Anatomia de l'intestí prim i gruixut PDF

C7: FISIOPATOLOGIA APLICADA A LA DIETÈTICA UD2: ANATOMIA. INTESTÍ PRIM- INTESTÍ GROS INDEX 1. GENERALITATS 2. BOCA 3. GLÀNDULES SALIVALS 4. FARINGE 5. ESÒFAG 6. ESTÒMAC 7. INTESTÍ PRIM 8. INTESTÍ GRUIXUT 9. PÀNCREES 10. FETGE 11. VESÍCULA BILIAR 7. INTESTÍ/BUDELL PRIM...

C7: FISIOPATOLOGIA APLICADA A LA DIETÈTICA UD2: ANATOMIA. INTESTÍ PRIM- INTESTÍ GROS INDEX 1. GENERALITATS 2. BOCA 3. GLÀNDULES SALIVALS 4. FARINGE 5. ESÒFAG 6. ESTÒMAC 7. INTESTÍ PRIM 8. INTESTÍ GRUIXUT 9. PÀNCREES 10. FETGE 11. VESÍCULA BILIAR 7. INTESTÍ/BUDELL PRIM Conducte muscular de més de 3 metres (6m en morts) que s'estén des de l'estómac fins al budell gros. Farà les funcions de: ⚫ Digestió ⚫ Absorció (vasos sanguinis i vasos limfàtics) És pot dividir en: ⚫ Duodé ⚫ Jejú ⚫ Ili HISTOLOGIA La mucosa i la submucosa interior de l’intestí prim formen uns replecs anomenats vellositats intestinals, aquests replecs el que fan és que la superfície d’absorció es multipliqui per 30. CAPA MUCOSA: formada per una única capa de cèl·lules epitelials anomenades d'enteròcits (principals responsables de l’absorció de nutrients, encara que també alliberen enzims digestius). La superfície apical presenta microvellositats que augmenten encara més la superfície d’absorció. Es calcula aproximadament que la superfície d’absorció de l’intestí prim és de 200 m2. En la mucosa juntament amb els enteròcits, molt menys abundant trobem: Criptes de Lieberkühn són glàndules tubulars. Són les zones profundes que queden entre les vellositats de l’intestí (prim i gros). En les criptes també s'alliberen enzims digestius. Trobem aquestes cèl·lules: ⚫ Cèl·lules caliciformes: secreten mucus i lubriquen ajudant al trànsit intestinal. ⚫ Cèl·lules Paneth: secreten lisoenzims (bactericida) que pareix que controli la flora intestinal. ⚫ Cèl·lules endocrines (enteroendocrines): sintetitzen i secreten hormones Cèl·lules S: secretina (provoca la secreció pancreàtica i disminueix la secreció gàstrica) Cèl·lules CCK: colecistoquinina, produeix somnolència post-prandial i indueix a la secreció pancreàtica i biliar. Cèl·lules K: GIP (pèptid inhibidor gàstric), indueix la secreció d’insulina i participa en el metabolisme dels AG. ⚫ Cèl·lules M: enteròcits especialitzats en la captació d’antígens del llum del budell prim. ⚫ Cèl·lules indiferenciades: responsables de la renovació de la mucosa. La lamina pròpia de la mucosa presenta abundant teixit connectiu i limfoide. Els ganglis limfàtics són més abundants en la zona de l’ili; la làmina pròpia de la mucosa de l’ili conté un conjunt de ganglis anomenat plaques de Peyer que tenen funció defensiva. CAPA SUBMUCOSA: del duodè presenta glàndules duodenals de Brunner que secreten un moc alcalí que ajudarà a neutralitzar l’àcid gàstric del quim. CAPA MUSCULAR que presenta 2 capes de teixit muscular llis (longitudinal i circular) DUODÉ ⚫ És la 1ª porció en forma de C (envolta al pàncrees) d’uns 25 a 30 cm de longitud. ⚫ Lligament de Treitz: o múscul suspensori del duodè, marca el final del duodè i l’inici del jejú. ⚫ *Glàndules de Brunner (secreten sucs bàsic) ⚫ Rep els aliments