i hiperac琀椀vitat... b. Comorbiditat c. Conductes de risc Consum d’alcohol, tabac, cànnabis o altres substàncies psicoac琀椀ves Prac琀椀car ac琀椀vitats sexuals de risc Seguir dietes alimentaries restric琀椀ves per raons estè琀椀ques Conduir vehicles temeràriament Prac琀椀car ac琀椀vitat 昀sica compulsivament Dedicació excessiva a les xarxes socials o videojocs Conductes violentes Tempta琀椀ves de suïcidi. d. Circumstàncies pre- i post natals Infants prematurs: nascuts abans de les 26 setmanes tenen 3 vegades més de probabilitat de desenvolupar algun trastorn mental als 11 anys (Johnson et al. 2010). Infants postmadurs, pa琀椀ment fetal, nascut amb malformacions. Malal琀椀es de la mare durant l’embaràs, part i primers dies de vida. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 10 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Hospitalització perlllongada o repe琀椀da al llarg del primer any de vida. El fet d’estar a un hospital (ambient no natural) fa que alguns nens es posin malalts. e. Vincle Separació prolongada mare-昀椀ll en aquest període (o 昀椀gura de vinculació): Bowlby a昀椀rmava que ‘la qualitat de les relacions dels infants i el seu cuidador té conseqüències profundes i duradores en el seu desenvolupament posterior’. vincle insegur, ambivalent i desorganitzat ↔ vincle segur (criança materna sensible, percebre i respondre adequadament als senyals de l’infant). Mares no sensibles o amb respostes incoherents s’associen amb infants amb més riscs de desenvolupar trastorns emocionals i conductuals (Baram et al. 2012) f. Temperament Temperament di昀cil Humor nega琀椀u (irritable, colèric, trist) Di昀cil de controlar i calmar Reaccions intenses, desmesurades Certes caracterís琀椀ques temperamentals s’associen a trastorns a l’edat adulta. Ex: impulsivitat – bulímia nerviosa i trastorn límit de personalitat. Arítmic (vigília/son, alimentació, eliminació). Tendència a l’aïllament o a la inhibició social Adaptació molt lenta a les noves situacions (persones, objectes, aliments, etc.) g. Circumstàncies parentals Embaràs pre-adolescent i adolescent Pare desconegut Sospita d’abús sexual Estat emocional de la mare l’ansietat de la mare durant l’embaràs s’associa a alteracions emocionals i conductuals en els 昀椀lls (Talge, Neal i Glover, 2007) Fill/a no desitjat/da o acceptat/da al 昀椀nal de l’embaràs. Embaràs de risc (no controlat, ocult, hospitalització, immobilitat, consum de drogues) Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 11 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil 21-25% dels infants de mares fumadores durant l’embaràs presenten algun trastorn mental al llarg de la seva vida ↔ 14% dels 昀椀ll/es de mares no fumadores (Ekblad, Gissler, Lehtonen i Korkeila, 2010). Progenitors molt joves Progenitors molt grans (ambiental + genè琀椀ca): genè琀椀ca: quan les cèl·lules germinals es divideixen hi ha més probabilitat que hi hagi errors de còpia associats a mutacions (Goriety et al. 2013). Pare/mare amb malal琀椀a orgànica crònica are/mare amb minusvalidesa Mare amb depressió postpart intensa i/o prolongada Mare amb psicosi puerperal Pèrdua signi昀椀ca琀椀va d’un familiar Infant en acolliment familiar i/o adopció Pare/mare amb ac琀椀tuds incoherents (coherència educa琀椀va promou la regulació emocional ↔ conductes indiferents o molt ansioses davant les responsabilitats de criança) Pare/mare amb història de trastorns mentals: aquells infants que tenen dos pares amb un trastorn mental com esquizofrènia tenen més risc de desenvolupar-la. Hi ha vulnerabilitat genè琀椀ca i factors contextuals (ambientals) vinculats. Separació de la mare etapes primerenques (NO contacte 昀sic) Desinterès o rebuig pel nounat i/o escasses visites quan l’infant està ingressat Absència del pare/mare en la cura del nounat h. Estructura familiar Situació de ruptura familiar (separació o divorci) o con昀氀ic琀椀vitat conjugal (vic琀椀mització per cuidadors) Manipulació/alienació parental: u琀椀lització i manipulació dels 昀椀lls/es que realitza un dels progenitors, principalment en situació de separació o divorci, amb la intenció de posar-los en contra de l’altre progenitor i/o de la seva família extensa. Famílies monoparentals: Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 12 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil més riscos a l’hora de desenvolupar psicopatologia més ingressos hospitalaris no accedir a estudis universitaris... arrel dels factors contextuals associats a aquest 琀椀pus de famílies com pare/mare jove baix nivell educa琀椀u problemes familiars importants problemes d’addiccions. i. Història personal Haver estat de琀椀ngut o implicat en delictes Dependre de l'assistència social No accedir a estudis universitaris Problemes d’addicions Esdeveniments vitals estressants (requereixen una adaptació). Ex: un incendi, situació de violència, canvi d’escola o de casa, mort d’una persona propera. Vic琀椀mització o violència interpersonal: potencialment nociva, especialment quan esdevé crònica. Diferències entre vic琀椀mització i maltractament: la vic琀椀mització o violència interpersonal és el dany o perjudici causat a una persona pel comportament contrari a les normes socials d’un altre individu o grup d’individus (ex. assetjament), de manera que és violència entre les persones. El maltractament és el conjunt d’experiències de violència pa琀椀des: abús sexual, maltractament 昀sic i emocional, negligència 昀sica i emocional. → molt greus perquè solen venir del cuidador. Paradoxa de la violència familiar: Quan l’entorn no és cuidador ocorre la paradoxa de la violència familiar, ja que és el lloc més perillós on pot estar un infant. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 13 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Per alguns infants, aquestes circumstàncies no són puntuals, sinó que esdevenen una condició vital crònica. Algunes formes de violència familiar: Càs琀椀g corporal: És l’experiència de violència més estesa i comuna. Ús de la força 昀sica amb la intenció de causar algun grau de dolor o malestar com a disciplina, correcció, control, canvi de conducta o com a creença d’educar l’infant. El síndrome del nadó sacsejat: Algun dels cuidadors de l’infant de pocs mesos el sacseja bruscament, ocasionant que el cervell colpegi les parets del crani i causi hemorràgies i múl琀椀ples lesions intracranials, en forma d’hematomes subdurals i contusions cerebrals. Negligència emocional: Manca persistent de respostes als senyals (plor, somriure), expressions emocionals i conductes d’aproximació i interacció iniciades pel menor i la manca d’inicia琀椀va d’interacció i contacte per part d’una 昀椀gura adulta. j. Estrés L’increment transitori de les hormones de l’estrès té funcions protectores, però un increment elevat i perllongat pot ser realment tòxic i alterar el desenvolupament de l’estructura cerebral. L’etapa fetal i la primera infància són períodes especialment sensibles a la in昀氀uència de l’estrès tòxic, ja que la plas琀椀citat cerebral pròpia del cervell en aquestes etapes fa que sigui especialment vulnerable als agents químics de les secrecions. El nostre sistema cerebral està preparat per afrontar una situació estressant i la secreció disminueixi, però si passa en un infant i la secreció roman molt de temps és quin es dóna l’afectació. k. Ecosistema i macrosistema Factors de risc factors socioeconòmics: famílies amb problemes econòmics (precarietat econòmica, manca de domicili, etc.) Valors culturals Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 14 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Mitjans de comunicació i noves tecnologies (in昀氀uències en la percepció del món real) Aïllament social (migració, falta de suport social...) Di昀椀cultats socials (pros琀椀tució, delinqüència, narcotrà昀椀c, mendicitat, privació de la llibertat) l. Cascades evolu琀椀ves Sovint els factors de risc s’associen o encadenen transversalment i longitudinal provocant diverses respostes que, al seu torn, provoquen altres respostes, 昀椀ns i tot, a través de diferents generacions. Els factors de risc es tendeixen a encadenar al llarg de la vida d’una persona. Ex: La pobresa es pot associar a un baix nivell socioeduca琀椀u, la qual cosa s’associa a poques oportunitats al mercat laboral, abús de substàncies... 