Biologia Cel·lular - T4 - Matriu Extracel·lular i Paret Cel·lular (PDF)
Document Details

Uploaded by BrainyFractal
Universitat Autònoma de Barcelona
user_4320436
Tags
Summary
Aquests apunts tracten sobre la matriu extracel·lular i la seva composició, incloent glicosaminoglicans (GAGs) i diferents tipus de proteïnes fibroses. També expliquen els diferents tipus de col·làgens, la seva estructura i funcions.
Full Transcript
BIOLOGIA-CEL-T4-Matriu-extracell... user_4320436 Biología Celular 1º Grado en Biología Facultad de Biociencias Universidad Autónoma de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económic...
BIOLOGIA-CEL-T4-Matriu-extracell... user_4320436 Biología Celular 1º Grado en Biología Facultad de Biociencias Universidad Autónoma de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10925017 BIOLOGIA CEL·LULAR Tema 4 - Matriu extracel·lular i paret cel·lular LA MATRIU EXTRACEL·LULAR Les funcions principals de la matriu extracel·lular de suport estructural, per donar forma i propietats mecàniques d’òrgans i teixits, a més de regulació de processos cel·lulars (divisió, diferenciació, migració,...). Aquesta també compta amb funcions especialitzades com és la funció de filtratge als glomèruls del ronyó, la adhesió als músculs llisos o la resistència als tendons entre d’altres. Per tant, les característiques i components de la matriu depenen del tipus de teixit. Composició: La matriu extracel·lular està composada principalment per glicosaminoglicans (GAGs), llargs polisacàrids lineals formats per unitats de disacàrids repetides sovint units a proteïnes per formar proteoglicans. Formen una estructura hidratada gelatinosa que proporciona resistència a forces compressives. I també de proteïnes fibroses que poden ser: - Estructurals: col·lagen i elastina (proporcionen elasticitat i resistència a forces tensores) - Adhesives: fibronectina i laminina (proporcionen adhesió cèl·lula-matriu) Dins dels glicosaminoglicans i proteoglicans hi ha diferents tipus: ▪ Àcid hialurònic: mai forma proteoglicans i se sintetitza a la superfície cel·lular ▪ Condroitin sulfat / Dermatan sulfat: Poden formar proteoglicans, es sintetitzen a RE + AG (exocitosi). ▪ Heparina / Heparan sulfat: Poden formar proteoglicans, es sintetitzen a RE + AG (exocitosi). ▪ Queratan sulfat: Poden formar proteoglicans, es sintetitzen a RE + AG (exocitosi). Les característiques comuns són el grup amino, la presencia de grups COO- (carboxil) i SO3- (sulfat) que són hidrofílics i atrauen cations (Na+...) pressió de turgència. Finalment les cadenes d’elevada rigidesa que són conformacions extenses de gran volum i consistència gelatinosa Forces compressores. Les càrregues negatives del grup sulfat permeten una forta i abundant associació a les molècules d’aigua, aportant gran hidratació a la matriu extracel·lular. Els glicosaminoglicans no son molècules molt flexibles i per tant ocupen un gran volum i gràcies a la seva hidratació la membrana extracel·lular es comporta com un gel. ➔ Això permet als teixits rics en glicosaminoglicans tenir gran resistència a pressions mecàniques. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10925017 Els proteoglicans i les glucoproteïnes no són el mateix compost: Proteoglicà Glucoproteïna Composició Prot + GAG Prot + sucres % sucres 95% 500 Glu) que forma microfibril·les de 3-10 mm (60-70 cadenes paral·leles unides per ponts d’H) i la seva funció és la resistència a forces tensores. o Hemicel·lulosa (20% pes sec): és un polisacàrid heterogeni ramificat encarregat d’unir microfibrilles de cel·lulosa. o Pectina (30% pes sec): també és un polisacàrid heterogeni ramificat, té càrrega negativa degut a la seva hidratació i s’encarrega de la resistència a forces compressives. o Extensina (10% pes sec): és una glucoproteïna que aporta resistència o Lignina: són polímers d’alcohols aromàtics insolubles en aigua i que es presenta en teixits llenyosos ja que aporta rigidesa. Estructura: L’estructura de la paret cel·lular vegetal consta de dues parets: - Primària → Cel·lulosa, Hemicel·lulosa, Pectina i Glucoproteïnes - Secundària → Cel·lulosa Lignina (rigidesa) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10925017 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ES denomina turgència al fenomen que ocorre quan una cèl·lula s’infla degut a la pressió exercida per els fluids i per el contingut cel·lular sobre les parets de la cèl·lula. Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago