Tema 04 DirectriusIFLA.docx
Document Details
Tags
Full Transcript
1\. La funció i els objectius de la biblioteca pública... pàg. 1 2\. El marc jurídic i econòmic.......................................... pàg. 3 3\. Satisfer les necessitats dels i les usuàries............. pàg. 4 4\. El desenvolupament de la col·lecció........................ pàg. 6 5\. Recurso...
1\. La funció i els objectius de la biblioteca pública... pàg. 1 2\. El marc jurídic i econòmic.......................................... pàg. 3 3\. Satisfer les necessitats dels i les usuàries............. pàg. 4 4\. El desenvolupament de la col·lecció........................ pàg. 6 5\. Recursos humans......................................................... pàg. 8 6\. La gestió de les biblioteques públiques.................. pàg. 11 7\. El màrqueting a les biblioteques públiques........... pàg. 13 INTRODUCCIÓ Les directrius actualitzades per a les biblioteques públiques inclouen exemples de serveis a nivell mundial. L\'objectiu és il·lustrar com les biblioteques s\'adapten a les necessitats dels usuaris i ofereixen solucions als reptes. Les tecnologies de la informació han canviat molt ràpidament i les biblioteques han de fer front a aquesta transformació, assegurant que tothom tingui accés i competències digitals per evitar una bretxa digital. Tot i això, també han de mantenir altres formes d\'accés a la informació, com llibres impresos o tradicions orals. Les biblioteques tenen un paper crucial en aquest escenari i les recomanacions del document busquen abordar aquest desafiament. **1. La funció i els objectius de la biblioteca pública** La funció principal de la biblioteca pública és proporcionar recursos i serveis en diferents mitjans per atendre les necessitats de les persones i els grups en matèria d\'educació, informació i cultura. 1.1 Introducció Les Directrius defineixen la biblioteca pública com una organització fundada per la comunitat, de la qual rep suport i finançament, ja sigui mitjançant el govern local, regional o estatal, o mitjançant altres institucions. Proporcionen accés al coneixement, a la informació, a l\'aprenentatge al llarg de la vida i a les obres de ficció, mitjançant una varietat de recursos i serveis, als quals tenen accés tots els membres de la comunitat sense distinció de raça, nacionalitat, edat, sexe, religió, llengua, discapacitat, situació econòmica i laboral i nivell d\'estudis. 1.2 Definició de la biblioteca pública Les Directrius estableixen que les biblioteques públiques han de ser accessibles per a tots els ciutadans, sense importar la seva edat, gènere, raça, condició social o econòmica. Han de proporcionar un ampli ventall de serveis, incloent el préstec de llibres, revistes, diaris i altres materials; la prestació d\'accés a Internet i a altres tecnologies de la informació; l\'organització d\'activitats culturals i educatives; i la prestació de serveis de referència i informació. 1.3 Els objectius de la biblioteca pública - Promoure l\'alfabetització i l\'aprenentatge: Han de proporcionar recursos i serveis que ajudin les persones a aprendre i a desenvolupar les seves habilitats. Han d'oferir accés al coneixement per contribuir a l'**educació** formal i no formal. - Facilitar l\'accés a la **informació**: Proporcionar accés a una àmplia gamma d\'informació, incloent informació sobre temes actuals, temes d\'interès local i recursos d\'aprenentatge. Recopilar informació, organitzar-la i explotar-la. - **Desenvolupament personal**: Oferir accés al coneixement i a les obres de ficció perquè tothom tingui l'oportunitat de desplegar la creativitat personal i conrear nous interessos. També, facilitar una formació bàsica als usuaris sobre com utilitzar la biblioteca i els serveis que ofereix. - **Infants i el jovent**: Responsabilitat especial. Transmetre als infants des de ben petits la passió pel coneixement i per les obres d'imaginació. Suport al jovent. - Promoure el desenvolupament **cultural** i artístic: Ajudar la comunitat a configurar i mantenir la seva identitat cultural. - Funció **social**: Espai públic i lloc de trobada. 1.4 Un agent de canvi Les biblioteques públiques poden jugar un paper important en el canvi social i econòmic. Poden ajudar les persones a adquirir les habilitats que necessiten per trobar feina, participar en la democràcia i millorar les seves vides. 