2.2. Factors de protecció Circumstàncies o caracterís琀椀ques que disminueixen la probabilitat que aparegui un trastorn o un resultat nega琀椀u quan es fa front a una adversitat, funciona com un esmorteïdor d’un factor de risc i redueix la cadena de reaccions nega琀椀ves que segueixen a l’exposició del risc. Ex: bona autoes琀椀ma, bona relació i comunicació familiar o es琀椀l educa琀椀u posi琀椀u Un factor protector no és l’oposat d’un factor de risc. Ex: nivell socioeconòmic baix és un factor de risc per a l’abús de substàncies; però un nivell socioeconòmic alt no s’ha trobat que protegeixi per aquesta problemà琀椀ca. Els factors de protecció: 1. redueixen l’impacte del risc 2. redueixen la cadena de reaccions nega琀椀ves 3. mantenen la percepció d’autoes琀椀ma i autoe昀椀càcia 4. ofereixen noves oportunitats pel desenvolupament i creixement personal (Ru琀琀er, 1990) Resistència al llarg del desenvolupament Resiliència o capacitat d’un organisme per afrontar situacions adverses i mantenir l’homeòstasi en situacions adverses que fan perillar la seva estabilitat. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 15 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Poder sostenir pe琀椀ts estressos ens fan augmentar l’experiència d’èxit. Prevenció Intervenció en l’es琀椀l educa琀椀u familiar amb l’objec琀椀u de reduir o eliminar l’aparició de problemes psicològics al llarg del desenvolupament i promoure la resistència i la recuperació del funcionament òp琀椀m. Ex: pràc琀椀ques parentals augmenten el cor琀椀sol i disminueixen el comportament agressiu. Caracterís琀椀ques que han de tenir les accions preven琀椀ves: Fonament teòric i recerca (ex: tenir grup de comparació) Reduir els factors nega琀椀us i augmentar les fortaleses Enfocament evolu琀椀u Orientar actuacions a diferents nivells Considerar el context 3. MODELS DE CLASSIFICACIÓ EN PSICOPATOLOGIA La classi昀椀cació de la psicopatologia pot ajudar-nos a entendre i a tractar patrons desadapta琀椀us de les conductes, emocions i pensaments, tot organitzant la gran quan琀椀tat de les diferents caracterís琀椀ques humanes en un nombre més reduït d’unitats conceptuals. Les classi昀椀cacions ens serveixen per ordenar i estructurar tots els patrons desadapta琀椀us i acotar la intervenció a realitzar, és a dir, pensar en què és el més adequat per a l’atenció i cura de la persona. U琀椀litzem el terme models per referir-nos a diferents formes de classi昀椀cació en psicopatologia. La u琀椀lització d’un model no vol dir que l’altre no sigui adequat. Ens centrem en: models diagnòs琀椀cs que representen patrons desadapta琀椀us en termes de categories de trastorns hipotè琀椀cs models de base empírica o patrons de problemes derivats estadís琀椀cament a par琀椀r de l’avaluació de mostres àmplies de persones. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 16 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil U琀椀litzem el terme models per referir-nos a diferents formes de classi昀椀cació en psicopatologia. La u琀椀lització d’un model no vol dir que l’altre no sigui adequat. Hegemonia de dos plantejaments de models: - Model diagnòs琀椀c (mèdic-categorial) patrons desadapta琀椀us organitzats en categories de trastorns mentals hipotè琀椀cs, de les quals s’assumeix e琀椀ologia biològica comuna En琀椀tats diagnòs琀椀ques a par琀椀r de consens entre experts criteris subjec琀椀us i qualita琀椀us - Model de base empírica (psicomètric-dimensional) A par琀椀r de l’avaluació de mostres àmplies de persones, u琀椀litzar procediments psicomètrics quan琀椀ta琀椀us per determinar empíricament patrons de problemes (signes i símptomes tendeixen a co-ocórrer en cada síndrome). Objec琀椀u 昀椀nal quan琀椀昀椀cació de la conducta valoració d’intensitat del problema 3.1. Models diagnòs琀椀cs Deriven de l’acord entre experts, que determinen com es diuen i quins són els criteris que s’han de tenir en compte per realitzar un diagnòs琀椀c sobre un trastorn. Organitzen patrons desadapta琀椀us en categories de trastorns hipotè琀椀cs. Propostes d’experts: acords sobre categories diagnòs琀椀ques criteris per de昀椀nir-les (llistat de regles necessàries per decidir si un individu reuneix les su昀椀cients caracterís琀椀ques per un diagnòs琀椀c). Crí琀椀ca: condicionats per pressions i interessos no responen necessàriament a sistema cien琀昀椀c. En qualsevol cas, és necessari indagar més enllà d’atribuir un diagnòs琀椀c. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 17 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil ✓ Mul琀椀informant: Donada la impossibilitat per observar els infants en els seus contexts, cal incloure pares, professors i infants (si tenen igual o més d’11 anys, complementar amb autoinformes i/o entrevistes) i considerar les discrepàncies entre els informants. Ex: TDAH: no només s’ha de tenir en compte la visió de la mestra sinó que també cal observar la situació a casa o amb els companys. Ex: Conductes autoli琀ques: custòdia compar琀椀da. Quan està amb la mare, la nena es lesiona. La psicòloga observa que amb la mare hi havia situacions inadequades (la mare desapareixia, manca d’higiène). Per tant hem de veure tot el que condiciona la persona. DC-03R Classi昀椀cació diagnòs琀椀ca de la Salut Mental i de Trastorns del Desenvolupament de 0-3 anys Requereix un gran entrenament i l’observació intensiva de l’infant i cuidadors en múl琀椀ples contextos. Apareix com a resposta de professionals estadunidencs de l’atenció a la pe琀椀ta infància per la manca de altres models de classi昀椀cació com el DSM La simptomatologia de 0-3 té les seves peculiaritats i necessitats especí昀椀ques pel fet que els infants estan en construcció i cada un/a té un desenvolupament peculiar i únic. Està dividit en 5 eixos Eix I o Trastorns Clínics (difereixen del DSM-IV pel fet que són rangs especí昀椀cs per edat) Eix II o Classi昀椀cació de les relacions Escala d’Avaluació global de la Relació Nens-pares: quan琀椀昀椀ca en con琀椀nu entre bona relació i relacions molt desendreçades Llista de veri昀椀cació de problemes relacionals: registra, si és el cas, problemes de relació detectats i el grau d’evidència trobat Eix III o Trastorns i Classi昀椀cacions mèdiques Eix IV o Estressors Psicosocials Eix V o Funcionament Emocional i Social Principals categories diagnòs琀椀ques: Trastorn d’estrès pos琀琀raumà琀椀c Trastorn per maltractament/mancances Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 18 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Trastorn de l’afecte Reacció perllongada de dol Trastorns per ansietat Depressió Trastorn mixt de l’expressivitat emocional Trastorn d’adaptació Trastorn de regulació del processament emocional Hipersensibilitat Hiposensibilitat/infraresponsivitat Cerca d’es琀椀mulació sensorial/impulsiva Trastorn de conducta associada al son Trastorn del començament del son Trastorn de despertar-se de nit Trastorn de la conducta alimentària Trastorn de relació i comunicació Trastorn mul琀椀sistèmic del desenvolupament Nens de menys de dos anys d’edat amb les següents caracterís琀椀ques Deteriorament signi昀椀ca琀椀u en la capacitat de par琀椀cipar en una relació emocional i social amb un cuidador primari. Deteriorament signi昀椀ca琀椀u en la formació, el manteniment, i/o el desenvolupament de la comunicació gestual preverbal o simbòlica verbal i no verbal. Disfunció signi昀椀ca琀椀va en el processament visual, audi琀椀u, tàc琀椀l, propiocep琀椀u i sensacions ves琀椀bulars, inclosa la hiperreac琀椀vitat i hiporreac琀椀vitat a l'entrada sensorial. Disfunció signi昀椀ca琀椀va en la plani昀椀cació motora (moviments de seqüenciació). Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 19 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil DSM-V El DSM-V (Diagnos琀椀c and Sta琀椀s琀椀cal Manual of Mental Disorders Fi昀琀h Edi琀椀on; American Psychiatric Associa琀椀on, 2013) és l’edició més recent dels manuals DSM que s’han publicat des de 1952. Per al procés d’elaboració, primer es va consulta experts i es van realitzar posteriorment estudis per comprovar aquests criteris. La seva peculiaritat és que és un manual diagnòs琀椀c que ens descriu trastorns de manera general (no especí昀椀ca per a la infància). Hi ha menor sensibilitat cap a aquest col·lec琀椀u en concret, de la de昀椀nició i classi昀椀cació de la seva problemà琀椀ca de salut mental, podríem fer sobre-diagnòs琀椀c o infra-diagnòs琀椀c. Les normes per decidir si un infant reuneix o no els criteris per una categoria diagnòs琀椀ca són operacionals, per exemple: sis de nou símptomes d’una llista que han d’estar presents. Té aquests símptomes, per tant té aquest trastorn. Els usuaris del DSM-V han de decidir com obtenir la informació i la font; després, combinar aquesta informació, sovint discrepant, per arribar a decisions sobre si cada criteri diagnòs琀椀c es compleix i si un infant pateix o no determinat trastorn. El trastorn mental és de昀椀nit com una síndrome caracteritzada per alteracions clínicament signi昀椀ca琀椀ves de l’estat cogni琀椀u (que surten d’allò que coneixem com a funcionament norma琀椀u) que causa un impacte en el funcionament de l’individu (social, laboral o en altres ac琀椀vitats importants –escola-). Generalment es diferencia entre emoció, pensament i conducta. Principals categories diagnòs琀椀ques: Discapacitat intel·lectual Trastorns de l’espectre au琀椀sta Trastorn per dè昀椀cit d’atenció amb hiperac琀椀vitat Trastorn per conducta pertorbadora amb desregulació de l’estat de l’ànim Depressió major Trastorn depressiu persistent Trastorn per ansietat de separació Mu琀椀sme selec琀椀u Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 20 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Fracàs constant de parlar en situacions socials especí昀椀ques en què hi ha expecta琀椀va per parlar (p. ex., a l'escola) malgrat fer-ho en altres situacions. L'alteració interfereix en els èxits educa琀椀us o laborals o en la comunicació social. La durada de l’alteració és com a mínim d’un mes (no limitada al primer mes d’escola). El fracàs de parlar no es pot atribuir a la manca de coneixement o a la comoditat amb el llenguatge parlat necessari a la situació social. L'alteració no s'explica millor per un trastorn de la comunicació (p. ex., trastorn de 昀氀uïdesa –quequeig- d'inici a la infància) i no es produeix exclusivament durant el curs d'un trastorn de l'espectre de l'au琀椀sme, l'esquizofrènia o un altre trastorn psicò琀椀c. Fòbia especí昀椀ca Trastorn per ansietat social Trastorn per ansietat generalitzada Trastorn obsessiu-compulsiu Trastorn reac琀椀u de la vinculació Trastorn per estrés pos琀琀raumà琀椀c Trastorn d’adaptació Trastorns per símptomes somà琀椀cs Anorèxia nerviosa Bulímia nerviosa Disfòria de gènere Trastorn nega琀椀vista desa昀椀ant Trastorn de conducta ICD-10 / CIM-10 La Classi昀椀cació Internacional de les Malal琀椀es (Interna琀椀onal Classi昀椀ca琀椀on of Diseases; ICD) és l’instrument u琀椀litzat per l’Organització Mundial de la Salut o OMS (WHO) per classi昀椀car els problemes de salut. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 21 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil L’OMS u琀椀litza aquesta classi昀椀cació pel seguiment de tendències i dades epidemiològiques sobre les malal琀椀es, com ara prevalença, control de la salut en diverses poblacions... És també el sistema de codi昀椀cació que u琀椀litza el CatSalut. S’u琀椀litza a tot el món i permet comparar i compar琀椀r informació sobre la salut a través d’un llenguatge comú. Des del 2022, hi ha una nova edició (ICD-11). Segueix un sistema de classi昀椀cació categorial i agrupa trastorns categorials similars segons el judici clínic, tractant d’organitzar-los en categories el més homogènies possibles. El capítol V està dividit en 10 seccions que re昀氀ecteixen un gran grup de trastorns, 3 d’elles aborden els trastorns infan琀椀ls i de la adolescència. Principals categories diagnòs琀椀ques: 5 - Trastorns mentals, del comportament i del neurodesenvolupament (F01-F99) F70-F79 Discapacitat intel·lectual F80-F89 Trastorns generalitzats i especí昀椀cs del desenvolupament F84.5. Síndrome de Asperger A. Absència de retards clínicament signi昀椀ca琀椀us del llenguatge o del desenvolupament cogni琀椀u. B. Alteracions qualita琀椀ves a les relacions socials recíproques (de l'es琀椀l de les de l'au琀椀sme). C. Un interès inusualment intens i circumscrit o patrons de comportament, interessos i ac琀椀vitats restringits, repe琀椀琀椀us i estereo琀椀pats, amb criteris semblants a l'au琀椀sme D. No es pot atribuir el trastorn a altres 琀椀pus de trastorns generalitzats del desenvolupament, a trastorn esquizo琀pic (F21), a esquizofrènia simple (F20.6), a trastorn reac琀椀u de la vinculació a la infància de 琀椀pus desinhibit (F94.1 i. 2), a trastorn anancàs琀椀c de personalitat (F60.5), ni a trastorn obsessiucompulsiu (F42). F90-F98 Trastorns emocionals i del comportament que habitualment ocorren en la infància i l'adolescència F90 Trastorns per dè昀椀cit d’atenció amb hiperac琀椀vitat Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 22 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil F91 Trastorns de conducta Ex: F91.3 Trastorn d’oposició desa昀椀ant F93 Trastorns emocionals d’inici especi昀椀cat en la infància F93.0 Trastorn d'ansietat per separació de la infància F94 Trastorns del funcionament social amb inici especi昀椀cat en la infància i l'adolescència 94.0 Mu琀椀sme selec琀椀u F95 Trastorn de 琀椀cs F95.2 Trastorn de La Toure琀琀e F98 - Altres trastorns emocionals i del comportament que habitualment ocorren en la infància i l'adolescència F98.0 Enuresi no causada per una substància o un factor 昀椀siològic conegut F98.1 Encompresi no causada per una substància o un factor 昀椀siològic conegut F10-F19 Trastorns mentals i del comportament causats per consum de substàncies psicoac琀椀ves F30-F39 Trastorns de l'estat d'ànim [trastorns afec琀椀us] F31 Trastorn bipolar F32 Trastorn depressiu major d'episodi únic F34.1 Trastorn dis琀mic F40-F48 Trastorns d'ansietat, dissocia琀椀us, relacionats amb l'estrès, somatomorfs i altres trastorns mentals no psicò琀椀cs F42 Trastorn obsessivocompulsiu F43.1 Trastorn per estrès pos琀琀raumà琀椀c F50 Trastorns de la conducta alimentària F50.0 Anorèxia nerviosa F50.2 Bulímia nerviosa G47 Trastorns del son SEMBLANCES ENTRE DSM-5 I CIM-10 Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 23 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Esquemes descrip琀椀us i ateòrics dels quadres clínics de cada trastorn, criteris o pautes pel