Investigació Criminal: Marc Legal i Metodològic

Visió general de la investigació criminal

• La investigació de delictes implica accions policials per aclarir il·lícits penals, identificar responsables i obtenir proves.
• L'ordenament jurídic atorga aquesta funció a les organitzacions policials, amb l'autoritat judicial com a destinatari final.
• Els serveis de policia dedicats a la investigació criminal es denominen policia judicial.
• Investigació criminal: conjunt d'actuacions dirigides per l'autoritat judicial o ministeri fiscal, dutes a terme per la policia judicial.
• Objectiu: investigar il·lícits penals, descobrir responsables i aportar proves per al judici.
• La funció primordial de la policia judicial és auxiliar l'administració de justícia.
• Els funcionaris de policia dedicats a la investigació criminal desenvolupen un rol destacat en l'auxili a les autoritats judicials.
• La policia judicial té caràcter genèric i específic.
• Genèric: actuacions policials vinculades a un il·lícit penal, com agafar una denúncia o fer una detenció.
• Específic: unitats adscrites a jutjats i tribunals o unitats orgàniques de policia judicial regulades per llei.

Marc legal de la policia judicial

• La normativa que regula el marc legal de la policia judicial arrenca de la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
• També està recollida en la Llei orgànica del poder judicial, Llei orgànica de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, Llei d'enjudiciament criminal, etc.

Investigació criminal en el cos de Mossos d'Esquadra

• Decrets 186/2007 i 415/2011, i el nou Decret 57/2023 reestructuren el cos de Mossos d'Esquadra, modificant el model i l'organització de les unitats d'investigació.
• Unificació dels serveis en dues estructures funcionals: Divisió d'Investigació Criminal Central i Divisió d'Investigació Criminal Territorial.
• Unificació dels serveis territorials i centrals d'investigació especialitzada en una mateixa estructura organitzativa.
• El model actual té una estructura centralitzada amb serveis desconcentrats en el territori.
• Serveis centrals: àrees centrals.
• Serveis desconcentrats: àrees d'investigació criminal (AIC) ubicades a les regions policials.
• Coordinació des de la Comissaria General d'Investigació Criminal, que assigna servei segons la gravetat i dimensió territorial del delicte.
• Avantatges: Visió general de la delinqüència, coordinació efectiva, aprofitament de recursos, actuació homogènia, detecció precoç de grups i coordinació internacional.

Estructura de les unitats d'investigació del cos de Mossos d'Esquadra. Tres nivells d'investigació de delictes

• Primer nivell: unitats d'investigació de les àrees bàsiques policials (ABP) per a delictes menys greus i locals.
• Disposen d'un grup operatiu d'investigació i un grup de policia científica, excepte a Barcelona on tot depèn de l'AIC Metropolitana Barcelona.
• Depenen orgànicament del cap de l'ABP, però funcionalment del cap de l'Àrea d'Investigació Criminal regional.
• Missió principal: investigar delictes que afecten el ciutadà sense necessitat de grans mitjans tècnics o especialització.
• També investiguen persones desaparegudes i morts violentes sense indicis de criminalitat.
• Segon nivell: àrees d'investigació criminal de la Divisió d'Investigació Criminal Territorial (DICT), serveis centrals desconcentrats a les regions policials.
• S'encarreguen d'investigar delictes i problemàtiques delinqüencials greus que afecten la regió policial.
• Coordinen les unitats d'investigació de les àrees bàsiques policials (ABP).
• Tercer nivell: àrees centrals d'investigació de la Divisió d'Investigació Criminal Central per a delictes d'alta especialització o abast territorial.
• Àrees: Crim Organitzat, Delictes Econòmics, Investigació de Persones, Investigació de Patrimoni, Corrupció, Cibercrim i Violències Sexuals.

Formes d'iniciar una investigació

• D'ofici: Quan la policia té coneixement d'un il·lícit penal.
• Per ordre judicial / ministeri fiscal: per peticions de l'autoritat judicial o fiscal.