1.5 Llibertat d\'informació Han de defensar la llibertat d\'informació. Ser capaces de representar tota la diversitat d'experiències i opinions de les persones, sense l'amenaça de patir cap censura. 1.6 Accés universal Han de ser accessibles per a tots els ciutadans, sense importar la seva ubicació geogràfica, condició econòmica o social. 1.7 Necessitats locals Han d\'estar adaptades a les necessitats de la comunitat local. Proporcionar serveis i recursos que responguin a les necessitats de les persones que viuen a la comunitat. Estes necessitats calen ser avaluades periòdicament. 1.8 Cultura local Han de donar suport i promoure la cultura local. Ser la institució bàsica en la comunitat local pel que fa a la recopilació, la preservació i la promoció de la cultura local en tota la seva diversitat. 1.9 Les arrels culturals de la biblioteca pública Han de prendre com a punt de referència la cultura, o cultures, del país o àrea que constitueix el seu àmbit de funcionament. 1.10 Biblioteques sense parets No estan limitades als edificis físics. També poden proporcionar serveis i recursos fora del recinte de la biblioteca, a través d\'Internet i altres mitjans. 1.11 Els edificis de les biblioteques Han de ser accessibles, flexibles (per acollir serveis nous i canviants) i acollidors. Han de reflectir el caràcter de la comunitat i proporcionar un espai per a l\'aprenentatge i la cultura. 1.12 Recursos Ha d'oferir serveis i materials en tota mena de suports i actualitzar-los periòdicament per tal d'atendre les necessitats canviants. Ha de comptar amb recursos adequats: personal ben preparat i finançament. No només en la seva creació, sinó de manera permanent. 1.13 El valor de les biblioteques públiques Són un recurs valuós per a la comunitat. Sol mesurar-se a partir de la prestació de serveis: accés a informació impresa; lloc de trobada; tecnologies de la informació. **2. El marc jurídic i econòmic** Les biblioteques públiques han de comptar amb un marc jurídic i econòmic sòlid per poder complir amb les seves funcions i objectius. 2.1 Introducció S'han de sustentar en una legislació específica i en un finançament ininterromput. 2.2 La biblioteca pública i l\'Administració Solen ser responsabilitat de l\'Administració local, regional o estatal. Han de tenir una relació estreta amb l\'Administració, que ha de proporcionar-los el suport financer i polític necessari. 2.3 La legislació relativa a les biblioteques públiques Varia d\'un país a un altre. No obstant això, ha d'establir quina instància de govern és responsable d'aquest servei i com s'ha de finançar. Ha de garantir que les biblioteques públiques puguin funcionar i a proporcionar serveis a tots els ciutadans. Les direccions de les biblioteques han d'estar informades de la legislació que afecti el funcionament de la institució. També, estar al corrent de les negociacions comercials a escala global, que poden originar polítiques i acords que tinguin repercussions importants en les biblioteques públiques. 2.4 Finançament És un aspecte fonamental per al funcionament de les biblioteques públiques. Necessiten uns nivells adequats i continus de finançament (ininterromputs, segurs i regulars). No tan sols en el moment de la seva creació. També és important que els usuaris en siguin conscients. 2.5 Òrgans de govern de la biblioteca pública Les biblioteques públiques solen tenir un òrgan de govern responsable del seu funcionament. Han d\'estar formats per representants de la comunitat i de l\'Administració. Es responsabilitza de qüestions de política general més que no pas del funcionament quotidià de la biblioteca. Els documents referents a les línies polítiques han d'estar disponibles per al públic en general. Els i les bibliotecàries han de retre comptes de la seva activitat davant els òrgans de govern i la ciutadania de la localitat mitjançant la presentació d'informes, sessions obertes i consultes. També han de mantenir el màxim nivell de professionalitat en l'exercici de les seves funcions i en l'assessorament a l'òrgan de govern. 2.6 L\'administració de la biblioteca pública És responsable del seu funcionament diari. Ha d'anar encaminada a millorar la qualitat dels serveis. Ha de ser eficaç i se n'han de retre comptes. Per obtenir uns resultats òptims, l'equip administratiu i gestor ha de ser multidisciplinari, amb personal especialitzat. 