Programari Lliure, Definició i Avantatges (PDF)

04. Programari lliure: definició, descripció, avantatges i inconvenients. Organitzacions internacionals: GNU \"GNU\'s Not Unix\" i Free Software Foundation (FSF) ==========================================================================================================================================...

04. Programari lliure: definició, descripció, avantatges i inconvenients. Organitzacions internacionals: GNU \"GNU\'s Not Unix\" i Free Software Foundation (FSF) ================================================================================================================================================================= Definició --------- Segons la FSF, el programari lliure (PL) és aquell que permet als seus usuaris les 4 llibertats bàsiques: - - - - Aquesta definició, sumada a la confusió generada pel seu nom en anglès (*free software*), va propiciar la creació del concepte de "programari de codi obert" (*open source*), auspiciat per la OSI, que defineix 10 directius que desenvolupen les 4 llibertats anterior. Aquestes llibertats queden garantides legalment a través de la llicència de software amb la qual es publiqui[^1^](#fn1){#fnref1.footnote-ref} El model del programari lliure no es basa en les llicències, sinó en l'aportació de valor dels proveïdors de serveis IT als clients. Avantatges en l'administració pública ------------------------------------- - - - - - - - - - Inconvenients ------------- - - Organitzacions internacionals ----------------------------- ### FSF La FSF és una organització sense ànim de lucre que actua a nivell mundial per a la defensa de les llibertats dels usuaris de les àrees de la computació. Creada per Richard Stallman al 1985. Durant els seus primers anys d\'existència es va dedicar a la producció de programari, per, posteriorment, centrar-se en la defensa ètica, legal i promocional del programari lliure. Les seves activitats principals són: - - - - - - ### GNU  És un dels principals projectes de la FSF, iniciat per Richard Stallman al 1983. El seu objectiu és crear tot un **conjunt de sistema operatiu i aplicacions que siguin PL**, i alhora compatibles amb Unix. Tot i que l'objectiu del projecte és publicar una versió del SO on s'inclogui el seu **propi nucli (*Hurd,*** que té una arquitectura de serveis en espai d'usuari acompanyat d'un micronucli, *Match*, en espai de SO), habitualment el trobem en combinació amb el nucli monolític *Linux*, donant lloc a les distribucions ***GNU/Linux***. També es pot trobar en combinació amb implementacions lliures de BSD (***GNU/\*BSD***) Algunes aplicacions que formen part de GNU són: emacs, nano, gcc, gimp, grep, make, tar, gzip, mailman, etc. ### Altres #### OSI (Open Source Iniciative) És una organització sense ànim de lucre, fundada al 1998, que fomenta l'ús de programari de codi obert. Es diferencia de la FSF en qüestions ètiques i morals, i en el seu enfoc més pragmàtic en quant als beneficis del programari de codi alliberat.(\*). Tot i així, hi ha una altíssima coincidència entre les llicències aprovades per la OSI i per la FSF. Bibliografia: ------------- - - - - - - - - Preguntes --------- 1. a. b. c. d. 2. e. f. g. h. 3. i. j. k. l. 4. m. n. o. p. 5. q. r. s. t. Respostes: 1-d, 2-a, 3-d, 4-a, 5-d ::: {.section.footnotes} ------------------------------------------------------------------------ 1. ::: {#fn1} Veure tema *44. LLicències d'ús de programari. Tipologia de llicències. Codi obert i codi lliure*[↩](#fnref1){.footnote-back} ::: :::