que passen pel pílor (sucs gàstrics) i també desemboquen les secrecions del conducte biliar i les secrecions del conducte pancreàtic (suc pancreàtic) ⚫ Ampolla de Vàter( cond pancreatic i biliar) JEJÚ i ILI ⚫ El límit entre els dos no és apreciable. ⚫ De 2 a 3’5 metres de longitud. ⚫ Es troba al mesogàstric i hipogàstric. ⚫ Part “flotant” del budell prim. ⚫ *Plaques de Peyer ⚫ Les vellositats del jejú són majors que les de l'ili. ⚫ El teixit adipós que acompanya al jejú és escàs en comparació amb el de l'ili. ⚫ L’ili presenta més ganglis limfàtics i acaba en la vàlvula ileocecal (Vàlvula Bahuin). ⚫ La capa muscular és la responsable dels moviments: Moviments de barreja: barreja el quim amb sucs digestius intestinals. Moviments peristàltics: mou els aliments des del pílor fins a la vàlvula ileocecal. 8. INTESTÍ/BUDELL GRUIXUT Porció terminal del tub digestiu d’un metre i mig. Separat de l’intestí prim per la vàlvula ileocecal. Les funcions que té són: ⚫ Extraure H2O en excés del contingut intestinal ⚫ Matèria no digerida: femta que serà eliminada a l’exterior per l’anus. ⚫ Productes de certes vitamines Estructuralment es divideix en: ⚫ Cec ⚫ Colon ⚫ Recte ⚫ Canal anal HISTOLOGIA ⚫ Capa mucosa: epiteli cilíndric simple, cèl·lules absortives, cèl·lules caliciformes (secreten moc que lubrica el pas), no té vellositats encara que les cèl·lules absortives tenen microvellositats i la capa presenta nòduls limfàtics. ⚫ Capa submucosa: teixit connectiu ⚫ Capa muscular: múscul llis a la part externa és longitudinal i a la interna és circular. ⚫ Capa serosa o peritoneu CEC ⚫ Porció inicial, per davall de la vàlvula ileocecal (de l’ili al cec), impedeix el reflux des del budell gros cap al budell prim. ⚫ Té forma de bossa o sac d’uns 6 cm. ⚫ Presenta prolongació cilíndrica (a la fossa ilíaca dreta): apèndix vermicular o apèndix (8 cm) ⚫ El cec no presenta vellositats intestinals ⚫ El pas del contingut intestinal del budell prim al gruixut es produeix en petites quantitats. Quan arriba una ona peristàltica a la vàlvula ileocecal, aquesta s’obre i passa una petita quantitat de la massa que entra al cec. Com a conseqüència dels moviments peristàltics, aquesta massa avança per tot l’intestí fins al colon. COLON ⚫ Porció mitjana que s'estén des del cec fins al recte. ⚫ Té 4 seccions que van des dels 5 cm fins als 2’5 cm de diàmetre: Ascendent (banda dreta): 10 cm de longitud. Lligament hepatocòlic. Transversa: 50 cm Descendent: 12 cm Sigmoide o sigma: tram curt amb forma de “S” Al colon hi ha uns engrossiments del múscul llis anomenat tenies còliques (bandes muscular gruixudes) la funció de les quals és mantenir arrugada la superfície del colon (acaben 15 cm abans de la unió del colon sigmoide amb el recte), formant unes cavitats o acumulacions que s’anomenen haustres (per la part externa tenen cúmuls de teixit adipós). RECTE ⚫ Últim segment de l’intestí gruixut, d’uns 20 cm, anterior al sacre i al còccix. ⚫ Els últims 2-3 cm formen el canal anal que desemboca a l’anus. ⚫ A l’anus hi ha un esfínter anal intern de musculatura llisa (involuntària) i l'esfínter anal extern de musculatura estriada (voluntari)