2.7 Promoció i difusió Les biblioteques públiques han de ser promogudes i difoses perquè siguin conegudes per tots els ciutadans. Han de dur a terme activitats de promoció i difusió per arribar a tots els ciutadans. **3. Satisfer les necessitats dels i les usuàries** 3.1 Introducció **Centrar les biblioteques públiques en les persones**. Han d\'estar dissenyades per satisfer les necessitats de tots els usuaris i usuàries. Els ciutadans han expressat quins són els seus desitjos i necessitats, que han de ser identificats i als quals s'ha de donar resposta. 3.2 Identificació dels usuaris i les usuàries potencials Han d'establir prioritats basades en l'anàlisi de les necessitats dels usuaris reals i potencials, i han de tenir en compte el possible accés a serveis alternatius. 3.3 Anàlisi de les necessitats de la comunitat Les biblioteques públiques han d\'analitzar les necessitats de la comunitat a la qual serveixen. Això es pot fer a través de reunions amb grups comunitaris, anàlisi de dades demogràfiques i altres mètodes de recerca. 3.4 Serveis per als usuaris i les usuàries Basats en l'anàlisi de les necessitats de la comunitat local. Els grups d'interès han d'estar detectats prèviament. Cal establir unes prioritats clares i dissenyar una estratègia de prestació de serveis a mitjà i llarg termini. No poden estar subjectes a cap tipus de pressió. I han d'adaptar-se i desenvolupar-se per a reflectir els canvis socials. Aquests serveis poden incloure el préstec de llibres i altres materials; l\'accés a Internet i a altres tecnologies de la informació; l\'organització d\'activitats culturals i educatives; i la prestació de serveis de referència i informació. No s'han de limitar a l'edifici de la biblioteca, sinó que s'ha de fer arribar directament a l'usuari quan no li sigui possible desplaçar-s'hi. 3.5 Atenció a l\'usuari La política general i els procediments de la biblioteca s'han de basar en les necessitats i la comoditat dels usuaris, i no en les de l'organització i el personal. Cal garantir que causar un efecte positiu. Uns usuaris satisfets són els millors defensors de la biblioteca pública i han de participar en el desenvolupament dels serveis. 3.6 Formació d\'usuaris i usuàries Les biblioteques públiques han d\'oferir formació als usuaris sobre com utilitzar els seus recursos i serveis. 3.7 Col·laboració i intercanvi de recursos Les biblioteques públiques poden col·laborar amb altres biblioteques i organitzacions per compartir recursos i serveis. Això pot ajudar a satisfer les necessitats dels usuaris de manera més eficaç. (Accés al fons d'altres biblioteques; aliances amb escoles, institucions culturals, juntes de comerç...). 3.8 Xarxes digitals Les biblioteques públiques han d'oferir accés a la informació. Han d'utilitzar les xarxes digitals per arribar a un públic més ampli. Això pot incloure la creació de llocs web, blocs i xarxes socials. S'ha d'oferir accés públic gratuït a Internet (mínim una estació de treball amb Internet i impressora no compartida amb el personal). També, accés remot als serveis a través d'Internet, disponibles sempre. El personal ha de rebre periòdicament cursos de formació perquè ha de guiar a l'usuari per obtenir una informació rigorosa i fiable. 3.9 Accés als serveis Bona accessibilitat física. L'accés s'ha de dissenyar amb vista a la màxima comoditat dels usuaris. Han d'estar emplaçats als llocs que resultin més còmodes, a prop de les xarxes de transport i de les principals àrees d'activitat ciutadana. Hauria d'estar a una distància màxima de 15 minuts en mitjà de transport. Han de ser molt visibles. Han d'obrir en l'horari més pràctic per als qui viuen a la comunitat. L'horari es pot ampliar amb serveis concrets disponibles les 24 hores del dia per mitjà d'una línia telefònica o d'Internet. 3.10 L\'edifici de la biblioteca Ha de ser accessible i acollidor. Espai adequat a la funció de la biblioteca: col·lecció, punts de lectura, instal·lacions per al personal, sala reunions, equipament tecnològic (informàtic i audiovisual), espai circulació... Ben il·luminat, senyalització i entrada clarament visibles, ascensors, bústies de retorn protegides contra robatoris i l'aigua, prestatgeries de fàcil accés... Auditoria periòdica d'accessibilitat. Marc físic acollidor. Temperatura agradable. Control humitat. Seguretat: alarmes contra incendis i sistemes de protecció per al personal i els materials. Pla d'emergència. Aparcament. **4. El desenvolupament de la col·lecció** Les biblioteques públiques han de desenvolupar col·leccions que satisfacin les necessitats de la comunitat a la qual serveixen. No han d'estar subjectes a cap forma de censura ideològica, política ni religiosa, ni a pressions comercials. 