Inici d'una investigació d'ofici

• La policia té coneixement d'un il·lícit penal per comunicació, requeriment d'un ciutadà, informació rebuda o denúncia.
• Etapes: Neutralitzar el risc, assistir a les víctimes, transmetre novetats, comprovar l'il·lícit, practicar detenció si escau, preservar l'escena, sol·licitar serveis especialitzats, identificar víctimes i testimonis, recopilar informació, instruir atestat, traspassar les diligències.
• Per compareixença del denunciant: escoltar la narració, ajudar el denunciant, valorar els fets, instruir atestat i remetre'l al jutjat.
• Per informació confidencial: valorar la font, comprovar la veracitat i legalitat, informar el cap de la unitat, comprovar els fets i iniciar la investigació.
• A requeriment d'altres unitats policials: formalització de cap d'àrea a cap d'àrea, traspàs de l'expedient complet de la investigació.
• Per ordre judicial / ministeri fiscal: autoritat judicial o fiscal formalitza les peticions mitjançant un escrit.

Comunicacions amb l'autoritat judicial

• El jutge instructor té la competència per ordenar, tutelar i dirigir una investigació.
• No cal autorització expressa del jutge per iniciar formalment una investigació policial.
• Cal comunicar els fets i actuacions al jutjat d'instrucció de guàrdia al més aviat possible.
• Les comunicacions formals són mitjançant atestat policial o ofici.
• En casos d'autoria de menors d'edat penal, aquests atestats aniran adreçats a la Fiscalia Provincial de Menors.
• Tant el jutge instructor com el comandament policial responsable intercanvien comunicacions per informar de l'estat de la investigació.
• Qualsevol actuació que afecti els drets fonamentals ha de ser autoritzada expressament pel jutge instructor.
• Única vulneració de drets fonamentals sense autorització judicial: la detenció.

Tramesa d'atestats a l'autoritat judicial

• La Llei orgànica 41/2015 va modificar el règim de remissió dels atestats relatius a delictes sense autor conegut i han de ser conservats per la policia judicial sense que se'ls hagi de trametre.
• La remissió és preceptiva en delictes contra la vida, integritat física, llibertat i indemnitat sexuals o delictes de corrupció.
• Obligació de remetre atestats si en 72 hores es practica qualsevol diligència per identificar l'autor i aquesta dóna algun resultat positiu.
• Obligació de comunicar al denunciant que, si no s'identifica l'autor en 72 hores, les actuacions no es remetran a l'autoritat judicial.

Aspectes metodològics de la investigació criminal

• La investigació policial té la finalitat de respondre a una sèrie de preguntes: Què ha passat? Com ha passat? On ha passat? Quan ha passat? Per què ha passat? Qui ho ha fet ? / Qui és la víctima?
• En alguns casos, malgrat tenir el cas resolt, no es podrà arribar a donar resposta a totes les preguntes: En alguns casos d'homicidi s'ha demostrat l'autoria però mai s'ha arribat a conèixer la motivació que ha empès l'autor a cometre el crim, no sabrem el mòbil.
• Pautes comunes a seguir en totes les investigacions: Es comet un il·lícit penal. La policia en té coneixement. Es verifica i confirma l'existència del fet. Es prenen mesures preventives. Es comunica a l'autoritat judicial. S'investiguen els fets. S'informa del resultat l'autoritat judicial.

Fonts d'informació en investigació policial

• Un dels aspectes clau en la tasca estructurada dels investigadors en l'àmbit de la investigació criminal és l'obtenció de totes les dades necessàries que ajudin a argumentar les seves conclusions en els casos que s'investiguen.
• L'investigador ha de recórrer a diferents fonts per obtenir aquestes dades.
• Informació: Activitat diària de la policia, acords d'intercanvi de dades entre cossos policials, fonts pròpies dels investigadors (escena del crim, testimonis, informadors, sistemes d'enregistrament d'imatges, dades de telefonia, etc.).
• Tipus d'informació:
  • Pública:
    • Oberta: fonts obertes d'internet sense limitacions.
    • Oberta protegida: arxius públics amb requisits d'accés, com justificar el motiu o pagament de taxes.
  • Privada / tancada: informació no accessible protegida per llei o que afecta a la privacitat, accessible amb petició policial justificada o manament judicial.