diagnòs琀椀c i diagnòs琀椀c diferencial. Inclou llistats de criteris explícits, però NO es comenta la gravetat necessària de cada símptoma per ser considerat en cas d’un infant NO informa sobre quins procediments d’avaluació aplicar per tal de realitzar les formulacions diagnòs琀椀ques. El professional s’informa i decideix com i de qui obté informació, i com combina les dades (a vegades discrepants). Compte: dè昀椀cits de 昀椀abilitat inter-observador! DIFERENCIES ENTRE DSM-5 I CIM-10 Format diferent. CIM – 10: Inclou trastorns únics (ex: trastorn de rivalitat entre germans). DSM – V: Requereix el compliment del criteri de deteriorament per concretar un trastorn, mentre que el CIM-10 no. 3.2. Models de base empírica Els sistemes DC-03R, DSM-V i CIM-10 estan construïts a par琀椀r de sistemes top-down o de dalt a baix, els experts de昀椀neixen els criteris dels trastorns i se n’asssumeixen una causa comuna per cada trastorn. En canvi els models de base empírica estan construïts pel plantejament de bo琀琀om-up o de baix a dalt: 1. Iden琀椀昀椀cació de problemes psicològics i/o biològics que tendeixen a aparèixer agrupats o “símptomes que apareixen junts “ 2. Instruments estandarditzats administrats per quan琀椀昀椀car aquests problemes a diferents observadors (Children Behaviour Checklist –CBCL, per a pares-, el Teacher’s Report Form del CBCR–TRF, per a mestres- i el Youth Self-Report del CBCL –YSR per a nens/es de 11 a 18 anys-, d’Achenbach); les puntuacions a qualsevol infant es comparen amb la mostra general representa琀椀va. 3. Anàlisi estadís琀椀ca de mostra ampla representa琀椀va d’infants. 4. Agrupació dels símptomes que sorgeixen a la mostra (síndrome empírica). Síndromes: 1. Banda estreta: Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 24 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Ansiós/deprimit, aïllament/deprimit, queixes somà琀椀ques, problemes socials, problemes de pensament, problemes d’atenció, conducta agressiva i conducta de transgressió de normes. 2. Banda ampla: Simptomatologia internalitzant: implica problemes principalment amb un mateix (“dins”). Simptomatologia externalitzant: implica problemes amb altres persones i les normes socials Les troballes empíriques indiquen que la majoria dels factors de risc per als trastorns mentals operen de forma dimensional, i la major part dels trastorns mentals també operen dimensionalment (Ru琀琀er, 2011). Exemple: con琀椀nuum depressió psicò琀椀ca-trastorns bipolars- trastorn esquizoafec琀椀u-esquizofrènia. Molts instruments d’avaluació quan琀椀昀椀quen els criteris diagnòs琀椀cs avaluant la freqüència, la intensitat i/o severitat dels problemes i sumant les valoracions o el número de problemes per obtenir puntuacions quan琀椀ta琀椀ves pel grau en què les persones manifesten determinats trastorns. 3.3. Alterna琀椀va: entrevista estandarditzada: Es dissenyen esperant una major 昀椀abilitat i validesa entre professionals. Inclou múl琀椀ples preguntes especí昀椀ques sobre si el nen compleix o no cada categoria rellevant de la psicopatologia infan琀椀l. Preguntes tancades (sí/no), sense que el clínic faci comprovacions o interpretacions clíniques; però NO sempre són diagnòs琀椀cs correctes. Exemple: Kiddie-Schedule for A昀昀ec琀椀ve Disorders & Schizophrenia, Present & Life琀椀me Version (K-SADS-PL; Ambrosini, 2000). Versió per a pares i adolescents, temps d’administració 4 hores aprox. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 25 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil TEMA 2. TRASTORNS DE VINCULACIÓ I PRIVACIÓ AFECTIVA 1. Introducció...................................................................................................................... 26 1.1. El Vincle................................................................................................................... 26 1.2. Autors i estudis........................................................................................................ 26 2. Vincle i autoestima.......................................................................................................... 31 3. Causes dels trastorns del vincle...................................................................................... 31 3.1. Trastorn del vincle reactiu....................................................................................... 32 3.2. Trastorn de la relació social desinhibida................................................................. 33 4. Comorbilitat I Diagnostic Diferencial.............................................................................. 34 4.1. Comorbilitat............................................................................................................ 34 4.2. Diagnòstic diferencial:............................................................................................. 34 5. Avaluació I Intervenció.................................................................................................... 35 5.1. Avalació................................................................................................................... 35 5.2. Intervenció.............................................................................................................. 35 Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 26 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil 1. INTRODUCCIÓ La negligència social –és a dir, l’absència d’una cura adequada durant la infància- és un requisit per al diagnòs琀椀c del trastorn del vincle reac琀椀u (s’expressa com un trastorn de la internalització dels símptomes depressius i per comportaments de retraïment) i del trastorn de relació social desinhibida (marcat per la desinhibició i el comportament d’externalització). 1.1. El Vincle És un llaç afec琀椀u fort i estable –consistent i persistent- que la criatura estableix amb el seu cuidador principal (sovint la mare) i dóna lloc a una relació emocional privilegiada. Aquesta relació genera seguretat, tranquil·litat, consol i plaer. La pèrdua d’aquesta persona referent provoca una intensa ansietat. Així, està relacionat amb: la qualitat de les experiències primerenques com s’ajuda a l’infant a metabolitzar les seves ansietats com es conté a l’infant entendre les emocions de l’infant i comprendre les seves necessitats generació d’un sen琀椀ment de con昀椀ança bàsica necessari per desenvolupar-se de manera sana i adequada (permet a l’infant provar, explorar, assajar, inves琀椀gar). 1.2. Autors i estudis Fins ben avançat el segle XX no s’havien 琀椀ngut en compte els problemes psicològics dels infants. Es consideraven éssers que no s’adonaven del que succeïa al seu entorn, que no sen琀椀en les mateixes emocions ni tenien els mateixos sen琀椀ments que un adult; per això no es creia que hom s’hagués de preocupar d’ells psíquicament. Va ser Sigmund Freud qui va obrir camí cap el descobriment, el coneixement i la importància de la vida psíquica infan琀椀l com un condicionant per la vida adulta. Per aquest mo琀椀u, hauríem de considerar-lo avantguardista de la prevenció de la salut mental infan琀椀l. Altres autors importants són: A. Donald Winnico琀琀: Pediatre, psiquiatre i psicoanalista britànic Especialment en els primers mesos de vida, la mare és l'univers del bebè. El món és pràc琀椀cament un sinònim de la mare. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 27 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Apareix llavors el concepte de "mare su昀椀cientment bona". És la que proveeix les cures necessàries al nadó, espontàniament i sincera. Està disposada a ser aquesta base i aquest entorn que necessita el nen. Sense ser perfecta, no s'excedeix en les cures, ni tampoc desatén el nadó. Aquesta mare dóna origen a un veritable self (jo veritable). D’altra banda, la "mare banalment dedicada" és aquella que no ofereix una atenció adient a les necessitats de la criatura. No és capaç de respondre a les manifestacions espontànies de l'infant. Ella dóna lloc al que Winnico琀琀 crida fals self (jo fals). El fals self s’entén com una defensa davant la carència de les funcions maternes, o sigui, pretenent una fortalesa que no té, el nen s’adapta al medi protegint-se de les frustracions i inclús de les amenaces i ferides emocionals. Aquest fals self farà que el nen reaccioni i atengui les demandes de l’entorn encara que es琀椀guin distants de les seves pròpies necessitats: farà un sobreesforç per entendre què és el que s’espera d’ell per a no provocar malestar en l’entorn (especialment, la mare) i sen琀椀r-se “com si” fes el que s’espera d’ell. Així serà acceptat. L’objecte transicional de昀椀neix el pont entre la fusió amb la mare i la individuació. L’objecte transicional pot ser un objecte tangible o sensorial i permet que no existeixi el buit entre els dos moments. Amb l’objecte transicional el bebè pot imaginar la mare, amb la qual cosa s’inicia la capacitat simbòlica que li permetrà integrar-se socialment i anar-se separant de la mare. Creu que si no hi ha objecte transicional que perme琀椀 representar els objectes primaris, la separació, el tall, seria excessivament abrupte i podria donar lloc a l’aparició del deliri que duria a la psicosi. D’alguna manera ens està dient que, en salut mental, la separació ha de ser progressiva i ha de passar pel fenomen transicional. Winnico琀琀 veia inseparable la 昀椀gura del bebè amb la seva mare i, per això sempre deia: “There is no such thing as a baby... and there is no such thing as a mother.” No existeix per si mateix el bebè ni existeix per si mateixa la mare. Sempre és un bebè amb la seva mare. Va ser sensible per entendre la necessitat del constant suport emocional que ha d’oferir l’equip de cuidadors, metges, assistents socials... perquè la cura que necessita un infant no és només aliment i higiene sinó aliment emocional, vinculació emocional i, quan no hi ha la mare per donar-li-ho, és el personal de la ins琀椀tució qui sen琀椀nt aquest reclam ha de sa琀椀sfer el nen amb el conseqüent sobreesforç afec琀椀u. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 28 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil B. John Bowlby: Psiquiatre infan琀椀l, psicòleg i psicoanalista britànic – Teoria de l’aferrament Contemporani de Winnico琀琀, i compar琀椀nt parcialment les mateixes fonts de coneixement, entén la conducta a través d’aspectes més relacionats amb l’etologia (estudis de Konrad Lorenz sobre imprompta de les oques). A par琀椀r de les seves observacions i inves琀椀gacions (1951) arriba a veure la importància del vincle emocional de manera que va concebent el supòsit i la convicció que gran part dels trastorns emocionals i de conducta que observa amb infants tenen el seu origen en la mala relació o separació entre el nen i els seus pares. Segons Bowlby, la separació o pèrdua de la 昀椀gura d’a琀琀achment és una resposta biològica, un senyal d’alarma enfront d’un indici de perill ja que la 昀椀gura d’a琀琀achment és una funció protectora arrelada a la biologia. Aquest senyal d’alarma és un mecanisme que heretem 昀椀logenè琀椀cament i que acompleix un paper de supervivència. Insisteix en què la base per un bon desenvolupament cogni琀椀u i emocional parteix de la necessitat que una 昀椀gura estable i saludable en els primers anys sigui present. El requisit essencial per a la salut mental seria que el bebè i el nen de pocs mesos experimen琀椀n una relació càlida, ín琀椀ma, con琀nua amb la mare (o subs琀椀tuta permanent), que proporcioni a ambdues parts sa琀椀sfacció i gaudi. Demostra, amb xifres convincents, com la separació precoç pot augmentar la tendència a desenvolupar una personalitat psicopà琀椀ca. C. Harry Harlow: psicòleg inves琀椀gador dels Estatus Units Realitza observacions amb mones rhesus (1950). En elles, dóna a la mona separada de la mare dues 昀椀gures de 昀椀lferro: una recoberta de pelfa que no dóna aliment i, l’altra, de 昀椀lferro sense pelfa, però que sí que dóna aliment. Encara que la mona fa breus i ràpides incursions a la 昀椀gura de 昀椀lferro per a alimentar-se, passa totes les hores abraçada a la mama de pelfa. La primera reacció de les mones anava dirigida a la cerca del contacte i de la calidesa materna més que a l’alimentació. En un altre experiment amb micos que va criar en complet aïllament des del naixement, va observar que, quan estaven en contacte amb altres animals de la seva espècie, eren incapaços de relacionar-se, els micos s’aïllaven en un racó i es passaven el dia gronxant-se sobre ells mateixos. Si els altres micos intentaven interactuar, es mostraven esquerps i enfurismats. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 29 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil D. René Spitz: psiquiatre i psicoanalista austríac nacionalitzat als Estatus Units Va realitzar observacions amb nadons en privació materna. Va anomenar depressió anaclí琀椀ca o síndrome de l’hospitalització a l’efecte causat per la separació de la mare durant el primer any de vida, durant més de tres mesos, quan hi ha hagut prèviament un bon contacte amb ella. Descobreix com la manca de cures maternes és la primera causa de mortalitat infan琀椀l entre els nens criats en ins琀椀tucions malgrat 琀椀nguessin les seves necessitats bàsiques cobertes. Per exemple, els infants en privació materna paralitzen el seu desenvolupament 昀sic. També va realitzar observacions directes dels nadons això li va permetre de昀椀nir el que ell va anomenar tres principis organitzadors: el somriure de reconeixement (a par琀椀r del 3r mes): el somriure és la primera manifestació ac琀椀va, dirigida i intencional, i aquesta des d'ara té un paper molt important en la vida de l'infant. l’angoixa davant l’estrany (a par琀椀r del 6è-8è mes): El plor davant estranys indica que el nen ja dis琀椀ngeix la mare d'altres persones. Sap que la mare és qui en té cura, el protegeix dels altres, li dóna aliment, i l'es琀椀ma. I és per això que, quan hi ha la mare, sorgeix la por i l'angoixa de perdre-la. El no de diferenciació (a par琀椀r del 9è mes): el NO per tal de protegir el nen. La mare ha d'accedir a posar límits cap al nen, i dient verbalment un no el nen ha d'obeir, encara que al principi li sigui di昀cil. Aquesta negació genera la capacitat de judici. Cada nou organitzador denota creixement i salut mental i s’infereix per l’aparició d’una conducta afec琀椀va especí昀椀ca. E. James Robertson: psiquiatra, treballador social i psicoanalista britànic Va fer observacions sobre les respostes dels nens d’1 i 2 anys davant separacions perllongades (almenys una setmana) dels seus pares. Va detectar que, quan els nens estaven sense cuidadors estables subs琀椀tuts, travessaven per tres etapes de resposta cada cop més malal琀椀ssa: 1. Protesta: el nen està visiblement angoixat, crida i crida a la seva mare 2. Desesperació: Fenòmen d’indefensió apresa. El nen es mostra trist, apà琀椀c, sense interès pel què l’envolta. 3. Desvinculació: el nen torna a tenir interès pel voltant de forma super昀椀cial i perd interès per la 昀椀gura de referència. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 30 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil En resum, el patró de separació té tres fases caracterís琀椀ques que es desenvolupen a mesura que la separació es perllonga: el nen que és separat de la seva mare primer protesta; si la separació con琀椀nua, es desespera i si la separació es con琀椀nua perllongant, es desvincula. F. Mary Ainsworth: psicoanalista dels Estatus Units A par琀椀r d’un experiment que anomena “situació de l’estrany”(1978), en la qual durant uns minuts la mare s’absenta de l’habitació i deixa l’infant sol o amb una altra persona desconeguda,... Observar el comportament del nen una sèrie de 8 episodis d’uns 3 minuts cadascun: 1. Mare, nadó i experimentador: l'observador introdueix a la mare i al nadó en una sala experimental amb joguines durant aproximadament 30 segons. 2. Mare i nadó: el nadó es dedica a explorar la sala i les joguines, mentre que la mare no par琀椀cipa de l'ac琀椀vitat. 3. L'estrany s'uneix a la mare i 昀椀ll: entra un desconegut a la sala. Durant el primer minut roman en silenci, per conversar amb la mare en el segon minut. Durant el tercer minut, el desconegut comença a aproximar-se a al nadó. 4. La mare deixa al nadó i a l'estrany sols: És el primer episodi de separació en què la mare abandona la sala. La conducta del desconegut es coordina amb la del nadó. 5. La mare torna i l'estrany se’n va: És el primer episodi de retrobament. La mare entra, saluda i reconforta a el nadó, intentant que aquest torni a la seva ac琀椀vitat de joc. 6. La mare se'n va, abandonant a el nadó: Es tracta de la segona fase de separació. 7. Torna l'estrany: Con琀椀nua la separació de la mare, però ara entra l'estrany per intentar interactuar amb el nadó. 8. La mare torna i l’estrany se’n va: És el segon episodi de retrobament en el qual entra la mare, agafa el nadó en braços i l'estrany abandona la sala.... classi昀椀ca tres 琀椀pus d’a琀琀achment o vincle, depenent de la relació que es demostri amb la mare durant l’experiment: a) Vincle segur: Ploren poc quan la mare se’n va −o no ploren− i es mostren contents quan torna, explorant l’entorn molt feliços quan hi és ella (66% dels observats). b) Vincle insegur-evita琀椀u: Els nens no es mostren afectats en sor琀椀r la mare de l’habitació, però tampoc busquen el seu contacte quan torna. Ploren amb freqüència encara que hi hagi la mare amb ells (22% dels observats). Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 31 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil c) Vincle insegur-ambivalent: Els nens ho passen malament quan surt la mare de l’habitació i es mostren ambivalents quan torna, a vegades irritats i gairebé sempre resistents a l’acostament i al contacte (12% dels observats). En la relació del vincle segur, les mares es mostraren sensibles a les necessitats i demandes del bebè, mostrant-se sempre disponibles. En la del vincle insegur-evita琀椀u, les mares s’havien mostrat rela琀椀vament insensibles a les demandes del nen. Els nens es mostraven poc segurs i preocupats, 昀椀ns i tot a coll de la mare. En la de vincle insegur-ambivalent, les mares havien mostrat sensibilitat i calidesa unes vegades i distància i insensibilitat altres. Això portava al nen a la inseguretat sobre la resposta de la mare o 昀椀gura d’a琀琀achment: no podia preveure si seria o no atès. 2. VINCLE I AUTOESTIMA Del vincle a la nostra autoes琀椀ma: - El vincle segur permet explorar perquè té una base segura (ex: un nen pot estar jugant, pot mirar de reüll però pot estar segur perquè sap que el seu pare/mare està allà). Els infants que no rebin aquest punt segur, p.e. perquè el progenitor es琀椀gui ansiós, rebran una preocupació i di昀椀cultarà la seva exploració l’autonomia. - L’amor incondicional és un ingredient que promou un vincle segur. Aquest ens indica que som es琀椀mables sense cap condició. 3. CAUSES DELS TRASTORNS DEL VINCLE Les causes iden琀椀昀椀cades actualment són ambientals: 1. Factors que di昀椀culten la disponibilitat d'un cuidador coherent Ins琀椀tucionalització. Estades freqüents d'acollida i/o canvis en les estades Pèrdua de pares/cuidador Mort Abandonament Presó 2. Factors que interfereixen en la capacitat del cuidador per sa琀椀sfer les necessitats del nadó/昀椀ll Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 32 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Es琀椀l d’aferrament insegur Trastorns psicològics Trastorns per abús de substàncies Problemes de salut en la família Violència de parella Separació/divorci Maltractament infan琀椀l (sovint diferents alhora) 3.1. Trastorn del vincle reac琀椀u S’associen amb experiències com la negligència greu. L’infant no és que 琀椀ngui incapacitat pel vincle sinó que s’observa que les repe琀椀des experiències que ha 琀椀ngut amb l’entorn di昀椀culten que s’estableixi una vinculació segura i sorgeix simptomatologia relacionada amb el vincle. Patró de conductes de vinculació alterades o inadequades pel desenvolupament, en què l’infant no sol recórrer a la 昀椀gura cuidadora per la seva comoditat, suport, protecció i/o criança, i/o són poc responsius als intents del cuidador de consolar-los. Es veu afectada la capacitat de regulació emocional, apareixen episodis d’emocions desagradables (nega琀椀ves): por, tristesa, irritabilitat,... di昀cils d’explicar. Sovint concorre amb retards del desenvolupament, especialment amb retards en la cognició i el llenguatge (p.e. menor quocient intel·lectual; Pritche琀琀 et al., 2013). Prevalença: Poblacions de risc (ex: nens que han estat exposats a negligència greu abans de ser allotjats en centre d’acollida) tenen una prevalença del 2-5% d’infants (Bruce et al., 2019; Kroupina et al., 2023). Estrany en d’altres contextos clínics. Criteris DSM-V: A. Patró constant de comportament inhibit i emocionalment retret cap als cuidadors. Es manifesta quan l’infant rarament o molt poques vegades: a. Busca consol quan sent malestar b. Es deixa consolar quan sent malestar B. Alteració social i emocional persistent que es caracteritza per ≥ 2 símptomes: a. Reacció social o emocional mínima als altres b. Afecte posi琀椀u limitat (plana) Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 33 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil c. Episodis d’irritabilitat, tristesa o por inexplicada que són evidents 昀椀ns i tot durant les interaccions no amenaçadores amb els cuidadors adults C. L’infant ha experimentat un patró extrem de cura/d’atenció insu昀椀cients en ≥ 1 de les situacions: a. Negligència o carència social, falta persistent de tenir cobertes les necessitats emocionals bàsiques i.e., benestar, es琀椀mulació i afecte per part dels cuidadors adults. b. Canvis repe琀椀ts de cuidadors primaris (redueixen oportunitats de crear vincle estable). P.e.: canvis freqüents de custòdia. c. Educació en contexts no habituals que redueixen en gran manera l’oportunitat d’establir un vincle selec琀椀u (P.e.: centres de protecció massi昀椀cats). D. Les alteracions del criteri A, comencen davant el criteri C. E. No es compleixen criteris per TEA. F. El trastorn és evident abans dels 5 anys. G. L’infant té una edat de desenvolupament de, com a mínim, 9 mesos. 3.2. Trastorn de la relació social desinhibida Comportament culturalment inapropiat, massa familiar amb persones rela琀椀vament estranyes, fruit d’una negligència greu (situació di昀cil per vincular-se). Nens preescolars: manca de reserva per acostar-se a adults estranys i cerca d’atenció constant. Nens infància mitjana: excessiva familiaritat verbal i 昀sica i una expressió inadequada de les emocions. Prevalença: Poblacions de risc (p.e. nens adoptats de risc) 8% d’infants (Kroupina et al., 2023). Estrany en altres contextos clínics. Criteris DSM-V: 1. Patró constant de comportament en el que l’infant s’aproxima i interactua ac琀椀vament amb adults estranys. ≥ 2 caracterís琀椀ques: 1. Reducció o absència de re琀椀cència per aproximar-se i interactuar amb adults estranys 2. Comportament verbal o 昀sic massa familiar (no concorda amb allò acceptat culturalment, ni límits socials apropiats per l’edat) Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 34 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil 3. Recorre poc o gens al cuidador després d’una sor琀椀da arriscada, 昀椀ns i tot en contexts estranys 4. Disposició a anar-se’n amb adults estranys amb poca o cap vacil·lació 2. Els comportaments del Criteri A no es limiten a la impulsivitat (TDAH), inclouen un comportament socialment desinhibit. 3. L’infant ha experimentat un patró extrem de cura/d’atenció insu昀椀cients en ≥ 1 de les situacions: 1. Negligència o mancança social, manca persistent de tenir cobertes les necessitats emocionals bàsiques incloent, benestar, es琀椀mulació i afecte per part dels cuidadors adults. 2. Canvis repe琀椀ts de cuidadors primaris (redueixen oportunitats de crear vincle estable). 3. Educació en contexts no habituals que redueixen en gran manera la oportunitat d’establir un vincle selec琀椀u (p.ex.: centres de protecció massi昀椀cats). 4. Se suposa que el factor de cura del criteri C és el responsable de l’alteració de comportament del criteri A. 5. L’infant té una edat de desenvolupament ≥ 9 mesos. 4. COMORBILITAT I DIAGNOSTIC DIFERENCIAL 4.1. Comorbilitat - Retards cogni琀椀us (llenguatge) - Estereo琀pies - Simptomatologia ansiosa i depressiva i baixa autoes琀椀ma - Desnutrició severa, menor alçada i pes. - Di昀椀cultats en la capacitat per relacionar-se amb altres 4.2. Diagnòs琀椀c diferencial: 1. TEA: - No té afecte aplanat, no ambient empobrit - Sí comportaments i interessos restringits, sí afectació en comunicació social. - En ambdós casos, alta prevalença d’estereo琀pies - En discapacitat Intel·lectual, habilitats socials i emocionals concorden al seu desenvolupament intel·lectual i manifesten emocions posi琀椀ves. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 35 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil - En depressió major hi ha disminució de l’afecte posi琀椀u, però busquen i responen al consol dels cuidadors. 2. TDAH: - Pot tenir iden琀椀昀椀cada 昀椀gura de referència - Impulsivitat no necessàriament en situacions socials - Manca d’atenció i hiperac琀椀vitat excessiva 5. AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ 5.1. Avalació - Situació de l’estrany d’Ainsworth - Escala de disponibilitat emocional (Biringen 2008): Instrument observacional per 0-5 anys avalua la qualitat de la interacció emocional entre un cuidador i un nen sota una perspec琀椀va relacional i bidireccional. - Child A琀琀achment Interview (CAI; Shmueli-Goetz, et al., 2008): Entrevista semiestructura per infància mitjana (7-12 anys) Avalua els models interns de relació d’aferrament amb cuidadors - D’altres, com AICA (Ammani琀椀, 2000). 5.2. Intervenció - Dissenyar pautes per millorar la qualitat de la cura dels progenitors. Intervenció en progenitors i infants Entrenar progenitors per atendre de forma més e昀椀caç les necessitats de l’infant. Generar ambient segur Regulació de l’afecte (entrenament per iden琀椀昀椀car i modular les emocions) Treballar empa琀椀a i expressió d’afectes posi琀椀us envers l’infant - Afavorir l’expressió emocional i entrenar HHSS de l’infant Treballar diàleg conjunt per narrar les situacions traumà琀椀ques i establir formes de superació mútua Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 36 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil TEMA 3. TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM 1. La Depressió Infantil........................................................................................................ 37 1.1. Prevalença............................................................................................................... 37 1.2. Definició:................................................................................................................. 37 2. Trastorn depressiu major................................................................................................ 37 2.1. Signes de risc de suïcidi:.......................................................................................... 38 2.2. Criteris Diagnòstics DSM-5:..................................................................................... 38 2.3. Canvis evolutius....................................................................................................... 39 2.4. Comorbiditat........................................................................................................... 39 2.5. Etiologia:.................................................................................................................. 39 2.6. Diagnòstic diferencial:............................................................................................. 40 2.7. Avaluació................................................................................................................. 41 2.8. Prevenció primària i tractament del trastorn depressiu major.............................. 41 3. Trastorn distímic o depressiu persistent......................................................................... 42 3.1. Criteris Diagnòstic DSM-5:....................................................................................... 42 4. Trastorn Bipolar........................................................................................................... 43 4.1. Subtipus:.................................................................................................................. 43 4.2. Epidemiologia.......................................................................................................... 43 4.3. Comorbiditat........................................................................................................... 43 4.4. Etiologia................................................................................................................... 44 4.5. Diagnòstic diferencial:............................................................................................. 44 4.6. Avaluació................................................................................................................. 45 4.7. Tractament.............................................................................................................. 45 Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 37 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil 1. LA DEPRESSIÓ INFANTIL La persona melancòlica o deprimida mostra indefensió 琀椀midesa manca d’intenció comunica琀椀va solitud manca d’ac琀椀vitat passivitat (s’abandona al curs dels esdeveniments) al contrari del que s’entén per infan琀椀l: ac琀椀vitat alegria despreocupació Als anys 40 i 50, Spitz i Bowlby van parlar de la depressió infan琀椀l. Sempre ha estat di昀cil d’acceptar dins del camp clínic. La depressió creix en les societats desenvolupades i s’atribueix als factors de risc que es produeixen durant la infància. 1.1. Prevalença La incidència de la depressió se situa entre un 15 i 25% de la població mundial. La població infan琀椀l està afectada entre un 2 i 10%. 