4.1 Introducció Han d'oferir igualtat d'accés als recursos que donin resposta a les necessitats dels usuaris. Ha de permetre l'accés al patrimoni de la societat i ha de promoure una diversitat de recursos i experiències culturals. Tot això, amb la relació constant i la col·laboració amb la comunitat local. 4.2 Política de gestió i desenvolupament de la col·lecció En document escrit i aprovat per l'òrgan de govern de la biblioteca. Ha de definir els objectius de la col·lecció, els criteris de selecció i els procediments d\'adquisició i eliminació. També, l'accés a recursos externs. El fons s'ha d'actualitzar contínuament. Ha de tenir en compte les necessitats i els interessos locals, i reflectir la diversitat de la societat. 4.3 Diversitat de recursos Les biblioteques públiques han de proporcionar una àmplia gamma de recursos per a satisfer les necessitats de tots els usuaris. Els materials amb més demanda i aquells més consolidats i fidedignes, en qualsevol format. Aquests recursos poden incloure llibres, revistes, periòdics, materials electrònics, recursos de referència i informació i serveis de suport. 4.4 Desenvolupament de la col·lecció La col·lecció és un complement dels serveis i no s'ha de veure com una finalitat en si mateixa. S'han de desenvolupar de manera contínua per a reflectir els canvis en les necessitats de la comunitat a la qual serveixen. Aquest desenvolupament pot fer-se a través de l\'adquisició de nous recursos, l\'eliminació de recursos obsolets i l\'actualització dels recursos existents. 4.5 Principis per al manteniment de la col·lecció Les biblioteques públiques han de mantenir les seves col·leccions en bon estat per a garantir que els usuaris i usuàries puguin accedir a elles de manera efectiva. Aquest manteniment pot incloure la reparació de materials danyats, l\'actualització de dades i l\'eliminació de recursos obsolets. Atès que cap biblioteca ni servei bibliotecari no és autosuficient pel que fa al fons, un sistema de préstec interbibliotecari eficaç i útil ha de ser un component essencial. 4.6 Estàndards per a les col·leccions Sobre el volum, la col·lecció ha de contenir entre 2 i 3 ítems per habitant. En el cas de poblacions de 100.000 habitants o més, la ràtio pot reduir-se. El volum mínim, per al punt de servei més petit, no ha de ser inferior a 2.500 ítems. En les col·leccions més petites, s'ha d'oferir la mateixa proporció de materials infantils, juvenils i per a adults. En les col·leccions més grans, el percentatge de títols de coneixement tendirà a pujar. 4.7 Estàndards per als serveis digitals d\'informació Nombre d'ordinadors/Població Ordinador x habitant Població Internet ------------------------ ------------------------ --------------- ---------- Canadà 1 ord x 5mil habitants \- \- Queensland (Austràlia) 1 ord x 5mil habitants fins 200mil 75 % 1 ord x 2500 habitants més de 200mil 75 % Florida (USA) 1 ord x 3mil habitants 100 % 4.8 Programa per al desenvolupament de la col·lecció de les biblioteques noves Cal avaluar la demografia per definir la composició inicial del fons i establir uns estàndards locals i regionals. Fases: - **Constitució**: Col·lecció bàsica que atengui les necessitats generals. Objectiu, varietat i qualitat. Accés a fonts d'informació digital i impreses. Préstec interbibliotecari per complementar. - **Consolidació**: Objectiu, que el volum, la varietat i la qualitat del fons creixin. Entra en joc l'esporgada. El ritme de creixement disminueix quan el fons eliminat comença a compensar les adquisicions. - **Estabilització**: la col·lecció satisfà les necessitats pel que fa a qualitat, diversitat i quantitat. La qualitat es manté quan els índexs d'adquisició igualen els d'esporgada. S'inclouen nous formats a mesura que esdevenen disponibles i s'ofereix accés a la gamma més àmplia possible de recursos mitjançant l'ús de les noves tecnologies. 4.9 Índexs d\'adquisició i esporgada Les biblioteques públiques poden utilitzar índexs per a ajudar a gestionar les seves col·leccions. A identificar els recursos que necessiten adquirir o eliminar. Es poden aplicar els índexs d'adquisició i esporgada següents: adquisicio.jpg A les biblioteques **petites i mòbils** com el els índexs d'adquisició, renovació o intercanvi s'han de definir a partir del volum del fons, i no del nombre d'habitants a qui es presta el servei (mínim recomanat 2.500 ítems). És imprescindible un sistema de préstec interbibliotecari eficaç. Els índexs poden no ser aplicables a algunes parts de la col·lecció: Recursos de poblacions autòctones; d'història local; col·leccions de referència\... 4.10 Gestió de la col·lecció digital S'ha d'ajustar a l'abast de la col·lecció general, satisfer necessitats i nivells d'ús, i ha de ser avaluada periòdicament. S'han de tenir en compte aspectes com: - **accés**: no tots els usuaris disposen de la tecnologia necessària per accedir als recursos digitals - **tècnics i econòmics**: com el manteniment dels recursos electrònics, el cost a llarg termini pot superar el dels documents impresos, ja que transferir periòdicament els fitxers digitals a nous formats a mesura que canvia la tecnologia implica temps i diners - **jurídics**: com els drets d'autor - **llicències**: els distribuïdors de contingut digital sovint tenen llicències de condicions complexes, que poden limitar el nombre d'usuaris concurrents, les descàrregues, l'accés des de fora de la institució, la privacitat de l'usuari i l'accés il·limitat. **5. Recursos humans** 5.1 Introducció Per oferir un servei òptim a la comunitat cal disposar d'un personal qualificat i motivat que utilitzi amb eficàcia els recursos de la biblioteca i atengui les necessitats de la comunitat. Hi ha d'haver una dotació suficient de personal al llarg de tot l'horari d'atenció al públic. Tots els seus membres han d'entendre amb claredat la política del servei bibliotecari, han de tenir deures i responsabilitats ben definits, condicions de treball reglamentades i sous competitius. 5.2 Les competències del personal de la biblioteca Les biblioteques públiques han de comptar amb un personal que tingui les competències necessàries per a proporcionar serveis de qualitat. Aquestes competències poden incloure: - Competències tècniques: Coneixement dels recursos i serveis de la biblioteca, així com de les tecnologies de la informació. - Competències relacionals: Habilitats per a comunicar-se i treballar amb els usuaris.(Comunicació positiva; entendre les necessitats; coneixement i comprensió de la diversitat cultural; col·laboració...) - Competències de gestió: Habilitats per a planificar, organitzar i avaluar els serveis de la biblioteca. Imaginació, visió i receptivitat davant idees i pràctiques noves. 5.3 Categories del personal 5.3.1 Personal bibliotecari qualificat Bibliotecaris qualificats han cursat estudis de grau o postgrau en Informació i Documentació. Planifiquen, gestionen i avaluen serveis bibliotecaris i d\'informació. Coneixen les necessitats de la comunitat i promouen el coneixement especialitzat. 5.3.2 Personal tècnic auxiliar de biblioteca Supervisen personal no professional, organitzen horaris i realitzen tasques rutinàries. Han de tenir habilitats socials i comunicatives. 5.3.3 Ajudants de servei Treballen en biblioteques públiques realitzant tasques operatives com préstec, col·locació de materials i suport a usuaris. 5.3.4 Personal especialitzat Contractat per a funcions específiques com informàtics, personal administratiu, i més. 5.3.5 Personal de suport Inclou vigilància, neteja i conductors, essencials per al funcionament de la biblioteca. 5.3.6 Composició del personal S\'ha d\'ajustar a la població atesa, incloent membres de grups ètnics o lingüístics. Ha de seguir la legislació laboral local i estatal. 5.4 Normes ètiques El personal ha de complir amb les normes ètiques, les quals inclouen la responsabilitat, la integritat i la neutralitat. 5.5 Les tasques del personal de la biblioteca El funcionament de la biblioteca ha de ser una tasca d'equip. No obstant això, és important que el personal es dediqui sobretot a les tasques relacionades amb les seves competències i qualificacions. En el moment d'incorporar-se a la institució, tots els empleats han de disposar d'un contracte per escrit en què s'indiquin clarament els seus deures i les seves responsabilitats, els quals no s'han de modificar sense consultar la persona interessada. 5.6 Dotació de personal Varia segons el nombre d'edificis de què consta la biblioteca, les seves dimensions i estructura, el nombre de departaments que hi ha a cada edifici, el nivell d'ús, els serveis oferts fora de la biblioteca i els requeriments de personal especialitzat. 5.7 Formació del personal bibliotecari Els bibliotecaris qualificats han d'haver cursat estudis universitaris de grau o de postgrau en Informació i Documentació. La formació contínua, tant formal com no formal, ha de ser permanent. És important que els bibliotecaris públics mantinguin estretes relacions amb les facultats i escoles universitàries de biblioteconomia i documentació del seu país (i a la inversa) i que estiguin al dia dels continguts dels cursos. Sempre que sigui possible, han de participar en les activitats de les facultats i les escoles. 5.8 Formació contínua Hi ha d'haver un programa de formació planificat i permanent. Sistemes de tutoria: mètode eficaç i econòmic. Els empleats nous treballen amb un professional amb experiència, que els ofereix orientació i formació. Assistir a cursets i congressos. Organitzar intercanvis de personal amb altres biblioteques del país o de l'estranger. És recomanable destinar a formació entre el 0,5 i l'1 % del pressupost total de la biblioteca. 5.9 Promoció professional S'han d\'oferir oportunitats de promoció professional al personal perquè puguin desenvolupar la seva carrera. 5.10 Condicions del lloc de treball Les biblioteques públiques han de proporcionar condicions de treball adequades al seu personal, les quals han d'estar clarament especificades en el contracte. Aquestes condicions han d\'incloure un salari just, un horari de treball flexible i un entorn de treball segur i saludable. 5.11 Voluntariat Les biblioteques públiques poden comptar amb el voluntariat per a donar suport als seus serveis. Cal disposar d'un document escrit en què es defineixin les tasques d'aquests voluntaris i la seva relació amb el funcionament i el personal de la institució. No han de substituir el personal assalariat. **6. La gestió de les biblioteques públiques** 6.1 Introducció Una bona biblioteca pública ha d\'oferir una varietat de serveis bibliotecaris i d\'informació per satisfer les necessitats canviants de la comunitat. La gestió eficaç és fonamental per aconseguir-ho. 6.2 Competències per a la gestió La gestió d\'una biblioteca pública implica diverses competències: 6.2.1 Capacitat de lideratge i motivació El director de la biblioteca té un paper essencial en promoure la importància de la biblioteca i obtenir finançament adequat. També, ha de motivar el personal i gestionar el desenvolupament d\'infraestructures i recursos. 6.2.2 Relacions amb els òrgans de govern i finançament És crucial mantenir relacions positives amb els òrgans de govern i finançament per assegurar un finançament adequat i sostingut. El director ha de tenir accés a l'òrgan directament responsable i participar-hi. 6.2.3 Planificació i elaboració d\'estratègies La planificació estratègica és essencial per garantir que la biblioteca respongui a les necessitats de la comunitat i gasti recursos de manera efectiva. Ha d\'involucrar els interessats, identificar objectius i estratègies, i avaluar el rendiment. 6.2.4 Planificació operativa Es necessita un pla operatiu per assegurar-se que les activitats de la biblioteca es centrin en els objectius estratègics identificats. Ha d\'incloure prioritats, objectius, responsabilitats i avaluació contínua. 6.2.5 Biblioteques sostenibles Les biblioteques poden adoptar pràctiques sostenibles en la construcció i operació d\'edificis. Exemples inclouen l\'ús de materials reciclats, energia solar i pràctiques ecològiques diàries. 6.3 Creació i manteniment de xarxes de biblioteques La **direcció de la biblioteca** ha d\'establir xarxes de col·laboració per garantir l\'accés a tecnologies de la informació i serveis cooperatius. Això beneficia la comunitat i reforça el paper de la biblioteca. 6.4 Gestió econòmica La gestió econòmica és vital per al funcionament eficient de la biblioteca. Implica buscar finançament, assignar recursos i garantir la renovació sostenible d\'instal·lacions i equips. 6.5 Gestió dels recursos bibliotecaris La gestió dels recursos bibliotecaris implica gastar recursos de manera adequada i mantenir materials i serveis accessibles i en bon estat. 6.6 Gestió del personal El personal és essencial i representa una part important del pressupost de la biblioteca. La gestió del personal ha de ser equitativa, basada en la comunicació, promoure la participació i oferir oportunitats de formació i promoció. 6.7 Planificació i desenvolupament dels sistemes bibliotecaris S\'han d\'implementar sistemes bibliotecaris eficaços per aprofitar al màxim els recursos. Això inclou la formació del personal i l\'avaluació contínua de l\'eficàcia dels sistemes. 6.8 La gestió del canvi Les biblioteques públiques s'enfronten a canvis importants degut al ràpid desenvolupament tecnològic i els canvis socials i demogràfics. Aquestes transformacions representen oportunitats i reptes que els directors i el personal han de gestionar de manera eficaç. 6.8.1 Planificació de Futur La direcció de les biblioteques ha de mantenir-se actualitzada sobre les novetats en el camp de la informació i la documentació, especialment els avanços tecnològics, per anticipar-ne l\'impacte en els serveis futurs. També assegurar-se que tot l\'equip estigui informat sobre aquests canvis. 6.9 Delegació de responsabilitats Tot i que el director és el màxim responsable de la biblioteca, és important que tot el personal que gestiona recursos com materials, personal i instal·lacions reconega i assumeixi el seu paper de gestió. S\'ha de proporcionar una formació adequada i delegar responsabilitats de manera planificada per aprofitar al màxim les competències i l\'experiència del personal. 6.10 Eines de gestió Les biblioteques públiques poden utilitzar diverses eines de gestió: 6.10.1 Anàlisi de l'Entorn És important comprendre tant l\'entorn intern com l\'extern de la biblioteca per respondre de manera proactiva als canvis. L\'anàlisi de l\'entorn implica identificar contínuament les forces i les febleses de l\'organització i les oportunitats i amenaces de l'entorn. 6.10.2 Anàlisi de les necessitats de la comunitat La biblioteca ha de definir les necessitats de la comunitat per oferir serveis adequats, revisant-ho regularment ja que les necessitats canvien. Aquesta avaluació implica recollir informació sobre la comunitat local, incloent dades sociodemogràfiques, organitzacions locals, empreses, àrea d\'influència de la biblioteca, mitjans de transport i serveis d\'altres institucions locals. L\'avaluació és crucial per adaptar els serveis a les necessitats. 6.10.3 Seguiment i avaluació La direcció ha de fer un seguiment constant del rendiment de la biblioteca per assegurar que s\'assoleixen els objectius. S\'han d\'establir tècniques per avaluar la qualitat dels serveis i els procediments, a més de realitzar avaluacions i auditories externes. Es fan servir indicadors de rendiment com préstecs per persona, visites a la biblioteca, índex de rotació i altres per avaluar l\'eficàcia. 6.10.4 Indicadors de rendiment Els indicadors de rendiment són essencials per avaluar l\'eficàcia, l\'operativitat i la qualitat dels serveis bibliotecaris. S\'inclouen indicadors d\'ús (préstecs per persona, visites), recursos (volum de documents per habitant, ordinadors d\'accés públic), recursos humans (ràtio de personal) i qualitat (enquestes de satisfacció). També es recomana la comparació amb altres biblioteques similars. 6.10.5 Avaluació del rendiment Les biblioteques han establert indicadors per avaluar l\'ús de recursos i resultats, incloent mesures d\'inversió i de producte. La tecnologia facilita aquesta avaluació, que s\'ha de fer amb coherència al llarg del temps. També es pot comparar amb altres biblioteques similars, un procés anomenat benchmarking. **7. El màrqueting a les biblioteques públiques** 7.1 Introducció El màrqueting en biblioteques implica dissenyar serveis o productes que satisfacin les necessitats i desitjos dels usuaris, amb la satisfacció com a objectiu final. 7.2 Eines de màrqueting La direcció pot utilitzar aquestes eines per tal d'identificar les necessitats dels seus usuaris i entendre-les, i fer una bona planificació que hi doni resposta: 7.2.1. La investigació de mercat: Coneixement profund del mercat de la biblioteca, incloent dades internes i demogràfiques de la comunitat. 7.2.2. Segmentació del mercat: Agrupació d\'usuaris amb necessitats similars per a distribuir recursos i prestar serveis de manera eficaç. La segmentació reconeix la heterogeneïtat dels mercats i ajuda a oferir serveis adaptats a grups específics d'usuaris. 