Requisits d'accés a la informació

• Arxius recurrents: Registre de la propietat, Registre civil, Registres mercantils, Estadística municipal, INSS, Oficines d'ocupació, Telefonia, Vehicles, Departament de Justícia, Entitats bancàries, etc.
• En general l'accés policial a bases de dades de caràcter personal no està permès a la policia sense consentiment de l'afectat o sense ordre judicial, excepte quan ho preveu la LOPD 3/2018 en la disposició transitòria quarta.
• Altres arxius i fonts d'informació: Departament d'Ensenyament, centres assistencials, estacions de trens, aeroports, transports metropolitans, bars, discoteques, establiments d'hostaleria, compra venda de joies, lloguers de vehicles, etc.
• Les condicions d'accés i tractament per part de la policia de dades de caràcter personal estan recollides a la LOPD (Llei orgànica de protecció de dades) 15/1999 Art. 22.

Requisits per a la cessió de dades de caràcter personal a la policia judicial segons l'informe jurídic 133/2008 de la AEPD

• Acreditar necessitat per a la seguretat pública o repressió d'infraccions penals i que, tractant-se les dades especialment protegides, siguin absolutament necessàries per la investigació concreta.
• Que sigui una petició concreta i específica, per tant no es poden fer sol·licituds massives de dades.
• Motivació deguda que acrediti relació amb els supòsits exposats.
• Que siguin cancel·lades quan no siguin necessàries per a les investigacions que van motivar el seu emmagatzemament.

El nucli d'informació policial (NIP)

• Gestió telemàtica de la informació dels Mossos d'Esquadra a través del nucli d'informació policial (NIP).
• Procediments a través d'aplicacions interconnectades que visualitzen actuacions sobre una entitat.
• El NIP s'articula a partir d'entitats i expedients.

Tipus de consultes d'entitats al NIP

• Consulta d'una entitat bàsica: Informació limitada a dades pròpies de l'entitat.
• Relacions entre entitats bàsiques: Informació sobre les relacions entre una entitat i la resta.
• Dades d'estadística operativa: Informació de rellevància policial com procediments o detencions.
• Per fer consultes s'ha d'accedir a la PGME mitjançant sessió autoritzada i auditable.
• Elements d'investigació: fitxa de persones, fitxa de vehicles, antecedents, empreses, domicilis, entre altri
• Cada agent tindrà el seu accés personal e intransferible a la PGME i pot comportar l'obertura d'un expedient disciplinari, així com possibles responsabilitats penals davant de l'autoritat judicial.
• Qualsevol accés al NIP queda registrat.

Actuació davant alertes policials

• Alerta: qualsevol avís sobre una entitat.
• S'indica:
  • Entitat requeridora.
  • Entitat requerida.
  • Data de caducitat.
  • Motív
• Tipus d'alertes habituals: controls específics i vigilàncies discretes sobre persones i vehicles.
• Les alertes específiques de persona han de portar conducta definida concretament a l'alerta, i incloure informació sobre procedència, itinerari i documentació del subjecte.
• Alertes de Vigilància discreta de persona conduiran a informació sobre dades del viatge i documentació del subjecte.
• En una alerta, cal que les comunicacions del resultat es faci a l'autoritat si l'alerta ho demana.
• Abans de la comunicació en una alerta de terrorisme o seguretat nacional, cal contactar el servei de guàrdia de la Comissaria General d'Informació.

Difusió del coneixement: El butlletí setmanal d'investigació

• Elaborat per la Unitat Central de Tractament de Dades (UCTD) de l'Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat amb informació policial rellevant.
• Objectius: preventius (informació rellevant per a les dotacions) i de coordinació (canal de difusió per a les unitats investigadores).
• Document classificat d'informació de difusió limitada.

Les fonts humanes d'informació

• Fonts humanes o vives d'informació: persones que faciliten informació a la policia d'allò que han sentit a dir.
• Les persones poden ser víctimes o testimonis en qualsevol moment.
• El seu testimoniatge és fonamental per a l'investigador. Un dels objectius principals és que els testimonis col·labori amb la policia i l'autoritat judicial en la investigació.
• La diferència primordial rau entre directes / presencials i indirectes / de referència.
• Les víctimes i els testimonis formals tenen l'obligació legal de dir la veritat.
• Les errades més freqüents dels testimonis sorgeixen per contaminar amb el relat d'altres testimonis.

Factors que influeixen en la qualitat d'un testimoniatge

• Distorsions per la percepció, memòria, capacitat d'expressió i sinceritat del subjecte.
• Les errades dels testimonis sorgeixen per prendre declaració sense conèixer l'assumpte, ometre detalls importants i prejuticis en considerar les característiques / socials / religioses dels testimonis.

Informadors i col·laboradors de la policia

• Un altre tipus poden oferir informació sobre un fet delictiu en general que requereix un tractament diferent dels anteriors.
• Aquests donen dades sense voler comprometre's i no que ni la seva aportació ni la seva identitat consti mai en el procediment.
• Es tipifiquen dos tipus d'informadors: els esporàdics i els habituals.

Reconeixements d'identitat

• Una de les accions policial més bàsiques és el reconeixement d'identitat. I les tècniques més comunes són el reconeixement en roda, fotogràfic, i videogràfic.

Roda de reconeixement

• Pròpia de la fase d'instrucció o sumarial dintre del procediment penal.
• Aquesta diligència permet constatar als presumptes autors.
• Intenteu que les rodes de reconeixement siguin judicials.
• Es practica a les dependències habilitades a tal final.

Documents necessaris per a l'acte de reconeixements

• El reconeixement fet per rodes es plasmarà en diligències de l'atestat.

Reconeixement fotogràfic

• Un gest policial per a identificar als sospitosos quan hi ha hagut visió prèvia de la víctima o algun testimoni.
• Les diligències processals no preveuen aquesta acció policial com a reconeixement. Així, no serveix com element preconstituït enlloc en seu judicial.
• Requisits:
  • Pluralitat de les fotografies
  • les fotografies del mateix format
  • No ensenyar fotografies dels components de la foto en solitari.

Reconeixement videogràfic

• Es pot fer el reconeixement d'identitats a través de vídeos com a mig d'investigació, sense preveure legalment allò que la llei de justícia determina com a pràctica.
• El Suprem n'afirma la validesa si:
  • No fa malbé cap un dret fonamental (privacitat...), per a allò que de cap altra manera els llocs públics els respecta absolutament
  • els particulars i la policia.

Mesures d'investigació tecnològica

• Amb la modificació de la LECrim introduïda per la Llei orgànica 13/2015 (art. 588 del ter al septies), les mesures d'investigació tecnològiques regulades són: intercepció de comunicacions, captació gravació de comunicacions, utilització de dispositius seguiment, localització i captació imatge i l'escorcoll de dispositius d'emmagatzematge massiu d'informació.

Delictes previstos

• Delictes dolosos castigats amb pena igual/superior a tres anys, Comesos en org. criminal, Terrorisme, Contra menors, Contra la consitutció
• Les captacions d'imatges en llocs o espais públics no requereix autorització judicial.

Vigilàncies seguiments policials

• Tècniques d'investigació més tradicionals.
• S'informarà el jutge o fiscal del resultat però ni cal l'autorització judicial.
• Estatàtiques o dinàmics és indiferent per a la seva posada en pràctica.

Entrades escorcolls

• Vulneració de dret fonamental.
• Es considera que no es vulnera si:
  • Consentimient del titular.
  • Delicte flagrant
  • Si és necessari.

Procediments en aquest cas

• És imperiós manament judicial càdrà presència persona en presó provisional acompanyat de lletrat administració de justícia i policia adscrita a serveis policials.
• Sinó: almenys 2 testimonis amb preferència entre familiars als que caldrà que notificació a l'afectat.

Locals sense domicili

• Caldrà el consentiment dels propietaris? Sembla difícil. En dependències obertes al públic sota l'empara policial és factible l'entrada.
• Hi comptarà un acta de diligència i els testimonis.

Model de policia científica a Catalunya

• Objectiu: adquirir coneixements bàsics per a poder actuar de manera adient.
• Conèixer protecció del lloc, identificar necessitat de inspecció i conèixer metodologia.
• La policia científica aplica procediments científics per comprovar un fet delictiu i posar a disposició proves.

La policia científica dins el cos de Mossos d'Esquadra

• Àrees Bàsiques Policials com a grup de policia científica dependents de la Regió Policial corresponent de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial.
• En el nou esquema, depenen de les Unitats Territorials.
• Unitats Territorials de Policia Científica, dependents de la Divisió Policia Científica de la Comissaria General d'Investigació Criminal. L'àrea a la seva imatge:
  • L'Àrea Central d'Identificació.
  • L'Àrea Central de Criminalística.
  • L'Àrea Tècnica de Policia Científica.
  • L'Àrea Territorial i de Coordinació Operativa.

L'espiell ocular tecnicopolicial (IOTP)

• Consisteix a fer sistemàticament observacions tècnic-policials allà on ha succeït quelcom relatiu a indicis.

Finalitat

• Comprova la realitat que hja succëit i detecta la simulació, Coneix el mòbils, Identifiqui de la manera més real el moment
• Actuacions dels efectius de seguretat ciutadana per a protegir i preservar els indicis.

Lloc tancat en l´àmbit policial

• Allà on els límits de lloc siguin coneguts i delimitats, actuant des de la porta establint un cercle de contenció.

Lloc obert

• Actuar en un radi ampli mitjançant l'extensió del cordó policial acordonant el possible accés per part de l'autor.

Les fases que han de garantir en cada cas són

• Atenció a las víctimes, lloc acordonat, Recopilació, observació amb atenció la fase de preliminar amb protecció ciutadana i avisant l'eventual força actuants en seguretat que donin el locus a la policia científica i la investigadora.

La investigació especialitzada

• Consisteix en realitzar IOTP per perits que analitzaran indicis als llocs.

Normes generals de recollida d'indicis

• Aquesta serà encarregada a especialistes només. Excepcionalment les poden tocar altres unitats per impossibilitat de posar-les en disposició allau.
• El procés: fotografiar a la víctima, amb compte, senyalitzar amb testimoni mètric i a detallar l'estri o acció mètrica. Per a enviar les proves es faran servir sistemes ad hoc. Posposar-los per un responsable amb registre als TIP.

Tractament d'indicis

• Regla bàsica: Ús apropiat de guants manipulatius que facin la traça de no posar en perill el que sigui la presa sobre el que volem analitzar.
• Quan hi hagin empremtes a analitzar, només tocar-les per les vores.

Les drogues

• Segons que analitzables o no, el material s'ha de tractar. Les plantes han de respirar perquè serien materials corrompibles. Mentre que les sintètiques tindran capses de plàstic estandaritzades.

Per a la recerca de anàlisis

• ADN la presa s'aïlla dels fluids que seran examinats sobre un paper.
• Proves digitals analitzades en ambient net.
• Les armes, és molt millor no moure-les. Neteja el contacte i així els residus o empremtes digitals que hagi deixat constància.

Generalització de la Necro identificació i ressenya policial

• A través de les empremtes dactilars, fitxa dental y el seu ADN.
• La descripció fotogràfica, tant del seu cos sinó de les seves marques, senyals i ferides.

Operativitat dels modus operandi tipificats

• Delictes contra les persones, Acreditació y certificació dels passos a seguir després d'una mort. Trasllat del cadàver només en cas exepcionals, amb informe als agents del cos del fets per si cal emprar el que hem vist anteriorment. Però cal respectar la integritat física del presumpte suïcida.

Accés a un domicili o lloc tancat.

• Els agents poden ingressar Si hi pogués ser algú en perill greu. S'hauria de trucar als serrallers o bombers i documentar via acta.
• Tipus de mort, les naturals per descompisició, Biològica en que no ha passat ni allà, La violenta per agent extern. Podem dir les de tipus per causa fortuïta, accidental i suïcida. Homicidi Quan les accions han estat voluntariables ja siguin amb dol (intenció) o imprudència (perill).

Les lesions més habituals

• Són les baralles, per arma de aigua, La valoració de l'escena ha de valorar les parts a la forma legal y un possible homicidi si hi constés dol.
• Hi ha un seguit de passos a seguir, auxiliar a la víctima, assegurar lesió és sol·licitar valoració del seu estat i un seguit més valoració dels danys.

Les agressions sexuals

• Delicte amb conseqüències greus i d´alta alarma.
• Ha existit relació, conegut o desconocut l´autor.
• La policia ha de procedir i intervenir per atesar la víctima.

Generalitzant un modus operandi per delicte

• La policia ha de poder accedir a tot element així mateix d'estar en contacte amb altres autoritats. Per a tot allò és d´alta urgència.
• Al traslladar també s´han de remetre aquelles revisions en el servei, acompanyar a l'afectat i sempre preservar la zona amb la finalitat ja comentada.
• Hi ha un protocol a seguir.