2% a la infància, 4 i 7% en l’adolescència i 20% al llarg de la vida. 1.2. De昀椀nició: Canvi persistent en la conducta d’un nen que consisteix en tristesa, descens de la capacitat de gaudir dels esdeveniments, di昀椀cultat de comunicar amb els altres, rendir a l’escola, amb presentació d’alteracions somà琀椀ques, accions plurals de protesta i que afecta l’adaptació del subjecte a l’entorn (Del Barrio i Carrasco, 2013). 2. TRASTORN DEPRESSIU MAJOR Anhedònia és rellevant i especialment cridanera en els infants. Disfunció en les ac琀椀vitats que habitualment l’infant. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 38 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil La disfòria, amb els infants, pot manifestar-se com irritabilitat (exterioritzant) que es mostra com: lluites, plors oposicionisme, onicofàgia,.... Majoritàriament en els infants i adolescents la depressió és reac琀椀va i s’associa a esdeveniments nega琀椀us. Trastorn que por ser molt incapacitant per presentar un estat d’ànim decaigut, apà琀椀c, desmo琀椀vat i crònicament desesperançada. Cal considerar el criteri A9 (pensaments de mort, ideació suïcida o els intents de suïcidi). De fet, el TDM s’associa a una alta mortalitat i la major part d’aquesta es deu al suïcidi. 2.1. Signes de risc de suïcidi: Endreçar assumptes pendents Haver adquirit material necessari Poden tenir pensat dia i hora Sensació de desesperança respecte canviar obstacles vitals (dolors, problemes personals, familiars) Millora parlar-ne que evitar tema. Derivar a urgències si s’iden琀椀昀椀ca risc de suïcidi. 2.2. Criteris Diagnòs琀椀cs DSM-5: A. Presència de 5 o més de diferents símptomes en un període de 2 setmanes, que representa un canvi respecte al funcionament previ, 1) dels símptomes ha de ser estat d’ànim depressiu i 2) pèrdua de interès o de la capacitat de plaer. A. Estat d’ànim deprimit la major part del dia, gairebé tots els dies, segons informació subjec琀椀va o l’observat per altres persones (plorós). En nens i adolescents, pot ser estat d’ànim irritable. B. Disminució impotant de l’interès i el plaer per totes o gairebé totes les ac琀椀vitats la major part del dia. C. Important pèrdua de pes sense fer dieta o augment de pes (modi昀椀car més de 5% de pes en un mes) o disminució o augment d’ape琀椀t gairebé tots els dies. En nens, tenir en compte fracàs d’augment de pes esperat. D. Insomni o hipersòmnia gairebé tots els dies Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 39 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil E. Agitació o retard psicomotor gairebé tots els dies, observable pels altres. F. Fa琀椀ga o pèrdua d’energia gairebé tots els dies. G. Sen琀椀ment d’inu琀椀litat o cualpabilitat excessiva i inadient (pot ser delirant) gairebé tots els dies (no només culpa per estar malalt/a). H. Disminució de la capacitat per pensar i concentrar-se, o prendre decisions, gairebé tots els dies, a par琀椀r de sensació subjec琀椀va o observació pels altres. I. Pensaments de mort recurrents (no només por a morir), idees suïcides sense un pla determinat, intent de suïcidi o pla especí昀椀c per dur-lo a termini. B. Els símptomes provoquen malestar clínicament signi昀椀ca琀椀u o deteriorament social, laboral o àmbits signi昀椀ca琀椀us de la persona. C. No atribuïble a efectes d’una substància o malal琀椀a mèdica. D. No s’explica millor per altres trastorns de base psicò琀椀ca (Esquizoafec琀椀u,...) E. Mai no hi ha hagut un episodi maníac o hipomaníac. 2.3. Canvis evolu琀椀us En infants soma琀椀tzacions són més freqüents que en adults (senten la depressió). es desenvolupa principalment en la família (relació amb pares i germans; vincle). A par琀椀r del 6 anys, entren en joc escola i amics. En l’adolescència està més relacionat amb el pensament i amb la conducta (la depressió se sent i també es pensa). 2.4. Comorbiditat És més alta amb altres trastorns interioritzants, p.e. amb l’ansietat és d’un 50% També es dóna en infants hiperac琀椀us i amb trastorns de conducta 2.5. E琀椀ologia: - Factors personals Genè琀椀cs: l’heretabilitat és aproximadament del 40%. Neuroquímics: inhibició de la producció de 琀椀roxina, noradrenalina i ACTH; increment de cor琀椀sol (el qual promou la conducta de re琀椀rada i fugida). Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 40 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil Neuroanatòmics: canvis estructurals i funcionals i de connec琀椀vitat en àrees límbiques i prefrontals de regulació emocional i cogni琀椀va (Dunlop i Mayberg, 2017; Millan et al., 2012; Schmaal et al., 2017; Wise et al., 2016) El temperament: emo琀椀vitat nega琀椀va (emo琀椀vitat alta, fugida alta, ritmicitat baixa i inhibició alta) Personalitat (interacció temperament amb el món): neuro琀椀cisme i introversió. També, baixa autoes琀椀ma, baixa autoe昀椀càcia, alta empa琀椀a. - Factors familiars Vincle amb la mare Depressió parental (40-60% dels nens amb depressió tenen mare depressiva) Hàbits de criança o es琀椀ls educa琀椀us: el millor es琀椀l de criança que actua com a factor de protecció de la depressió és aquell que controla adequadament la conducta dels 昀椀lls en un clima d'afec琀椀vitat i preservant la dosi d’independència ajustada a cada nivell d’edat. Relacions familiars: les males relacions familiars (especialment entre pare i mare) es donen en el 50% dels nens deprimits, davant d’un 15% dels nens no deprimits. - Factors socials Abús (en l’àmbit familiar, escolar, o social) Baralles Compe琀椀ció en resultats acadèmics Divorci Canvi d’escola Malal琀椀a (pròpia o de persones es琀椀mades) – Depèn de com la visqui el nen. Malal琀椀a psíquica paterna – actua com la depressió paterna (di昀椀culta l’adequació de la criança i proporciona un model de vida nega琀椀u). Addició paterna a les drogues (element ac琀椀u de negligència) Desaparició dels pares / absència paterna 2.6. Diagnòs琀椀c diferencial: Discriminació entre trastorn depressiu major, trastorn dis琀mic i trastorn bipolar: o TDM i TB: rotació mania i depressió – cal deixar la porta oberta a un possible TB i tornar a avaluar al cap d’un mes. Curs 2023-2024 Descargado por Claudia Martinez Manzano ([email protected])  lOMoARcPSD|24668219 41 Psicopatologia Infan琀椀l i Juvenil o TDM i TD: es pot confondre un TD amb una TDM amb freqüents recidives. Cal 昀椀xar-se amb la intensitat dels símptomes (DM>TD) i que la disfòria i anhedònia no hagin estat presents almenys durant els dos anys precedents per descartar TDM. Comorbiditat entre ansietat i depressió: Els ansiosos presenten tristesa, però no disfòria (estat d’ànim depressiu, irritabilitat). Ansietat és molt freqüent en depressió, no tant al contrari. TDAH: La hiperac琀椀vitat por cursar amb depressió ja que els problemes de conducta comporten rebuig social i diverses experiències nega琀椀ves (accidents, relacions di昀cils,...). La baixa capacitat atencional (central en TDAH; secundària en depressió). Confusió amb els símptomes psicò琀椀cs (en depressions greus): com il·lusions, desadaptació social. En depressius, són més fàcilment suprimibles i apareixen poc en adolescents i són absents en nens. 2.7. Avaluació L’avaluació ha de ser a través d’entrevistes i qües琀椀onaris: Simptomatologia depressiva Comorbiditat (ansietat...) Temperament Autoes琀椀ma i autoe昀椀càcia Depressió parental Hàbits de criança Esdevemiments vitals En infants menors de 7 anys es recomana dedicar la primera sessió al joc perquè s'habituï a la situació i al terapeuta. Al ser un trastorn interioritzat, les dades ob琀椀ngudes a través de l’infant sempre són rellevants. 2.8. Prevenció primària i tractament del trastorn depressiu major Programes de prevenció per infants i