7.2.3. Estratègia de màrqueting mix: Gestió eficient dels recursos (són limitats), incloent producte (llibres, assessorament dels bibliotecaris), preu (cost per als usuaris), distribució (llocs de prestació de serveis) i promoció (és la difusió clara del que és la biblioteca i què fa). 7.2.4 Pla de difusió i promoció: Elements que poden formar part del pla: mitjans de comunicació, webs, xarxes socials, exposicions, senyalització, fires de llibres, activitats col·lectives, captació de fons i altres campanyes. La llista no és exhaustiva i pot adaptar-se segons les circumstàncies locals. 7.2.5. Avaluació del pla de màrqueting: Anàlisi del comportament (registres interns, estadístiques) i satisfacció de l\'usuari (enquestes, entrevistes) per mesurar l\'eficàcia del pla. 7.3 Política de màrqueting i comunicació S'ha de disposar d\'una política (per escrit) de comunicació, màrqueting i promoció de la biblioteca. Ha de considerar factors legals, establir els responsables de relacions amb els mitjans, assenyalar barreres tecnològiques i perfilar estratègies de màrqueting i comunicació. 7.4 Relacions públiques Les relacions públiques són essencials per gestionar la comunicació entre la biblioteca i la comunitat a la qual serveix. Aquesta estratègia permet a la biblioteca obtenir més visibilitat a través de temes d\'interès i novetats, sense requerir pagaments directes. És important mantenir una bona relació amb els mitjans de comunicació i amb les figures influents de la comunitat. 7.4.1 Treballar amb els Mitjans de Comunicació El personal de la biblioteca ha de ser capacitat per utilitzar els mitjans de comunicació per promoure la biblioteca i respondre consultes. Això inclou escriure articles per als diaris locals, redactar comunicats de premsa i tenir habilitats en parlar en públic per a entrevistes de ràdio i televisió. També és essencial utilitzar les xarxes informàtiques i de telecomunicacions, crear webs i mantenir blogs, podcasts i canals RSS de la biblioteca, així com utilitzar les xarxes socials. 7.4.2 El Suport de la Comunitat Els responsables de les biblioteques han de garantir que la comunitat estigui ben informada sobre la importància del servei de biblioteca pública. Els òrgans de finançament han de reconèixer el paper crucial de la biblioteca i donar suport al seu desenvolupament. 7.4.3 Guanyar-se el Suport de la Comunitat La biblioteca ha de tenir una estratègia per guanyar-se el suport de la comunitat, que pot incloure: - Mantenir una organització d\'amics de la biblioteca per captar fons i suport general. - Col·laborar amb representants de la comunitat en projectes importants com nous edificis o serveis. - Establir vincles amb grups comunitaris per millorar la col·lecció o oferir serveis específics. - Col·laborar amb grups disposats a donar suport actiu a la biblioteca. - Promoure la participació del personal de la biblioteca en activitats per sensibilitzar sobre la diversitat i el valor de la biblioteca. El suport de la comunitat depèn de l\'oferta dels serveis que la biblioteca s\'ha compromès a proporcionar. 7.4.4 Suport Actiu La biblioteca ha d\'establir una política per guanyar el suport públic al servei bibliotecari. És fonamental que la gent parli bé de la biblioteca i dels seus serveis, la qual cosa implica relacionar-se amb els responsables polítics i assegurar el compliment dels objectius en els processos legislatius, pressupostaris i de polítiques. 7.4.5 Col·laboració amb els Òrgans de Govern Els responsables de la biblioteca han de mantenir reunions regulars amb els òrgans de govern i finançament per analitzar els serveis, els plans de desenvolupament i els èxits i obstacles. És important involucrar els òrgans de govern en les activitats clau de la biblioteca, com ara inaugurar nous edificis o llançar nous serveis. 7.4.6 Participació a la Vida de la Comunitat La participació activa del personal, els òrgans de govern i el comitè de la biblioteca en les activitats de la comunitat és una estratègia de promoció efectiva. Això pot incloure presentacions en mitjans de comunicació, col·laboració amb grups culturals, escriptura en diaris, suport a iniciatives d\'alfabetització, participació en organitzacions locals i moltes altres formes d\'implicació comunitària.