Delictes d´odi, i discriminació

• La policia ha de conèixer quan hom atempta contra el dret amb una aversió contra el dret d'afiliació a algun grup social.
• Per raó de raça, ètnia, religió malaltia,...etc. Revisa Article 510 i 22.4 per entendre els processos a realitzar. Per a tot cas a vegades es tractarà d'infraccions administratives.

El tema de les fonts

• La naturalesa d'aquestes fonts és diversa com, per exemple, el simple fet de l'activitat diària de la policia ja és en si una font d'informació ja que cada departament que desenvolupa les diverses funcions que té atorgades la policia genera informació per a ell mateix: trànsit, transports, inspeccions de policia administrativa, oficines de denúncies, sales de coordinació, serveis d'informació, etc. Per altra banda, també esdevé una important font d'informació la que resulta dels acords d'intercanvi de dades entre cossos policials, o entre policia i altres institucions.

En relació directa amb la investigació criminal

• Els investigadors cerquen les seves pròpies fonts: escena del crim, testimonis, informadors, sistemes d'enregistrament d'imatges, dades de telefonia, etc...

La información

• A grans traços, la informació pot ser de dues naturaleses diferents: pública (oberta, oberta protegida) i privada/tancada (es fa mitjançant una petició policial justificada i d'acord amb la Llei de la protecció de dades, amb manament judicial.

En quan a informació, també es trobam

• Registre de la propietat, registre civil, oficina desocupació, departament de justícia, entitats
• En general de caràcter personal necessitaran petició/proposta
• La AEPD a través del seu informe 133/2008 determina si és perill real, petició motivada per a per als fins d´una investigació concreta.

El NIP (Nucli Info Policia) i el seu articulat segons entitats i expedients

• Altra de les consultes per a les bases de dada es determina tenint 3 tipus de consultes ( bàsiques , relacions entre entitats i estadístiques....), a què donarà lloc a uns accessos informàtics mitjançant la PGME.
• A partir d'aquí s'establirà un sistema adequar per a reportar en matèria. Finalment remarcar allò es relatiu la font segons sigui o no la font policial.

La difusió en l´àmbit de allò es que disposa el butlletí setmanal

• Objectiu allò important que en transmeti de gran manera. El material del del butlletì: informació que podrà ser divulgada e inspecticada.

En l'àmbit de les Fonts Humanes

• És allò que faciliten a la Policia, la seva declaració, tant de forma legal com informal.

Factors que infloixen

• Que els afectats estguin contaminats del que suposdament han percepcut.
• Que els investigadors conegui la veracitat y importància del assumpte, evitant influir negativament en qualsevol aspecte derivats al cas. I els testimonis anònims no quedin contaminats.

Reconeixements d´identitat

Hi ha la roda reconeixements d´identital per a aquelles circumstàncies en què no pot distingir del tot el delicte. Per tant, hi hauria aquell que facin les pràctiques, i els seus valors.

El procés

Es portarà en endavant si és possible i l'autopsia, En tot el demés és tractar-es com declaracions de justícia.

• A tall d'exemple les tasques necessiten la presa fotogràfica a les dades.

Mesures d'investigació tecnològica tot i que les limitant

• L'art, 588 del dret civil estableix mesures tecnològiques sobre telecomunicacions. Requsits sobre del tipus de delictes previstos
• Imatges dels espais públic amb autorització ja judicial,

Vigilancies sobre moviments

Quan per força major es faci vigilàncies o seguiments. Més val s'asseguri, informar els fiscals.

La pràctica de la porta

• Si hagi de produir-se per força major, l'autoritzarà un poder judicial i tot serà notificat en acta. Al fet que també necessitarà testimonis per si és que no es trobés el detingut. Document de legalitat de possessió.

Diferenciar

• En quant si es tracta d'un lloc per de caràcter jurídica a si la vida personal hi és més desenvolupada.

Aplicació

• La intenció es que s'arribi, sempre a les maneres més adients en què allò pugui conrear la màxima i amb quina especialitat és la situació actual
• Que el objectiu d'aquesta unitat sigui allò. i qui vulgui escollir la relació mútua. L'àrea central té la voluntat a la seva imatge
  • Àrea Central identi
  • criminalist
  • técnica

La inspecció ocular

Tot l´que s´adverteixi als possibles actes. No permets la incorporació de no encarregats de all i hi farà. Establir que tot es compleixi degudament al Nivell d'aquests fets les víctimes en rebin en un acte. En àmbit econm